Vai al contenuto

Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto milanese/Capp XXVI

Da Wikisource.
Capp XXVI

../Capp XXV ../Capp XXVII IncludiIntestazione 11 dicembre 2023 75% Da definire

Capp XXV Capp XXVII

[p. 105 modifica]

CAPP XXVI.

D
OPO che Gesù l’ha avuu fenii tucc sti discors, el

gh’ha ditt ai sœu scolar:

2 Vialter savii, che de chì duu dì el sarà Pasqua, e el Fiœu de l’omm el sarà tradii per vess miss in cros. [p. 106 modifica]

3 Allora s’è radunaa i capp di sazerdott, e i pussee vecc del popol in del palazz del capp di sazerdott, ch’el gh’aveva nomm Caifa:

4 E han faa complott de få ciappà a tradiment Gesù, e mazzall.

5 Ma diseven: Minga in festa, perchè no succeda quai bordell in la popolazion.

6 E intanta che Gesù l’era in Betania in cà de Simon el lebros,

7 Ghe s’è vesinnaa ona donna cont on vas d’alabaster pien d’inguent prezios, e l’ha spantegaa sul coo de lu, che l’era a tavola.

8 Vista sta robba i scolar, s’hin inrabbii, e han ditt: Perchè fà tutt sto consumm?

9 Perchè st’inguent se podeva vendel car, e dagh i danee ai poveritt.

10 Ma Gesù, che l’ha sentii sta robba, el gh’ha ditt: Perchè fee immati sta donna? In fin l’ha faa per mi ona bella azion.

11 Perchè de poveritt ghe n’avarii semper insemma: ma mì me gh’avarii minga semper.

12 Perchè quand lee l’ha spantegaa sto inguent sul l’ha faa come per sotteramm.

13 In veritaa ve disi, che in qualonque part del mond me corp, [p. 107 modifica]sarà predicaa sto Vangeli, se disarà per regordalla anca quell, che l’ha faa lee.

14 Allora vun di dodes, che gh ’ aveva in nomm Giuda Iscariott, l’è andaa in di capp di sazerdott:

15 E’l gh’ha ditt: Cosse vorii damm a davel in di ong? E lor gh ’ han promiss trenta danee d’argent.

16 E dopo d’allora el cercava el moment bon de tradill.

17 Intanta el primm di di azzim s’è vesinaa a Gesù i sæu scolar, e gh’han ditt: Indove l’è,ch’emm de pareggiatt giò la Pasqua?

18 Gesù el gh ’ha rispost: Andee in cittaa del tal, e disigh: El Maester el dis: El mè moment l’è vesin, mi foo Pasqua in cà toa coi mè scolar.

19 E i scolar han faa quell, che Gesù el gh’aveva daa orden de fà, e han preparaa de fà Pasqua.

20 Quand l’è staa scur, l’era a tavola coi sœu scolar.

21 E intanta che lor mangiaven, l’ha ditt: In veritaa ve disi, che vun de vialter el me tradirà.

22 E lor cont gran dispiasė, a vun a vun s’hin miss a di: Sont forsi mi, o Signor?

23 Ma lu l’ha rispost, e l’ha ditt: Quell tal, che mett la man in del tond insemma a mi, sto tal el me tradirà. [p. 108 modifica]

24 Però el Fiœu de l’omm el va, come è staa scritt de lu: ma guaj a quell’omm, che per causa soa el Fiœu de l’omm el sarà tradii: l’era mej per lu, ch’el fuss mai.. nassuu.

25 Ma Giuda, che l’ha pœu tradii, el gh ’ha rispost: Sont forsi mì, Maester? E lu ’l gh ’ ha rispost: Te l’hee ditt ti.

26 E intanta che lor zenaven, Gesù l’ha ciappaa el pan, l’ha benedii, e l’ha rott, e ghe l’ha daa ai sœu scolar, e l’ha ditt: Ciappee, e mangee: quest l’è el me corp.

