Poesie (Porta)/65 - LAMENT DEL MARCHIONN DI GAMB AVERT

Da Wikisource.
65 - LAMENT DEL MARCHIONN DI GAMB AVERT

../64 - IN OCCASION CHE S.S.C.M. L'IMPERATOR E RE FRANZESCH PRIMM E L'IMPERATRIZ E REGINA MARIA LUISA ONOREN CON LA SOA PRESENZA ONA RAPPRESENTAZION COMICA E ONA CANTADA IN MUSEGA ../66 - Gh'hoo miee, gh'hoo fioeu, sont impiegaa IncludiIntestazione 27 settembre 2008 75% poesie

Carlo Porta - Poesie (XIX secolo)
65 - LAMENT DEL MARCHIONN DI GAMB AVERT
64 - IN OCCASION CHE S.S.C.M. L'IMPERATOR E RE FRANZESCH PRIMM E L'IMPERATRIZ E REGINA MARIA LUISA ONOREN CON LA SOA PRESENZA ONA RAPPRESENTAZION COMICA E ONA CANTADA IN MUSEGA 66 - Gh'hoo miee, gh'hoo fioeu, sont impiegaa

 
LAMENT DEL MARCHIONN DI GAMB AVERT

Moros dannaa, tradii de la morosa,
pien de loeuj, de fastidi e pien de corna,
sercemm chì tucc d’intorna,
stee chì a sentì l’istoria dolorosa
del pover Marchionn,5
del pover Marchionn che sont mì quell,
striaa e tiraa a bordell
de la cappa de tucc i bolgironn!

Godeva la mia vita i mes indree
proppi campagna, in pas e in libertaa;10
i varoeul i eva faa,
seva foeura di busch quant al mestee,
e in grazia di desgrazzi
che de bagaj m’han revoltaa i garett
aveva anch passaa nett15
el pù malarbetton de tucc i dazzi.

Seva insomma la incia de Milan,
el capp di logg, el pader di legrij,
e in tucc i cottarij
no se parlava d’olter che del Nan.20
De gionta anca sonava
fior de sonad in sull’armandorin,
e se andava a on festin
gh’eva subet la gent che se portava.

E appont in su la sara del Battista25
in dove fava el primm sto carnevaa
me sont trovaa imbrojaa
come on merla in di lazz a l’improvvista.
Mì inscì come se fa
giubianava per spass con la Tetton,30
e lee con quij oggion
la me dava mej ansa a giubianà.

Che fitt, che foi! Mì la vardava lee
e lee de scrocca la vardava mì,
i nost oeucc even lì35
saldo adoss vun de l’oltra innanz indree,
ma infin daj e redaj
doeuggia, sbarloeuggia quij duu oggion de foeugh,
sont rivaa in coo del gioeugh
a brusattamm i ar come on parpaj.40

Ma el colp che m’ha traa là come on per cott
l’è staa quand ona sira sta baltrocca
la m’ha strappaa de bocca
la caraffa lì lì in sull’ultem gott
e postandela in mezz45
de quij duu laver ch’even de bornis,
Sur Marchionn, la dis,
bevi con pocch respett i soeu bellezz!

In quell pont ona vampa de calor
la m’ha quattaa la faccia, el coeur, el coll;50
soltaven i paroll
e i oeucc voreven soltà foeura anch lor,
e fin l’armandorin,
che ghe l’eva de car come on fradell,
el m’è borlaa anca quell55
debass del pè di pee de l’orchestin.

A vedella chì inscì con che premura
la s’è sbassada giò per toeummel sù,
Cristo! n’hoo possuu pù,
che bombè, che gambott, che inquartadura!60
La m’ha daa de maross
tra el manegh e i borieu ona strengiudina
de man tant moresina
ch’hoo sentuu i sgrisor fina in mezz di oss.

S’ciavo sur primm: per tutta quella sira65
hoo tiraa giò a campann va là che vegn,
e gh’eva el cocch a on segn
che fava, anca a fà inscì, s’cioppon de lira.
Forniss el ball infin
e mì, inscambi de tend ai fatti mee,70
sgori a cercalla lee
e a storgem de per mì el mè straforzin.

Che foo millia finezz in del bordalla
e poeù ghe molli el loffi, al primm bell trà,
de compagnalla a cà;75
e lee, svergnand el coo sora ona spalla,
ninnandes de simonna,
Giust inscì! la respond, incomodass!...
E mì: Catt, fegurass!
L’è on onor che me fa la soa personna!80

Intant che femm i noster compiment
solta voltra anch la manna marcanaggia,
che per fà gropp e maggia
la comenza de capp el striament.
M’han vist on gorgoran85
che pativa i galitt in del lodamm,
e lor giò a insavonamm
per drizz e per travers a quatter man.

Me ciappi la mia stria sott al brasc,
vemm in straa, nun denanz la mamma indree90
col sò gimacch anch lee,
e lì ghe canti sù i mee resonasc,
e per dagh a capì
che l’eva proppi el coeur che ghe parlava
de tat in tant ghe dava95
di strengiudinn de brasc col mè de mì.

Ghe parli de moros? Par che cojonna;
d’amor?... no la sa nanca coss’el sia;
e de sciguettaria?
Pesc che pesc! Sitta squas! la par nanch donna.100
Lee tutt el sò deffà
l’è sguggià, soppressà, l’è fà giò fir,
e per sparmi i candir,
quand i nocc hin tant longh, l’è andà a ballà.

