Poesie (Porta)/63 - ON ESEMPI

Da Wikisource.
63 - ON ESEMPI

../62 - A S.A.R. L'ARCIDUCHESSA BEATRICE RICCIARDA D'ESTE ../64 - IN OCCASION CHE S.S.C.M. L'IMPERATOR E RE FRANZESCH PRIMM E L'IMPERATRIZ E REGINA MARIA LUISA ONOREN CON LA SOA PRESENZA ONA RAPPRESENTAZION COMICA E ONA CANTADA IN MUSEGA IncludiIntestazione 27 settembre 2008 75% poesie

62 - A S.A.R. L'ARCIDUCHESSA BEATRICE RICCIARDA D'ESTE 64 - IN OCCASION CHE S.S.C.M. L'IMPERATOR E RE FRANZESCH PRIMM E L'IMPERATRIZ E REGINA MARIA LUISA ONOREN CON LA SOA PRESENZA ONA RAPPRESENTAZION COMICA E ONA CANTADA IN MUSEGA

 
ON ESEMPI

Ona veggianna esosa
spiossera, avara, tègna, pedocciosa,
che per cavà d’on pozz la cros d’on ghell
l’avarav faa la corda con la pell,
l’andava da on gran pezz fantastegand5
masnand e ruminand
com possè in d’on bott
senza tanci cuntee
deventà ricca e sgonfià sù el bolgiott.
E avend sentii a descor come qualment10
gh’eva staa de la gent
che aveven ottegnuu sta sort de coss
coll’ajutt de quell’angior di orecc d’oss,
la s’è ressolta anch lee
de buttass alla sort e alla fortuna,15
e intant, per scongiurall e fass juttà,
dee a trà cossa la fa.
(Ma ovèj! fioeuj, che i coss staghen chì inscì
tra violter e mì,
ché in punt de striament e malefizzi20
gh’è di oeucc intorna e boeugna avegh giudizzi).
Donca vegnend a nun, la va ona nott
de luna pienna sora on baltreschin
e alzand el sottanin
la le incensa sett voeult cont el cuu biott.25
Dopo la dà de man
a on pugnattin de biella de trè tett,
e denter la ghe mett
descartendj e basandj a vuna a vuna
i sett origen de la gran fortuna,30
cioè: pell de roffian,
ugora de cantant - reff de socchett,
lengua de adulator,
gengiv de fornitor,
cranni de becch content e on sora oss35
de lader all’ingross.
Faa quest, la seccudiss el pugnattin,
le ponda in terra, la ghe fa d’intorna
sett voeult on biccocchin,
sett voeult le segna cont el stamp di corna40
e poeù (con pocch respett)
la ghe fa su sett pett.
Dopo i pett, la barbotta ona lienda
in barlicch e barlocch,
mezza in lenguagg ebrej, mezza in latin,45
e intant la tira a voltra ona faccenda
sul gust d’on barettin.
Le ciappa per el fiocch,
le mett con gravitaa sora el zignon,
e la dis in genoeugg st’oltra orazion.50
Oh Argen, ai, gol, Oet, che te see stada
su la crappa pelada
del gran Rot, sop, mifraa
majester di danaa,
cedem in st’occasion55
a gloria de Astarott
almanca tutt e vott
i sett peccaa mortal del tò patron!
E lì, addrittura, subet triff e traff
la fa sù on’insalatta60
de pesa grega, zoffregh, trementina,
acqua rasa, resina,
e dent in la pugnatta;
e poeù la ghe dà el foeugh sett spann lontan
cont on sonett dell’avvocatt Stoppan.65
Se volza on gran fummeri tutt on tratt
cont in mezz ona fiamma verdesina;
scappen tucc i tegnoeur, scappen i ratt,
corren i gatt a scondes in cantina,
e anch lee la luna la se tira appos70
(a sguajtà el rest) d’on piantonon de nos.
Mort el foeugh e fornii tutt el striozz,
la veggia la regoeuj
la sova brava scendera in d’on foeuj,
la ne fa sù on scartozz - e el te le mett75
colda colda in tra el bust e el post di tett,
e finalment, che la ringrazzi anch mì,
notte felice la va anch lee a dormì.
Ora a dispett de sti filosofon,
che in punt de striarij80
riden de compassion
e battezen tutt coss col nomm d’arlij,
dee a trà fioeuj cossa che va a suzzed,
e credill che vel doo come de fed.
