Cient et quater historias sacras

Da Wikisource.
Petrus Dominicus Rosius de Porta

Indice:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, VII.djvu Cient et quater historias sacras Intestazione 8 febbraio 2021 75% Da definire

La Præsenzia dell Succuors divin Il Premi dells venschaduors predgia funeræla
Questo testo fa parte della raccolta Rätoromanische chrestomathie
Vol. VII


[p. 445 modifica]

Cient et quater historias sacras selectas olim statt scrittas insembel del renommo sigr. Joanne Hubner huossa per lor singulær utilitæt a dœver dellas scholas d' OENGADINA transponüdas in Ladin & a propri cuost promovüdas alla stampa da Petro Dom: Rosio de Porta. Stampo in Scuol tras Iacobum N: Gadina. Anno. MDCCLXX.

[fol. 3b]

AL CHRISTIAUN LECTOR gratia & pæsch tras JESUM CHRISTUM.

JNgiün deposit Christiaun lector ais del Segner als Crastians confido plü custaivel co la Juventüna; onde ais eir clær ch’ingün otra chiossa, ourdvart nossa propria orma, merita plü chüra, co be l’education de quella. Perche infants bain disciplinos segōd l’editto dell’experienzia, svess la melgdra Magistra, sun il sem della Baselgia, la fortezza della Republica, il bastun dels velgs, la Gloria della Raspada: E contra Juventüt dissoluta ais üna macula dellas familias del nom Christian ün vituperi, & interminescha tant al privat co public bain, scha brich ruina totæla, suventas voutas mortæl’ feridas. Jn considerazion di quel consequenzias: tant la vusch della Revelation, co la prudentia humana haun ogni temp inclamo da s’ lasar l’education dels infants bain ir per cour. La correction disch il plü sabi da Sapientia, ma’ l juven in bandun farò [fol. 4a] vergogn’a sia Mamma. Intraguida tieu infant segond la via ch’el ho da tngiair; ella non s’ partirò de quella, eir cur el: farò ngiü velg. Prov. XXIX 15, & XXII 6. Et Syrach, cap. XXX. 3. 4. Seque chi amuossa bain sieu filg disch el fà dispet al inimi & jüvlarò d’el, in præsenzia de seis amis. Cura il Bap d’ün tal filg moura, ais el, sco schel non fuss mort, perche el ho lascho davou ün simil a se. Dintaunt l’ais sto in vita l’ha el vis, & s’ho allegro del, & sia mort non ais el conturblo.

Frattanto üna bona Education non ais chiossa usche facile, sco comunemaing s’ stima. Ogni facultat del infaunt dess ngir exornada con qualitats chi’ l rendan a Dieu plaschaivel, & alla societæt humauna profitaivel: Qualas facultats sun principælmaing trais la Memoria l’intellet & la voluntæt. La memoria ha de ngir provista con cognition salüdaivla; il intellet applichio al istess oggetto, & la voluntæt con tuottas Passions, davent dellas chiossas sensuælas, sün il dret bonum storra & adüseda. Tiers [p. 446 modifica]tæl lavur vain recerchio amor non stramentæda, habilitæt viva, & studi infatigabil. Ngiãd vel una de quellas negligidas, illico [fol. 4b] sinuecha la negligenzia, & la corruption. Per supplir in quaist proposit la fadia de prus Genituors, sun instituidas las Scholas, in las quælas Magisters træs auctoritæt dels Genituors imprastæda, han l’Education domestica de confirmær, & l’exposition de sudettas parts a plü podair de promover.

Mieu scopo qui non ais de dær regulas per formær ûna bona Education necessarias: Que recerchiess ün ampel volume: Solum in quanto quella d’un Magister dependa, stim bsœgnus d’advetir, ch’in l’exposition dellas 3. dittas facultæts dess ngir observo il debit orden. Il prim dess la Memoria cun vardæts necessarias ngir furnida: Segond quella tocca l’Jntellet de ngir erudieu; & pür della dretta coltivation de quellas vain formæda la determination della voluntæt sun il suprem bain. Chi otramaing instituescha si’ institution, catterò chia con perdita de bain bgær temp, s’ possa fær bain bgerra fadia infructuosa.

