Pitla storia bibia

Da Wikisource.
ladino

Enghelbert Demetz Pitla storia bibia Intestazione 4 settembre 2015 25% Da definire

Attenzione' La formattazione è da curare


'Storia del vodl testament.



1. La croazlon del mond.


S̄toria del vödl tes̄tamënt.



La cröaziŏn del mŏnd.


Tel s̄cumenciamënt à Iddie cherià l ciel y la tiërra. Ma la tiërra fōva mō zënza fŏrma y ueta, s̄cura y curida d'èga. Iddie a pō ditt: "Sibe fatt l linëus." Y en chël mumënt ie s̄tat fatt l linëus. Chës̄ fōva l prim di. L segŏndŏ di à ditt Iddie: "Sibe fatt l firmamënt." Y t'en mumënt fōvel fatt. Al firmamënt i a pō chel böl Die mettü l inuem "ciel". L tèrzo dì à ditt Iddie: "L'èga della tiërra dëssa s'abinè adùm te un luec y l dëssa cumparì tiërra sutta." Y ens̄ì iel suzzedù. La tiërra sutta à Iddie numinà "tiërra" y all'èga, che s'ōva abinà adùm te un luec, i àl dat l inuem "mèr". Pō à ditt Iddie: "La tiërra fèḡe crës̄er iërbes y plantes da frutts̄." Y ens̄ì iela deventèda. T'en iëde à la tiërra s̄cumencià a vardië y l chers̄ōva iërbes y lëns y d'ùgni sōrt de plantes. L quartŏ dì à ditt Iddie: "Sul firmamënt sibe žën fattes luns." Y ens̄i iela ḡita. Iddie à fatt l surëdl, la luna y la s̄tëilles, acciōcche les luminësse ḡiù sulla tiërra. L quintŏ dì à pō ditt chel böl Die: "Sibe fats̄ i pës̄ tell'èga y i ucciei tell'aria!" Y t'en iëde fōvel tell'ega d'ùgni sōrt de pës̄ y tell'aria d'ugni sōrt d'ucciei, de grands̄ y de pitli. L sès̄tŏ di à ditt Iddie: "L dëssa unì d'ùgni sōrt de tieres sulla tiërra!" Y t'en mumënt fōvel fatt. Da dedō à pō chel böl Die mō cherià l uōmŏ y à ditt: "Sëura i pës̄ tell'èga y i ucciei tell'aria y sëura dutts̄ i tieres sulla tiërra pōsses tu cumandè." L sèttimŏ dì finalmënter à Iddie pausà y l à benedì chel dì y l à santificà.


8


La cröaziǒn y l piccià di angiuli.


Iddie à encie cherià en gran numer de cröatures spirituèles, che en ne vëis̄a nia, pervìa che les n'à degùn cōrp. A ch's̄ta cröatures i diḡiŏnse nëus angiuli. Dutts̄ cants̄ chis̄ angiuli fōva tel prim, canche Iddie i à abùi cheriëi, biei, bŏni y cuntents̄. Ma de chis̄ angiuli n'ie1 trueppes deventèi supèrbes̄ y i n'ullōva plu nia fè al sënn a Iddie. San Michiel y i bŏn angiuli à cumbattù cui rìe angiuli supèrbes̄. Chis̄ rie angiu1i l'à perdùda y ie unìi battùi ḡiù dal paravìs y ciaccèi tell'infiërn. Al mas̄er de i rie angiuli supèrbes̄ tell'infiërn i digiǒnse nëus malàn. Ai bǒn angiuli i à dat chel böl Die per prèmia l paravis̄ per fǒrt, per dutta l'ètèrnittà.


La cröaziǒn dell'uōmǒ. L paravìs terrès̄trè.


Al cherië l'uōmǒ à Iddie fatt ōra de tiërra en cōrp dell'uōmǒ y i à sufflà ite a chës̄ en'ana immŏrtèla. Ens̄ila iel deventà viv. Iddie i à pō mettù inuem Adàm, che uel di "uem de tiërra". Chël böl Die ōva emplantà per l'uōmǒ en gran verzŏn, l paravìs terrès̄tre. Te ches̄ böl verzŏn fōvel la ite d'ùgni sōrt de ciōfes, de lëns y de plantes. Illŏ à Iddie mettù ite Adàm y i à ditt: "D'ùgni lën del verzŏn auses tu maië. Ma del lën ta möz l verzŏn n'auses tu nia maië; divèrche le màies de ches̄ lën, muesserès murì." Adàm fōva entlèuta mō l sëul uōmǒ. Žen à las̄s̄à unì chel böl Die na gran suenn sëura Adàm y entàn che Adàm durmìva, i à chel böl Die tëut ōra na rëppa y à fat da inōra en'ëila. Canche Adàm s'à des̄edà, i à chel böl Die menà da us̄im ch's̄t'ëila. Adàm ōva na gran legrëzza y i à mettù inuem Diëva, che uel dì "l'ŏma de dutts̄ i vives." Adàm y Diëva vivōva biei cuntënts̄ tel paravìs terrès̄trè. Ëi fōva sants̄ y innuzënts̄ y ne savōva nia del mèl. "Lauda l Segnëur, mi ana, y nŏ le des̄mincë de dutts̄ si benefìzi."


Adàm y Diëva tumèi tel piccià.


Plen d' envidia cialöva l malán alla fertuna d'Adàm y Diëva. Per i trè al piccià y al mèl s'àl ël servì della böca. La böca à ditt


9


a Diëva: "Ciuldì v'à pa Iddie cumandà de ne maië de dutts̄ i lëns de verzŏn?" Diëva a res̄pendù: "Nëus maiŏn di lëns del verzŏn, ma del lën ta möz à chel böl Die cumandà de nŏ maië, acciōche ne messŏnse fōs̄ murì." La bŏcia à pō ditt: "De segùr nŏ ne messëis murì, s̄e en maiëis. Anzi vŏ giaurirëis i uedli y sarëis s̄che Iddie." Diëva i cialōva z̀ën al frutt y cuns̄iderōva che l fŏssa böl y bŏn. La n'à tëut ḡiù y n'à maià. Pō i n'à la dat encie a si uem Adàm y ël n'à ënche maià. Z̀ën ài giaurì i uedli y à cunes̄ù, che i ie d'es̄nùds̄. Y ḡiacche ëi se daudōva un dall'auter, ài tèut ca plöces de lën da fighes y s'à fatt gurmèi da inōra. Canche i à pō audì la us̄ de Die, s'ài as̄chendù sŏtta i lèns del verzŏn ite. Chel böl Die à pō cherdà: "Adàm, Adàm ulà ies?" Adàm à res̄pendù: "Sŏn bën tlŏ, ma me tëme y ne m'enfide nia a me las̄s̄è udëi, pervia che sŏn d'es̄nùd. Davia de chël sŏnse ḡit a m'ascuender." Iddie à pō ditt: "Chi t'à pa ditt che tu ies d'es̄nùd? Jel vëira ŏ nŏ, èssa tu fōrs̄i maià del lën prŏibì?" Adàm à res̄pendù: "L'ëila, che tu m'ès dat, Diëva, m'à dat y je n'è maià." Pō à ditt Iddie a Diëva: "Ciuldì èssa tu fatt chës̄?" Diëva à res̄pendù: "La böca m'à engianà y je n'è maià."


Iddie castiga l piccià y empermëtt l Salvatŏr.


