Storia di Santa Genoveffa/VII

Da Wikisource.
Vai alla navigazione Vai alla ricerca
Capo VII. Genofefa ledia dalla p’rjung

../VI ../VIII IncludiIntestazione 12 marzo 2016 75% Da definire

Christoph von Schmid - Storia di Santa Genoveffa (1810)
Traduzione dal tedesco di Jan Matî Declara (1878)
Capo VII. Genofefa ledia dalla p’rjung
VI VIII

[p. 25 modifica]ch’i è restada in forniment, e seghita a dì: „Toui chestes perles, mutta amabile, in paiament d’tua compassiung pur mè, e in caparra de tua fedeltè: elles è mi forniment prezioso da n’vicceà, ch’i nèm’ā oramai mai tutt dal cōl demezz da chel moment, ch’i l’à ceaffè da Sigfrid. De sengn’impede dess’’l servì a tua nozza, el vè plou mille reinesc’: mo s’t’es ci’ sengn’ricca nò confidete sui bengn’s d’la terra: recordete, che ’l cōl, ch’ l' à portè è gnu taiè dalla sabla. Impara a nè t’ingfidé incie d’i plou bongn’ tra li uomini, chè che ess’ mai ditt, che chel chè mè fornì de perles mè faraà batte ia ’l ciè? Mi esempio quindi t’ingsegne a mette in Dì su tua confidenza. Sengn’va, mantegnete prossa e da bengn’, e lasceme, ch’i fesce mīs ultimes oraziungs a Iddì, e mè preparè al vare fatale all’eternitè.“

CAPO VII.


Genofefa vengn’ledia dalla p’rjung.


Che mutta sen ē appena, che la porta de ferr d’la p’rjung se deura cung’sussure; e el vengn’ite dui soldās dalla corazza — corpett d’acceà— corīs, ung cunung zavalì de fuc in mang, l'atr culla spada tratta soutt al bracc’. A i udei tromorā Genofefa, e col picce in bracc’ sè mettela su i jonedli a priè. In chesc’fa: „Leva sou (disc’cung use’ grŏia chel die tignī la spada, e fasceō l’uffize da bōia) leva [p. 26 modifica]sou Genofefa tēt ’l picce mutt e vì dō.“ Ella scraia: „Dio m’aie in sua proteziung! t’suus mangs mè metti cung fiduzia;“ s’ alza e va ceangcantang daò les pedies de chi pur ’ng trŭ sott terra, che jē a bisca, e parō, che nè sè finissa mai. Dangfora l’ om col chentl, l’at’r dō cunung grang ciang pattinŭs. Finalment’r r’và a ’ng at’r grang usc’ de ferr, tira fore ’l prum na tlĕ e destuda ’l zavalì; pur chesta porta r’vāng a ’ng post alt, soutt al ceìl destenù fora, nia lunc’ dang grang bosc’. El ē da d’alton, na bella noutt serena: ’l ceìl somnè de sterres, la luna jē a florì, vent freit che scottà, dutt zeinza bell chīt. Ei straccea la desgraziada dī lunc’ite pur la boscaia, cina ch’ei ē r’va a ’ng plāz lede, incercenè ite da pecceŏs altg’e fosc’, da nugares forestes e scures, e brusces, che sè neinā; chilò ’l soldà colla spada mett mang a baiè in maniera groia: „Fermo, Genofefa, injenedleite.“ Genofefa obbedesc’. „Da ca la creatura, e tou Ruggero, stoppa i oudli. A chestes parores peiel la creatura pur i piccei bracc’, alza la fabla; mo la uma sè stranc’la creatura t’i bracc’ alza i oudli al ceìl, e scraia: Signur, tollesse mia vita, mo sconede la vita de mi fi.“ „Da pērt les ciaccoles (respogn’ dessenè ’l bōia), cicch è comanè, mess’deventè. Ca col bambing.“

Mo tra sedlottg’ e legrimes continua Geno– [p. 27 modifica]fefa: „O benedettg’che seis! seife propi da tang, da accopè chesc’ innozent desgraziè? infing, ci colpa àle? a che i àle fatt de tŏrt? Mè, pur mè, amazzemme pouma, cung ligrezza abbraccei la mort, mo mi fì, lascede vire: porteile a mi genitori; e s’el nè s’è lezito chesc’, lascĕmme vire, no pur mè, mo pur bengn’ de chesta creatura. Cina ch’i arrà vita, n’arbandonarai mai chesc’ bosc, n’udarai at’r fazia umana: impò cunsiderede osta signura e contessa pur terra, che s’abbraccea i jonedli e sè scongiura. S’el è mai ste colpa de mal, accopĕmme, chilò aife mia vita; s’i à commetù ’ng delitto, m’ai meritè la mort; mo os conesceis, scĕ! os saveis mia innozenza, e el gnarà chel dè, che sè pentireis desigù, d’avei desprijè les legrimes d’osta patrona innozente. Ede m’fericordia, ch Iddì arà incie m’fericordia cung os. No sè lascede tra al mai da premio terreno, chè eterno e ’l castigo. Aife plou tema da Dio, chè dalli uomini, o aife plou pora da Golo che da Iddì? Sī cicch’el oie, nè spanede sanc innozent: ’l sanc innozent scraia al ceìl pur vendetta, e n’i lascea mai pesc’all’omicida.“