E i omen? Porta a mì: bej capital!105
Ma el coeur? El coeur, sant March, ch’el staga lì.
Ma on tocchell de marì?
Oh quest poeù!... se sa ben... l’è natural...
Ma però impunemanch
se nol catti a mè genni... in sul sò fà110
vuj puttost restà in cà
a speccià i sepoltoo cont el pann bianch.

Donca mì ghe sont minga indeferent?
Caspeta, fa besogn? vorrev savè
a chi pò despiasè115
on omm del sò mostacc, del sò talent.
E in quella la me incioda
on’altra oggiadonona, ma de quij
che sbusa i scinivij:
e andemm là, sur mincion, ch’el se la goda!120

Ona reson dree l’oltra in su sto fà
rivem che m’en despias al Malcanton;
e lì la volponon,
infirand el portell de la soa cà
fora fora a cuu indree,125
denanz che l’oltra la ghe riva arent
la me dà el pontament
de trovass del Battista anch el dì adree.

Ghe stampi sul butter de quij soeu man
on basin s’ciasser, stagn, proppi sul biott,130
ghe doo la bona nott,
resti in quell per l’affare de doman,
e dopo d’avè faa
con la mamma e el miscee quatter dover,
regoeuj i mee penser135
e voo drizz drizz a cà per la mia straa.

Cribbi che nocc de can! povera mì!
Che striament, fioeul de settimanna!
Volta, revolta, danna,
sont mai staa muso de possè dormì.140
Domà che reussiss
a carpiamm doma on poo, doma on’ombria
soltava subet via
giust come quand se insogna de stremiss.

Quel babbi, quij paroll, quij oggionon,145
quij manitt moresin, quij bej brasciott,
quij relev sora e sott,
quij gamb de portà intorna anca on canon
no faven oltra vita
che ballamm la forlana in del cervell150
e cress fiamma al fornell
come a stravaccagh sù dell’acquavita.

Finalment l’alba tance voeult spionada
l’è comparsa anca lee di filidur
e inscì tra el ciar e scur155
hoo pessegaa a vestimm e a corr in strada.
Doveva andà a patron
on trattin dal Liron fina in di Fior,
e i pee lor de per lor
te m’han menaa de posta al Malcanton.160

E denanz che sti marter de sti pee
in quel dì me ruzzassen a bottia
n’han pur anch faa di mia
tra el Cappell e el Falcon innanz indree!
Brusava de possè165
speggiamm dent in quel volt, ma perché giust
el m’eva allor on gust
l’è staa assee quest per no possell godè!

Sont staa a bottia e hoo poncignaa per scusa,
che a chi tocca quij ponc povera lor!170
Né hoo possuu famm onor
sangua de dì de nocc, nanch alla busa.
Amor me se specciava
ch’el possess ben rostimm in la legria,
ma che el me brusass via175
l’appetitt e la sogn mai pù el pensava.

Mì che infirava i mee vott or de sloffen
soeuli, seguent, e senza nanch voltamm,
mì, mì che articol famm
avarev mangiaa i pee de sant Cristoffenn,180
mì adess, pover quajò,
pisorgni e scummi inscambi de dormì
e intuitù trà chì
ses colp ogni boccon per mandall giò.

Basta: anch sto dì, per quant el me pariss185
vun di pù longh che m’abba mai passaa,
infin l’è deslenguaa,
e prima prima on pezz ch’el se scuriss
seva giamò in Quadronn
che no gh’eva anmò insegna de pizzà190
né gh’eva anmò a cà
né el Battista, né i guardi, né i stellonn.

Ah! Quanti che pensi, sangua de quell can
che gh’era in tra i stellonn la Firisella,
on trattin la pù bella195
e la mej ballarina de Milan;
e quand pensi che sera
el patron mì de toeulla quand se sia,
Cristo Gesus Maria,
me senti a andà giò el fond proppi davvera!200

Porco mì milla voeult, porcon, porcasc!
A vedè che posseva intrà mì e lee
guadagnamm tant assee
de famm on scior e de trà via i strasc;
e mì, porcasc, porcon,205
on pussee la me fava la giangiana
ghe andavi alla lontana
e ghe giugavi adree de repetton.

E giust in quella sira me sovven
che essend rivada lee prima de tucc210
seva come in di gucc
a savè minga come fà a fà ben,
ché sarev puttost mort
che no ris’cià di voeult che la Tetton
l’avess avuu occasion215
de cred che fuss capazz de fagh intort.

Intant a liberamm de sti martiri
riva el Battista, i guardi, i sonador,
e infin riva el mè amor
la cara Tetton d’or, el mè deliri.220
La gh’eva sù on corsett
de velù ross scarlatt strengiuu suj fianch,
con sott on percall bianch
ch’el rivava domà al fior di colzett.

El sen bianch com’el lacc, comer, grassott,225
el sbanfava dessott d’on panettin
inscì suttil e fin
ch’el diseva sì e nò tra el quattaa e el biott;
i cavij a la zoeura
spartii in duu sulla front, negher e folt,230
ghe faven parì el volt
on rosin lì per lì per derviss foeura!