Ogni Art ha sieu arcanum, dischen ils Philosophs, chi s’ lascha melg praticær, co explichær: Et quaist ditt valgia eir in quaist particolær. Suventas voutas ûn serius, [fol. 5a] Doat, & dilligiaint Magister, con operosa lavor de bain long temp, non avaunza tant inavant, co ün oter de main habilitæt, chi s’accomodant al temperamaint de seis discents, cun plaschaivlezza, in cuort temp promova. Chi provedà ais eir chia una bona Methodo, saja ün grandissem Adminiculo alla promotion, dels studis; saun Magisters eir principælmaing la Erotematica, que ais in Dimandas e Respostas soula fær ils melgers servezis; sola eir ngir ditt socratica, causa deto Philosoph de quæla s’ solaiva il plü s’inservir.

La necessitæt d’antedit Modus informandi haū de löng advertieu perits informatuors de juventüna, chi in consequenza haun ils compendis chi vegnien doss a quell’in mauns, sün tæl pe indrizzô, Jnter oters & dils prims quanto a’ m ais cognit, il Sieur de ROYAVMONT Prieur de Sombreval ün doct Abbate n’il Reginom de Francia ha gia l’Año 1669. ad uso del Duphin in Paris suot approbation Sorbonica edieu: l’Histoire du vieux & du Nouveau Test. avec des explications edifiantes tirees des saints Peres pour regler les Moeurs dans toute le sorte de conditions. [fol. 5b] Quæl lavur per si’ utilitæt ha merito l’applausu de ngir introdüttas in las Scholas dittas Chatolicas, & novamaing amuo in Vienna d’Austria. Año. 1754. &. 1762 Ristampæda. Quist a’ m pæra havair ruot la via, quæla cun lönsch plü soliditæt e clæreza ha batieu il Sigr. Johann HUBNER renommo Rector n’il Gymnasio dell Imperator Citæt HAMBURG tant in sias operas Geographicas, co singulærmaing in que Volume ha conprais las Historias Biblicas, materia principæla del V. & N. Testamaint: Disponieu [p. 447 modifica] in sequenta methodo, chia I mo vain exhibieu l’Historia Sacra cun purs pleds della Bibla, sina admixtion de stilo humaun, excettuando que la tessatura recerchia.

2do. Ogni Historia ais in distinctas Dimandas resolvüdas, quælas in ima margine tschantædas suot lor numers, s’ referischen sün ils numers sü dsura n’il contextu interferieus, inua s’ chiatta la resposta.

3tio. Our d’ogni Hist. vegnian representedas trais Doctrinas, naturelmaing fluentes, our de quella, & chi u quel articul de Cretta confirmen, u per ædification [fol. 6a] servan.

4to. Conclüdan Sancts suspürs in metro currente, quæls la materia impraisa tiren a plü stretta application del cour.

Jl früt usche ampel & evidente s’ha percepieu da ditta methodo, ha fat chia deto Cudesch ais bainbot in tuot las Scholas tant Evangelicas co Riformedas della Germania & Helvetia introdüt, eir quasi in tuot las otras linguas dell’Europa translato. Ad uso dels latinizants ais quel segond la polita version del Castelliono in stilo Ciceroniano transferieu dal Sigr. Abr. KRIGEL Magister a Lipsia: Et in adöver eir dellas Scholas Ræticas [uschea port il titul] ristampædas Año. 1748 in Lindau. Per las Scholas Hungaraisas, ais sün cumand del Rev. Ministerio in Debrezen, l’istess in sudeta lingua vertieu del Sigr. Johann FODOR durante mia dimora in ditta Citæt, Amich mieu stimatissem alhora Academico in Basilea, dopo Pastor a Derastke spær Debrezen, Stampo il prim in Basilea, Año. 1(6)[7]52 D’Editions Francesas sun plüs versions co üna, di quellas reporta il mær lod la lavur del Sigr. AVBARET. Per ils Jtaliauns havaiva il Sigr. ANDREA PLANTA [fol. 6b] Minister alhora de Castasegna, hora della Bas. Vallonica a Londre in Inghilterra gia Año. 1743 in Scuol publichio üna version; pero sine nom de dit prim Autur, ne sieu, & diversamaing mutileda: Ma dopo sun comparüdas aunchia duos politas e novas suot divers titulo: L’üna in Svabach, Año. 1761. l’otra a Vratislavia sive Breslau in Silesia. Año. 1764. Sessauntacing Historias Hübnerianas, vertidas in Romaunsch Schilover, ha. Año. 1755. lascho ir in lgüsch il Sigr. Cap. ABR. VILLI de Ilanz. Siand observo tant uso di deto methodo, ha il Sigr. VAGNER componieu amuo ün volumen d’oter tantas Historias Biblicas in istess modo. Anzi da que temp inavous sun comparieus in lgüsch Compendis eir in scienzias humaniores, in tal habitu adornos, di quæls ch’eau qui discuorra non, ais ne lœ, ne scopo.

