Ünna stadera da pasar

Da Wikisource.
Jump to navigation Jump to search
Steffan Gabriel

U Indice:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, I.djvu Ünna stadera da pasar Intestazione 6 febbraio 2016 25% Da definire

EPUB silk icon.svg EPUB  Mobi icon.svg MOBI  Pdf by mimooh.svg PDF  Farm-Fresh file extension rtf.png RTF  Text-txt.svg TXT

Nuvola apps bookcase.svg Questo testo fa parte della raccolta Rätoromanische chrestomathie

[p. 53 modifica] [p. 267].


[p. 267]. Bein bault cur Laban ilg sieu frar
70 Ha quei ghieu antallegge,
Curret el ora p' ilg manar,
Manar en sut lur tegge.
Zunt grond hanur purschenan ei,
Lgi denan da mangiare.
75 Mangiar, schet el, vi jou vontsei,
ün plaid duveits tadlare.
Ilg mieu Patrun mi ha tarmess
Ad Isac par mulgêre:
Iou hai girau, ad amparmess,
80 Da far tut mieu pudere.
Deus hai jou enagid clummau:
El ha mieu rieug udieue:
El ha Rebecca urdanau
Alg filg d' ilg Senger mieue.
85 Cuntut duveits rasposta dar
Gual uss', a buc surtrere,
Scha vus leits vossa filgia dar
Ad Isac par mulgêre?
La mumma, ad ilg babe sieu
90 Han bault rasposta daue:
[p. 268]. Han gig: Quei ven d' ilg Senger
Dieu,
Deus ha quei ordinaue.

Po quei pudein nus bucca far
Ancunter sia velgia:
95 Rebecca lein nus uss spiar,
Chei gis ti, chara filgia?
La schet, Iou fatsch par viess
cummond,
Cun el vi jou bein ire.
Els schenan, Va, ti char uffont,
100 Deus velgig banadire.
Ilg survient Deus fich ludà:
Bear duns ad ella daue:
Parnet la filgia s' antilà,
A Casa l' ha 'l manaue.
105 Rebecca bault dalunsch davend
Vaset sieu char marieue:
La vista lur curclà ell' ent,
D' ilg thier salgè la giue.
Isac la Spusa ratschavet,
110 Fo leds zunt tutta via:
Rebecca el fich char tanet,
La fò la dunna sia.
[p. 269]. Deus velgig grazia cumparchir
A tut ils prus cartense,
115 Tal Spus, a Spusas d' anqurir,
Sco quels fitai cun dunse.

Ünna stadera da pasar qual seic vera cardienscha Typis Georgii Hambergeri. 1625.


[pag. 309]. Mireit po, chars Grischuns, mireit po la conscientia da quest grond Doctur! El chisa ils Predicants da las Treis Ligias da superbia, loschezia, angurdienscha. Ils Predicants han parvendas da 100. ner 200. 5 Rhenschs, els van hundreivlamenc vastchi, vivan cun lur pievelet hundreivlamenc. … Ils Prelats, Avats, Ovescs, Cardinals han entradas da bera milli curunas, han curts sco Fürsts, ean vastchi sco Fürsts, sa numnan Fürsts. Ilg Papa porta ünna Curuna da treis dubels, gi ch' el haic vartid en tschiel, en terra, a sut terra: s' aulza sur tuts Regs a Signurs: sa dad ora, ch' el haic da commandar 10 … sur ils Aunguels: sa fa bitschar ils peis: passa cun quels s' ils Imperadurs: … sa lai numnar Deus en terra. Dec. Greg. I. 1. t. 7. c. 3. Scheit, scheit vus mes chars Grischuns, quals van par las mũtongias da [pag. 310] la Loschezia, a par las vals da l' angurdezia, ils Predicants, ner ils Prers, Avats, Ovescs, Cardinals, Papas? 15 El chisa ils Predicants, ch' els s' ampatschian da caussas temporalas, ilg qual ils Apostels, ner Paders mai nan han faic, gi el. Il Predicants da las Ligias han nagins officis seculars, els gin lur sen sc' auters Grischuns a muntaner … lur hartada Libertad. Ilg Ovesc da Cuira, ilg Avat da Disentis, schenten Landrichters, Mastrals, Landvogts, han ilg Criminal, a drec da 20 Po quei pudein nus bucca far Ancunter sia velgia: 95 Rebecca lein nus uss spiar, Chei gis ti, chara filgia? La schet, Iou fatsch par viess cummond, Cun el vi jou bein ire. Els schenan, Va, ti char uffont, 100 Deus velgig banadire. Ilg survient Deus fich ludà: Bear duns ad ella daue: Parnet la filgia s' antilà, A Casa l' ha 'l manaue. 105 Rebecca bault dalunsch davend Vaset sieu char marieue: La vista lur curclà ell' ent, D' ilg thier salgè la giue. Isac la Spusa ratschavet, 110 Fo leds zunt tutta via: Rebecca el fich char tanet, La fò la dunna sia. [p. 269]. Deus velgig grazia cumparchir A tut ils prus cartense, 115 Tal Spus, a Spusas d' anqurir, Sco quels fitai cun dunse. messy layout + lines 109-116 are inaccessible [p. 54 modifica]