L’eva nanca sta veggia bolgirona85
squas se pò dì indormenta,
che tracch! ghe se presenta
vun di prim carbonee proppi in persona.
Costuu l’eva ona machena de lard,
luster, lenc e petard - come el Cecchett,90
largh de fianch e de s’cenna,
con do ganass come dò micch boffett
e on volt de luna pienna.
Sott al barbozz e fina a mezza gippa
ghe pendeva on scalott de grassa matta,95
e el comor de la trippa
el ghe podeva asquas scusà de patta.
L’eva costuu in sostanza
on ciappin tentador de refettori,
de quij che fan consist tucc i soeu glori100
a fà peccà i prior de intemperanza,
e che in certe occasion
de vegilia e degiun l’è el sò spasson
a mollà via petit de fà stordì,
e jutten per despresi a digerì.105
In mezz a quest però,
se nol fuss staa che sora del toppè
el gh’eva quij socché - che gh’han i bò,
ghe scommetti che al volt,
all’aria ambrosiana, alla marsina110
el podeva vess tolt
minga per quell che l’è
ma per on collaron de la dottrina.
E deffatt tutt grazios, cont on bocchin
giustaa come la mitria del pollin,115
el ghe se vòlta, e el dis: Car baciocchoeu,
parla, sont chì, dì sù,
coss’eel mò che te voeu?
Hin felipp de quij quader de Milan?
Hin dobel, hin sovran,120
hin savoj, genovinn, spagn, portoghes?
Hin ongher de quij grand come tondin
che te pias? che te voeu? parla ciccin!
La veggia stria a sta proposizion
la se rallegra tutta,125
e la respond che in quant a la valutta,
già che l’eva tant bon,
le remetteva in lu,
olter no ghe premend resguard al rest
che d’aveghen sossenn e mondaj prest.130
Ebien, donch el repia, Madamoisell,
je vai en avant, venez, suivez mes pas,
ne doutez rien, vous en aurez on sfragell.
Inscì ditt el va innanz, e in quella anch lee
la va, o ghe par almanch de andagh adree.135
E va, va che te va, va che te va,
su de chì, giò de là - per drizz, per stort,
volta revolta, corr, traversa, solta,
per cors, contrad, pasquee,
trànset, pont, piazz, straccioeu, zappej, sentee:140
passa vign, camp, ortaj, riser e praa,
finalment eccoj denter in d’on bosch
folt, folt, antigh e fosch,
de rogher e de scerr gross inscì faa!
E va anmò che te va, quand de lì on pezz145
riven in del bell mezz,
compaa bargniff el se revolta indree
e, fermandela ai pee
de vun de quij miara de pianton,
el ghe forlocca sù st’oltra reson.150
Chì sotto sett brazza e on quart cara ciccin
gh’è sotteraa on seggion de semicuppi,
pien de dobel de Spagna e de zecchin.
Ven chì doman mattina,
zappa, la mia ciccina,155
e god per amor mè tutt el marsuppì!
Grazie grazie sur Dianzer benedett,
la sclama tirand salt come on cavrett,
ma innanz de voltà vella,
caro lu, la repia, ch’el diga on poo;160
com’eel mò che faroo
in mezz a tance piant, in tanto spazzi
a cattà giusta quella
che gh’ha sott sur Dianzer i soeu grazzi?
Speccia, el respond... te gh’ee reson... che stria!165
Sass no ghe n’è... brocch de cattà...nemmen:
oh appont... scolta el mè ben,
te gh’avarisset mai par azzident
volontaa de boschì?
Brava donch! falla chì...170
a specciatt al post giust el tò campee!
Ditt e fatt l’alza i socch in d’on moment
la scruscia giò i garon, la ninna i quart,
la calca el fiaa, la strucca la musella
per dervì foeura el part.175
E sparlafeta là, la se fa sott
(dessedandes in quella)
on tesor d’on levaa tant galiott
ch’el passa i matarazz, el passa i banch!
Ona navascia, i mee fioeuj, nient manch.180