Poesie (Porta)/108 - LA GUERRA DI PRET

Da Wikisource.
108 - LA GUERRA DI PRET

../107 - LA MESSA NOEUVA ../109 - SOLITA STOCCADA DE AKMETT IncludiIntestazione 27 settembre 2008 75% poesie

Carlo Porta - Poesie (XIX secolo)
108 - LA GUERRA DI PRET
107 - LA MESSA NOEUVA 109 - SOLITA STOCCADA DE AKMETT

 
LA GUERRA DI PRET

Canti la guerra santa, i breviari,
i piatt, i micch, i peccher, i peston,
i calott, i barett, ch’è sgoraa in ari
e han gibollaa la cerega e el melon
a vintiquatter pret che in cappa e in vesta5
celebraven a tavola ona festa.

Oh gran pader di vers e della bissa,
promotor di baruff e di legrij,
tì che a sti pret te gh’ee scoldaa la pissa,
scoldem anch mì, te preghi, i scinivij,10
in manera che possa famm onor
con di rimm degn de mì, de tì, de lor!

El dì de sant Lorenz, a on sit de foeura
pocch lontan de Milan se fa on feston
in onor del gran sant cott in broeusoeura;15
i fustusc della gesa hin confession,
panegiregh, campann, mess, sinfonia,
e ciccolatt e acqua in secrestia;

ma on compadron del loeugh, ch’el voeur quistass
tucc i indulgenz che se despensa in gesa20
senza toeuss el disturb de confessass,
el ghe regala ai pret a tutta spesa
on disnaron suj moll che je trà lì
incojonii mezz mes a digerì.

Memoria, tì che con la toa sapienza25
ti fet corr come ratt a sta pacciada,
fammj passà sott i oeucc tucc in sequenza
come denanz a on general d’armada,
dimm chi hin, chi no hin, che cossa varen,
cossa fotten al mond, cossa bozzaren!30

Prima de tucc ghe ven don Mansuett,
fioeu del coeugh de Monsignor Fabrizzi:
i stufaa de sò pader, e i polpett,
gh’han procuraa abbonora on benefizzi,
on post in Seminari e poeù ona cura35
e per ultem on fior de prevostura.

Adess che l’è bell lenc, la soa passion,
oltra quella, s’intend, de spassass via,
l’è de andà intorno a fà tutt i fonzion
per drovà el pastoral e la bosia,40
e per fà adoss ai picch la gibigianna
con quell topazz in did largh ona spanna.

Quell’olott ch’el gh’ha ai fianch, con quella trippa
che ghe s’giaffa i galon, l’è don Tadee,
on ex fraa zoccolott ch’el se né impippa45
de tucc i sgenadur del galatee:
el mond l’è sò de lu, e el lassarav corr
anca in presenza dell’imperator.

Quij trii insemma in d’on gropp, don Beroald
don Gian Pavol Maria e don Lucrezzi,50
hin trii panpossonon né frecc né cald:
pur che el Pappa e el forment staghen a prezzi,
no patissa i vidor, viva i moron
e creppa i sciori lor hin contenton.

Quell negron losch, pelos come on demoni,55
de per lu sol, in vesta e cappellina,
l’è on can de Dio, on certo don Carboni,
resiatt, cospetton, de man ladina:
l’ha cavaa pussee dent lu a man destesa
che né el Bonella con la ciav inglesa;60

el gh’ha avert duu prozess, l’è staa sospes
on cinqu voeult de la messa; in mezz a quest
el gh’è a tucc i fonzion, per tucc i ges,
a tucc i funeral, a tucc i fest;
nessun le invidia, ma el fa tant pagura65
che in dove el va l’è patron lu addrittura.

Dedree pocch pass ghe ven don Fruttuos
ch’el merita on poemma domà lu,
l’è el curat de Sant Sir, on religios
ver religios, on meder de virtù ;70
dove el compar l’è l’angiol del Signor,
l’agnell de pas che stampa on quaj favor.