Chel böl Die a pō ditt alla böca: "Giacche tu ès fatt chës̄, ies tu maladìda tra dutts̄ i tieres della tiërra. Nemezizia uei mëtter danter tè y l'ëila. L'ëila te s̄franḡerà l cë." All' ëila à ditt Iddie: "Tu messerès en s̄tè ōra de grandes con ti mutŏns y messerès stè al cumandŏ de ti uem." Y a Adàm à ditt chel böl Die: "La tiërra sarà maladida per ti gaus̄a. Spines, giardŏns y s̄pinacces dëssla te purtè! Tu messerès maië ti pan sul suè, enchìna che tu ḡirès inō alla tiërra, de chëlla che tu ies s̄ta tëut; pervia che tu ies s̄tuep y s̄tuep deventrès inō." Z̀ën à pō fatt Iddie a Adàm y Diëva guants̄ de pöves y i à trai sëura. Ens̄ì furnii i àl ciaccèi dui dŏi ōra del paravis terrès̄tre y à mettù su angiuli cun s̄pèdes da fuec, acciōche i ne pōsse plu ḡi ite.


10


Cain mazza Abèle y vën cas̄tigà da Iddie.


Adàm y Diëva ōva giatta doi fiŏns. L prim ōva inuem Cain, l'auter Abèle. Caìn fōva paur y Abèle pas̄ter. Abèle fōva bŏn y valënt, ma Caìn s̄tlöt y rie. En iëde ōva dui dǒi fatt en sacrifiziǒ a chel böl Die. Caìn ōva dunffrì frutts̄ della tiërra, Abèle i plu biei aniei de si pas̄trëc. Cun plas̄ëi cialōva chel böl Die sun Abèle y sun si sacrifiziǒ, ma sun Caìn y sun si sacrifiziǒ ne cialōvel nia. Per chës̄ se n'ōva Cain tan la envidia y fōva tan desenà, che si mus tumōva ite. Chel böl Die à ditt a Caìn: "Ciuldì iessa desenà y ciuldì ie pa ti mus tumà ite? S̄e tu fèḡes del bën, giaprès ti prèmia; ma s̄e te fèḡes del mèl, sarà prës̄ l castic dan ti pōrta! Vënč la pas̄s̄iŏn de fè piccià y fè s̄tè sŏtt a tè ti rie idèa!" Ma Caìn ne s̄cutōva nia su a chel böl Die. En di àl ditt a si fra: "Vie, giŏn ōra de briëda sulla campagna!" Canche i fōva lōra, ie Caìn sautà ite a si fra Abèle y l à mazzà. Pō à ditt chel böl Die a Caìn: "Ula ie pa ti fra Abèle?" Y Caìn a res̄pendù: "Je ne së nia, je. Sŏnsa je fōs̄ l pas̄ter de mi fra?" Iddie à ditt a Caìn: "Cie ès mèi fatt? L sanc de ti fra chërda vendëtta dalla tiërra enfina su da mè al ciel. Davia de chël sarès maladì sulla tiërra! Y s̄e tu lëures encie la campagnes, ne te purteràlles degùn frutts̄. Tu pō ḡirès mucciadìv encantëur sun ches̄ mŏnd!" Caìn finalmënter se n'ie ḡi demöz da chel böl Die y zënza giappè pès̄ fōvel mucciadiv da dutt. "Iddie paierà ugnùn segŏndŏ si ōpres."


Nŏè frabìca l'arca.


Adàm y Diëva ōva mō giattà truepp mutŏns y mutàns. Fŏr plu y plu grand univa l numer della ḡënt. Ma encie la malizia della ḡënt univa fŏr mas̄ra. Per chës̄ à pŏ ditt chel böl die: "Je vue des̄druḡer l'uōmŏ dalla tiërra." Ma danter la ḡënt zënza Die vivōvel encie en uem devōt y gius̄t. Chës̄ ōva inuem Nŏè. A chës̄ à ditt chel böl Die: "Fabrichöa n'arca de lën y s̄tràicheila ḡiù de dite y de dòra cun rès̄a. Su aut fèi na funös̄tra all'arca y da na pèrt na pōrta. Ciëla, je ue las̄s̄è unì la gran èghes, l deluviŏ sulla tiërra. Dutt chël che ie sulla tiërra, dëssa ḡi


11


en malŏra. Ma tu cui tiei dëssess ḡi tell'arca. Tue ënche ite cun tè d'ugni sōrt de tieres en pèr y encie da maië per tè y per i tieres." Nŏè à fatt dutt cant, chel che Iddie i à cumandà. Plu anni alla lŏngia àl laurà a fè l'arca y à encie perdicà la penetënza. Ma la ḡënt n' abbadōva y ne s̄cutōva nia su. La maiōva entànt y buōva y faḡiōva nozza. "Se i picciadëures te binca, nŏ i ḡi dō ad ëi!"


L deluviŏ.


Chel böl Die à pō ditt a Nŏè: "Va tell'arca! Je las̄s̄rè pluvëi caranta dis y caranta nuetes alla lŏngia. Dutt chël che viv, dëssa unì des̄drù dalla tiërra." Nŏè ie ḡit tell'arca; lun èl ìel pō ḡit ite si fënna, si trëi fiŏns y la fennàns de si fiŏns y ënche i tieres, cō che chel böl Die ōva cumandà. Iddie à pō de dōra sarrà prō l'arca. Z̀ën àl s̄cumencià dlŏnc a rumpì ca la funtànes da insŏm la tiërra ōra y l à pluët caranta dìs y caranta nuetes alla lŏngia. L'èghes chers̄ōva fōr plu y plu y auzōva l'arca tell'aier sëura la tiërra. Sëura i mŏnts̄ plu auts̄ s'ōva auzà la gran èghes mō de chindes cubiti. Ma l'arca nudōva sëura l'èga vìa. Dutt chël che res̄pirōva y vivōva sulla tiërra, ie unì des̄drù dall'uōmŏ enchìna alla bös̄tia, dall'uccöll tell'arìa enchìna all'iërm sulla tiërra. Mènadrë Nŏè ie res̄tà y dutt chël che fōva pr' ad ël tell'arca. "Beatŏ l'uōmŏ, che tëm l Segnëur."


Nŏè vën ōra dell'arca y fès̄ en sacrifiziŏ.


La gran èghes ōva durà sulla tiërra cënt y cincanta dìs. Chel böl Die à pō las̄s̄à sufflè en vënt bon cìaut sëura la tiërra. A puec a puec à s̄cumencià l'èghes a zessè y l'arca ie data sëura su na mŏnt. Canche la tiërra fōva suiëda su de fin, à ditt chel böl Die a Nŏè: "Vátene ōra dell'arcacun ti ḡënt y cun dutts̄ i tieres." Nŏè ìe unì ōra y cun ël dutta si ḡënt y dutts̄ i tieres. Per ringrazië de dutt cant à Nŏè fatt en autère de sass y sun chës̄ àl fatt en sacrifiziŏ a Iddie. Chel böl Die ōva de chës̄ en gran plaḡëi. L à las̄s̄à cumparì al ciel l'èga burvanda y à ditt: "Mèi ne dëssesl plu unì l deluviŏ, la gran èghes a revinè dutta la tiërra."


12


Iddie tlama Abramŏ.


