De mieur jent!

Da Wikisource.
ladino

Josef Runggaldier 1913 De mieur jent! Intestazione 18 giugno 2017 25% Da definire

De mieur jent!


(Gherdeina)


Senieur Piere Gaina, viagiateur per la Firma Giuda Iscariot y Comp. jiva cun vares vìa y ca te si majòn, che la breies de fonz stlefòva, se dijan: "Cie fundamènt, chei de Urtisei nen via ite en tel sche me al bal! spitède, a vo vuèipa ie ven seniè !" Te chela se geura l' uj y ven ite l portier da Deur a desturbè l dessenèus te si rujnè.

"Cie essa tu da fe tlo en cuèi pra me," dij Piere riej. "Oh encuèi iel ben enpò luna colma pra te" dij l portier. "Ciuldì, dij Piere, miènessa propi che sons dessenà per chel che i ne me à nia envià al bal per ensnuèt; pra chesta jent ne jìssi niànca, ji unìss a me to cul celèur !" "Ie me dessenès enche", dij l portier; "ma te ies ben enstèss en pue de gàuja, te ies senza en bon còjo, ma te chela che tla sentes en pue, po scumènces prej a unì stramb."

"Cie tu enfìdete a me di de teles propi sul mus, më pèra via a slùne."
"Vèighes, sen tlo te desmòstres enstès tan grèuve che te ies."

Sen assàis du audì l Gaina, me ben che i parèies nen à urèdles. Mes eura do ti fova calà la rabia, po se dìjl danter se:

"Vo macaròns de Gherdeina pudèis duts me avèi gen, ie me chire su de mieur jent, encuèi el magàri en bal mascherà a Tluses, en pue che me spaze la fèji mo seurì a ruè ora per temp; el train vo permò ten eura y en guant da màscara saràl ben lòra da giatè."

En eura do fòvel bele te vagòn per furnè a Tluses.

A Tluses pra l' aucia balòvi che dut stupòva, mascheres de uni sort, duts paròva de bona vuèia. Ma ten iède àudun na fuèra del diaul ten piz te cla gran sala. Cie fovel? Na màschera furnìda da Inglès che stritòva cun autres. Chel che òa ches guant òa na dreta jiessa, balestòva via y ca y fova mo rìe le pro. Di cumplimenc, che ti ie unì fa dal autra màscheres ulòns scutè via, ulòn medrè di, che da de do l ai cumplementà ora cun dé bièi gran piej tl cul. Chel ie jit debòta sun si majòn a lascè l guant d' lnglès, à paià la ciulèa y ti à mo da en pue de zeche, accio che la porte l di do l guant zruch y ie descumparì.

'N cher de eura do rua Piere a l'usteria dal' aucia y damanda:
"Nen iel pa tlo encuèi en bal?"
"Ben en bal iel ben tlo, ne costa nia, ma en muessa vester mascherèi."
"Bela dret, giatensenpa forsi en guant da amprestè ?"
"Sci, sci, anzi en foss pa dre casù te majòn en dre bel da lnglès, che en Senieur, che sen ie jit dre tan, à lasià. L' ulèissa ?".
"Ma debota ca l'impèa !"

Mes eura do cumpariva Piere trionfant te sala. Duts se metòva sun na pert ai lascè ben lerch. Cela ma cie jent de crianza chel ie tlo, en veiga ben che jent de cità ie dut enteur mieura, plu ben custemèda. Encuèi possipa me devertì en iede schel toca. Per no se astilè da superbe val via da na màschera da tei gran stivèi furnì da cavalier y ti peta sun na jabla y ulòva ti di zeche.

"Làsceme en pej; gran macaròn"
"Cie !" dij Piere da dessenà, "Cialède ma cie musa chel fej chej ciorca ", dij en auter.

L Inglès se dessèna mo deplù y dij: "Mineissa forsi me? Mo eniede che aude velch !"

"Sen scumenciel bele inò a stritè ches mujatòn. Mo en seul rebèch y ie ten meine via una. Cie, bater ulèsl mo chej tesòn de lump? Dramèle su y trajèl ora, ma a na moda chel ne se pensa a unì tlo mo en terzo iede."

Techela sta dit, iel enciè sta fat. L puere Piere, che ie sta la vitima den sbàli, en à abù assè de chesta mieur jent y ie cors ala staziòn. Can chen damandòva, co te ala pa butà a Tluses, dijòvl: Oh dret bona, l ie mèfun en po de mieur jent.