Eau craig ch’ingiün s’alterarò contra me sch’eug dig: Chia’ l Modus in noassas Scholas triviales usito d’instillær ils principis della Religion, non saja ne sufficiaint ne regulare: Essendo la demonstration incuorra n’ils œls. In quellas spæra la lectura & scrittüra, Spunir ün pod’ Tudaisch, [p. 448 modifica] [fol. 7a] & Arithmetica, in fats de Religion non vain musso oter co fatt memorizær il Catechismus & que sainz’ulterior otra explication. Ma cunbain quæ tant ais necessario, non ais que sufficiaint, La Religion Christiana, di quæla il Catechisem ais ün compendio, s’ refuonda sün factums tæls chi ais l’Historia; onde chi non ha il prim debita congnition de qual impossibelmaing inclegiaro ils puonchs chi vegnian explichios n’il Catechismo. Ch’ün pilgia per Exaimpel il I. & IV. Cumandamaint ils artticuls del Symbolo, in quæls confessains Dieu Bap Creator de tottas chiosas, JEsum Christum naschieu della Verg. Maria, crucifichio, sepulieu, resüsto, jeu a Cêl. &c. & s’ cattero esser impossibil quels d’incler, sainza prævia notitia dellas Historias della Creation, del pœvel d’Israel, della Nativitæt, mort & Ascension de JEsu Christ. Onde ais dimena clær, chia la cognition de quaistas chiossas deva al Catechismo scha brich ngir premissa. schi al main con quella accompagniæda. Et que pro primo.

Secondo. A’ m concedaro ogniün chia üna cognition pure Historica, & residente in la memoria, non merita l’elogio de [fol. 7b] ngir ditta salüdaivla, scha non vain eir mossò tiers quella üna via mediante quale l’horror contr’il mæl, & l’amor vers il bœn vegnia n’il cour implantæda. Que dvainta con metter las Doctrinas avant œls, chi our de quaist & l’otra Historia naturælmaing flueschan. Ma tæl specie de lavur ais fin in co a noassas Scholas incognita.

Tertia. Chi in üna de nossas scholas triviælas intra, vsarò esser n’ils mauns dels discents, Cudeschs di qualunque sort, Ladin, Romansch Schilover, Todaisch, Sacro, profan, didact historic, velg, nouv, tenor la comoditæt domestica ha suministro, sainza delectu, mentre serva per lêr, u spunir essendo in ultra nianc s’ cerchia plü: Tæl varietæt non ais dech causa d’üna tædiusa fadia als Magisters, dimperse ais eir ün impedimaint al studio dils discents. In la militia, ais l’uniformitæt dell’armatura, un articul antesupposto: Ma l’istess uso renda in l’institution Scholastica l’uniformitæt de bons compendis al captu della juventüt accomodòs. Et que tschantsch our d’experientia.

Observand eau dimena chia la publication [fol. 8a] della lavur Hübneriana in nossa lingua, & introduction de quella in nossas scholas poassa levær via tuots quaists defets, havess eau giavüscho ch’ünzachi havess eir a nus fat que commodo quæl tuots protestants hora giodan. Ma vsiand chia difficilmaing surviv’eau que temp, n’il quæl di tel eistra lavor poassa pilgær frütt, haig tandem gia avant nouf anns in casa mia a Fettano, ad uso dels confidos a mia disciplina, quella in noassa lingua transferieu: Et tale huossa sün instant desideri de bons amis va in publica lgüsch, essendo præviamaing persvass dil bon frütt ais adattaivla de prodür: Perche sainza [p. 449 modifica] quaista consideration, füss bain dvanto chia eir quaista ingloria fadia, füss intra parietes restæda zoppæda, & tandem, sco ais il comün fato, ida persa. Taidla dimena che hvains in quella præsto.

