Storia di Santa Genoveffa/IV

Da Wikisource.
Capo IV. Genofefa te p’rjung.

../III ../V IncludiIntestazione 12 marzo 2016 75% Da definire

Christoph von Schmid - Storia di Santa Genoveffa (1810)
Traduzione dal tedesco di Jan Matî Declara (1878)
Capo IV. Genofefa te p’rjung.
III V

[p. 13 modifica]d’la laurz, che la fesc’ jì ullacch’ ang ŏ." Ingsceou trionfava ’l crudele belle dang fora, soulla speranza, che ’l conte t’l prum senn ordineie la mort de Genofefa. Iddì nes straverde dalles passiungs desliades, che tira a delitti tang spaventusc’. —

CAPO IV.

Genofefa te p’rjung.


La torr destinada pur i malfattori, e purchesc’ nominada Torr di condannà, ē spaventofa a udei, e Grenofefa nela passā mai ìa zenza sgricc’, fengn’ela istessa serrada te chesta p’rjung. Fō chesta na p’rjung freida, scura, timpla, desco ’ng paìsc’ d’la mort; i murz plens de muffa, ghei vertg’pur l'umiditè, ’l funz curì cung cadrì couccei: raggio de sored’l o luminùs de luna degung, in modo, che la figura de chell’orrida abitaziung comparì ciamò plou confusa e malinconica da chella tan de dè, che passā pur’ng būsc’ a feriada grossa, e gnē rebattuda dalla iesta blancia de Genofefa. Dè e noutt sè lasceala jou sounung grum de strang, da na pert elle ’ng bocchè de terra plengn' d’ĕga,e ’ng pude pang fosc’ē sua speifa. Incie sua ceira bella da angelo ē sfigurada dalles legrimes continues, ch’i bagnā i oudli e degorò jou pur ’l mūs. Ci farammo Genofefa te chesc’ stato tang miserabile?

Appena che la pūra desgraziada s’ā re[p. 14 modifica]mettū dalla sporduda, ch’i ā tratt al cōl ’l spavent e l'angosceia d’i terribili avvenimentg’ de pucies ores, alzela i oudli e les mangs, ingroppades al ceìl, e pronunzia in grang devoziung chesta preghiera: „O bung Pere in Ceìl! da Os vegniiou, chilò soppolida, da duttg’ arbandonada, at’r, che da Os sŭ no: purcicche, oud’l umano nè veiga mia desfortuna e a uredla d’uomo nè ruva mies plures, mo Os d’lunc’present incie te chesta p’rjung orida e scura udeis mies legrimes e aldìs mi sospiri. Mi parentg’nè sà nìa de mia mala sorte, lo sposo, ch’ m’ ais dè è dalunc’, ’l brac’ de tangn’ de mi amizi nè mè pō dè aiut, mo Ofta mang nen è scurtada. Bonissimo pere, Os che pudeis daurì les portes de chesta fossa, ede compassiung de mè."

Spo sè lasc’la indō jou druccada dall'affliziung zenza parora e zenza legrimes screiela indō: O beates chelles creatures les plou miserabiles, che po udei ’l bell blĕ d’l firmament, e ’l bell vert di prā in flu. O cutang miù ch’el foss’ pur me est’r na contadina plouttosc’ che Signura, na pura, che mess’jì a s’l ceaffè, che na prinzipessa, chilò cung bell e nia! nia plou, nia! nianche sored’l no, che lumina pou pur duttg’. Mo impò, continueiela dlung pittang, seife,o mi bung Signur, incie pur mè. Os seis pur mè soredl, che illumineis mia anima, cang ch’ i pense a Os, e mè scealdeis [p. 15 modifica]'l cour, fora soutt alla dlaccea d’angoscies da mort, e mè fasceis amabiles pur fing les legrimes. — Chi nè la capesc’chilò, che la s.Religiung e devota oraziung è l’unico, che consola t’les maiùs tribulaziungs?

Illaota slizzinā t'l pingfir de Genofefa les parores d’l Vesco Venerabile: „Chesta è adunque la fortuna, che m’ ais pofetizè, chesc’ carzer m’aspettā dunque dō ’l portung fornì in flus. Pouimpò, dea ch’l Signur l’ha lasceada suzzede, ch’i sii serrada ìa, mess’ estr ’chesc’ mia fortuna, purcicche a proporziung d’l amur, ch’El nes porta menel les desgrazies, che è favori mal conesceūs. In veritè, sott a affliziungs granes e psoccies s’ascognel grang grazies e fortunes, sceoucche sua provvidenza ha stlutt soutt na scuscea antia troucc’ frutti de saŭ bona ducea. A pora nia toli sou chestes penes da sua mang paterna e i nè gnarà cung lamentanzes cuntra chel, che mè perseghita. Chilò pronta, o Signur, trattemme in ci maniera ch’oreis, madèr nè mè tollede osta grazia; cuntra osta orentè degungn’ nè mè pō fa patì.“ Da chesc’ veigung, che bones animes tira fora dla s. Religiung maiùs consolaziungs che nè sii les plou grang tribulaziungs.

Dō chelles parores sè sintìla l’anima dutt confortada, e el parò che na usc’ intērna i discess’: „Bung caraggio, Genofefa, maiùs crusc’ tè poste aspettè ciamò, mo 'l Signur tè libe–