Sostegn di fiacch, confort di desgraziaa,
franch, tollerant, discrett, giojal, sincer,
caritatevol senza vanitaa,75
prodegh pù de danee che de parer,
tucc el rispetten, tucc ghe voeuren ben,
tucc ghe fan largo come a on car de fen.

E perché bon fa bon, quell ch’el gh’ha arent,
a man drizza, che l’è el sò cappellan,80
de desgarbaa che leva e sognorent
te l’ha faa foeura on fior de cristian,
disinvolt, amorevor, esemplar,
degn insomma de lu, degn de l’altar.

Magher magher, long long, color di lòff,85
cont in coo on borromee tutt pien de tegna
e ona vesta de quatter o cinqu stoff,
l’è chì don March, quell martor che se ingegna
de sollevà i miseri de la gent
imprestand cont el pegn al vint per cent.90

In tra quij duu che paren duu fradij,
sbrodolaa tucc e duu d’onc de cusina
e el mostacc con sù el tarter di vassij,
ghe ven come on pagodo della China
dondand i ciapp e el coo don Giorg Braghetta,95
col collett e coj gamb color d’ughetta.

L’è staa a Romma, l’ha faa de secrettari
a on Cardinal, sebben nol savess scriv;
per licenziall l’han faa protonotari
apostolich, e quest l’è el gran motiv100
che adess el boffa pesc che né on boffett
e che el va a voltra con quij bej colzett.

Quell coj brasc in suj fianch sul gust d’on’olla
l’è fraa Prosper, de razza cappuscina;
de bon’ora el ciamaven fraa biciolla,105
ma da ché l’è tornaa de Palestina
e el spara de quij loeugh ball senza fin
el passa per on Tulli in coliarin.

Cacciador per la vitta, ostariatt,
col don de Dio d’avè semper set,110
ecco ven don Vittor del nas scarlatt,
l’è staa pret, poeù soldaa, poeù ancamò pret,
comich, fraa, vicciurin, l’è tornaa adess
fin che nol gh’ha de mej a dì di mess.

Quell pret che ven bell bell, palpaa palpaa,115
coj oeucc bass, sgonfi, pien, ross come foeugh,
l’è el pover abaa Ovina desgraziaa,
ch’el cerca tappinand de loeugh in loeugh
de fà sorà el dolor ch’el le bozzira
né’l pò trova sollev per quant el gira.120

El viveva el bon pret su ona montagna
dessora de Scires in sul lagh d’Orta
quittament cont ona soa compagna,
quand l’invidia del ben che l’è mai morta
la gh’ha scadenaa contra on becch fottuu125
a sassinagh la pas a tutt e duu.

L’era on pezz che on abaa de quij contorna
l’aveva pettaa i oeucc su la Luvisa,
ch’el ghe girava e barzegava intorna
e el ghe tendeva i ret per falla amisa,130
ma Luvisa fedela al sò patron
la stava dura come on torrion.

L’eva Luvisa ona montagnerotta,
in carna, fresca come ona giocada,
trusciona, ressolutta, rustegotta,135
ma d’on’anema fina, delicada,
capazza de quell fior de sentiment
che no se porta foeura di convent.

L’abaa Ovina, leal, senza sospett
del malann che quell birbo el ghe covava,140
ogni voeulta ch’el fass on disnarett
o quaj pocca truscetta el le invidava,
ajutand, pover omm, senza savell
a piantass sott ai pee el sò trabucchell.

Chè incazzii quell’infamm de la passion,145
del comod de vedella, de inzigalla,
desperaa daj refud, daj repetton,
da no podè né toeulla né impattalla,
negher, dannaa, gelos de tutt e duu,
infin poeù el gh’ha taccaa stà brugna al cuu.150

L’ha comenzaa sott via in tra i divott
a lassà corr di frizz contra l’Ovina,
qualment senza riguard d’ess sacerdott
el se tegniss in cà ona concubina
e el se accostass al santo sacrifizzi155
col Concili de Trent in quell servizzi;

qualment oltra al stà insemma d’ona crappa
el fuss on Giansenista malarbett,
con pocca fed in di indulgenz del Pappa,
e manch in la scudella de Lorett,160
che nol credeva necessari i fraa
e milla coss de sta conformitaa.