I des̄endënts̄ de Nŏè s'aumentōva fŏr plu y plu. Ma encìe ì piccëi se multiplicōva, drë s̄che dan l deluviŏ. I uōmini ne cunes̄ōva nia plu chël böl Die. Ëi adurōva la cröatures empö del Cröatŏr, anzi encie imagines de lën, de sass y de mitèll. Da chëi tëmpes vivōvel a Ur della Caldèa en uem devōt y gius̄t, che ōva inem Abramŏ. A chës̄ à pō ditt Iddie: "Vàtene demöz da ti patria, da ti parentŏlla y va tel luec, che je te mus̄trerè. Je te ue fè père de na gran naziŏn y te benedì. Abramŏ à cherdù a chel böl Die y ie ḡit tel luec de Canaan. Illŏ ì ie cumparì chel böl Die y i à ditt: "Ciëla, ch' s̄ta tiërra, ches̄ luec tlŏ sŏns per ì dè a ti des̄endënts̄." La tiërra de Canaan se tlamōva da entlëuta encà la tiërra "prŏmössa" o la tiërra "empermettuda", pervia che Iddie ōva empermettù ch' s̄ta tiërra a Abramŏ y a si des̄endënts̄. Plu tèrd ie chël böl Die inō en iëde cumparì a Abramŏ y i à ditt: "Tra mè y tè fèḡi mi pattŏ: Je sarŏn cun tè y cun ti des̄endënts̄. Ma vŏ messëise servì a mi, che sŏn vōs̄ Die! Y per sëgni de ches̄ pattŏ dëssa ùgni pitl mut, canche l ie ottudì vödl, gìappè la circuncisiŏn." Abramŏ ōva bölle entlëuta 99 anni y ne n'ōva nìanca un fi nŏ. Pō à ditt chel böl Die a Abramŏ: "Canche sarà l'ann ca, avrà Sara, ti fënna, en fi."


Abramŏ uel sacrifichè si fi Isàc.


Canche Abramŏ fōva 100 anni vödl, àl giattà en fì. L i à mettù inuem Isàc y i à dat ottudì dō la circuncisiŏn. Canche ches̄ muti ie deventà mas̄er, à Iddie mettù Abramŏ a prōva. De nuett i àl ditt: "Abramŏ, tue ti fi sëul, che tu ès gën, ti mut Isàc, y va limpèa sul mŏnt de Mŏria y illŏ bruḡel per sacrifiziŏ." Da dumàn a benëura ie levà Abramŏ y à sfendù la lëgna per fè ches̄ sacrifiziŏ. La legna pō i àl mettù a si fi Isàc sulla s̄ables. Ël ens̄tess purtōva en'ŏlla cul fuec y l curtöll te la man. Sun s̄trèda diḡiōva pō Isàc: "Mi père!" – Abramŏ à res̄pendù: "Del tier per l sacrifiziŏ se tōll pa bën chel böll Die


13


"Cie uessa, mi fi?" – Isàc à pō ditt: "Ciëla tlŏ ìel fuec y lëgna, ma ulà i epa l tier, che dëssa unì mazzà per sacrifiziŏ?" Abramŏ à res̄pendù: "Del tier per sacrifiziŏ se tōll pa bën chel böl Die fes̄tide." Ens̄ila ḡivi de briëda su sul mŏnt. Canche i ie ruèi su sul mŏnt, à Abramŏ fatt en autère, à mettù lëgna lessù; z̀ën àl lià si fi Isàc y l à mettù su sëura la lëgna via. Pō àl pià tel curtöll, à s̄tendù ōra la man a mazzè si fi per sacrifiziŏ. Z̀ën s̄vèia ten' iëde en angiul dal ciel y dis̄: "Tën ite, Abramŏ, y ne i fè nia de mèl a ti mut! Z̀ën cunës̄s̄i, che tu tëmes Iddie y che tu ne n'ësses nianca s̄paranià ti unicŏ fi per amŏr de Die." Abramŏ à z̀ën auzà i uedli y à udù dlŏngia en bagōt entravaià cui cōrni te na siena. Abramŏ à pō tëut ca ches̄ bagōt y l à mazzà; pō l àl bruḡià per sacrifiziŏ empö de si mut. Da neuv à z̀ën cherdà l'angiul de Die dal ciel y à ditt: "Ens̄ila dis̄ chel böl Die: Ḡiacche tu ès fatt chës̄ y ne n'ès s̄paranià ti unicŏ fi, uei je te benedì y multiplichè ti des̄endënts̄ s̄chè la s̄tëilles del ciel. Y te un de ti des̄endënts̄ sarà benedìdes dutta la naziŏns della tiërra." Pō se n'ie Abramŏ cun si fi inò dat ëuta a cësa. "Chel böl Die à tan amà l mŏnd, che l à dat via si fi."


Us̄öpp vën udià da si frèdes̄.


Cul tëmp à chel böl Die encie dat a Isàc en fi. Chës̄ ōva inuem Giacŏbè. Giacŏbè pō à giappà dŏdes̄ fiŏns. Chël dan l'ultimŏ ōva inuem Us̄öpp. A chës̄ i ullōva si père Giacŏbè l plu bŏn, y i ōva las̄s̄à fè en guànt cun rōba de plu culëures. Canche Us̄öpp ōva sëides̄ anni, vardōvel cun si plu vödli frèdes̄ i pas̄trëces de si père. Canche l à udù, che si frèdes̄ faḡiōva zöcche de burt, iel ḡit da si père a i accusè. Per chës̄ta gaus̄a i purtōva si frèdes̄ ōdiŏ a Us̄öpp y n'i daḡiōva plu na bōna parōla. La ie ënche suzzedùda, che Us̄öpp s'à semià en iëde zöcche de s̄traŏrdinariŏ. Ël à ditt a si frèdes̄: "Audìde ma, cie che m'è semià! L m'unìva dant, s̄che ciulessàn manes te ciamp. Mi mana s'enderzōva su y s̄taḡiōva empö. Vōs̄ta manes all'incŏntra s'enchinōva a tiërra dan la mia."


14


Pō à res̄pendù si frèdes̄: "Uessa tu fōrs̄i deventè nōs̄ rë?" Y z̀ën l envidìōvi mō plu y ì purtōva mō en mas̄er ōdiŏ.


Us̄öpp vën vendù da si frèdes̄.


I frèdes̄ d'Us̄öpp ōva menà en iëde i pas̄trëces a Sichèm, s̄aldi dalŏnč dalla cësa de si père. L père à pō ditt a Us̄öpp: "Va y ciëla, cō che la i va a ti fredes̄ y a si pas̄trëces!" – Us̄öpp fès̄ böl a sënn y va. Canche si fredes̄ l à udù uniàn da lŏnčcaprō, diḡiōvi un all'auter: "Ciëla, chël che semieia vën ël! Mazzŏnsel y diḡiŏn al père: en tier salvère l à zarà y se l à maggià su." Canche Us̄öpp ie ruvà pra si frèdes̄, ì à chis̄ debōta tratt ōra l guànt de plu culëures y à s̄ermà Us̄öpp te na zis̄tèrna. Pō s'à i frèdes̄ sentà ḡiù a maië. Entàn che i maiōva, vëis̄i uniàn marcadënts̄ fules̄tieres a dallèrc, che ḡiva tell'Egìttŏ Chis̄ ōva camèi prad ëi che purtōva d'ugni sōrt de rōba. Z̀ën dis̄ Giuda a si fredsc: "Cie nes ḡiōvel pa, se mazzŏn nōs̄ fra? Mieč fŏssel l vënder, acciōcche n'ŏns cŏlpa de si sanc; l ie empō nōs̄ fra." I frèdes̄ i dà reḡiŏn a Giuda y à tratt ōra Us̄öpp.Ël s̄vaiōva: "Na bös̄tia salvèra à zarà mi pitl Us̄öpp y se l à maggià su!" Y Giacŏbè bradlōva si mut z̀ën zënza las̄s̄è dō.


Us̄öpp tella cësa de Pùtifar.