Quij duu popoeu de foeugh, luster, strion,
che in dove varden lassen el sbarbaj,
spionaven da duu taj235
bislongh come la sferla di maron;
e daj lavritt rident
compariva ona fira de dencitt
bej, ingual, piscinitt
come ona fira de perlinn d’argent.240

Quij gambott inscì faa, redond, polpos
che se vedeven sotto ai socch a pend,
andaven via morend
de suttir in suttir fina alla nos
e forniven in bocca245
d’on para de scarpett curt e streccinn
e pussee piscininn
che no ponn vess duu covercij de rocca.

Oltra poeù de vess lì tutta de god,
viscora, drizza, avolta, traversada,250
e de vess prepontada
de ciccia bianca e stagna come on ciod,
la gh’eva anca in sò ajutt
la bellezza regina di bellezz,
desdott annitt e mezz,255
quel gran roffian che dà marì anca ai brutt.

L’eva inscì pù né manch in quell moment
che l’ha alzaa la pattonna de la sara
e che tucc gh’han faa ara
per possè remiralla a vegnì dent;260
tucc quanc ghe daven sott
cont ona quaj reson, foeura de mì,
che seva restaa lì
che a cavamm sagu no m’en vegneva on gott.

Mì al primm vedella sont restaa addrittura265
locch e geraa coj dit come indorment
suj cord de l’istrument,
e sont staa lì in sto stat de ingermadura
fin tat che coj soeu oggion
l’è vegnuda a sciarnimm lee in l’orchestin270
e la m’ha faa on ghignin
come sarant a dì: te là el cojon.

Allora m’è tornaa l’anema in sen
e hoo ditt e hoo faa tutt quell che fa on moros
quand l’è bujent e ansios275
de desmostrà al sò ben ch’el ghe voeur ben.
E lee anca lee con mì
umanament l’ha faa tutt quell che fa
ona tosa che gh’ha
on brus al coeur e el le voeur dà a capì.280

Inscì de amor e accord per tutta sira
s’è ballaa, s’è sonaa, s’è boccalaa,
s’è smorbiaa, s’è scoccaa,
s’è faa cinad e giubianad de lira,
tant che innanz mezza nott,285
per vegnì ai curt, sevem giamò, mì, lee,
la mamma e el sò miscee
alla Commenda a prozionà el risott.

E lì tra el cold del foeugh, tra quell del scabbi,
tra l’intrigh di genoeugg contra genoeugg,290
tra el tempestà di oeucc
e el gioeugh de cent descors faa come i cabbi,
me sont a bagn maria
trovaa ciappaa, ligaa, bell e impromiss
denanz che reussiss295
a portà foeura i verz de l’ostaria.

Dopo che m’han leggiuu dent in del coeur
come a legg intramezz d’on impollin,
el compaa zoffreghin
che l’eva on primm sargent in di sapoeur300
nol s’è possuu tegnì
de basamm, de famm millia esibizion,
siben che sul pù bon
el me pientass lì el cunt de pagà mì.

Ma poeù in dell’andà a cà dighi nient305
che porch d’on scior el me voreva fà!
El voreva famm dà
l’appalt di scarp de tutt el reggiment,
el voreva famm vè
on post in suj foragg, suj proviand,310
on post de gatt in grand
de fornì a mett bottia mì del mè.

E mì tamberla andava tutt in broeuda
in tra i soeu loffi e quij de la fioeura
e me sgonfiava foeura315
tal e qual on pollin che fa la roeuda;
e cantava ogne pocch
in del respond ai coss che parponeven
tutt quell che lor voreven
come on dord sott ai smorfi del lorocch.320

Rivaa a cà che semm staa, tucc a ona vos
me s’hin miss all’intorna a fà on frecass
de dessedà ancà i sass:
Reverissi sur spos, grazia sur spos!
M’han vorsuu gibollà325
cont i cinqu e cinqu des, cont i attenzion,
e infin m’haa faa patron,
(come l’eva de giust) d’andagh in cà.

Magara inscì in de quell fottuu moment
ch’hoo profittaa el dì adree di soeu favor330
me fuss vegnuu a mì o a lor
on dianzen suj corna o on accident,
che no sarev in st’ora
quell pover Marchionn desfortunaa
tradii desonoraa335
magher e biott e in l’ultema malora.

Ma s’ciavo, inutel, chi l’ha dent s’el tegna.
Per mì no gh’è reson che me suffraga,
ché l’è a quell punt la piaga
ch’el remedi del maa l’è a Zilavegna.340
Per mì l’unegh confort
l’è quel de svojà el goss, piang e sgarì
e de sentimm a dì:
Pover dianzen, el gh’ha minga tort.

Se gh’avii viscer donch, se gh’avii flemma345
de scoltà on desgraziaa che se lumenta,
e se nol ve spaventa
el trovass forsi in cas de piang insemma,
stee chì, no ve movii,
che sentirii di coss strasordenari,350
di azion de scurì l’ari,
gabol e tradiment mai più sentii.

Dopo ona nocc in largh e in longh goduda
tra la pisorgna e tra el dormì in ombria,
cont in coeur quella stria355
semper fissa inciodada e rebattuda,
sont soltaa sù al primm segn,
e dopo avè sgrossaa in pee in pee ona messa,
sont cors a gamb in pressa
al Malcanton sù per quij scar de legn.360

Ciamann cunt, vess a l’uss, l’è stesa on moment,
e, mesurand el sò dal me piasè,
tiri in pee l’alzapè,
e tragh! butti in là l’uss e voo de dent,
e denter che sont staa,365
cribbi e boffitt, fuss puttost mort in strada!
la bella improvvisada
hin staa i dò donn in mezz a trii soldaa.

