Matia Cisò va a Persenòn

Da Wikisource.
ladino

Matia Cisò va a Persenòn Intestazione 13 marzo 2016 50% Da definire

Matia Cisò va a Persenòn


Avè da savè che sto Matia bonanima, Cisò de sorainom, l' eva un de chi omegn che non ava fruà massa i banc de scola, parčè che domà a vede la sua testa, no se podeva sperà che 'l deventasse 'n gran filosofo. Per auter, a forza de bate e de rebate 'nte chela zuca, l 'à 'mpo imparà tant de dutrina che 'l viveva da bon cristièn. Ruà 'nte i sessanta agn i è sautà la voia de fà a sa sen de el 'n gran viaz; ma davant de partì l' à credù ben fat de se consilgiè con sior Curato. Senza auter, 'ncora in chela sera, s' enčia ch' l' eva tarz, 'l va via 'n calonia.

Donca 'l se presenta a la porta e 'l dà 'n gran tiròn a la brunsina, che l' à cidà de la tirà ju. Sauta fora la cuoga meza spaurida, e 'l Curato spaventà 'nčia el, pì che in pressa el dis: "Chi èlo sto descreanzà a ste ore? Elo sucedù val' gran desgrazia?" - "Daurì, che vedarè!" - "Aha, èlo forsi chel maturlo de Cisò? La os par chela." - "Fè chel conto." - "Dàur pur, Chitarina, che volòn sentì či che 'l conta. Bele 'l ven fora con una de le sue." - "Oh, bona sera sioria, sior Curato! Aveo cenà? Scusè se ve desturbe. Čiolè na presa, e po con doi parole se sbrigòn. Čiè 'n disessao, se doman volesse ji a Persenòn? 'Nquoi dapò marenda, intant che me jiave su 'n par de dambre, Juane faure 'l me conta che in domenia a Persenòn i fas la gran procession de san Cassiàn." - "Či vosto fà fora ilò a no savé todesc?" - " 'Npuoc 'n sai po ben a pizlabol, a mazlfol. E po me pense che 'nčia i Todesc, can che i mostra i soldi, i me capirà. Infati, in chest cont non ai po neguna paora mi. Vedarè che se intendòn." - "Va mefo col nome de Dio e vàrdete da mal. Anzi te dai 'n pico fagot da portà al mio neò che te sas che l' è 'nte le scole latine a Persenòn. Sèntete ju 'n puoc; intánt i scrive po doi righe. Pòrtile, sasto, e varda de no te parde 'l fagòt. Dì che 'l salude tant e che 'l se deporte pulito." - "Sarà fat; stè pur senza fastide voi, sior Curato; ve porte po ben la resposta del studioso." - "Va ben cussì. Fa bon viaz, Matia; čiapa sta petiza, e bèvete 'n got de vin, ma nia aiva de vita, veh!"

'L di darè, apena che spizzolava l' alba, 'l bon Matia se viest 'n puoc mèo del solito, 'l se met 'l crosato ross, la čiamisuola beretina, 'n čiapell bass cole ale large, le braghesse de pell e la čiauze turchine e 'n bel par de dambre nuove e resente. Sa femena la i porta na bona scudela de foiadine biote 'ntel lat, e 'l se le magna de bon gusto; 'l se met doi chizuole 'nte scarsela e 'n brao bastòn 'nte la man, 'l se čiol l' aiva santa, 'l se segna e recomanda i afari de čiesa, de campagna e de stala a sua jent, e via de fuga. 'Nte doi ore l' è bele s' a la Piof, ma 'l tira dert e rua sun Ancisa a fà la sua marenda: na chizuola e na bona porzion de aiva de cressòn, peada cole ale del čiapell, i basta per podè jì in avant. Da sera tarz dut strac e finì l' è a Ortesei in Gherdena. Ja che ilò 'l no cugnesseva negugn, l' à cugnù jì al' ostaria ad albarg. Davant de jì a durmi, 'l se fas portà na porzion de jopa da carne con balote vanzade da misdì cbe i n' ava, e se comanda 'n miol de vin.

'L di darè l' è in pè a bonora e 'nte 'n par de ore l' è a Laiòn. Ilò 'l se ferma puoc, parčè che i premeva massa de ruà da misdì fora 'n chel gran Persenòn. Infati i sonava giusto la granda del domo in vea de la festa, che 'l nost Matia bateva fuoc coi rampogn dele dambre sun chele salesade dela contrada sora i capucini. - "Oh, či gran cità che l' è sto Persenòn!" No ve dighe auter dele mile maravèe che 'l se feva a vede tante gesie e cussì grande. "Pi bel, 'l diseva, sarà mefo 'ncora sun paradis." La domenia, festa solene, se sà, l' eva giusto sun piazza del Domo, can che 'l Vescovo dapò messa montava in carozza per tornà a suo palàz. Matia i cor darè in dambre e scraia: "Sior Vescovo, spetè, spetè!" Ma i pulizainer l' à ben fat tase; che squasi i lo voleva sarà via. Ma l' è 'mpò ruà a ora che 'l Vescovo desmontava de carozza. Matia i va da visin, čiol ju 'l čiapell e 'l saluda con duta creanza, come che 'l credeva che s' avesse da duorà con en Vescovo: "Sior Altezza! bon dì; mi ve vede la prima ota, ma voi ja me cugnessè bele de certo, parčè che i m' a dit che 'n Vescovo l' è come 'n gran paster, che cugness dute sue fede. Come ve pàssela? Steo ben ben de salute? - - Ah, 'nčia voi, a chel che vede, tirè tabac; voi n' avarè po ben de chel bon! Che sente mo: dèmene na presa! - - Adess bogna po enčia che ve domande: či falo 'l tosat de nost Curato?" (Chest tosat l' eva 'n puoro orfen, che 'l Curato da Col mantegniva a sue spese per l' amor de Dio; 'l studiava le scole latine. 'L s' à po encia deportà tan pulito, che finalmente l' è deventà Piovan e Degan de Fassa, e ilò l ' è mort del mile ot cent e cinquantasiei.) "Ulà stalo de quartier? No domande miga, che voi instess vegnì a mel mostrà; che voi adess sarè ben de voia de jì a magnè valc, avè ben de busegn de jì a disnà, sì. E po sai po ben enčia mi chest tant che 'n Vescovo non è 'n scalzacan, e che bogna usà duta la possibile creanza con en tal gran signor."

'L Vescovo credeva naturalmente che sto puoro cosso fosse 'n puoc mat; l' i dà na sbanzega per carità e sen va per i fati suoi. Apena tornà a Col 'l va delongo via 'n calonia e l' i conta dut a sior Curato. Cola storia del Vescovo 'l credeva de i fà 'n gran piacer, invece 'l s' à ciapà na brava lavada: "T' es propio mat; no de band i t' à batesà Matia, e Matia te moriras."