I marcadënts̄ à menà Us̄öpp tell'Egittŏ y l à vendù a en gran segnëur, che ōva inuem Pùtifar. Chel böl Die fōva cun Us̄öpp y las̄s̄ōva prō che dutt chël, che l faḡiōva, i ḡisse bën fatt. Encie l segnëur, si patrŏn i ullōva bŏn a Us̄öpp y l mettōva a cialè su sëura dutta la cësa. Ma Pùtifar ōva per fënna na drë rie ëila, che ullōva trè Us̄öpp al piccià. Ma Us̄öpp n'à ullù en savëi nia y à ditt: "Cō dëssi pa je


15


pudëi fè tan en gran mèl y cumëtter piccià cŏntra mi Die! Us̄öpp ie s̄tat fërm te si minŏnga y ne n'à ullù en savëi. En dì pöa ch' s̄ta rie ëila Us̄öpp per l mantöll y uel l tenì. Us̄öpp i las̄s̄a l mantöll tla mans y se n'ie muccià. De chës̄ s'à ch' s̄t' ëila drëtt desenà. La ie ḡita y i à mus̄trà l mantöll a si uem y à ditt: "Us̄öpp ie unì ite da mè y à ullù me trè al picccià. Te chëlla èi je s̄vaià. Pō àl las̄s̄à l mantöll y se n'ie muccià." Pùtifar à cherdù alla parōles de si fënna. Ël s'à desenà da sënn y à fa mëtter Us̄öpp te perḡiŏn. "L timŏr de Die ie l s̄cumenciamënt della sapienza."


Us̄öpp te perḡiŏn.


Encie te perḡiŏn fōva chel böl Die cun Us̄öpp y à fatt, che, chël che cialōva su della perḡiŏns, l ōva gën. Chës̄ à mettù Us̄öpp a cialè su de dutts̄ i autri, che fòva sarrèi ite. La ie pō suzzedùda en iëde, che dŏi gran fants̄ del rë Faraŏne ie unii mettui tella medöma perḡiŏn, ullà che fōva Us̄öpp. Un de chis̄ dŏi ḡettŏva zënza fŏr su l vin al rë y l'auter faḡiōva l pan per l rë. En dì veis̄a Us̄öpp, che dui dŏi fōva drëtt des̄cŏnselèi. Ël i damanda: "Ciuldì sëissa ens̄i des̄cŏnselèi?" Chis̄ à pō res̄pendù: "En sëira s'ŏnse semià zöcche y l n'ie degùni ilŏ, che sèbe da nes s̄pieghè, cie che chës̄ significhöa." Us̄öpp à ditt: "Ne n'àudel pa fōrs̄i a Iddie l s̄pieghè l suenn? Cuntëme ma, cie che v'ëis semià!" L prim à s̄cumencià a cuntè si suenn chël che ḡettōva su l vin al rë. Us̄öpp i à res̄pendù: "Dō trëi dis te metterà inò l rë tel medömo pōs̄t a ti ḡettè su l vin. Pō recōrdete de mè y pröa l rë, che l me delibre da ch's̄ta perḡiŏn, pervia che je sŏn s̄ta mettù ite innŏzëntamënter." Z̀ën à encie pō cuntà, chël che faḡiōva l pan al rë, cie che l s'à semià. Us̄öpp à res̄pendù: "Dō trëi dis te las̄s̄rà l rë batter via l cë y te farà appicchè." Dō trëi dis fōvel pō l dì de la nas̄ita del rë. Illŏ s'ōva l rë recurdà de si gran fants̄, che fōva te perḡiŏn. Un ie inō mettù te si medömŏ pōs̄t a ḡettè su l vin al rë y l'auter à l rë fa menè alla fŏrcia. Chël che pudōva inō ḡettè su l vin al rë, se la gudōva de si fertuna, ma de Us̄öpp ne se recurdōvel plu nia.


16


Us̄öpp vën inō auzà.


Do dŏi anni s'à encie l rë semià zöcche. L i unìva dant de vös̄ter dlŏngia l ruf Nil. Sött vacces bölla grasses univa ōra dall'èga y ḡiva a pas̄tura sun ëur de ruf. Dō univa pō sött burta vacces mègres y maggiōva su la bölla vacces grasses. Te chëlla s'à l rë des̄edà. L s'à pō inō endurmenzà y s'à semià zöcche d'auter. L chers̄ōva sun un s̄tram sött s̄pies, bölla plëines de graniei. Pō univel sött s̄pies vuetes y sëcces dōcà y maḡḡiōva la sött s̄pies plëines de graniei. Te chëlla s'à Faraŏn inò des̄edà. Da dumàn àl fatt cherdè dutts̄ i magi dell'Ëgittŏ y i à cuntà, cie che l s'ōva semià. Ma l n'en fōva degùn danter ite, che savōva da i s̄pighè, cie che significhöa chël che l s'ōva semià. Z̀ën per mö s'à, chël che ḡettōva ite l vin al rë, recurdà d'Us̄öpp y à ditt: "Te perḡiŏn iel en ḡëun, che ōva sapù entlëuta, canche je y chël che ve faḡiōva l pan fan te perḡiŏn, da nes s̄pieghè drëtt ben, cie che s'an semià." L rë pō à fatt ḡì a dō Us̄öpp y i à cuntà la dŏi cōses, che l s'ōva semià. Y Us̄öpp à res̄pendù: "La sött vacces grasses y la sött s̄pies plëines de graniei significhöa sött anni d'abbundanza. La sött vacces mègres y la sött s̄pies sëcces all'incŏntra significhöa sött anni de ciares̄tia. Illŏ uniràl na gran fam. Davia de chël ciële l rë de se giappè en uem sapient. Ches̄ uem dëssa cumandè, che chël che rös̄ta sëur'ōra della raccōlta ti sött anni d'abbundanza, vënie ḡettà tell'èrces per i sött anni dalla fam. Ches̄ cunsëi i plaḡiōva drëtt s̄aldi a Faraŏn. Ël à ditt a Us̄öpp: "Pudëssi pa je bën giattè en uem, che sibe plu accōrt che tu? Ciëla, je te mëtte tè su a cumandè sëura dutt l'Egittŏ y a ti cumandŏ dëssa fè al sënn dutt l pōpul." Pō à Faraŏn tëut la varëtta ōra de si man y l'à tucciëda tel dëit a Us̄öpp y entëur l cōll i àl taccà na ciadinölla d'ōr. Pō àl cumandà de menè Us̄öpp encantëur en calèss y che i s̄vèie ōra. "Snudlëve ḡiù dant a Us̄öpp, pervia che ël ie mettù su a cumandè sëura dutt l'Egittŏ!" "Chërdeme tel dì della tribolaziŏn, je ue te delibrè."


17


I frèdes̄ d'Us̄öpp va tell'Ègittŏ.