Vun negher e pelos comè on cavron
el se fava la barba a on tocch de specc;370
e vun de fianch del lecc
l’eva adree a lazzà el bust a la Tetton;
e el sur sargent in gippa
el se scoldava i ciapp voltaa al camin,
intant che la mammin375
l’eva scrusciada a nedrugagh la pippa.

A sto colp tutt a on bott hoo sentuu in sen
on voltiament come a s’cioppamm la fel,
e gh’è staa calaa on pel
(tant seva irato) che nassess on pien;380
ma on luzzid intravall
el te m’ha daa on parer de cristian:
s’cioppee, razza de can!
e dittum fattum vòoltegh tant de spall.

E giò a ses, sett, a vott basij per voeulta,385
segond vegneven, per quij scar infamm,
a ris’c de spettasciamm
i scinivij in d’ona girivoeulta;
e lor anch lor i donn
adree a la gamba a salt come livree390
me tendeven adree
sbraggiand, Sur Marchionn, sur Marchionn!

Dess vegn! scarpev el goss! Ma giust in quell
che seva lì per infirà la straa,
pondi i pee in su on bagnaa,395
e ponf in terra come on fass de squell.
Inlora la Tetton
la gh’ha vuu el contrattemp de possemm giong,
de francamm in di ong,
de tornamm a tra al coll el cavezzon.400

La fu... l’è staa... l’è on sart... l’è on mè cusin...
El staa l’è che a vedella in sOrioeura,
mezza sbarlada foeura,
a piang, a sospirà, a strusamm vesin,
tutt la bila e el spuell405
hin fornii in quell freguj de fora fora
e in del torná de sora
umel e mansuett come on agnell.

Fada la pas, tornada la legria,
andaa per i fatt soeu quij duu soldaa,410
per on pezz no gh’è staa
olter guaj che di voeult quaj poo d’ombria,
però de quij nebbijtt
che, se sa, né se ponn de condemen
tra gent che se voeur ben,415
salsettinn brusch che guzzen el petitt.

Domà ch’anch sti nebbijtt e sta salsetta
han comenzaa anca lor de lì on des dì
a spessiss e a vegnì
sciogher folt e senavrra malarbetta,420
ch’hoo savuu del sicur
che quel can d’on soldaa, quell porch d’on sart
el gh’andava in la part
de nascondon de mì, in tra el ciar e el scur.

E con tutt che tant mader che fioeura425
in quanto sia giurà, negà e sconfond
fussen, primm e segond,
dò canonegonn vecc de bona scoeura,
impunemanch però,
sott a on Marchionn gh’è staa nagott de noeuv,430
i hoo cattaa suj oeuv,
e pussee d’ona voeulta e pù de dò.

Ma poeù ona sira infin di facc che sera
negher, dannato malarbettament,
che l’hoo vist mì a corr dent435
in del comed in fond de la linghera,
me sont pientaa in del mezz
(dur come on ciod) de la linghera anmì,
e hoo ditt: Se te set lì,
stagh almanca, birbon, per on bell pezz!440

E lì intrattant che i donn me rebuttaven
de tutt i part per tiramm dent in cà,
e che mì saldo là
me stinava de pù con pù bajaven,
torna indree quell canaja445
ch’el me ven col muson fin sul muson
a domandamm reson
de quell rebuttament, de quella guaja.

E poeù infin desmostrand se l’eva lì
de vessegh per parlà al sargent maggior,450
e d’avenn nanch mì e lor
per el boeucc de la cassa del tartì,
el te me dà del mona,
del can, del marmotton, de l’impiccaa,
del pilatt inciodaa,455
e via el va sbroffand ch’el par che trona.

I donn allora, ch’han capii el latin,
dighi nagott che plajt, che trebuleri!
M’han ditt giò vetuperi
de fà corr in su l’uss tucc i vesin,460
e s’hin scoldaa talment
ch’hoo vuu paria denanz cavann costrutt,
che lor... pascenza tutt,
ma in l’onor dininguarda a strusagh dent.

Inscì con tutt el mè stà de sguajton465
e con tutt el deffà de avej squajaa,
sont restaa lì sgognaa,
pien de vergogna e locch come on tappon;
e tutt quel mè sussor
l’è fornii anch lu compagn de l’olter guaj,470
anzi cont el pregaj
a dì nagotta al sur sargent maggior.

De l’ora inanz, allon, me sont miss dent
coj man, coj pee per pessegà a sposalla,
me sont vestii on poo in galla,475
hoo giustaa sù la cà passantament,
e el rest di pocch ciovitt
vanzaa on poo col sonà, on poo col mestee,
gh’i hoo faa soltà dree a lee,
scoeudendegh vun per un tucc i petitt.480

Gh’aveva giamò tolt i peritt d’or,
la guggia d’ora, el coll de granadinn,
la cros de perla finn
e quaj barlafus d’olter de valor,
quand la m’ha daa occasion485
de capì che pù mej che né i peritt,
l’avarav vuu el petitt
de avegh on quaj bell para de anellon.

