Cunfiert da l' olma cartenta

Da Wikisource.
romancio

Andrea Nicka 1896 C Indice:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, I.djvu Cunfiert da l' olma cartenta Intestazione 4 febbraio 2016 25% Da definire


Nuvola apps bookcase.svg Questo testo fa parte della raccolta Rätoromanische chrestomathie Vol. I

[p. 173 modifica] [p. 174 modifica] O celestial Bab, jou greig bucca, ca ti els prendias navend d' ilg Mund, mo ca ti parchiras els da tut mal: ca ti els prendas si suenter ilg tieu bien plascher sut l' umbriva da las tias alas, ad ils velgias parchirar da tutta miseria a strofs, cun ils quals ti smanatschas da castigiar ilg Mund paramur d' ilg puccau ca regia. Ner scha ti els castigias, cun tortas da carstiauns, ad anquieras a casa cun strofs d' ils Filgs d' ils carstiauns, scha velgias pô bucca trer navend dad els la tia misericorgia a buntad da Bab, par ch' ilg fieuc da lur tribulatiuns fetschig lur cardienscha tont pli ferma, lur vitta tont pli soingchia, ad ilg lur ifer tont pli caults, ad ils aulzig si tiers tei, a tiers la tia perpetna beadienscha. Soing Bab, ti sas, ca quest temps ei tut lavagaus, a ch' ils lasters [p. 346] regian da partut. Ti sas, quont fleivla la Natira da quests paupers uffonts ei, ad anclinada tiers ilg mal. Dai ad els tut quei ch' els han da basengs da star ancunter ad ün tal tissi, ca la nauschadad d' ilg Mund prendig buc ent lur cors, ner ch' ilg Satan ils surmeinig, ner ca mala cumpangia lavgig lur bunnas damanonzas. Dai ad els ilg antalleg, dad ancanuscher tei, ün cor da taner char, ün arsantim da ta tschaffar anturn par vangir uni tuttavia cun tei. Ch' ils tês buns Aungels ils parchiran gi a noig, ca la tia providentia ils cumpongig, tieu plaid ils autruvidig, tias amparmaschuns ils cunfortig, ilg tieu soing Spirt ils renoveschig, a turnentig ad els la sumelgia da Deus. Dai ad els ne richezia ne pupira, mo dai ad els lur vivonda ordinariameng. Dai ad els avont tuttas caussas ilg paun, ca ven giu da Tschiel, a dat la vitta alg Mund, a lai els schigiar ilg dun celestial, a las vartids d' ilg Mund, c' ha da vangir. Anvide els cun tia charezia a vastchesche els cun da tutta sort Christiaunas vartids, mo principalmeng ils fai soings tras ilg tieu spirt, a fai els novas creatiras, damaica senza la soingchiadad naginna pô vêr tei. Fai els ferms [p. 347] a semper enten la tia ligia, a ca quella restig fin la lur Prosteritad sco ünna custeivla hierta. Parca ti vengias glorifichiaus da schlatt' en schlatta, antroqua la fin d' ilg Mund. Parca ne 'lg Mund ne lg uffiern possian els 30 raffar or d ilg tieu maun, a ca naginna caussa possig ils sparchir da la tia charezia, la quala ti has mussau en Christo Iesu ilg tieu Filg. Ca la mort ils fetschig bucca tumer mo bear ont ils legrig a cunfortig, damai ch' ella ei ünna via dad ir enten la Patria celestiala da lur Bab, ad ilg isch dad ir ent ilg tieu S. Paradis. Ch' els en tuttas midadas ca daventan tschou giu bass, adinna hagien lur ælgs sin tei, ilg qual eis hier, oz gual quel à semper. Ch' els mai na amblidian, chei els seigian culponts à tia Deitad, da la quala els han ratschiert ilg esser a la vitta; a ch' els tengian pli ault la gliergia d' ilg tieu S. Num, ilg tieu survetsch, a la spronza d' ilg tieu Raginavel celestial, ca tutta gliergia, pumpa, richezia, scazis, a dalegs d' ilg Mund. O 40 Deus ca eis ilg scaffider a Bab da lur spirts, tarmette ad els bear ont milli morts, a milli martuiris, ad ils turnente pli bauld en quei nagut, ord ilg qual ti has els traig, ca surdar els als lasters, ad errurs, ad à [p. 348] l' idolatria, … la quala dat l' hanur a la gliergia a las creatiras, la quala à nagin [p. 175 modifica] auda auter ca à lgi scaffider. O Ti tut pussent, a misericorgeivel Deus, jou veng bucca gir à chi sco Esau à Isaac, suenter quei ca Iacob vet ratschiert la benedictiun: char Bab, has ti mai ünna benedictiun? … Parchei ca jou sai, ca ti has ünna gronda mar pleina, ad ünna nunmasireivla fantauna pleina da benedictiuns: mo jou rog tei cun ilg pli grond ifer ad arsantim ca jou 5 sai, ca ti velgias banadir mês chars uffonts cun la pli soinchia a Divina benedictiun d' ilg Tschiel a da la terra. Prende els en tês mauns, ad ils porte sin las tias alas, scrive els en tieu cor, ad ils teng char sco la poppa d' ilg tieu ælg. Ch' els hagien adinna la tia temma avont lur ælgs, ch' els tengian tei char da tut lur cor, ch' els surveschan à chi da tut lur puder, 10 a ch' els glorificheschan tei en latezia a tristezia, tras la vitta a tras la mort: sco ilg tieu Filg Iesu Christ ei lur gudoing en lur vitta ad en lur mort. A jou bandun ilg Mund senza carschadengia, a mês uffonts senza dubitonza. A vom cun ünna soingchia latezia tiers tei, ilg qual eis ilg mieu Deus a lur Deus, mieu Bab a lur Bab; mi fidond [p. 349] da la tia 15 gronda a perpetna misericorgia, ca nus vangian ünna gada puschpei a nus vêr tuts raspai ansemel en tieu ravulg da Bab, a laschai avont la tia vista, leza par mirar, a par nus sadular cun ünna cumpleina latezia. Amen.

SCHENTAMENTS PAIGS, A

CONDITIUNS.


Ch' ilg Cumin da Flem ha faig ad andrizau Si enten ilg onn 1696.

1° fol. 1b. Ha ilg Ludeivel Oberkeit ad ilg antir Ludeivel Cumin afflau par fig basngius a nizeivel da far quest tschentament, numnadameng damai ch' ilg ei bearas lamantaschuns, ch' ilg gi d' ilg Sabbath vengig Sin beras guisas a graus bucca mai strapazaus a Surpassaus, mo er zund tuttavia 25 … profanaus: par ca quel vengig pia da quou d' anvi pli bein observaus, sch' eis ei vangieu urdanau, ca tuts quels, ils quals Schmaladeschan a zundran, … ner antscheivan dispittas a sa pichian, dein esser curdai enten la fallonza da 2. [cr.] Crunas. A tuts quels ca fieran partidas, dein er esser curdai en la fallonza da 2. [cr.] Crunas, a quei senza grazia. 30 fol. 2b. 2°. Dei minchi' on ilg Atun vangir purtau avont Cumin, cur ei deig vangir Scargau dad Alp, cun questa declaraziun, c' avont Scargar deigig nagin, da nagina Sort bieschia manar or da l' Alp, S' antalli quella par laschar ir Sin la pastira, ner anzanu' auter enten don, Senza lubienscha d' ilg Oberkeit. Aschia dei er tut vangir cargau ad Alp, a nagins vadels vangir tani a casa, sco antroquan ussa ei daventau, sut fallonza.