I sött anni d'abbundanza ie unii, sche Us̄öpp ōva ditt dan ōra. Us̄öpp à pō cumandà, che i mëtte te ùgni paìs̄ t'èrcia, cie che fōva sëur' ōra. Dlŏnc ōvi abinà en grumŏn de blava. Ma l ie encie unìi i sött anni de ciares̄tia y dlŏnc ōra fōvel anni dalla fam. Z̀ën à Us̄öpp giauri l'èrcies dalla blava y à prŏvedù dutt l'Ègittŏ cun pan. Encie ti lues̄ de Canaan iel rŏtt' ōra la fam. Davia de chël à ditt Giacŏbe a si fiŏns: "Gìde ḡiù tell'Ègittŏ y cumprëde chël che ŏn de bus̄ën, acciōcche ne muriŏnse da fam!" I dies̄ frèdes̄ d'Us̄öpp ie pō ḡits̄ ḡiù. Bèniamin, l plu ḡëun, s'à tenì si père a cësa. L se temōva, che l pudëssa suzzöder vèl de mèl a ches̄ pitl mut sun viač. I frèdes̄ à abù fertuna sun viač y ie ruvèi tell'Ègittŏ. I ie unìi menèi dant a Us̄öpp; illŏ s'ài enchinà dan ël enchina via per tiërra; ëi n'à nia cunes̄ù si fra. Ma Us̄öpp i à debōta cunes̄ùi y s'à recurdà de chël, che l s'ōva semià. Per i mëtter a prōva i àl rus̄nà cun parōles dures y à ditt: "Vō sëise s̄piŏns y ullëise s̄piŏnè ōra l pais̄!" Ëi à res̄pendù: "Nō, Segnëur! Nëus vivŏn cun pès̄ y ne sŏn unìi per fè vèl de mèl. De dutts̄ sŏnse dŏdes̄ frèdes̄. L plu ḡëun ie a cësa pral père y un n'ie nia plu. Us̄öpp à res̄pendù: "Bas̄ta! Sŏn entendùi! Vŏ sëise s̄piŏns!" Pō àl cumandà d' i menè te perḡiŏn. L tèrzŏ dì à Us̄öpp las̄s̄à menè si frèdes̄ ōra de perḡiŏn y à ditt ad ëi: "Ue pa udëi, s̄e ëise ditt l'ëurità. Un de vŏ dëssa res̄tè tlŏ te perḡiŏn. Vŏ autri ḡide a cësa culla blava. Pō unide inō y faḡëde encie unì pèa vōs̄ fra plu ḡëun." Z̀ën se rus̄nōva i frèdes̄ entrà ëi: "Nëus s'ŏn merità de patì chël che messŏn s̄tè ōra; pervia che ŏn fatt picià cŏntra nōs̄ fra. Udàn cie che l pativa te si cuer, canche ël nes priōva y nëus n'i ŏn nia s̄cuttà su. Per chës̄ta gaus̄a vëniel ch' s̄ta tribulaziŏn sëura nëus." I frèdes̄ minōva, che Us̄öpp n' i entendësses nia. Ma ël entendōva dutt cant; z̀ën se tras̄ōvel en pue da na pèrt via y bradlōva. Pō àl las̄s̄à lië Simeŏn, entàn che i frèdes̄ udōva. Us̄öpp à pō cumandà a si fants̄ d'emplenì i sač di autri frèdes̄ cun blava y de mëtter ite a s̄cundŏn i s̄ōldi a ugnùn te si sac. Ens̄ila ài fatt. I frèdes̄ a samà la blava sun si mus̄ats̄ y se n'ie piëi via vërsŏ cësa.


18


Ruèi inò a cësa à i frèdes̄ cuntà dutt cant a si père. Canche i à pō ḡettà ōra la blava ōra di sač, à ugnun giattà si grōs̄s̄ sëura via. Z̀ën s'ài s̄perdù dutts̄ cants̄. Giacŏbè à pō ditt: " Vŏ me faḡëise mō uni da dutts̄ mi mutŏns. Us̄öpp n'ie plu nia, Simeŏn ie te perḡiŏn y mō chel Bèniamin ullëise tō y ḡì. Je ne l las̄s̄e pa unì pèa tell'Ègittŏ, je. La i pudëssa ḡì mèl y na tèla me metëssa dalla gran mueia sŏttiërra." "Chi che chel böl Die à gën, chël cas̄tighel."


I frèdes̄ va segŏndŏ iëde tell'Ègittŏ.


La blava d'Ègittŏ fōva maiëda su dutta canta y mō fŏr durōva la fam. Davia de chël à ditt Giacŏbe a si mutŏns: "Mè ḡìde inō a cumprè ite blava!" Giuda à pō res̄pendù: "Chel uem à ditt: Zënza vōs̄ fra plu ḡëun ne dausëise plu m'uni dant ai uedli! Las̄s̄a per chuel unì l mut cu nëus, acciocche ne messŏnse muri. Je ue s̄tè bŏn per ël." Finalmënter à ditt si père: "S̄e l muessa prōpi vöster, faḡëde möfun, cō che ullëis. Tullëde pèa vèl dŏni per chel uem y mŏ entàn de s̄ōldi che l prim iëde; pō tullëde mō chëi s̄ōldi pèa, che ëise giappà t' i sač sëura la blava via. Chel böl Die ōnnipŏtèntè dëssa fè, che chel uem ve tōlle su bën, che l las̄s̄e unì cun vŏ vōs̄ fra, che ie te perḡiŏn y entànt stè tlŏ böl sëul sulënt y zënza mutŏns! I frèdes̄ à inò abù fertuna y ie ruvèi tell'Ègittŏ. Canche Us̄öpp à udù si fra plu ḡëun, àl cumandà a si gran fant de cësa y à ditt: "Mëina ite ch' s̄ta ḡënt, ëi dëssa unì a marënda cu mè!" L gran fant de cësa à fatt, s̄che l i fōva cumandà. Pō àl encie menà Simeŏn pr' ad ëi. Prës̄ dō ie unì Us̄öpp. I frèdes̄ s'à enchinà ḡiù a tiërra y i à cunsegnà i dŏni. Us̄öpp i à pō saludèi drëtt da amic y à damandà: "Viv pa mō vōs̄ vödl père? Iel pa sane y entŏn?" I frèdes̄ à res̄pendù: "Nōs̄ père, ti fant, viv mo y ie sane y entŏn." Canche Us̄öpp à udù Bèniamìn, àl ditt: "Ie opa chës̄ vōs̄ fra plu ḡëun? Iddie te benedës̄s̄e mi fi!" Y debōta se n'ie Us̄öpp ḡit ōra y à s̄cumencià a bradlè, pervia che l cuer i ḡiva per sëura a udëi si pitl fra.

19


Pō s'à Us̄öpp lavà giù l mus, ie inō unì ite y à ditt: "Purtëde su da maië!" Pra mëisa pō ie i frèdes̄ unìi sentèi ḡiù ugnùn dō si ètà. De chës̄ se faḡiōvi drëtt murueia. Ëi maiōva y buvōva y fōva de bōna ueia.


Us̄öpp mëtt mō en iëde si frèdes̄ a prōva y se dà da cunës̄er.


Us̄öpp ullōva udëi s̄e si frèdes̄ s'ōva cunvertì. Davia de chël dis̄el dō marënda a si gran fant: "Emplenës̄ si sač cun blava y mëtt i grōs̄s̄ a ugnùn te si sac! Tel sac del plu ḡëun mëtt encie ite mi cŏppa d'arḡënt." Ens̄ì àl fatt y si frèdes̄ se n'ie inō ḡits̄. Canche i fōva dedōra da zittà, à ditt Us̄öpp a si gran fant: "Vai dō a chis̄ uemes y dì: Ciuldì ëisa rubà la cŏppa de mi segnëur? Tlŏ n'ëisa fatt na granda!" L gran fant à abinà i frèdes̄ y à ditt ad ëi, s̄che Us̄öpp i ōva cumandà. Ëi à res̄pendù: "Cie? Nëus dŏn avëi rubà ōra de cësa de ti segnëur arḡënt ŏ ōr! Pra chël, che vën giattèda la cŏppa, chël dëssa murì y nëus dutts̄ ullŏn vös̄ter ti fants̄!" L gran fant d'Us̄öpp à crì ōra i sač y ie ruvà pralla cŏppa tel sac de Bèniamin. Dal gran s̄pavënt à i frèdes̄ z̀ën zarà si guants̄ y ie dats̄ ëuta te zittà. Canche ie ruvèi pra Us̄öpp, s'ài dutts̄ cants s̄nudlà ḡiù dant ad ël via per tiërra. Us̄öpp à pō ditt ad ëi: "Ciuldì ëissa fat chës̄" Giuda à pō res̄pendù: "Iddie à cas̄tigà en nëus en delittŏ, davia de chël se en suzzödl na tela. Ciëla nëus dutts̄ ullŏn vös̄ter ti fants̄!" Us̄öpp à res̄pendù: "Chel che à rubà mi cŏppa, dëssa vös̄ter mi fant. Vŏ autri ḡivene da vos̄ père!" Z̀ën ie pō unì Giuda plu da us̄im y à ditt: "Je è ditt de s̄tè bŏn per l mut. S̄e daḡion ëuta zënza d'ël, pō bën, pō mettŏnse bën l père sottiërra dalla gran muieia. Per chës̄ uei je s̄tè tlŏ a te servì empö de Bèniamin. Ma las̄s̄a ḡi l mut a cësa cun si frèdes̄." Z̀ën n'ie plu Us̄öpp s̄ta bŏn de se tenì. L ie rumpi ōra cul bradlè y à ditt: "Je sŏn Us̄öpp! Viv pa mō mi père?" Dalla gran s̄perdùda ne fōva si frèdes̄ bŏni de dì na parōla. Ma Us̄öpp à rus̄nà drëtt d'amic cun ëi y à ditt: "Unìde ca da mé! Je sŏn Us̄öpp, vos̄ fra, che vŏ àise vendù a tèi dell'Ègittŏ. Nŏ ve temëde! Iddie à