E mì addirittura, catt! corri in del Bin,
quell che stà là schisciaa in del post di ant490
del volton di Mercant,
e con quatter bej ses-des-e-on-quattrin
te me petti in saccoccia
duu bravi anellonon d’or badial,
grand asquas tal e qual495
de duu sercion de roeuda de carroccia.

E via a gambe, torni indree de trott,
voo a toeù la mia Tetton, vemm del Battista,
tegni ben ben de pista
in dove che la mett giò el manicott,500
e quand la me ven fada,
bell bell, bell bell ghe barzeghi d’arent
per faghj sghimbà dent,
e dagh el giubel de l’improvvisada.

Mò sur sì che intrattant che foo el giughett505
e che ghj foo passa d’ona guadina,
marcia passa cammina,
squitta foeura de l’oltra on begliett;
mì prest, allon, sù on pè,
ghe stoo on poo adoss fasend el peder sloffi,510
e poeù ciaff, mel gajoffi,
e torni in l’orchestin per el fatt mè.

Soni, stoo alegher, la compagni a cà,
doo a ment se vedi moeuv el manicott,
se la se incorg nagott,515
se di voeult mai la scolti a descartà;
ma oh dess! ch’el, che no eel,
che fors no la tovess quell mè palpee
per l’olter sò de lee,
né l’ha avert bocca, n’è l’ha most on peel.520

Se lassem donca tutt e duu al portell
descognet del regall che gh’emm indoss;
ma el pù grev, el pù gross
mel seva andaa a toeù mì senza savell;
ch’el mè l’eva on regall525
pien, caregh, ras de pever e de spezzi,
e che mai pù a quell prezzi
no me sarev creduu de guadagnall.

Ecco, fioeuj, dee a trà, scoltee, sentii
coss’el diseva quel fottuu begliett;530
no ghe baratti on ett;
scoltell, che ghe l’hoo in ment piccaa e scolpii:
Caro mio dolcie core
ho receputo el tuvo beglietto
del qualo te imprometto535
che te sarò fidele in del mè amore.

Domane sò de guardia tutto el giorno
pôso ce vedaremo: Stà segura:
ma tì però parcura
de scasciare quell’aseno de intorno.540
Basta né vedo l’ora
Ch’el ti abbia tolto questo tuo accidento
Per fornire el tormento
de far sta vita. Adio anema d’ora.

Ona fevera cutta, on maa de pett,545
on azzident, on copp in sul tegnon
saraven staa on bonbon
in pari a sto balloss d’on begliett.
Hoo comenzaa a buì,
a sudà, a fumá come on caldar,550
e sont daa foeura a sgar,
matt, matt affacc, de no possemm tegnì.

Amor, rabbia, vergogna e millia inferna
me strasciaven, me faven a freguj;
catto che cattabuj!555
che malarbetta nocc, che nocc eterna!
Se sarava palpera,
no vedeva che sangu, che beccaria,
e tracch soltava via
de la pagura ch’el podess vess vera.560

Seva col coeur in mezz a sti cortij,
quand senti a Sant Ambroeus a sonà i ses,
e poeù per tutt i gies
de lì on poo a scampanà i avemarij.
Al son de quij campann565
me regordi in bon pont de quell lassù,
e ch’olter che né lu
po’ juttamm e salvamm de sti malann.

E inscì cold cold de fed voo giò di scar,
e corri via del vol foeura de cà570
per andamm a buttà
in di sò brasc del pè d’on quaj altar;
ma appenna faa duu pass,
doo mò giust dent in del sargent maggior
che al frecc e de quij or575
el me impastoccia d’ess intorna a spass.

El me trà i brasc al coll, el me strascina
per pagamm l’acquavita a tutt i stee;
el me stà tant adree,
el me frega, el me vergna e el me mojna,580
che infin sto malarbett
el me cava del coeur la confession
de quell mè gran magon,
e el me strappa di ong el begliett.

E lì cont ona longa filastrocca585
el me fa comparì el negher per bianch,
e el me proeuva nient manch
ch’el begliett l’ha scritt lu per fà ona scocca,
e che l’è bell capì
che domà el termen d’asen che gh’è sù,590
l’è assee lu de per lu
a desmonstrà che nol pertocca a mì.

Infin, per calcamm sù mej la reson,
el me ciappa sott brasc, che hoo pari a sbattem,
e el me mena in su l’atem595
de bon compagn a cà de la Tetton,
che la n’ha faa ona festa
e ona truscia de sort, che i mee travaj
m’hin calaa in di strivaj,
e bravament hoo bevuti sù anca questa.600

Intrattannt in su l’assa del Brovett
gh’eva giamò el me nomm bell e impastaa;
tuttcoss eva prontaa,
finamai i cumò, la dota, el lett;
l’eva giamò fin stada605
intorna lee la sposa coj benis
a pertegà i amis
e i post e i cavalier de la contrada.

Seva insomma già in brusa de sposalla,
e l’eva anca de gionta fissaa el dì,610
quand el bell giovedì,
giust l’antegrass, voo al solet a trovalla;
l’eva un’on de sira,
vedi la lumm per terra in d’on canton,
e troeuvi la Tetton615
sul lecc che se lumenta e che sospira.

