Vai al contenuto

Rimes Ladines/21

Da Wikisource.
Bëgn sovënz e própi bèla sòla

../20 ../22 IncludiIntestazione 18 febbraio 2021 25% Da definire

20 22
[p. 91 modifica]



"Dònca ignó segúda sònşi?
Tů t'ès quël quĕ páia l'iádĕ,
N'ángiol sònşi e in cīl iů vádĕ,
N'ángiol sònşi, sònşi s'gúda?"

"Ángiol ès t'? segúda n'ès pa;
N'ángiol dër scèqu' tů devë́nti:
Tòi şëgn, l'ángiol báša l'ángiol."
 

3:
Bëgn[1] sovë́nz e própi bèla sòla
Stai sentáda sòt n pëce, ambría quíri,
Lonce e lérc spó l'oedl chára, dlonc míri,
Chári e osérvi, per quëš nĕ m' di tròla!

Iů vègh' l rů quĕ brontòra e s' berdòra,
Ël s'intórge scèqu' na ria bísca gríša,
Iů vègh' l léc troep plů quīt qu' la gënt t'dlíša,
Sdlominan la it' sorë́dl tért e adòra.

Sů d'insȯm d'la mont cër quëles rútes
Èl chamó sorë́dl quĕ dà bèl fóra,
Mo bèl plan jů s'en val in malóra,
Sëgn quĕ les váches òiĕ vèster mútes[2].

Jů t'la val la champána şëgn sòna:
Bèl sòn sant, lonce pés bëgn, mo bon sònes;
Vé şëgn la gënt qu' desmë́ntia sůs ònes,
Qu' më́na l'Ávĕ a María sánta e bòna.

Bèles cóses, zënza confrònt bèles,
Scĕ contë́nt inche t'les gódes e së́ntes,
Mo mi cụr con quëš důt nĕ contë́ntes,
Qu' les ligrë́zes per mé plů nĕ n'èles.

‘)

2 ) [p. 92 modifica]


Val e val, mont e mont dô mé lásci,
Fóra ed íte e sů e jů vai dagnòra,
Salt' per vígni stradòn a vígn'òra,
Vígni cůra, vígni ért şëgn tralásci.

Questes bèles valádes, quiš paláce,
Questes cháşes, per mé vèles mórtes;
Růs, crëp, bósc'e òs, deşért', "Chi mĕ pórteṡ?"
Damanès; "Na persòna dal maráce."

Sorë́dl léva, sorë́dl va sòt, důt' l sa;
Per mé èl důt důt ůn, sī adòra o së́ra,
Per mé sī blanc, cụce, ghél inscíqu' cë́ra,
Chi m'impórt'l? felíz nĕ sònşi impó n'pa.

Scĕ con ël iů podès fa la stráda,
Dlonc odèssi desért', no campágnes;
Nia, oh, sorë́dl, n'òi dĕ quël qu' t'acompágnes;
Co mai, téra, di, co ès stada criáda?

Fórsci d'lá da quīs paiš n sorë́dl plů bèl
Vèghen sdlominan, téres plů bèles;
Lascé mi córp a les parentèles
Orèssi e gi olá qu'ël è dër morgèl.

N piòn ç'lést iló segú më́sel èster;
Spó ciafèssi l'amòr, la speránza,
Quël bèl ídol, d'quël qu' vign'òm è zënza,
Degůn inòm n'al sůn queš mon t'rèster.

Perchí mai, gran bèl ídol, inquina
A té nĕ pói gni sůl char dĕ l'aoròra?
Con quëš mòn perchí rèsti dagnòra?
Tra la téra e mé ch'èl mai qu' confina?

  1. Choix de poésies, par E. Burtin, Berlin 1870, p. 224.
  2. part. perf. del verbo: múge (mungere).