27 E ciappand el caliz l’ha ringraziaa: e ghe l’ha daa a lor, disend: Bevii tucc de quest.

28 Perchè quest l’è el mè sangu del testament nœuv, sangu, che per tanti mì perdaroo per fagh perdonà i peccaa.

29 Ve disi anca: Che mi no bevaroo pu de sto frut de la vit finna a quell dì, che mi el bevaroo nœuv cont vialter in paradis.

30 E cantand on inno, hin andaa sul mont Olivett.

31 Allora Gesù el gh’ha ditt: Tucc vialter sta nott sarii scandalizzaa per causa mia. Perchè gh’è scritt: Battaroo el pastor, e pegor de la troppa saran spantegaa. [p. 109 modifica]

32 Ma appenna che saront resuscitaa, ve andaroo denanz in Galilea.

33 Ma Peder el gh’ha rispost, e l’ha ditt: Quand anca tucc avessen de restà scandalizzaa de ti, mì restaroo mai scandalizzaa.

34 Gesù el gh’ha ditt: In veritaa te disi, che sta nott, prima che canta el gall, te me rinegarett tre volt.

35 Peder el gh ’ha ditt: Se anca avess de morì cont tì, te rinegaroo minga. E istess han ditt tucc i alter scolar.

36 Allora Gesù l’è andaa insemma a lor in d’on sit, che ghe disen Getsemani, e ’l gh’ha ditt ai sœu scolar:

Fermev chì, intanta che mi voo là a fà orazion.

37 E menand adree Peder, e i duu fiœu de Zebedee, l’ha comenzaa a inversass e a deventà malinconegh.

38 Allora el gh’ha ditt: La mia anima l’è magonenta finna a la mort: fermev chì, e stee dessedaa insemma a mi.

39 E portandes innanz on poo, el s’è traa per terra, pregand, e disend: Mè Pader, se l’è possibil, che passa via sto caliz de mi; però fa come te vœut ti, e minga come vuj mi.

40 E l’è andaa in di sœu scolar, e i ha trovaa [p. 110 modifica]indormentaa, e ’l gh’ ha ditt a Peder: Donca avii nanca poduu sta dessedaa on’ ora insemma a mì?

41 Stee dessedaa, e preghee per no andà a ris’c de vess tentaa. Perchè el spirit l’è pront, ma l’è debola la carna.

42 E l’è tornaa via per la segonda volta, e l’ha pregaa, disend: Mè Pader, se sto caliz nol pò passà via senza che mi el beva, sia fada la toa volontaa.

43 E tornaa là ancamò, i ha trovaa indormentaa: perchè i sò œucc de lor eren pesant.

44 E lassandi là, l’è andaa via ancamò, e l’ha pregaa per tré volt, disend i istess paroll.

45 Allora l’è andaa in di sœu scolar, e ’l gh’ha ditt: Andemm, dormii e riposee: ecco ch’ el moment l’è vesin, e’l Fiœu de l’omm el sarà miss in man ai peccador.

46 Levee su, andemm: ecco che se vesinna quell tal, che m’ha de tradì.

47 Intanta che lu l’era adree anmò a parlà, ecco che riva Giuda vun di dodes, e insemma a lu ona gran frotta de gent cont spad e baston, mandada dai capp di sazerdott, e dai anzian del popol.

48 E quell tal, che l’ha tradii, el gh’aveva daa el segnal, disend: Quell, che mi basaroo, l’è lu; ciappell. [p. 111 modifica]

49 E subet dopo, vesinandes a Gesù, l’ha ditt: Addio, Maester. E l’ha basaa.

50 E Gesù el gh’ha ditt: Camarada, cont che intenzion te see vegnuu? Allora ghe s’hin vesinnaa, gh’ han miss i man adoss a Gesù, e l’han tegnuu strecc.

51 E in quella vun de quij, che gh’era insemma a Gesù, slongand la man, l’ha tiraa fœura la sciabola, e l’ha ferii on servitor del capp di sazerdott, fasendegh saltà via on’oreggia.

52 Allora Gesù el gh ’ha ditt: Torna a mett la toa sciabola a sò post. Perché tucc quij, che drovaran la spada, moriran de spada.

53 Te credet tì, che mi poda minga pregà mè Pader, ch’el me faria comparì chi denanz pussee de dodes squader d’angioj?

54 Come farav allora a succed quell, che dis i Scrittur, che disen, che l’ha de vess inscì?

55 In quell menter Gesù el gh ’ ha ditt a quella frotta de gent: Sii vegnuu armaa de spad e baston a ciappamm, come se se trattass d’on assassin: sera settaa giò tutt i dì in mezz a vialter in gesa a insegnà, e m’avii mai faa ciappà.

56 Anca tutt quest l’è succeduu, per fà, che se [p. 112 modifica]verificass i Scrittur di profetta. Allora tutt i scolar, bandonandel, hin scappaa.

57 Ma quij là dopo ciappaa Gesù, l’han menaa denanz a Caifa capp di sazerdott, dove s’eren tiraa insemma i Scriba e i anzian.

58 E Peder el ghe tegneva adree a la lontana, finna a l’uss del capp di sazerdott. E andaa denter, l’era settaa giò cont la servitù, per vedè come l’andava a fenì.

59 E i capp di sazerdott, e tutt el consili cercaven di testimonianz fals contra Gesù, per fall morì:

60 E con tanti testimoni fals, che s’era presentaa, trovaven minga de testimonianz fals. Finalment è vegnuu duu testimoni fals,

61 E han ditt: Quest chì l’ha ditt: Mi poss desfà la gesa, e tornalla a trà insemma in trii di.

62 E levand su el capp di sazerdott, el gh ’ha ditt: Te rispondet nient a quell, che metten giò quist contra de tì?

63 Ma Gesù el taseva. E’l capp di sazerdott el gh’ha ditt: Te scongiuri per el Signor viv, che te me diset se te see el Crist fiœu del Signor.

64 Gesù el gh ’ha rispost: Tì te l’hee ditt. Anzi ve disi, che vedarii pœu dopo el Fiœu de l’omm settaa giò à la dritta de la virtù del Signor, e vegnì sui nivoj del ciel. [p. 113 modifica]

65 Allora el capp di sazerdott el s’è strasciaa el vestiari, disend: L’ha bestemmiaa: che bisogn gh’emm nun adess de testimoni? Avii sentii adess la bestemmia:

66 Cosse ven par a vialter? E quij han risponduu: L’è reo de mort.

67 Allora gh’ han spuaa in faccia, e l’han battuu coi pugn; e tanti alter gh ’han daa di s’giaff,

68 Disend: Cristo, induvina, chi l’è, che t’ha battuu?

69 Peder pœu l’era settaa giò fœura de l’uss: e gh’è andaa vesin ona donna de servizzi, e l’ha gh’ha ditt: Anca ti te seret insemma a Gesù Galileo.

70 Ma lu l’ha negaa in faccia a tucc, disend: Soo nò quell, che te diset.

71 E dopo vegnuu fœura de la porta, l’ha vist on altra serva, che l’ha ditt a quij, che gh’era là intorna: Anca quest chì l’era insemma a Gesù Nazaren.

72 E lu l’ha negaa on’altra volta, disend: Conossi minga st’omm chi.

73 E de lì on poo quij, che gh’era là s’hin vesinaa a Peder, e ghohan ditt: Verament anca tì te see vun de quij: perchè el tò parlà el te fa conoss.

74 Allora lu l’ha comenzaa a bestemmià, e a spergiurà, che l’aveva minga conossuu quell’omm là. E subet el gall l’ha cantaa. [p. 114 modifica]

75 E a Peder gh’è vegnuu in ment i paroll, che gh’aveva ditt Gesù: Prima che canta el gall, te me rinegaree tre volt. E andand de fœura, l’ha piangiuu de cœur.