La mamm, tutta modacc, col did sul nas
la fa segn de tasè e de andà pian pian;
resti de parzapan
de la pagura de sentì on quaj cas;620
e quand ghe sont del pè
lee medemm la Tetton al solta sù:
Ah, sur Marchionn! mai pù
credeva incoeu possell tornà a vedè!

Ah car mort beneditt! perché sta cossa?625
Me trema i gamb, voo tutt in d’on sudor,
e in quell ch’el car amor
l’eva adree a impastocciammen vuna grossa,
riva denter on tos
che, voltaa vers la mamma, el sbraggia: Ej lee,630
l’ha ditt el mascaree...
e bott lì: ghe se soffega la vos.

Sangua d’on can barbin! me solta in testa
che quell maa nol fudess on cremesì
per liberass de mì635
e andà a la Canobbiana a god la festa;
e mì de maledett
ghe molli el vada a lee de parnonzià
s’hoo de andà o s’hoo de stà,
e stoo spionand in dove la se mett...640

Ma lee, senza fà tante zerimoni,
la gradiss el boccon, l’imbrocca el vada,
e la me dà l’alzada
in moeud che ditt e fatt me la capponi:
e quand sont su la scara645
me senti tant a messedà el ghignon,
che foo la conclusion
de rivà a tutt i cunt a l’acqua ciara.

E sitta bolgiraa l’intrigh e i gabel!
Voo a toeù on vestii de turch d’on mascaree,650
longh e largh tant assee
de possemm scond con la pelanda i sciabel:
e de trott e galopp,
pettegasciand per terra la balzana
corri a la Canobbiana655
a curà el legoratt con tant de s’ciopp.

E sù e giò, innanz indree, gira, regira
per la platea e el palch, e intorna i scagn,
varda gent, varda pagn,
scolta vos, spiona andann, tira, bestira,660
finalment de lì on poo,
tra on gropp de gent che balla la monfrina
vedi ona mascarina
che l’è lee, tutta lee, giugagh el coo!

Sò tal e qual el taj de la persona,665
la grazia in del fà el pass, sò el perovett,
sò el sporg innanz di tett,
e el svergnà el cuu de fianch a la s’ciancona,
sò quij brasciott redond,
sò el color di cavij, sò el portament,670
sò quij oggion sbirent,
insomma sò tuttcoss de inscima in fond.

Ah sguanguana de tucc i sguanguanonn,
l’è chì la bolgirona, l’hoo cattada,
l’è chì col camarada675
a sbavazzass ai spall de Marchionn!
Sangue de fraa de legn,
no manca pù che de squajatt la vos,
e poeù te pesti i nos,
che per on pezz t’ee de portann el segn!680

Seva foeura de mì d’ona manera
che no sont staa mai pù tanto dannaa!
Ghe voo adree infuriaa
de per tutt foeura e dent per la calchera;
non scolti pù nagott,685
no doo a trà pù a reson, vedi lee e lu
on bott a brasciass sù,
e mì giò ona firada de cazzott.

Alto lì, allon, l’è deciaraa la guerra!
Daj, redaj, para, pia, messeda, tira,690
pugn e pesciad de lira,
reussissem tucc trii col cuu per terra;
ne riva adoss infin
de quatter o cinqu turch pesg che né mì
gendarma vestii inscì,695
che ne menen de slanz in camarin.

Lì on bravo respettor, grazios, compii,
el scolta di dò part tutta la scenna,
e poeù con pas l’ordenna
de tirà via i mascher a tutt trii.700
Me drizzi allora in pee
per vardalla on poco mì la porconon
a desquattà el faccion,
e, disii mò, fioeuj?... l’è minga lee...

Cara Madonna! Ajutt, coss’hoo mai faa!705
Ghe domandi perdon, confessi el fall,
ghe sebissi mendall
magara a tutt danee, s’han volentaa;
piangi e preghi de sort
che se giusta tusscoss; foeura che mì710
boeugna che staga lì
per la reson del mandà sù el ripport:

Scoltee mò adess, fioeuj, cossa che nass,
e vardee, quand se dis di coss del mond!
Quell respettor, che in fond715
l’eva on bon pastorott, on persegh lass,
vedend che in de quell loeugh
sarev geraa del frecc, el me toeù sù
sott brasc lu come lu,
per menamm in quarter coj guardi al foeugh.720

E in quella ch’el derv l’uss, che voo de dent,
cribbi! chi troeuvi mì!... Ah fioron!
Lee, giust lee, la Tetton
con la mamma, col sart e col sargent;
gh’aveven a la bocca725
tutt quatter la caraffa, e hin restaa lì
cojoni a vardamm mì
senza né batt on oeucc né fà ona mocca.

El primm a falla foeura, a romp l’incant
sont staa mì, che hoo bajaa d’ona manera730
che nanch on turch davvera
no l’avarav possuu bajà oltertant:
per lee seva in cantegora,
per lee in preson, per lee seva a sto pass;
podii donch fegurass735
che cagnazz seva mì dedree a sta legora.

Ma lee franca francona la spergiura
el ciel, la terra; la me fa parì
ch’el traditor sont mì,
che l’è on pezz ch’el le sa, che la me cura:740
la dis che la s’è trada
marada apposta per vegnì a cattamm;
che sont on porch infamm,
e giò, a l’uso di donn, ona lucciada!

