Storia di Santa Genoveffa/VIII

Da Wikisource.
Vai alla navigazione Vai alla ricerca
Capo VIII. Genofefa t’ bosc

../VII ../IX IncludiIntestazione 12 marzo 2016 75% Da definire

Christoph von Schmid - Storia di Santa Genoveffa (1810)
Traduzione dal tedesco di Jan Matî Declara (1878)
Capo VIII. Genofefa t’ bosc
VII IX

[p. 31 modifica]mè nomineia chella desgraziada, ’l copi; jimme dai oudli, e nè sè lascede mai plou udei da mè. Cosa stramba! (continueil tra sè) tang bella, ch’el mĕ parò denant la vendetta! e la novella fengn’, ch’ella è soddesfatta, m’ è ’ng te torment, ch’ i perdess’ giang ’ng deit, se mi ordini nè foss’ adimplīs.O cutang ch’ang s’ingiana a sè lascè trasportè dana ria passiung“ — D’ tè Caìngs elle troucc’al mon, che nen à plou deguna trìa dō ’l picciè. —


CAPO VIII.

Genofefa te bosc.


’Ng bung pezz de temp è Genofefa stada mezz indormedida soutt a chel pecc’, e finalment’r r’vegnuda a sè, s’udōla cung so picce sora teng grang bosc spess. La luna ē belle jou, nioi follà curī ’l ceìl, incearia dutt scuritè e ’ng grang vent urlava inant’r chi leng’s. Soura sō ciè scraiā ’l dūle, e nia da lunc’urlā ’ng lu pur resposta. Genofefa ē fora de sè dal grang spavent.

„O mi Dì, mi Dì! (screiela) cutang ch’i me teme: e impō seife Os chilò d’lungia mè, Os m’udeis, a Os elle la noutt tang luminofa, ch’ ’l dè, e Os seis prejent incie, ullacch’ el nen è zenza d’gungn’. Nè s’ingianna chicche confida in Os. Dopo che m’ais salvè mè e mi fì dalles mangs dei uomini, nennes lasceife [p. 32 modifica]sigune scarzè dai lūs. In Os ŏi cungfidè, e ste a pora nia.“

In despò coffada soutt’ al lengn’, ’l bambing strent al cour, colles mangs tignides sou ōta cui oudli a Iddì in legrimes aspett’la l’alba in chella devota posiziung. Mo la dè vengn’cung angoscies nouies: el ē na dumang scura dutt in ciarù, ’l post ert, imboschè orrido, dutt in crepp, che spuntā, plengn’ de vedli pecc’ fosc’, d’ rōs e trŏgnores de snìure. El m’nā ’ngn’ aria dalla dumang freida e taianta, alla fing āle ciamò m’tù mang a plouei e nevei der da senn. La pura Siora dutta dlacceada tromorā sceoucch’ na fouia, e ’l picce bambing à scumencè a scraiè pur ’l freit, l’umiditè, e da fang. Ella chirì de ban ’ng lengn’ doi o ’ng andr, pur ji ad asosta, o val frutt d’ bosc pur sè parè la fang: nia, no ’ng post sūtt, no na bromora sou na trognora. Spo à la ma, m’ssè cung su deitg delicatg’ crazzè val raisc’ fora d’la terra dlacceada, ch’ ’l sanc intengjō la nei; ella mastià, desch’ ella è bona chella speisa crudia e illa dè al picce.

Debla dunque e fiacca, ’l bambing al cōl, firāla soutt nei e plouia pur chel defert spaventùs, zeinza direziung e zìl; impò ingcand’nò r’vada la secunda ōta souna groupa, veighela soutt a d’ sè inantr routtenes na piccera val verda strenta. Illò s’arpizz’la jou strusciando, e t’ na pera ascognuda inantr lengn’s spesc’ [p. 33 modifica]veighela 'ng ſbusc' curì pro dana rama deng lengn', che sè destennō fora, e pur chel busc' pudōng t' na caverna grana assà pur necessitè da pudei abitè laite dūs trei persones. Cung rumŭ d'gorōle jou 'ng piung d' ega bella sarena sceoucche 'ng spid'l, che nasceò fora d' la creppa; soull' urt d' l prezipizio sè storjōva 'ng lengn' sceoucche 'ng chirbis, les fouies ē seccies, e les zūcches ca e là pur terra měſes frades; e nè contignō plou val da mangiè.