Primo. Quanto la version, ans havains tngieus strictamaing vie d’ la version de nossa Bibla, quæla essendo seque pressopede la version del Diodati, ais fich bain gratigæda. Eau non saig d’esser retrat de quella, ù poêa forsa in pochs pass, inua la lüsch dals temps n’ils quæls vivains, [fol. 8b] ho svadieu substitution di quel pled, chi exprima l’originæl plü propriamaing. * In las Historias Apocryphas, & nominatim. In quellas da Tobia, sco ais de noss Auctor exscritta, s’ legian diversas circumstantias chi in nossa Bibla non s’ rechiatten. Et a co sun sequieu presso pede noass Auctor, per non render noass Edition differente dallas otras Versions, Di’ l che ingun ho da pilgær scrupul, essendo ha da savair chials Manuscrits da ditta Apocrypha varieschan fich, e maximamang il Cudesch de Tobia & lãdernan deriva la diversitæt in las Editions Stampædas. E siand deto Cudesch non haun in Doctrina alcun auctoritæt, stà in libertæd d’ogni ün da preferir quæla lection al pæra la meldra.

Segondo. Jnua qual poichas paro las our d’oters pass della S. Scrittüra, oper d’utruo naun pilgædas, daivan quel illumination, non’ m haig fat scrupulo quælas d’interserir, & usche supplir il contextu del Auctôr Quant suvent que saja dvantò non havains in numerato. Per specimen quo il ben. Lector volver sü’ l 1.

[fol. 9a] Hist. XXII. dim. 21. Jnu’ our del Apostel sun inserieus ils noms de Jannis & Mambris, Hist. XXXII. dim. 40. Sq. inu’ il complimaint dellas imnatschas Divinas ais adnectieu Hist. XLIX. die, 1. & Nov Test. Hist. XLIII. die 6. Jnua l’importo della summa, segond il valor dil danær hoaz indi vain uso. Et que atras additions saron, sun del istess valore. Ved. ex vet. Test. Hist. XVIII. dim. 16. & XXI. die 11. Hist. XXIV. die. 37. Hist. XXXVII die 6. Hist. XXXVIII. die. 2. Hist. XLII. die. 2. Hist. XLVI. die. 3.

Tertio. Essendo la Chronologia ais l’öl del’Historia, nhaig ad ogni Hist. del V. Testamaint præfix l’assegno del Ann cura sajan quels fats occorieus, & que dobbel, cioe prim della Creation del muond, elhora inavous, aunz la Nativitat de JEsu Christi. Jn fær que computo stains al Epocha Vulgare, quantunque segond ils plü perits Cronologs, ais per 3. v. 4. Anns mema tarda. Jn l’assignation speciale, quæla ha custo fadia brich poichia ’ns havains inservieu dils sfadiaivels annales Vet. Testamaint del incomperabil P. M. JAC USSERIUS fto Arcivescovo d’Armacha in [p. 450 modifica] Jrlanda. Tæl’ Chronologica [fol. 9b] assignazion ais in las Hist. del Nouv Test. laschæd’our, causa del offici da noss Segner JEsu Christi, suot quæl s’infereschan quasi tuottas, non s’quinta plüs co Anns trais & mez. Volair per spacio usche cuort rimær accuration Chronologica, non valgia ’l studio s’ho d’impuonder; essendo subtilitæt bain usche inutile, co difficile, ù per dir melg, impossibile.

Quarto. Vsiand chia las allegations marginales da vers in vers non haun alcun usu, eccetuando quellas dils lous parallels, havains nus quellas primas lascho davent, & quaistas notædas con ün asterisco, tschanto giu bass in ima margine, vel sün la fin del’Historia. Dimena hvain reseco ’l superfluo & inutile, e salva il necessario & utile. L’istess ais dels Edituors del Edition Todaischia in Turi, avant ün Ann fatta, eir in l’istess mœd observò.

