La parabola del figliuol Prodigo (Soraperra)

Da Wikisource.
ladino

Antonio Soraperra 1841 La parabola del figliuol Prodigo (Soraperra) Intestazione 28 aprile 2016 25% Da definire

La parabola del figliuol Prodigo


Una òuta l' era ung ong, che l' aèa doi fencc, e 'l plu jong de chisc, stuf de stèr a cièsa coi sìe, l' ha preà so père, che 'l ghiè dasèzza la sia pèrt, che ghiè tocchèa; e so père per el contentèr l' ha fat la divisiong dei sie avères, e 'l ghiè l' ha data. E così chest fì plu joug doò seche dis l' ha tout su la sia robes, e l' è sin git, e l' è ruà te ung paìs forestier lontang.

Allò che l' è stat, el s' ha dat a ogni sort de vicc, e in pech temp l' ha durà su dutt chel che l' aèa. E cànche l' ha magnà dut, perché l' era vegnù una grang ciarestia te chel pais, l' ha scomenzà a mencièr el necessari èncie a el, e così el s' ha cognù adattèr a servir a pè de ung signor, che l' ha manà ten sò mès per vardèr i porcìe, e allò ghiè vegnù tanta fang, che plu de una òuta el desiderèa de ciapèr chel, che magnèa i porcìe, e nessungn ghièn dasèa.

Così l' é vegnù un dì en se stess, che per pizzèr alla sia posiziong el s' aèa sentà te l' ombria d' un èlber, e l' ha dit: co tanta servitù in cièsa de mi père ha pang che ghièn vanza, e ge song clò mez mort dalla fang; oh! ge tollarè su e m' in girè da el, e ghié diré: mi caro père, ge è offendù Dio e encie vo; ge no mèrite plu de vegnir clamà vos fi, ma ve prèe de me tor per ung de vos famèes. Canche l' ha fat chesta resoluziong, el leva su 'n pè, el se met a dertura sul viacc per gir a cièsa. So père che vardèa ung dì dalla fenestra, el lo veit vegnir da lensc, el ghiè fesc pecià, el veng a saucc ju per la scella, el ghiè corr in contra, el ghiè ciesc intor 'l coll, e el lo bozza; e sa fì intant el seghitèa a ghiè dir: père ge é ofendù Dio e èncie vo, za no mèrite plu de vegnir clamà vos fì.

Canche i é vegnùi alla porta, el père el clama la sia jent, e 'l ghiè dis: portà clò subit dal vestir el plu bel goànt, che aòng, ung bong pé de ciuzzé e l' anèl da ghié metter tel deit, e dòo gì a tor ung vedél ingrassà e mazzàl, che inché volòng fèr ung best, perché se ha troà chest fì amò vif e sang, che sel credèa perdù e mort. E canche l' é stat preparà la marèna, i se ha mettù a magnèr e ster agliègres.

Sò fì el plu vèglie, che l' era fora per la campagnes, tel tornèr, el sent da lensc che a sia cièsa i sona e i cianta plu che mai; el vegn plu da vesing, el clama ung famèi, e 'l lo domàna, che diàol fesi a cièsa; el famèi ghiè disc: l' é vegnù vos frà, e vos père dal gran gust, che l' é tornà sang e salvo, l' ha fat mazzèr un bel vedel, e l' ha dat ordeng de ster agliègres. Ma el fì se ha 'nrabbià, el no volèa gir in cièsa; sò père a sentir sta cozza l' é git fora el stess, e 'l l' ha preà, che el vaghe ite; ma el ghiè ha respondù: vardà père, ge ve serve za da teng de egn in cà, senza mai ve desobedir, e no me ède dat niencie un zoll da magnèr coi miei amisc; e subit che l' é vegnù ches vos fì, che l' ha durà su dutta la sia pert colla puttènes, ghié mazzède un vedél ingrassà e fajède tanta fèstes. Ma mi bong fì, el dis so père; tu tu es sàldi cong me, e dut chel, che l' é mie, l' é encie tò; diaol! te veis beng, che se dovea fer inché una marèna e ster agliègres, perché se ha troà chest to frà vif e sang, che se credèa che el fozza perdù e mort.