Mì che poss vedè a piang nanca per rid,745
a pocch a pocch deventi moresin,
me se setti vesin,
on poo betteghi, on poo ghe strengi i did.
Lee on poo la me sgoratta
come on usell per no lassas ciappà,750
ma infin poeù la se dà:
caraffa in l’aria, e Pacie cielebrata!

No me calava adess che de podè
giustà sù el primm pastizz col respettor,
e el sur sargent maggior,755
che l’è quell bravo mennapolt che l’è,
ditt e fatt el corr via
e el truscia tant ch’el porta indree on croson
de quij che ai rogazion
ogni vun ciappa sott ses o sett mia.760

A sta noeuva, alto, allon, sont mì che paga,
giò allegher fioj on’oltra boccarada!
la motria l’è passada:
viva nun, porchi i sciori! e che la vaga;
e addrittura cold cold765
torni, smorbiand coj donn, in su la festa
a god tutt quell che resta
fina a l’ultem quattrin del mè vint sold.

De sto pont finamai al sabet grass,
con tant che semm staa in voeulta de chì e lì,770
a dì quell ch’è da dì,
no gh’hoo avuu el minem ché de lumentass.
Lee se l’eva a on festin
la ballava con mì, con mì la stava,
con mì la cicciarava,775
e mì e lee, e lee e mì, saldo vesin.

Tal e qual anca in cà: per quant ghe sia
andaa in vers in quij dì d’ora e strasora,
no gh’hoo trovaa dessora
mai, mai nissun che podess damm ombria.780
Lee saldo là impesada
col cuu su la cardega, adree a sguggià,
la ghe dava a tutt dà
a god tucc i retaj de la giornada.

Che brava tosa! che desgaggiadonna,785
(diseva in tra de mì) che tosa d’or!
L’ha d’ess proppi el restor,
el dio fece de la cà Marchionna!
E matt adree st’ideja
cuntava ansios e recuntava i dì790
ch’aveva de patì
denanz menamm a cà sta maraveja.

Finalment quell bell dì, quell di trii sô,
saludaa al primm spontà d’on battajon
d’occh, barbasgian, cappon,795
quajott, gasgiott, lorocch, merla e cocô,
quell dì fissaa là su
per compagnamm con tutt sti razz d’usij
e compì i mee legrij,
l’è compars finalment, dighi, anca lu.800

L’eva el bell sabet grass. Tutt eva in pront:
la Tetton per la prima in gran parada;
giò fin la fiacca in strada,
ona fiacca campagna e de tutt pont,
per moeud che innanz mezz dì805
l’eva già andree in Brovett el Bolognin
in faccia ai duu padrin
e ai soeu scricciatt a bolognalla a mì.

Fornii el facc in Brovett, alto lì allon,
se va trott e galopp anca a la cura,810
poeù al pastegg addrittura,
poeù al cors, poeù a la rassegna di ballon,
poeù al Carchen, al Lentas,
al Re, a la Canobbiana, e poeù al risott,
poeù a la messa ai Carott,815
poeù ai tortij, poeù al rosoli in del Cambias.

Infin quand semm staa sagg de possenn pù,
che non possevem dagh né lee né mì,
semm andaa a cà a dormì
giust in l’ora che i olter leven sù.820
Adess mò, orocch, cappon,
merla, cocô, quajott, occh, barbasgian,
fis’cee, fee pur baccan,
degh dent a scarpagoss, che semm al bon.

Tant’è, fioeuj: intramm dent lee in de l’uss,825
vegnimm lee in cà, e vedemm a scappà via
quell pocch rest de legria
e de pas di dì indree, l’è staa on esuss.
De sto pont desgraziaa
no gh’è staa pù che guerr, che cattabuj,830
trappol, pastizz, garbuj,
gir e regir e corna stermenaa.

Lee cagna, lee ciocchera, lee bosarda,
lenguasciona, leccarda, desgarbada:
lee imbrojona, sfacciada,835
starlattona, lunatega, testarda;
lee zavaj, lee slandrosa,
lee sguanguana, lee cappa di baltrocch,
vardee, fioj, in pocch
che boccon de belee l’eva sta sposa?840

Addrittura el primm dì sù e giò di scar
d’ora e strasora gent come i correr,
soldaa, roffiann, patter,
can borian pussee che on port de mar.
La cà l’eva on faxall:845
ogni bott gh’eva lì on seccamincion:
seva nanch pù patron
(con licenza) on besogn de possè fall.

Se poeù derviva bocca, a revedess;
giò la cà e ’l tecc! bestemmi a cattafira!850
sbraggiad, bajad de lira:
del porch fottuu l’è el manch che me vegness;
e gh’eva ogni moment
la conclusion per aria de cusamm
denanz a quij bonn lamm855
del soldaa sart e del soldaa sargent.

E sti duu galantomm mej che né mì
comandaven i fest lor in cà mia,
lor la menaven via,
senza nanca dì catt, de nocc, de dì,860
e sont fin rivaa a quella
che via de quij pocch or del pasteggià,
che allora leva in cà,
l’eva grazia a dormì de possè avella.

Podii domà pensà con che dolor865
la vedeva inscì matta e desbriada,
sibben giamò visada
millia voeult del curat, del cogitor.
Del piang, del desperass
n’hoo fass pur anch, se n’hoo possuu mai fà;870
e andree a l’onor de cà
ghe deslenguava anmì de l’istess pass.