Jl metro dellas S. Meditatios ais composition subitaria adimitation dels vers del Auctor, & havessen bsœgnio l’ultima mano quæla per il cumulo d’occupation non s’ha podieu admover. Tuott’üna haig stimo plü profitaivel dils metter [fol. 10a] aint, co dils laschar our, in consideration chia la mente del Autor intendüda vain fidelmaing exprimida, & pon servir per fundamaint, a chi (fors in ün otr’Edition) voul pilgiær la fadia dils elàborar & polir.

Quanto al externa forma, incuorr’ad ogni ün n’ils öls, chia ne in l’election del character, ne in la qualita della chiarta saja spargnia cuost ne in la corection fadia. Jl contextu Historico ais Stampo con character plü gross; las dimandas con plü pitschen, ma legibel, eir las Doctrinas differente, tuot conforme al disegno del Auctor in sia Ediction originale. La correctura per las allegations & numerativas bain sfadiaivla ha provedieu il Molt: Rev. Sigr. SEBASTIAN SECHIA vigmo. Minister da J. Chr. a Fettano & a mi stimatmo Sigr. Barba, qual per bontæt sia non ha manchio segond capacitæt posseda, con tuotta diligentia di render noass opera tant plü accurata & emaculeda; Per quella fadia àl rendains qui publics & distints ingraziamaints. Alchuns erruors de Stampa plü extants, sun annotos in fine, & vain il Chr. Lector recerchiò dils corrigir in sieu Exemplær, aunz co il drouva. Ad oters plü minors chi non [fol. 10b] remoreschen il sensu (chi saron pochs,) darast excusation, essendo ais quasi impossibil dils podair evitær.

Tant inavant havains fat nus: Mà per ünguotta implanta Paulus disch que grãd Apostel, & per inguotta sagua Apollo, scha’ l SEGNER non da crescimaint de dsur ingio. Schi spanda dimen’o Segner tieu S. Spiert, eir sur quaista lavur, utile de Baselgia interpraisa, accio træs mez de quella noassa juventüna crescha sü e profetiza, & interamaing [p. 451 modifica] tuots avanzen il noas salüt a tia Gloria. Amen. Uschea giavüscha Christian Lector.

Tieu salüt de cour desiderant
debbol Servitur
PIERRE DOMINICQUE
ROSIUS à PORTA.

Dæda Schianff XVIII. Marzi.

Anno. MDCCLXX.



[p. 126] HISTORIA. XXVI.

Davart

SAMSON.

[p. 127] Jud. XIII. XIV. XV. XVI. Cap. Samson nat A. M. 2848. A. C. 1156.

2 SAmson era ün hom de forzas extraordinarias. 3 E quellas havev’el in ils cavels. 4 Quest pilget l’amor vers üna femna Philistina. 5 E quai contra la voluntat de seis padernurs. 6 Una vouta giand a la visitar al inscontret ün’ Leun. 7 Quel scarpet el cun seis mans, be sco sa scarpa ün Bucquet. 8 Tornand alhora per l’istessa strada chiat el aint in il chiastôr del Leun ün sem d’Avieus & meil. 98. Da quel meil pilgiet el ün tock cun sai, ma non dschet ingio el havess cattà. 10 Sün sia nozza lhora det Samson sü als chiambrærs ün’ingiavinæra’ la quale els dovevan in spazi de set dits, [pag. 128] (usche lœng düreva il convivi) stovevan explicar. 11 Sch’els l’explichevan imprometteva Samson trenta camischas & trenta vestmaints de firats. 12 Mo non saviand explicar eren ils Philisters obligs de dar ad el trenta camischas & trenta vestmaints de s’ müdar. 13 Mo l’ingiavinæra eira tale: Spaisa es ida oura del malgiader & dutscheza our del ferm. 14 Jls Philistiners mà non savevan explicar. [p. 452 modifica]