20


ullù, che je rùve ilŏ y che i me mëtte su a cumandè sëura dutt l'Ègittŏ. Gìde debōta da mi père y menële ca tlŏ da mè! Je ne l manteni, pervia che l tëmp dalla fam durerà mō cin anni." Z̀ën à pō Us̄öpp abbraccià Bèniamin y bradlōva. Pō àl bussà dutts̄ cants̄ si frèdes̄ y bradlōva. Z̀ën per mō s'à si frèdes̄ enfidà a rus̄nè cun ël. Us̄öpp i à dat pèa a si frèdes̄ calèsses y i à donà trueppa coses. Dànche i pöie via, i àl pō mō ditt: "Ne ve zanchëde pa sun s̄trëda!"


Giacobè va tell'Ègittŏ.


Canche i frèdes̄ ie ruvèi a cësa, ài svaià a encŏntra al père: "Us̄öpp, ti fi, viv y ie patrŏn sëura dutt l'Ègittŏ." Giacŏbè ne i cherdōva nia. Pō i ài cuntà dutt cant y i à mus̄trà la calèsses del rë y la rōba, che l i ōva dunà. Z̀ën dis̄ Giacŏbè: "Bas̄ta che mi fi Us̄öpp viv mŏ! Je ue mō ḡi all'udëi, dànche mōre." Y Giacŏbè se n'ie pià via cun dutt chël, che l ōva. Giuda ie ḡit dan ōra y à nunzià a Us̄öpp, che vën l père. Debōta ie Us̄öpp furnà a encŏntra al père. Canche Us̄öpp à udù si père, iel sautà ōra de calèss, l à pià entëur l cōll y bradlōva adàut dalla legrëzza. Ma l père à ditt a Us̄öpp: Z̀ën uei gën murì, ḡiacche è mo pudù udëi ti mus." Us̄öpp i à pō dat a si père l pais̄ de Ghèssen per s̄tè illŏ. Ches̄ pais̄ fōva rich de pas̄tùres. Us̄öpp i mantenìva encie de dutt, chël che i adurvōva. Canche Giacŏbè ie pō s̄tat mōrt, bradlōva Us̄öpp dō si père y l à plurà giùt alla lŏngia. Us̄öpp ie pō mō vivù truepp anni tell'Ègittŏ, pō iel ënche mort. "Bèati ie i mōrts̄, che mōr tel Segnëur."


Mŏs̄è vën deliberà dalla mōrt.


I des̄endënts̄ de Giacŏbè tell'Ègittŏ ie deventèi en gran pōpul. Giacŏbè ōva giappà da Iddie l'inuem "Israèl". Davia de chël si tlamōva si des̄endënts̄ mutŏns d'Israèl ŏ Israèlits̄. Encie "Èbrèi" i digiōvun. Entànt ie unì en'auter re tell'Ègittō. Chës̄ trattōva mèl i Israèlits̄ y i s̄furzōva a fè lëures de gran fadìa. Da dedō à pō cumandà l rë.


21


a chëi dell'Ègittŏ y à ditt: "Traḡëde dutts̄ cants̄ i mutŏns, che nas̄pra i Israèlits̄ te ruf!" L fōva pō nas̄ù pra i Israèlits̄ en drë blōt pitl mut. Per la gran föde y dal gran bŏn, che i ullōva, l à i genitŏri tenì as̄chendù trëi mëns̄ alla lŏngia. Ma plu giùt ne pudōvi l tenì as̄chendù. Davia de chël à si ŏma tëut na pitla cës̄ta de ruetes y ti à dat ḡiù largià y rès̄a; pō à la mettù ite l pitl mut y à las̄s̄à ḡiù la cës̄ta sun ëurde ruf, ulà che chers̄ōva la canna. La sōr de Mŏs̄è s̄taḡiōva da lŏnč y mettōva vèrda per udëi, cō che la ḡirà cun ches̄ pitl mut. Chel böl Die à pō las̄s̄à prō, che la fìa de Faraŏn unisse ḡiù dlŏngia ruf. La à udù ch's̄ta cës̄ta y à cumandà, che una de si fanciölles vède a la tō. Canche les à abù giaurì la cës̄ta, à les udù la ite en pitl mut, che bradlōva. La fia de Faraŏn s'à menà picciàde ches̄ pitl y à ditt: "Chës̄ ie de segùr un de chi pitli mutŏnsdi Èbrèi!" La sōr de ches̄ pitl mut s'à fatt da us̄im alla fìa del rë y à ditt: "Dessi pa ḡì a cherdè en'oma èbrèa, acciōcche la tire su ches̄ pitl!" La fìa del rë à res̄pendù: "S̄i, mè va!" – Dutt cuntënta sautach's̄ta muta a dō si ŏma. La fìa de Faraŏn à pō ditt all'ŏma de ches̄ pitl: "Tue chess̄ pitl mut y tiremel su! Ue pa bën te dè paiamënt per chël!" L'ŏma à tëut chës̄ pitl mut y l à tratt su. Canche ches̄ pitl fōva maḡer, l à la purtà dalla fia de Faraŏn. Chës̄ta pō à tëut su 1mut per si fi y à ditt: "L dëssa avëi inuem Mŏs̄è, pervia che je l è tratt ōra dell'èga."


Mŏs̄è muessa muciè y vën tlamà da Iddie a deliberè di pōpul.


Enchina che Mŏs̄è ie deventà en uem, iel fŏr s̄ta pra la fìade Faraŏn, che s'ōva tëut sëura d'ël. Ma a Mŏs̄è i ḡìva la misèria de si pōpul a cuer y ël n'ullōva plu vös̄ter per plu giùt mut dellafia del rë. Ël ie ḡit dai Israèlits̄ y s'à drëtt tëut sëura d'ëi. Per chës̄ta gaus̄a ullōva Faraŏn l crì su per l mazzè. Ma Mŏs̄è se n'ie muccià. L ie ruvà t'i pais̄es de Madian da en pröve, che ōva inuem Jètrŏ. Carant' anni alla lŏngia à Mŏs̄è vardà la bies̄es de Jètrŏ.