malefici enten bers locs. Ils Ovescs enten auters locs han lgieut a terras, meinan guerras: ilg Papa gi sez, ch' el haic duas spadas, ünna spirituala, ad ünna seculara: el schenta si, a fiera giu Regs. O mes Grischuns truveit vus, quals sampatschian da caussas temporalas, plinavont co lur uffici na po purtar, ils Predicants, ner ils Prers, Iesuiters, Avats, Ovescs, Cardinals, Papas. Scha quest nief Doctur fus a Romma, schi vangis el a vangir mal ratscherts, ch' el gi: ch' ils [pag. 311] Apostels, a Paders, s' haien da caussas temporalas nagut ampatschau. Parchei ca quei fris anturn la supchia d' ilg Papa, a pussonza d' ils Prelats. El, el ven tschou a stuver star anavos cun la pfifa, sch' el vult esser amic d' ilg Papa.

O mes chars Grischuns, arvit ils elgs, lg' ei bucca da far par rauba, ner par autras caussas d' ilg Mund, mo par vies perpetten salid, cuntut figeit vies faic sagir: Saveits vus buc, ca nies Senger ha gic; Cur l' ün tschiec meina l' auter, schi crodan els amadus en ün fussau? Mat. 15. Cur vus preneits ent daners, schi paseits vus quels a mireits, ch' els seian bucca memma lefs, bucca fauls. Ah paseit po er la doctrina da vies perpetten salid; gurdeit po ca quella seic bucca memma leva, bucca faulsa. Paseit po quella cun ünna drechia, gista stadera, la quala vus angonnic bucca. Nu' afflein nus ünna tala sagira stadera? La Bibla ei quella stadera; La 20 Cardienscha, ils Diesch Commondaments, ilg Bab Nos ean quella stadera. Quei ca po star ent sin [p. 312] quella duvein nus prender si: quei ca po sin quella bucca star ent, duvein nus, tont sco leva, mala, faulsa muneida frir navent. O Senger, nus parchire da faulsa doctrina, andrize nos pas, nossa Cardientscha, nossa vitta, suenter la Lgisch da tieu S. Plaid, nus meine en tieu

S. Raginavel tras Iesum Christum, Amen. Ad Altstetta spera Turig ils 26. Aug. 1625.

[p. 430]. DAVART LA BASELGİA LA QUAL' EİS EN TSCHİEL.

I.


Scha nus duveian urar, a clummar enagid ils Soincs, ad Aunguels en tschiel, ner bucca?


ILs Prers gin caschi. Conc. Trid. Ses. 25. Dell. De Sanct. Beat. lib. I. c. 19. Nus schein, ca nus duveian far hanur a quels, ragurdar dad els, pardagar 35 [p. 431] ord 'els, ludar Deus, ch' el ils ha dau aschi gronds duns, savundar lur exempels, mo buc urar, a clummar enagid. Nossas Raschuns. udit pardichias da la S. Scritira. Deus gi Ps. 50. V. 15. Silg gi d' ilg basengs clomme mei enagid: schi ta vi jou spindrar, a ti deis mei ludar.* El gi bucca clomme mei ad ils Soincs enagid, mo Mei, Mei. [p. 55 modifica]I stat scrit, Luc. 11. Ch' ils Apostels haien rogau nies Senger, ch' el ils deie mussar dad urar. Chei' ls ha' l mussau? Ilg Bab Nos* Da clummar enagid ilg Bab da tschiel, a nagin auter.

I stat en la Cardienscha d' ils Apostels; jou creig enten ün Deus.* Quel ent ilg qual nus cartein duvein nus clumar enagid a nagin auter: parchei 5 ca S. Paul gi, Rom. 10 v. 14. Co dein els clummar enagid quel ent ilg qual els crein bucca?* Mo schi cartein nus mai en ün Deus, a buc ent ils Soincs. Cuntut duvein nus clummar enagid mai ün Deus, a buc ils Soincs.

[p. 432]. Deus gi ent ilg I. Comondament: Avont mei deis ti ver nagins auters Deus.* Chei eis ei ver auters Deus? Ilg ei schantar sia fidonza sin las creatiras, anquurir ilg salid tiers las creatiras, dar l' hanur da Deus a las creatiras. Parquei gi S. Paul, ch' ils Pagauns seian stai nars, ad haien midau la vardad en la mansengia, cun quei ch' els haien urau, a survieu, a las creatiras 15 … Rom. 1. v. 25. Gal. 4. v. 8. Coloss. 2 v. 18.* Deus gi, Es. 42. v 8. Mia gliergia dun jou buc ad ün auter.* Schi co ascan ils Prers dar l' hanur da Deo a las creatiras? Nies Senger gi, Matt. 4 v. 10. Ti deis urar ilg Senger tes Deus a survir sulettamenc a lgi.* Quont clar ei quei? 20 I Reg. 8. v. 39. Ti Senger, ancanusches pirsuls ils cors da tut ils Carstiauns.* Scha Deus ancanuscha pirsuls ils cors, schi dei' l pirsuls vangir clummaus enagid. Parchei ca quel, ilg qual ancanuscha buc ils cors, po bucca vangir clummaus enagid. Eccl. 9. v. 5. Ils morts ancanuschen [pag. 433] nagutta pli, ad han 25 naginna part pli vi da tut quei, ca daventa sut ilg Solelg.* Sch' ils morts ancanuschan nagutta pli, ad han nagutta da far cun las caussas da quest Mund, schi co dein els vangir clummai enagid? Deus gi, 2. Reg. 22. v. 20. a lgi Reg Iosias: jou ta vi raspar tiers tes babs, par ca tes elgs vezian bucca tut quest mal, ch' iou veng a far 30 vangir sur quest lieuc.* Sch' ils elgs d' ils Soincs veza buc quei, ca daventa sin quest Mund, schi co dein els vangir clummai enagid? … Es. 63. v. 16. Abraham sa da nus nagut, Israel nus ancanuscha bucca.* Sch' Ils Soincs san da nus nagut, a nus ancanuschen bucca, schi co dein els vangir clummai enagid? 35 Act. 10 v. 25. Cornelius eis ieus ancunter a S Pieder, ei curdaus giu tier ses peis, ad ilg ha urau. Mo Petrus ilg ha dert si, schent; Stai si, jou sunt er mez ün Carstiaun.* udits, ca S. Pieder sha bucca vulieu laschar urar! I stat scrit, Act. 14. v. 15. Ca cur ilg [p. 434] pievel da Listra leva 40 unfarir a S. Paul, ad a Barnabas, ils quals vevan faic saun ün schirau, schi haien els scarpau lur mãtels, seian curri tenter ilg pievel clumõt: Vus humens, parchei figeits questas caussas? Nus essen er nus Carstiauns cun [p. 56 modifica]

56 Steffan Gabriel affects sco vus, a pardagein a vus ilg Evangeli, ca vus vus volveias da questas vaunas caussas t' ilg vivent Deus.* I stat Apoc. 19. v. 10. Ca cur S. Ion let urar ün Aunguel, schi schet el: Guarde far bucca: Parchei ch' jou sunt tieu cunfumelg; ure Deus.* 5 udits, ca ne 'ls Soincs, ne 'ls Aunguels pon vartir, ca l' hanur de Deus vengic dada ad els? Cuntut, o chars amics, partarcheit bein quei, ca Deus gi, Ier. 17. Banadeus … ei quel hum ilg qual schenta sia spronza s' ilg Senger: Smaladieus seic quel hum, ilg qual schenta sia spronza sin Carstiauns.* 10 Raschuns d' ils Prers. 1. Ilg Patriarch Iacob ha clummau enagid ün Aunguel, Gen 48. R A. Tras quel Aunguel ven antallec [p. 435] nies Senger Christ, ilg qual ven savents ent ilg Veder Testament numnaus ün Aunguel, Gen. 31. 15 v. 13. 13. Exod. 13. v. 21. Exod. 14. v. 19. Malach. 3. v. 1. 2. Iob. 5. Ta volve tiers anqualchin d' ils Soincs. R A. Tras ils Soincs s' antalli quou buc ils Soincs sin tschiel; mo' ls Soincs a cartens sin terra. Tiers quei plaida bucca Deus quou cun Iob, mo Eliphas sieu amic: ad i sues buc lundarora; Eliphas ha commandau da clummar 20 … enagid ils Soincs. Cuntut duvein nus far quei. Sch' ils Soincs ent igl V. Testament ean stai ent ilg Limbo, ad han savieu nagut d' ils vifs, schi co han els pudieu vangir clumai enagid? Nauli, p. 276. 3. Nus rogein ils Cartẽts sin terra ch' els dein rogar par nus: Cuntut pudein ns nus er rogar ils Soincs en tschiel, ch' els 25 dein rogar par nus. R A. Quei ei buc tut üña: Deus ha comondau, ca nus duveien rogar ils cartents sin terra, ch' els dein rogar par nus. [p. 436] mo 'l ha bucca commondau, ca nus duveian rogar ils Soincs en tschiel, ch' els dein rogar par nus. 30 Als cartents sin terra pudein nus plirar nos muncaments: als Soincs buc. Scha nus cartein, ch' els sapien nos muncaments, a ch' els audien nies rogar, ad ilg suspirar da nos cors, sch' ils salvein nus par Deus; parchei ca Deus sa pirsulamenc ils cors d' ils Carstiauns, veza tut, ad auda tut. 4. Cur ils Soincs ean stai sin terra, schi han els savieu 35 ils Secrets, a cors d' ils Carstiauns. Eliseus ha savieu ilg ladarnitsch … da sieu fumelg Giezi, 2. Reg. 5. Daniel ilg siemmi da Nabucadonosor, Dan 2. Soinc Pieder ilg fraud dad Ananias, a Saphira, Act. 5. Quont pli san els ussa en tschiel? R A. Ils Soincs sin terra savevan bucca tut ils Secrets, a cors d' ils 40 Carstiauns: [p. 437] mo sulettamenc quellas caussas, ch' ilg Spirt da Deus ils scuvriva. Cuntut schi sieu' ei buc or da quei, ch' ils Soincs en tschiel vezien tut, ad audien tut.

PPN345572629_0004-0063.xml

Ünna stadera da pasar 57 [p. 57 modifica]5. Nies Senger gi, Luc. 15. Ch'ils Aunguels sa legrian cur ün puccont sa volva. Sch' els san, schi san er ils Soincs: parchei … ch' ils Soincs ean sco' ls Aunguels. R A. Ils Aunguels vengian tarmessi sin terra, Hebr. 1. v. 14. Cuntut pon els or da las ovras maneivel saver cur ün puccont sa volva: Ils Soincs, 5 ils quals statten adinna en tschiel pon quei buc saver: ad ean er buc en tuttas caussas sco 'ls Aũguels, mo fitai cũ gliergia sco quels 6. Ils Soincs vezen Deus ilg qual ei partut, a sa tut: Cuntut … san er els tut. R A. Nua stat ei scrit, ca quels ca vezẽ Deus vezian tuttas caussas 10 en el? Els vezen Deus, ilg qual ei perpettens, ean els par quei er perpettens, … a nun scaffi? [p. 438] Na. Els vezen Deus, ilg qual ei tutpussents: ean els par quei er tutpussents? … Na. Schi co ascan ils Prers gir; Els vezen Deus, ilg qual sa tut, cũtut san els er tut? 7. Abraham saveva d' ils frars d' ilg Rich hum. Ad el sez 15 saveva d' els ent ilg uffiern. R A. Ils Prers contragin a sasez. Els gin, ch' ils Soincs ent ilg V. Testament seien stai ent ilg Limbo, ad hajen savieu nagut d' ils vifs: a tschou gin els, ch' els hajen savieu. Els cõtragin a la S. Scritira, Es. 63. Abraham sa da nus nagutta. Ils morts san bein, ca 'lg ei lgieut si' lg Mũd: 20 mo ls sã buc lur cors, gir, a far. Nau. p. 276. 8. Ils Soincs porten nossas uratiuns avont Deus, Apoc. 5. 8. c. 8. v. 3. Cuntut auden els quellas. R A. Tras las uratiuns d' ils Soincs, Ap. 5. S' antalli buc nossas uratiuns, … mo las lur, cun las qualas els lauden Deus en tschiel. Tras quel 25 Aunguel Apoc. 6. S' antalli Nies Senger Christ, Exod. 14. v. 19. Mal. 3. v. 1. [p. 439]. 9) S. Pieder amparmetta da rogar par nus suenter sia mort. 2. Pet. 1. 15. R A. Quei ei sfaulsiau la S. Scritira. S. Pieder gi bucca, ch' el velgic rogar pils Cartents suenter sia mort: mo ch' el velgic scriver ad els, par 30 ch' els sa ragorden suenter sia mort da sia Doctrina. Da metter, ch' ils Soincs rogassen pils Cartents Cumünnamenc, schi sieu' ei buc or da quei, ca nus ils duveian clumar enagid. 10 Quel ca vult vangir avont ün Reg sto avõt rogar ils Singurs da la Curt, ch' els plaidian la millgiur par el: aschi 35 stuvein er nus rogar 'lg amprim ils Soincs, ch' els rogien par nus tiers Deus. R A. Deus ei buc aschi loschs sco 'ls Regs da quest Mund: el cummonda … ca nus duveian da liungua vangir tiers el. Ps. 50. Clomme mei enagid. Matt: 11. Vangit tiers mei. Tiers quei ei Christus [p. 440] el 40 quel, ilg qual plaida la milgiur, a roga par nus tiers ilg Bab; 1. Joh. 2. 11. Nus dumandein d' ils Soincs buc agid; mo nus rogein els, ch' els dejen rogar par nus. [p. 58 modifica]

58 Steffan Gabriel R A. Nus duvein er buc rogar, ch' els dejen rogar par nus: parchei scha nus cartein, ch' els audien nies rogar, à suspirar da nos cors, schi salvein … nus els agual Deus. Quella scüs' ei nagutta, parchei ch' els dumondan er agid d' ils Soincs; 5 sco da Nies Senger En lur uratiuns gin els; Maria Mumma da la grazia, Muma da la misericorgia, nus parchire d' ilg anamic, nus prend si en l' hura da la mort. Item, En tei, Maria, vein nus fidonza, en tei vein nus spronza, nus defende a semper. je els rogan, ch' ella deic comondar a Nies Senger; o vantiereivla palgialaunca, la quala fas giu nos puccaus commonde cun 10 drecs da Mumma a lgi Spindrader: o paupra tschocca caussa! Bre. Rom. Cant, Ambr. tiansf: Missal.

LA SERRA, O tutpussent Deus, ti has comondau en tieu [p. 441] soinc plaid ca nus duveian savens urar. jou sai, ca l' uratiun eis ün miez da survangir tes 15 duns corporals, a spirituals: jou sai, ca l' uratiun eis ünna claf dad arver silg tschiel, a ratscheiver tia grazia: Mo, o Deus, chi dei jou clummar enagid? … ils Prers commondan ch' jou deic clummar enagid ils Aunguels: els comondan, ch' jou deic clummar enagid ils Soincs: Els commondan, ch' jou deic clummar enagid en la moria S. Bastiaun: ent ilg mal da curdar 20 … via S. Valantin: en dalur d' ils elgs S. Luci: en dalur d' ils dents S. Polonia … S. Florin. Els commondan da clummar enagid en furtinna dad aua S. Niclau: en furtinna da fieuc S. Achta. Els cumondan, ch' jou deic rogar S. Antoni, ch' el deic parchirar la biesca. Els commondan da clumar enagid S. Cathrina. S. Christoffel, ils quals mai nan ean stai si' lg Mũd. Els commondan 25 … da clummar enagid Prers; jesuiters; Borromeus, Lojola, Xaverius, ils quals ean avont paucs ons morts a d' ilg Papa mes ent ilg diember d' ils Soincs. Co dei jou far? Dei jou clumar enagid las creatiras? Dei jou clummar enagid quels, ch' ean stai paupers pucconts, ad ean vangi salvi tras tia grazia? Dei jou clumar enagid umbrivas, las qualas ean mai stadas 30 nagutta? Dei jou clummar enagid Prers ils quals jou sai bucca sch' els ean en tschiel, ner elg uffiern? Ti, o Senger, has gic, clome mei enagid: … ti eis mieu Scaffider tei vi jou clumar enagid: ti eis tutpussent, tei vi jou clumar enagid: ti eis mieu buntadeivel Bab, tei vi jou clumar enagid. Mieu Spindrader Christus ha gic; Pilgver gic jou a vus, chei ca vus vangits 35 rogar mieu Bab da tschiel, en mieu Num schi ven el a dar a vus. Tras quel vi [p. 442] jou clummar tei enagid ils gis da la mia vitta. Dai grazia Senger, ch' jou possic far quei andrec.