15 Ma con surplidamaints tren els la Sposa de lor vart. 16 E quella ma non era al Spùs ne gio d’öls ne gio d’ culœz fin ch’ella non al chiapit oura l’ingiavinæra, lhora referitla als Philisters. 17 Qua chia’ l settavel di fo riva schi dschen ils cambrærs: Che es plü dutsch co’ l [pag. 129] meil, & chi es plü ferm co’ l Leon. 18 E Sam(f)[s]on responda la sura: Scha vo non havesset arà cun mia vadella, pa’ l cert vuo non hvesset intravgni mi’ ingiavinæra. 19 Lhora giet el via e battet trenta Philisters a mort uschea rizet el ils vestimaints a quels chi hvevan ingiavinà. 20 Dopo vercequants dits voleva Samson havair sia mulgier per la manar a casa, schi seis Bap l’haveva datta ad ûn auter. 21 Dimena giet Samson e tschüfet trajacent vuolps. 22 Quellas ligiet el a duos a duos las cuas insemel. 23 Et tanter las cuas havev el ligiá üna sfagliada tizuns fœ. 24 Et usche las la(f)[s]chet el ir tanter ils grans dels Philisters. 25 Sura de quist fat s’ gritanten ils Philisters, Et arden la duonna de Samson & il Bap [pag. 130] de quella. 26 Un autra vouta venn Samson ligià cun suas novas & surdat a seis inimis. 27 Mo Samsom tschuncket las suas be sco lginn cur s’arda. 2827. Et cun üna massella d’Asen mazet el milli homens. 29 Un autra vouta il circumden ils Philistiners dintant ch’el era in Gaza pro üna pitana. 30 Ma intuorn mezza not stet Samson sü, alvantet las portas della Citat our dels chialchiens, e las portet sün la tschima d’ún mônt. 31 Vltimamaing s’inamoret Samson vers üna femna ditta Delila. 32 Quella fuo dels Philisters corruotta cun danær, per chia l’ils dess chiapir oura & dir in che sia fermeza consistess. 33 Samson savet a quista Delila ingianar trais voutas [p. 453 modifica]davo’ l [pag. 131] giater cun falsa relation. 34 Perche la prima vouta s’ laschet el ligar cun sett tortas. 35Cur quai fuo fat al dschet Delila: Samson ils Philisters t’ sun adöss. 36 E Samson in pê scarpet las tortas be sco fil d’ stuppa. 37 La segonda vouta slaschet el ligar cun cordas grossas novas. 38 E Delila clamet danôv Samson ils Philisters t’ sun adœss. 39 Mo Samson tschunket las cordas be sco fil d’ suviern. 40 La terza vouta s’ laschet el liar las vadaglias da seis cavels fichiar cun üna clavilgia aint in la parait. 41 Mo quà chia Delila denôv clamet: Samson ils Philisters t’ sun adœss. 42 Schi Samson scarpet seis cavels & la clavilgia [pag. 132] our della parait. 43 Tandem savetla cun seis pleds lischs de capir oura il mysteri chia sia fermeza consistess in seis cavels. 44 Cuntuot laschet ella scumbaut clamar pro ils Philisters, per chi t’il insidiessen. 45 Siand el lhora indormenzà in seis sain, al fet ella sainza ch’el s’inarcorschess tonder gio las vadalgias de seis cavels. 46 Vsche bott quai fuo fat s’ catta Samson mancànt de sias forces. 47 cun quail il poden ils Philisters tschüffar, chi al cavetten our ils œls. 48 Lhor il lieten cun duos cadainas d’Aram, & il feiven trar la moula de moller. 49 Dopo quai a plaun a plaun schi creschevan seis cavels, & cur Samson recupereva sia fermeza. 50 Siand lhora üna vouta ils Philisters congregats per far ün grand sacrifici, [pag. 133] schi fen els ngir Samson avant els, accio l’ils foss per spectacul. 51 Mo la casa inu’ els eran cōgregats era tschantada sün duos coluonnas. 52 E spectatôrs traja milli. 53 Quà tschüffet Samson quellas duos coluoñas cun seis mans e büttet tot quella [p. 454 modifica] chia suotsura. 54 A quista maniera ngit Samson per sia vita insembel cun seis inimis.

Doctrinas utiles.

I. Infants non s’ dessen maridar sainz’il consensu dils padernurs.

Samson ha tgnü fat quai: Ma es stat malgratiâ.

II. A las femnas ù donans non s’ deva confidar secretezzas.

Quai ha cattà Samson cun seis dann, tant cun l’ingiavinêra, co cun la cognition de sia fermeza.

III. Sirach ha dit drett: Il vinn e las [pag. 134] donans stravian ils inclegientaivels. Sir. 39. 2.

Quai ha catta Samson, il qual la Delila ha priva il prim de sia fermeza; lhoro de seis öls; e tandem dafatta de sia vita.