E perché in punt de santo mormorà
i devott e i beati hin fior de gent,
basta dagh domà el ton de comenzà,165
han faa i coss tant polit che in d’on moment
la povera Luvisa e l’abaa Ovina
hin staa miss tutt e duu pesc che in berlina.

In d’on moment i sciori, i picch, i pret
ghe s’hin revoltaa contra comè arpij,170
gh’han sconduu i caliz, gh’han negaa i pianet,
gh’han saraa in faccia i ges, i sacrestij,
gh’han faa di satir, gh’han faa corr di sass:
robba, sangua d’on can! de desperass.

Ma quest l’è anmò nagott; el traditor175
l’è cors a compì l’opera a la Curia,
l’ha tant ditt, l’ha tant faa con quij Monscior,
ch’han spedii on orden a l’Ovina in furia
de lassà la Luvisa immediate
sott a censura de sententiae latae.180

Orfana, senza amis, senza parent,
mal conscia di travaj, trista, malada,
Luvisa tutta coeur, tutt sentiment
la sarav stada missa in su ona strada,
se l’Ovina nol fuss staa fort assee185
de ris’ciass lu per el sò ben de lee.

Menter però l’Ovina el se batteva
con tutt la forza da la soa reson,
sott man la Curia la ghe desponeva
in de l’isola d’Orta ona preson,190
dove de nott e temp te l’ha faa mett,
ch’anima viva no ha savuu pù on ett.

Ma in fin poeù el Ciel che da quell fond de torr
el scoltava i riclamm de l’innocenza,
el gh’ha dessedaa in Curia on protettor,195
on pret dabben, ch’el s’è faa lu coscienza
d’andà in personna a intrequirì lu i fatt
e de fagh fà giustizia a tutt i patt.

L’ha faa confront, indagin, sindacaa,
no l’ha badaa a viacc, spes e fadigh,200
per arrivà a scovrì la veritaa,
e quand l’ha avuu cattaa el fil de l’intrigh
l’è cors de la Luvisa a scovrì el rest:
Gesus! che colp, che inconter l’è staa quest!

El l’ha trovada la meschina in man205
del sò assassin pù morta che né viva,
senza speranza de soccors uman,
ch’ogni soccors uman ghe le impediva
l’ansia del pret de toeussela di pee,
de mett sott terra el sò delitt con lee.210

No l’ha volsuu pù d’olter, addrittura
l’ha provist ai bisogn de la Luvisa,
l’ha daa el sfratt a quell moster de natura,
l’ha illuminaa la Curia e ’l l’ha decisa
a ona pronta giustizia, in conclusion215
l’ha liberaa l’Ovina de preson.

L’eva ona nocc d’inverna di pù fosch,
la nocc che l’è staa miss in libertaa:
per i gol de quij mont, dent per quij bosch,
ziffolaven i vent infuriaa,220
e sbatteven travers a rosc, a ondad
la nev e l’acqua giò per i vallad.

Per i voeuj di caverna a la lontana,
in tra ’l rugì di turben, di torrent,
se sentiva el dan!... dan!... d’ona campana225
che rebombava interpolatament,
e in del coeur dell’Ovina el dessedava
on fantasma ogni colp ch’el le scaggiava.

Ah che pur tropp el coeur l’è ona gran spia,
pur tropp gh’eva on malann ch’el presentiva:230
eren quii bott i bott de l’angonia
de la povera donna che moriva,
de Luvisa, che in punt de vessegh tolta
l’eva scritt ch’el vedess l’ultima volta.

Quella meschina, tutta rassegnada235
al tremendo viacc de l’olter mond,
la compagnava con la vos panada
i ultem orazion di moribond;
quand strabuffaa, moisc, convuls del frecc
la s’è vista el sò Ovina ai pee del lecc.240

El bon omm a on spettacol de stà sort
el scoppia in d’on deliri de passion,
el s[...] a l’autor de quella mort
paroll terribil de maledizion.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .245