Eh Jan

Da Wikisource.
ladino

Micurà de Rü Eh Jan Intestazione 16 marzo 2016 50% Da definire

Eh Ĵeaǹ


Eh! Ĵeaǹ!
Patruǹ! Signur!
N' haste pensier de levè teu incoeu?
Jeu suǹ bel[e] levè.
Perçhi ne vëgneste pa dunca?
Jeu minava, che dormisses inçhiamò.
E ŝ' j' avesse dormì, m' aves[ses]te devü cherdè a l' óra ch' ël é. Ne saste pa, ch' jeu lève dagnóra a les sies?
A mia óra n' él çhiamò les sies.-
Tüa ora ha dagnóra valq de pesondr ëlla. Fa seu le füc attira!
El füc é bel[e] fat ël, Signur.

Dame qua 'na çhiamëŝa nëtta.
Quilò éla.
Ëlla é tant frëida.
Ŝe vorëis, la scialdi.
Nò nò, quëst n' é de boŝëgn. Porteme mies çhialzes de sëda.
Ëlles é scherzades, ëlles ha büŝ.
Ne pòste pa 'ǹ pü' les conćiè?
Jeu les ha dè a la sartorëssa.
T' has fat bëiǹ. Olà él mi zocchi?
Quilò éi.
Dame le fazorel.
Quilò n' ëise 'ǹ blanc.
Dame quël ch' é inte la tascia de mia ĵocca.
Jeu l' ha dè a la lavadëssa; ël ê 'ǹ püc sporco. Çhi gúant vorëise vistì?
Quël ch' j' ha avü inier.
Aǹ ha battü a porta.
Va, çhiara, chi [ch' ël] é.
Ël serà le sartù.
Lascel[e] vegnì ite.