Sanctas meditatiuns.

Jn Samsons s’ vezza cler, ch’els dalets cun saj mainen,
Co quels tiren suvent fich miserablas sorts!
Il prim perde ’l la forza, l’hòr ils œls: Che painas!
Tandem s’ barel sai: Et seis inamis a mort!
Quist exaimpel dess aint in meis œls saimper servir!
Inhonests tramailgs be sco dil diabol de fugir.

[p. 134] HISTORIA XXVII.

Davart

SAMVEL.

1. Sam. I. & II. Cap. Samuel nat circa An. M. 2848. avant J. C. 1156. n’il prim ann dil Pontificat d’Eli & circa la nativ. de Samson.

55 ELkana haveva duos donans, l’üna cun nom Anna, & l’autra, Peninna. 56 De quellas era Peninna frütaivla: Mà Anna non haveva infants. 57 [pag. 135] Per il qual Anna gniva spredschada; & dintant ils auters pro’ ls convivis de sacrificis stevan leigers, schi ella crideva. 58 Seis marit Elcana la consoleva bain cun dir: Non t’ sun eug melger co blers infants. 59 Mà ella era saimper conturblada, & fet ün vùt chia scha’ l Segner alla ngiss a dar ün filg, ella t’il voless dedicar al Segner. 60 Ma il grand Sacerdot Eli [p. 455 modifica]steva sün la porta dil Taimpel & vezeva co Anna oreva. 61 E siand ch’ella non moveiva la bocca, dimparse oreva a Dieu in seis cour, schi stimet el ch’ella foss aivra. 62 Per il qual el la diss: Fin cura voust tü far l’avriarda? l’ desdischa tandem dal vin. 63 Ma Anna respondet: Eug sun üna duonna conturblada, & nhaig svœda oura meis cour [pag. 136] avant il Segner 64 Lhora diss Eli; và dimen’in pasch; il Deis d’Israel vain a t’ dar teis roê chia tü hast rovà dil Segner. 65 Dopo quai parturit Anna ün filg & il nominet Samuel. 66 Et dopo l’havair zavrà, manet ella l’infant pro’ l grand Sacerdot, & il laschet là per ngir educà. 67 Ella cantet al Segner üna bella Canzon de Laud per quai chia Dieu haveva exodi si oration. 68 L’infant ngiand ün pá creschü, eira ’l ün Serviaint del Segner. 69 Et sia Mama cur ella gieva sü per far il sacrifici, annual al portev’ella üna rassetta cun saj. 70 Per auter ngiva Samuel in questa casa, pac bain educà. 71 Siand chia ils filgs dil grand Sacerdot eran scelerats, ils quals [pag. 137] havessen il juven Samuel leivmaing podü surmanar. 72 Perche els eran la causa chia las offertas dil Segner eran avant il pœvel ngüdas in vituperi. 73 Cioe els pilgievan ora la meldra carn cun üna furcletta da trais daints our dellas avnas oder cuderolas, per mangiar svess. 74 Et sch’ünqualch’ün vol dir qual chiausa schi piglevan els per forza. 75 Anzi uschea vergognus eiran els chi adultereivan cun quellas donans chi servivan avant la porta. 76 Mo Samuel non s’ complascheva de quai; quatras el ngiva accept’avant Dieu & ils crastians. 77 Fina chia our da quist Samuel ngit ün grand Prophet dil Segner. [p. 456 modifica]

Doctrinas utiles.

J. E non es bain fat a suspettar davart il [pag. 138] prossem, cura non s’ sà chiaussa sgüra.

Vschea falleva Eli il grand Sacerdot, chi crajeva chia Anna foss aivra, inu’ ella era devôta in contuorbel.

II. Cur ün he fat ün vut al Segner s’ stov eir salvar.

Uschea fet Anna, chi manet seis infant pro’ l Segner, sco l’haveva vudà.

III. Un s’ stova perchürar de mals exaimpel.

Quist observet Samuel, chi non pilgieva scandel dils malfats dels filgs d’Eli.

Sanctas Meditatiuns.

Sacerdot Eli hveva trat sü schlechts infants,
E ’l juven Samuel vezzeva lor mal fats:
Mâ el non s’ conformeva davo tals trists furfants,
Anzi viveva prùs, guinchiva quels maltrats.
Schi las malas compagnias vœlg eir euch guinchir,
Et quatras il giavüsch da meis padernurs conplir.

  1. Conf. Expl. C Hist. Sus. q. 25. 26. & 29. 30. &c.
  2. 1. Che hom eira Samson?
  3. 2. Jngio consisteva quella forza?
  4. 3. Chi carezeiva Samson?
  5. 4. Eira quai consentimaint dels Padernurs?
  6. 5. Chi inscruntret Samson sun viadi?
  7. 6. Che fet el cun ’l Leon?
  8. 7. Che observet el n’il chiastœr dil Leon?
  9. 8. Che fet el cun ’l meil?
  10. 9. Che proponit Samson als nozaduors?
  11. 10. Che imprometev’el als filisters?
  12. 11. Che stevan ils filisters dar a Samson?
  13. 12. In che consisteva l’ingiavinera?
  14. 13. Poden ils filisters explichia l’ingiavinera?
  15. 14. A che maniera s’inschegnen els?
  16. 15. Che fet la sposa?
  17. 16. Co explichien ils filisters l’ingiavinera?
  18. 17. Che disch Samson sün quai?
  19. 18. Jngionder clapet Samson il vistmaint?
  20. 19. Co passeta l’hora cun sa spussa?
  21. 20. Co s’ vindichiet Samson?
  22. 21. Che fet el cun las vuolps?
  23. 22. Che ligiet el tanter las cuas?
  24. 23. Ingio via trametet el las vuelps?
  25. 24. Co passeti cun la sposa de Samson per quella causa?
  26. 25. Che vantüras sun plü de Samson?
  27. 26. Co passeti cun las treschas?
  28. 27. Co s’ vindichiet Samson?
  29. 28. Che al inscuntret in la citta de Gaza?
  30. 29. Che fet Samson a meza not?
  31. 30. Da chi s’inamore(l)[t] tandem Samson?
  32. 31. Che volevan ils Filisters havair de quista Delila?
  33. 32. Elle manifestet quai a Samson?
  34. Co l’ingianet el la la prime vouta?
  35. Che al dsched Delila?
  36. Co s’ liberet Samson dellas suas?
  37. Co ingianetla la segonda vouta?
  38. Che diss Delila?
  39. Che fet Samson cun las cordas?
  40. Co l’ingianet la terza vouta?
  41. Che diss Delila?
  42. Che fet Samson cun seis chiavels?
  43. Fuo la Delila containta de quai?
  44. A chi det ella part?
  45. Che interprendet ’la intant Samson dormiva?
  46. Co s’ recatet Samson cur el s’ druvagliet?
  47. Chi fen ils filisters cun el?
  48. Che al den els da lavur?
  49. Non recuperet mà Samson sia fermeza?
  50. Che voleivni far cun Samson durante lor sacrifici?
  51. Co era la casa fabrichiada?
  52. Quanta mili eiran la congregats?
  53. Che fet Samson cun las duas colonnas?
  54. Quel fuo l’exit della festa?
  55. Che donans ha gnü Elcana?
  56. Che infants haveivan quellas?
  57. Co steva cun Anna per quai?
  58. Co la consoleva Elcana?
  59. Che vu fet dimen’Anna?
  60. Che s’incontreti cun il Sacerdot Eli?
  61. Che s’insminet Eli?
  62. Che diss il Sacerdot Eli ad Anna?
  63. Che respondet Anna?
  64. Co la licenziet il Sacerdot Eli?
  65. Fuo Anna exodita?
  66. Ingio manet ella l’infant?
  67. Laudet ella Dieu perquai?
  68. Che gnita our de quist Samuel?
  69. Che al porteva sia mama?
  70. Co gniva el educà pro Eli?
  71. Perche causa?
  72. Chie cuolpa eiran ils filgs d’Eli?
  73. Schi chie mal feivni?
  74. Ma schi co pativa quai la gieut?
  75. Che mal feivni uschlœ plü?
  76. Non s’ lascheva il juven Samuel surmanar?
  77. Che hom ngita tandem our de quest Samuel?