Poesie (Porta)/107 - LA MESSA NOEUVA

Da Wikisource.
107 - LA MESSA NOEUVA

../106 - OFFERTA A DIO ../108 - LA GUERRA DI PRET IncludiIntestazione 27 settembre 2008 75% poesie

Carlo Porta - Poesie (XIX secolo)
107 - LA MESSA NOEUVA
106 - OFFERTA A DIO 108 - LA GUERRA DI PRET

 
LA MESSA NOEUVA

On colloron del Domm, on bacioccon
pien de Signor fina dessoravia,
on omm tutt sacrestia,
tutt covin, tutt foldon, tutt breviari,
proppi de quij giangian levaa a boccon5
su la bradella di confessionari,
vun de sti dì l’è soltaa sù a bon’ora,
on bell pezz prima che spontass el sô,
e mettendes de sbalz in ordiô
de andrà foeura di ball in pressa in pressa10
el ghe dis a la sciora:
Tendii Peppa a la cà, che mì voo a messa.
La sura Peppa, orevesa e l’insegna
de la cappia d’argent con l’usell d’or,
donna sapienta e pregna15
de temma del Signor,
la ghe respond: Lodato sia Gesù,
semm in l’ottava appont di pover mort.
Bravo! bravissem lu!
E sbadaggiand e destirand i quart20
la se volta intrattant de l’oltra part.
El va el mè bacioccon, col sò coll stort,
la ciera fosca e tanto de muson,
barbottand e vardand tutt in travers
col sguard torber e trist25
come fan per el pù sti magatton,
che creden de dà lod a Gesù Crist
col mostrass villan porch, torber, invers,
squasi che nost Signor
el fuss on vis de torta come lor.30
El va el mè bacioccon, ma no l’è nanch
rivaa tra i Borsinee e tra el Rebecchin
che in tra l’Angiol Custod ch’el gh’eva al fianch
e quell bozzaronazzo de ciappin
se tacca on cattibuj, on trebulleri,35
ma seri, dighi, per Dio Santo seri.
L’Angiol Custod de spiret galantomm
el voreva tirall
a tutt i cunt in Domm,
e barlicch e barlocch, spiret rebell,40
el fava d’ogni sforz per desturball
e mennall a bordell;
el primm el ghe messeda in del gippon
l’offizzi e la corona
e l’olter el ghe sona45
in de l’oltra saccoccia e in suj colzon
on zecchin fals, striaa, malefizziaa,
che in dove el strusa dent
el ciappotta, el besinfia in sul moment;
vun le scorliss per fagh sentì i campann50
che ghe la dan de frisa,
e l’olter el pessega
a fagh remirà el sedes di tosann,
ch’el porten a bottega
quattaa giò amalastant con la camisa.55
Infin, daj e redaj,
in grazia de sto guaj
el pover galantomm
el ved el Domm, e el te le solta via,
el passa Pescaria,60
el va giò di Farinn vers Sant Protas,
e quand l’è asquasi lì per dagh el nas,
quell birbo de ciappin
cont ona gambiroeura
el me le volta in l’Aquila al casin,65
e el pienta lì l’Angiol Custod de foeura.
Ah sura Peppa, che la dorma s’ciasser,
ma s’ciasser ben fin che gh’el dighi mì,
e se dormend la se vedess intorna
a girà el stamp di corna,70
niente pagura, che la staga lì.
Se hin de part del sò omm, bon come l’è,
saran corna anca lor,
ma corna del Signor,
faa sul meder di corna de Mosè.75
Chi poeù intant, dopo ché el car bacioccon
l’ha avuu goduu in trè lir de robba fina,
el presenta con grazia a la damina
el zecchin fals come el fudess staa bon,
e col bravo pretest80
de no avegh olter spezz el cerca el rest.
La damina in bolletta
la le porta a Madamm la governant,
che appont ghe n’ha oltertant,
la Madamm la le passa al controlloeur85
che tutta cà, tutt coeur
el le ciòcca, el le sperla, e poeù el corr via
a fagh dà ona pesada a l’ostaria.
L’Angiol Custod che, ben ch’el fuss in strada,
l’aveva vist tutt coss90
come de foeura d’ona invedriada,
no vorend lassà corr senza vendetta
on tratt inscì balloss
l’aveva già despost
in quell punt duu giandarma ai fianch de l’ost,95
che fermen el zecchin,
fermen el controlloeur, e in d’on batt d’oeucc
sgoren sora in casin,
dove con la damina in su on genoeucc
catten el ballandran,100
che l’eva tant lontan
de specciass quel rifresch di duu giandarma,
come che sarev mì
de deventà a dì a dì... Duca de Parma.
Intrattant se montonna in del straccioeu105
on formighee de ozios, de curios,
on nivol de fioeu,
tucc di primm sbiggiador de la dottrina,
che malappenna el veden vergognos
a spontà sul basell de la portina110
se rèffen del brusor de la bacchetta
cont ona spifferada malarbetta,
e tucc intorna, adree,
saraa, taccaa a la vitta,
a furia de turee115
tel compagnen in Santa Margaritta.
Là, appenna dent, dessott a la palpada
del segondin che ghe gallitta i quart,
ven voltra ona sventrada
de milla baravaj devott e pij,120
crist, reliqui, agnus dei, maistaa, terz part,
list dei predicator, de confradij,
albet, medaj, confess de mess, offizzi,
avvis de Giacobitt de bozzarass,
de mort de suffragass,125
ritratt del Pappa, disciplinn, cilizzi;
e infin, de bravo cristian, cold cold
el canta sù addrittura el sò peccaa
disend d’avè compraa
quella moneda per quaranta sold,130
e d’Avè concepuu el santo progett
de scamottagh a quella creatura
des lira e mezza nett,
asca el temp e l’ingossa e la fattura.
L’Angiol Custod, per quell che stava a lu,135
el l’eva miss in vun de quij intrigh
de stantà a trovà el cunt de giustall sù,
ché i legg hin ciar, e pelen minga i figh,
ma el gran barlicch barlocch,
che de per tutt el gh’ha on bordell de amis140
e chì el ghe n’ha de quij proppi coj fiocch,
tant el perora e el dis,
el truscia, el corr e el sa desverges foeura
che in manca de dò or
la sura Peppa la gh’ha el gran confort145
de brascià al sò consort - in la straccioeura,
fresch come on oeuv, viscor e in gamba assee
de corr a messa granda anca con lee.