22


En dì à pō Mŏs̄è menà la bies̄es bën debō inìte tel desèrtŏ. Illŏ i ie cumparì chel böl Die te na siena da s̄pinacciàns, che vardōva. Mŏs̄è udōva, che la siena da s̄pinacciàns vardōva y vardōva y ne bruḡiōva empō no ḡiù de fin. Ël se faḡiōva na gran marueia y ie ḡit via dlŏngia. Chel böl Die à pō s̄vaià per möz: "N'unì plu da us̄im! Tirete ōra i ciauzèi da ti pies̄, pervia che ches̄ luec ìe tiërra santa. Je sŏn l Die de ti pères, l Die d'Àbramŏ, d'Isàc y de Giacŏbè." Z̀ën s'à Mŏs̄è curì l mus y ne s'enfidōva plu nia a cialè su a chel bŏl Die. Ma Iddie à ditt: "Je è udù la misèria de mi pōpul tell'Ègittŏ y l è encie audì s̄vaiàn. Je ue l deliberè ōra dla mans de chëi d'Ègittŏ y l menè demöz t'i paìs̄es de Canaan. Y tè te uei mandè da Faraŏn. Tu dëssess menè demöz mi pōpul ōra dell'Ègittŏ. Je sarŏn cun tè.". Mŏs̄è à res̄pendù: "Ma ì fìons d'Israèl ne me cherderà pa nia. Ëi dirà: Chel böl Die ne t'ie cumparì nŏ!" – Pō à ditt Iddie a Mŏs̄è: "Tue ti fus̄t y tirel via per tiërra!" Mŏs̄è à fatt s̄ens̄ila. Pō iel deventà ōra del fus̄t na böca y Mŏs̄è se n'ie muccià dal s̄pavënt. Ma chel böl Die à ditt: "S̄tënd ōra ti man y pöa la böca!" Mŏs̄è à fatt s̄ens̄ila y la böca ie inō deventèda fus̄t. Pō à ditt chel böl Die: "Chës̄ miracul fè encie dant ai Israèlits̄, pō crëi pa bën, pō." Dō prō ie ḡit Mŏs̄è tell'Ègittŏ. Per cumandŏ de Die i ie unì a encŏntra si fra Arŏn. Ëi ie ḡits̄ de briëda y à abinà adùm l pōpul d'Israèl. Arŏn i s̄pigōva al pōpul, cie che chel böl Die ōva rus̄nà a Mŏs̄è. Mŏs̄è faḡiōva cun si fus̄t i miraculi. Y l pōpul cherdōva y adurōva chel bŏl Die.


Iddie las̄s̄a unì dies̄ pëines sëura l'Ègittŏ.


Z̀ën ìe ḡits̄ Mŏs̄è y Arŏn dant a Faraŏn y à rus̄nà: "Ens̄ila reḡiŏna l Segnëur, l Die d'Israèl: Las̄s̄a ḡi mi pōpul ōra de chis̄ paìs̄es!" Faraŏn à res̄pendù: "Chi ìe pa l segnëur, a chël che je i dësse s̄cutè su? Je ne las̄s̄e pa ḡi l pōpul, je." Arŏn à z̀ën tratt si fus̄t via per mes̄pies y ōra del fus̄t iel deventà na böca. Faraŏn s'à s̄perdù, ma si cuer ie res̄tà us̄tinà. Z̀ën à pō Iddie las̄s̄à unì dies̄ pëines sëura Faraŏn l y' Ègittŏ, una plu terrìbla dell'autra.


23


Dutta l'èghes ìe deventèdes sanc. I pës̄ cherpōva y l ruf à s̄cumencià a puzzè. Faraŏn ne s'à nia cunvertì. Dō sött dis à Arŏn s̄tendù ōra la man sëura l'èghes d'Egitto. Pō iel unì ōra crōts̄, tants̄ che i curiva dutts̄ ì paìs̄es. I ḡiva te cësa, te fëur da pan, sulla s̄pëises y encie tel liett. Z̀ën à Faraŏn fatt cherdè Mŏs̄è y Arŏn y à ditt ad ëi: "Priëde Iddie, che l tōlle demöz chis̄ crōts̄, pō uei las̄s̄è ḡì l pōpul a fè sacrifizi al Segnëur." Mŏs̄è à fatt chës̄, i crōts̄ se n'ie ḡits̄, ma l cuer de Faraŏn ie inŏ res̄ta us̄tinà. Dō i crōts̄ iel pō unì en grumŏn de mus̄tlŏns, che s̄accōva la ḡënt y i bes̄tiàm. – Canche se n'ie s̄tats̄ ḡits̄ i mus̄tlŏns, iel inō unì en grumŏn de mŏs̄es, che dutts̄ i paìs̄es d'Ègittŏ y dutta la cëses fōva plëines. Pō ie unìda la pèst. Dutt l bes̄tiàm de chëi dell'Ègittŏ cherpōva. Pō iel rºtt'ōra na burta malattia. La ḡënt y l bes̄tiàm giappōva la dlavèa fŏs̄a y univa plëns de madurënzes. Na grandis̄s̄ìma tampös̄ta à battù dutt en tºč: La iërbes y la plantes. Pō à purtà en vënt, che bruḡiōva da sënn, en sann de saiºč zënza fin. Chis̄ sautōva te dutts̄ i paìs̄es encantëur y maggiōva su dutt cant, chël che la tampös̄ta ōva avanzà. Pō iel deventà en s̄cur ŏrrìbilè, ens̄ì che trëi dis alla lŏngia n'à pudù degùn dell'Ègittŏ ḡi da en luec all'auter. Ma ulà che s̄taḡiòva i Israèlits̄, illº fōvel linëus. Ma l cuer de Faraŏn ie res̄ta us̄tinà. Ël n'ullōva fè al sënn al cumandŏ de Die. Pō à rus̄nà Mŏs̄è a Faraŏn y à ditt: "Te una nuett murirà pra chëi dell'Ègittŏ ùgni primŏgènitura."


I Israèlits̄ mazza l'agnell pas̄quàlè y se en va ōra dell'Egitto.


Mŏs̄è y Arŏn à abinà l pōpul d'Israèl adùm y à ditt: "Ens̄ila cumanda l Segnëur: Ai cattōrdes̄ de ches̄ mëns dëssa ùgni patrŏn de cësa sulla sëira mazzè en agnell zënza defött, ma l ciële de n'ì rumpì degùn ōs. Cul sanc dëssel entènḡer l lim d' us. La prata de ches̄ agnell dëssi maië a s̄lùne mō en chëlla sëira y leprō pan nia da levà.


24


Pervia che en cla nuett uei je fè passè mi angiul per l'Ègittŏ a mazzè ùgni primŏgènitura de chëi dell'Ègittŏ. Ma ulà che je uderè l sanc sun vōsta cësa, passserèi via." La sëira de ì cattōrdes̄ ie unìda y i Israèlits̄ à fatt, s̄che Iddie ōva cumandà. Da mösa nuett à Iddie mazzà ùgni primŏgènitura d'Ègittŏ dal primŏgènitŏ de Faraŏn enfìna ḡiù al primŏgènitŏ de chël che va ad ëures, encie ùgni primŏgènitura del bes̄tiam. Te dutt l'Ègittŏ faḡiōvi en gran lamentamënt; ḡiacche ne fōva iniŏ na cësa, ulà che ne fŏssa s̄tat en mōrt. Mō de nuett à Faraŏn fatt cherdè Mŏs̄è y Arŏn y à ditt ad ëi: "Givene pu mè, ḡivene, cun dutt vōs̄ pōpul y benedime!" Z̀ën pō ie i Israèlits̄ muets̄ a se en ḡì cun dutta canta si rōba. Y Mŏs̄è à ditt ad ëi: "Chës̄ dì dëise vŏ tenì fös̄ta da generaziŏn en generaziŏn."