Ma infin poeù a tajagh sù sta vita stramba
è soltaa foeura a temp on sgonfiament
col sò compagnament875
de gomit, de rincress, de mal in gamba;
de moeud che, balcaa i ari,
hoo quistaa on poo de requi per quaj mes,
pagaa però bon pes
col spendegh in petitt tutt el salari.880

Ma se! pescienza spend; quant ai danee
van e vegnen, e inscì fussen staa bon
de fagh intrà reson,
che sarav staa nagotta a traghj adree:
Ma on corna... Sentii questa885
che l’è l’ultema infin, la pù gajarda,
e che el Signor ve guarda
quant e mai, fuss on can, de sta tempesta.

L’eva ses mes che seva spos, pocch puù,
e i coss andaven via con l’andana890
de la fever terzana,
on dì ben, on dì maa, on poo giò, on poo sù,
quand ona bella sira
in del tornà a cà al solet de bottia
me sont vist dree on’ombria895
come de vun che né tujess de mira.

Mì che sont omm che tendi ai fatte mee,
com’è de giust ch’abben de fà la gent,
no gh’hoo squad nanch faa a ment,
e andava inà senza voltamm indree;900
ma quand sont staa al Liron,
lì inscì voltaa el caffè, costù de slanz
el me fa on solt innanz,
e el me trà contra el mur cont on button.

L’eva costù on demoni d’on cilan905
vestii in s’giacché, con sù duu colzonasc
de tira de pajasc,
col volt tutt a barbis come on magnan;
el fava poeù sgarì
innanz indree per l’aria on nisciorin,910
de fà streng el sesin
a mezza ona Boemia, olter che a mì.

Denanz, e giust in mira al mè portell,
gh’eva in mezz a la strada on’oltra ombria
che inscì per famm legria915
la pestava suj prej cont on tarell.
El sarav staa el mè cas
de rebatt cont i gnoch la prepotenza,
ma inscambi hoo usaa prudenza
e hoo faa sto sagrifizzi per la pas.920

Tutt inutel però, ché in de quell menter
che ghe molli on sghimbiett per scappà in cà,
me sont sentuu a ciappà
sul portell mitaa foeura e mitaa denter:
e lì coj pee in del cuu,925
tal e qual seva inscì a gatton suj sass,
me fan desgorgà el pass
e vegnen dent in cort anca lor duu.

Oh pover mì! Signor! La vita in don,
sbraggiava a tutta vos del pè di scar,930
e lor adree ai mee sgar
giò inscì a l’orba pesciad, legnad, s’giaffon:
infin compar on lumm,
i lobbi se impienissen de sabett,
e quij, senza dì on ett,935
ciappen a gamb la porta e van in fumm.

La Tetton, che me ved a comparì
tutt sporch, tutt rabuffaa, tutt sanguanent,
la va in tanto spavent,
che ghe ciappa i dolor del parturì,940
ghe solta i conversion
che la sguizza sul lecc come on’inguilla,
d’avè de fà a tegnilla,
e de gionta deliqui e strangojon.

Alto prest, el zerusegh, la comaa!945
acqua, solass, foment, panncald, asee!
vesinn innanz indree,
tucc dottoren, tucc platen, fan mercaa;
intant ven mezza nott,
gajarda el maa, la donna la peggiora,950
e in pont al bott de l’ora
Oèe, oeè! cossa l’è? l’è on bell mas’ciott.

Hin andaa i coss tant ben, grazia al Signor,
l’è stada tanta la sattisfazion
che hoo avuu in quella occasion955
per sta proeuva inscì granda de sò amor,
che, s’ciavo, hoo pensaa pù
né ai guaj del temp indree, né ai soeu caprizzi,
né al priguer del stremizzi,
né al brusor del buratt che hoo cattaa sù.960

Ma cold e matt d’amor ghe stava adree
ch’avarev fin vorsuu famm in freguj,
e a furia d’oeuv, de puj,
de formaj del mejor di cervellee,
a furia de struzziamm,965
de stà di nocc intregh senza dormì,
l’hoo missa in quindes dì
a la portada de possè pagamm.

El pagament l’è staa che ona mattina,
tornand de la bottia per disnà,970
troeuvi netta la cà
de possegh ballà denter la monfrina.
Pù ona camisa, on strasc,
pù on lenzoeu, ona coverta, on piatt, on ramm,
e lee la ladra infiamm975
scappada a fà la crappa, el soldarasc.

Gesus! che infamitaa! che tradiment!
Troeuvi in terra ona motta de palpee;
leggi i letter de lee,
vedi l’intrigh col sart ciar e patent,980
e vegni in cognizion
che sò l’eva el begliett, quell del guantin,
sò el ladrament, sò infin
anch quell birba d’on fatt del buratton.

In quell stat de passion, de primm bullor985
me sarev fors scannaa mì come on can,
se a tertegnimm la man
no me vegneva in ment quell car amor,
quell car angerottell,
quell pover innocent del mè bambin,990
che l’è nanch settemin,
e el par squasi d’on ann, tant che l’è bell.

Fioeuj tender de coeur che sii staa chì
a scoltà i mee lument con cortesia,
innanz de passà via,995
compatimm, consolemm, piangii con mì;
piangii col Marchionn,
col pover Marchionn che sont mì quell,
striaa e tiraa a bordell
da la cappa de tucc i bolgironn.1000