„At’r nè feji iou, che cicche m’è stè comanè, giust, o ingiust, pengfe Golo e ’l grof“ respogn’ ’l soldà. Genofefa ne’ zed’ ciamò, mo seghita a priè e scongiurè: „Impò! ciarei alla luna in ceìl, cocch’ella prova [p. 28 modifica]d’ s’ ascogne dō i pēcc’, pur nè m’sei ciarè pro al delitto, che seis pur commette,cocch’ella sè intenc’ te sanc al florì! Ingsceou la udereife gonot da fengn’ innant, ’ng rimprovero vì d'l sanc spanù ingiustament’r: e intang ch’ella comparirà ci ai atri duttg’luminofa soul firmament, a ousc’ oudli saralla dagnara intenta d’l medemo curù da mort. Aldide, aldide, cocche ’l vent sciura, e urla spaventosament’r ! cocche les rames sè mosceda cung senn; dutta la natura demostra orror a udei sacrificang l'innozente, ingsceou sè faralla dagnara spavent! Osservede les sterres sceoucche t’angn’ d’ oudli in ceìl? e soutt a chisc’oud’li zelesti sareife capazi de commette ’ng te delitto orrendo. Nè sè recordeife, che sura les fterres elle ’ng Dī, a sō tribunal sè messareife naota p’rjentè? E Os, prum Pere d’les vedoes e di orfani, smorjellede ’l cour a chisc’ ŏmi, ch' à, pou incie fomena e creatures, Os fermei ’l bracc’, acceocch’ei i lasce la vita a na pura uma cung sua unica creatura, ci sūs legrimes degor sou da Os. Ah! fajede, ch’ei nè sè maccie les mangs cunung tē delitto da sanc“.

L’om col zavalì, ch’ā cina fengn’ très scutè, sè sfreia ia na legrima e disc’: Conrad, ella mè rump ’l cour: Lasceundi vire, e s’ t’os propi avei sanc’, fŏri plouttosc’la spada t’l cour a Golo. Degung at’r, che el à la colpa, mo chesta in vita sua nen à mai fatt at’r ch [p. 29 modifica] d’l bengn’: e in spezie recordete, cicch ella t’à fatt d’ bengn’ a tĕ in t’ tua ultima marattìa.“

„Morì mess’la (disc’ l’atr) el nen è scampo. O mi bung Ruggèr, ton nè t’sas cutang mē, ch’el mè fesc’al cour a la messei accopè, mo se la lasceung vire, n’i sceampungfe nos alla mort.

Spo ci sè jov’la? Golo la ceaffa dagnara: t’sas pou, ch’i messung portè i oudli pur prova de sua mort.“

„Pro dutt chesc’(respongn’ Ruggèr): i pudungfe varentè la vita. El è mezzo d’palejè ia dutt: pur nosta sugurtè ifasceund’la dè jorament, d’n’arbandonè mai chesta boscaia; e a Golo? a Golo i purtungfe i oudli de tō ciang: mettùng peinc, che ’l rimorso n’i dà ’l bastalam d’i considerè tang avvifa, da sen ascorje d’l ingiannament. O forsi? te vegnel ersura ad accopè to ciang? Dunque à t’tō oud’l nosta bona signura e so picce fì, na uma desfortunada e na creatura innozente, manco valuta, che ’ng ciang?O Conrad! nè sīste inumano.“

Chel nè sungfi (disc’l); e Iddì ’l sa, ci torment, ch’el mĕ fesc’chesc’offize; mo la rabbia de Golo, se...“

Dagnara Golo (i salta t'l rajonè Ruggèr); mo salvè na vita innozente è na bon opera,e a fa d’l bengn’ne dessung avei pŏra, s’ang m’sass’ci ris’eie val. E alla fing di fings, ci [p. 30 modifica]foss'l pa incie, se r’vafsung teng mal, tert o a bon ora la messungfe impò paiè.“

Finalment’r disc’ l’ at'r: „Ch’ella vade sceoucche t’ os tou, e ris’ciund’la.“ Soung chestes parores i āle fatt dè jurament a Genofefa, de nè gnì mai plou fora de chel bosc: e ella m’ssā dì dò la forma d’l jurament, de parora in parora, sceoucch’ella i gnē ditta dant. Ruggèr dē jurament soulla spada, de nè dì mai parora a valgungn’, e de nè gnì mai alla chirì; e pur plena sogortè l’ ai m’nada plou ores ite pur la muntagna cina ana val deferta, ullacch’ el nen ē mai r’ve pedia d’persona umana. Confinada illò s’āla lascè jou soutt ang grang pecceŏ, e illò l’ ai lasceada i soldas, e sen è jūs pur les pedies, ch’ei ē gnūs. Illaota ung de chi dui, colles lēgrimes ai oudli, scraiā: „Aie Iddì compassiung de chella pura stenta e d’ sua creatura! s’Iddì nè fossa plou misericordioso, che li uomini, foss’la cung dutt finida.“ — O benedetta nosta s. Religiung, ella sora è capaze di tŏ la crudeltè ai lŭs e alles laurz! —

R’va de retorno al ciastell, ai ceaffè Golo cuna ceīra de desperaziung, sentè te sua stanza col ciè tles mangs.

„T’ portung i oudlì“ disc’ Conrad, e i mostra dal lime d’ usc’ t’la mang i oudli d’l ciang. „N' i ò udei (urla Golo cung usc’spaventosa e la mang alla spada); e se valgungn’