Genofefa s' è tratta col bambing te chella caverna, ullacch' ella ē almanco siguda dalla plouia e dal vent: mo seghitā d' ma a tromorè e sgriccè dal freit. El ē belle miſdè, e la fang sè fasceō sintì dassenn, e 'l picce mettō mang a jemè e pittè. La uma 'l pŏn' dang sè ia pur terra, spo ŏta cuntra l busc' d' la spelunca sou i jonedli, cui oudli al ceìl e les mangs tignides sou, preiela in chesta maniera. "Pere in ceìl plengn' de bontè, dei na udlada a na uma arbandonada, ch' jem', e a na creatura innozente, che s' indeblesc' ia. Zenz' at'r seiſe Os, che provvedeis d' ſpeiſa i corv incie d' ingver sou pur chisc' crepp, e nè sè desmentieis i rumungs, ch' s' intorc' sou pur chestes pěres, mo i mantigniis ci t' la plou crudia sajung 'l must'l vert, Os pudeis bengn' incie mantignì mè e mia creatura, pudeis ci fa d' les peres pang. Ah no, Pere, che nè nes lasceis morì da fang; se nes ais m'nè soutt a cuērt, nes darais ci da vire. [p. 34 modifica]E vè, t' na ŏta sè desfesc' fora i nioi, e sored'l dà ite cialt e amabile te chella caverna; ang alda 'ng rumù t' les fouies seccies pur terra, e soul būsc' da ji t' l ant'r comparesc' 'l na cerfa. Mai da jent perseghitada chella pura bestia nè sè t'mō, e vengn' ite a pora nia — t' sua solita stala, e stē ma bell d' lungia Genofefa, che impruma sporduda all' audei, s' ā attira fatt coraggio, e mettù mang alla inzertiè; e chesc' parōle ch' i savess' bung alla cerfa. Spo i tom'l ite a Genofefa de s' nudrì sè istessa e la creatura col latt d' chell' animal. "O mi Dì! a ci nè sforza" disc'la "grang necessitè na pura uma", itang ch' ella mett 'l viadù pro les tettes d' la cerfa, che nè sè strafajō nett nia, dea che 'ng lŭ i ā scarzè l' aſŏ. Soung chesc' à Genofefa ingjoppè 'l picce teng ceum d' so guant, e cang ch' el ē indorm' dì, 'l ponela teng pizz d' la caverna, ullacch' èl ē 'ng bell post der d' l vers pur el.

Dopo ch' ella à in chesta foſa ringcurè la creatura, pengsela finalment' r a sè istessa. Ella va fora, e abina sou les zūcches ca e là pur terra, les taia a mezz jou, tol fora ' l miŏll, e les lava pro la fontana. Cang ch' ella vengn' ite ē la cerfa jetada, mo è attira l' vada sou a mangiè fouia e erba fresca ch' Genofefa i sporjō; e i liccā liſirmentr la mang in sengn' d' ringraziament. Spo à la purvè d' la mŭje, e à implì d' latt cutan d' chelles zucches dŏies. [p. 35 modifica]Despò s' ella injenedlada jou, e tignō in alt cung intrames les mangs una d' chelles massaries plena d' latt fresc', e scraiā cung legrimes dé ligrezza: "O mi bung Dì, tollede sou mīs legrimes in ringraziament d' chesta preziosa sincunda, purcicche chesc' latt, ch' i sung pur beire, è zenz' at'r 'ng osc' benefizio. Os ais fatt nasce da chesc' crepp secc pur mē na fontana fresca, Os ais urù che 'ng vicell sè perde t' chesc' bosc 'ng granell d' chirbes, acceocch' i ceaffāss' na massarìa da d' abinè sou 'l latt; Os ais rev'nù mi vàresc' a chesta grotta, ullacche chesc' bung animal à sua tana. Sengn' sè pudungſe rinforzè iou e mi fì, e in confidenza in Os poi aspettè a pora nia 'l grang freit, e i ventg' crudi.

Spo alla boiù, e legrimes d' ringraziament s' moscedā col latt. "O ci bona boanda, (dijōla) da tang 'na bona saù n' ung n' ai mai ciarciè! O mi Dì, cutang puccia stima ch' i fajō d' les derzades soung tavola d' mi Pere, perdonemmela, ch' i s' à illaota ringraziè massa mal, e ch' i à deidè massa puc i puri, purcicche i nè conesceōva illaota, baldi! nia cutang mē ch' la fang fesc' ."

Ringforzada col latt ella tornada fora ad abinè must'l, l teind'r e sūtt, dalles creppes e da cianac' vedli, e dopo ch' ella n' ā abinè plou fasc' adum s' àla injignè a sè e pur 'l picce t' la caverna 'ng lett morjell. Spo à la ciamò [p. 36 modifica]dobliè jou les grang rames ceattadudes, che pingolà dan la porta d' l and'r, pur l' assigurè ciamò plou dal vent. Soutt a 'ng ceadōrt'l d' pecceŏ alla ceaffè na rŏuta der bell inzinzorada da barbuzza blancia ghēla e foscea, ella la rump in dui tōc' desvalīs e i lieia cuna rama teindra adum in forma d' crusc', e l' à fermada t' l miù post d' la grotta; spo stancia s' ella punuda soul lett de must'l ia pur terra. Les rames d' p'cceò curì la porta desco na cutra verda, lasceā ma passè ite 'ng pu de luminùs, e 'l flě d' la cerfa scealdā ite chell' abitaziung salvara a bastanza. Sengn' ch' ella ē punuda, sè sintīla bengn' e rinforzada ploucche mai: ella ringrazia a Iddì, ch' El l' à d' liberada fora d' la p'rjung sgricceoroſa, e i à conzedù 'ng post sigù cuntra l' aspettaziung d' Golo. Ella pengsa ben, ch' el i resterà ci illò troupp da patì, mo ŏta cuntra la crusc' àla scomencè a priè in chesta maniera:

"Mi divin Redentore, ch' ais spirè ost' anima pur mè soulla crusc', chesc' sengn' d' la crusc' mè sii dagnora dang i oudli, pur m' recordè osc' amur. Cung Os oi scomencè a vire solitaria da romitessa te chesta selva, i fastidi, che mè drucca, sarà mia crusc', e dō osc' esempio la oi portè cung rassegnaziung, e prie d' conting sceoucche Os: — Sii fatta osta orentè, e no la mia. Purcicche 'l patì arà zaccang na fing, e el gnerà ci pur mè 'l temp, ullacch' i po