I Israèlits̄ passa per l mèr cueciun.


Iddie ens̄tëss i mus̄trōva la s̄trèda ai Israèlits̄. Ël ḡiva dan ōra te na culŏnna de nibles. Via per l dì fōvla s̄cura, ma de nuett lunōvla s̄che fuec. Ens̄ila ie i Israèlits̄ ruvèi enchìna pral mèr cueciun. Ma a Faraŏn i muiŏvla z̀ën, che l ōva las̄s̄à ḡì i Israèlits̄. L ti ie furnà dō cun carrōzzes da ḡì tella viërra, cun uemes a ciavàll y cun dutts̄ si saudèies. Sul danter ëures i àl piëi. I Israèlits̄ se temōva drëtt y cherdōva chel böl Die. Ma Mŏs̄è à ditt: "No ve temëde! L Segnëur batterà per vŏ." Èccŏ, la culŏnna de nibles s'à arlevà z̀ën y te en iëde iela arsìda ḡiù danter i Israèlits y chèi dell'Ègitto. Da pèrt de chëi dell'Ègittŏ fōvla tan sëura, che i ne pudōva nia ruvè da us̄ìm ai Israèlits̄. Ma da pèrt de i Israèlits̄ lunōvla la nuett. Per cumandŏ de Die à pō Mŏs̄è tenì ōra si fus̄t sëura l mèr via. L'èga s'à spartì y s̄taḡiōva da dutta dŏi pèrtes s̄che na murèda. En vënt bŏn ciaut à debōta suià su l fŏnz del mèr y i Israèlits̄ ḡiva a pö böl a sut a möz l mèr ōra. Da dumàn ì ie Faraŏn sautà dō ai Israèlits̄ cun si saudèies, ënche a möz l mèr ōra. T'en iëde àl z̀ën s̄cumencià a unì ḡiù sun ëi tarlùies y tëunes̄ ōra della culŏnna de nibles y chel böl Die à ditt a Mŏs̄è: "S̄tënd ōra ti man sëura l mèr via!" Mŏs̄è à fatt ens̄ila. Y l'ŏndes del mèr, che faḡiōva la murèdes, tŏma ite cu na drëtta fuera da man drëtta y da man ciancia y cuer ite la carrōzzes, chëi che


25


fōva a ciavàll y dutts̄ i saudèies de Faraŏn. Nianca un ne en iel res̄tà en vita. Ens̄ila à chel böl Die deliberà l pōpul d'Israèl dalla mans de chëi, d'Ègittŏ. L pōpul temōva Iddie y i cherdōva ad ël y a si fant Mŏs̄è.


I miraculi tel desèrtŏ.


Dal mèr cueciun ie i Israèlits̄ ḡits̄ inànt y ie ruvèi tel desèrtŏ. Illŏ ne n'ōvi plu nō ciërn nŏ pan da maië. Davia de chël fōvi mèlcuntënts̄ y bruntlōva. Ma chel böl Die à ditt: "Da sëira maierëis ciërn y da dumàn ve maierëis pas̄s̄ùi de pan." Èccŏ da sëira ḡiulōvel a dallèrc. en grumŏn de cattŏres. I s'à las̄s̄à ḡiù via per tiërra, che en pudōva sauri i pië. Da dumàn pō fōva l desèrtŏ curì cun de pitli graniei blanc s̄che la bruma. A ches̄ pan i diḡiōvi manna. La sëur de ches̄ pan fōva dëucia s̄che pan duncà tella miel. Cun ches̄ pan à chel böl Die mantenì i Israèlits̄ carant'anni; alla lŏngia, enchìna che i ie ruvèi te Canaan. Curt tëmp dō ches̄ miracul fōva i Israèlits̄ ruvèi te en'autra pèrt del desèrtŏ. Illŏ n'ōvi degùn'èga. I bruntlōva cun Mŏs̄è. Ma chel böl Die à ditt a Mŏs̄è: "Tue ti fus̄t tella man, va sul mŏnt d'Ŏrèb y pëtta tel crëp, pō uniràl ōra èga." Mŏs̄è à fatt ens̄ila. Te chël mumënt che l à abù pettà tel crëp, iel nas̄ù na gran funtàna d'èga, ens̄ì che la ḡënt y l bes̄tiàm se en pudōva böver assè.


Iddie dà i dies̄ cumandamënts̄ sul mŏnt de Sinai.


Al s̄cumenciamënt del tèrzŏ mëns ie i Israèlits̄ ruvèi pral mŏnt de Sinai. Illŏ pō ài mettù su i "tabernaculi". Ma Mŏs̄è ie ḡit su sul mŏnt y chel böl Die à ditt ad ël: "Va ḡiù y cumandi che i dëssa encuei y dumàn se santifichè, che ëi dëssa se lavè si guànt, y se enḡenië per l tèrzŏ dì. Y canche sona la pŏsaunes, pō dëssa l pōpul se fè da us̄im dal mŏnt." Mŏs̄è à fatt, s̄che chel böl Die i à cumandà. La dumàn del tèrzŏ dì ie unìda. Èccŏ pō àl s̄cumencià a tëunè y a tarluië. Na nibla dutt fŏssa curìva l mŏnt de Sinai y dutt l mŏnt cialōva ōra da fè tëma: L tremōva, l fumōva y vardōva. La pŏsaunes sunōva da sënn y si sŏnn chers̄ōva fŏr plu y plu. L pōpul fōva plën de s̄pavënt y se temōva drëtt.


26


Pō à Mŏs̄è menà l pōpul a pö del mŏnt. Z̀ën à pō rus̄nà da möz l fuec ōra y à ditt: "Je sŏn l Segnëur, ti Die. Tu ne dëssess avëi degùn autri dieies dlŏngia mè. Tu ne dëssess te fè degùna s̄tatua ziplèda per l'adurè. Nŏ nŏminè l inuem de Die, ti Segnëur, zënza buḡën. Recōrdete de santifìchè l dì de Sada. Ŏnŏra ti père y ti ŏma, acciōcche la te vède bën y che te vives giùt, sulla tiërra. Nŏ mazzè! Nŏ cumëtter adulteriŏ! Nŏ rubè! Nŏ dè tes̄temōniŏ fauz cŏntra ti pros̄s̄imŏ! Nŏ des̄idrè la cësa de ti pros̄s̄imo, nŏ si ciamp, nŏ si fant, nŏ si fanciölla, nŏ si bō, nŏ si mus̄àt, nŏ vèl autra cōsa, che ie sìa!" Plën de s̄pavënt diḡiōva l pōpul: "Dutt ullŏnse fè, cie che l Segnëur à ditt." Pō ie Mŏs̄è inō ḡit su sul mŏnt y ie res̄tà lassù caranta dis y caranta nuettes. Ël ne maiōva nŏ pan nŏ buvōva èga. Chel böl Die i à pō dat dŏi tŏfles de sass, sun chëlles che l dëit de Die ōva ss̄cri su i dies̄ cumandamënts̄.


I Israèlits̄ tella tiërra empermettùda. I pōpuli pagàns.


Dō carant'anni ìe ruvèi i Israèlits̄ tella tiërra empermettùda, che se tlamōva Canaan. Tlŏ vivōvi y frabicōva zittèies y paìs̄es. Si mas̄ra zittà fōva Gèrusalèm. Illŏ à l rë Salamŏn frabicà en bellis̄s̄imŏ tèmpiŏ. Te ches̄ tèmpiŏ fōvel l santuario y l santis̄s̄imo. Tel santuariŏ faḡiōva i pröves̄ dō l ŏrdinè, che la i tuccōva, i sacrifizi. Plu tèrd i diḡiōvun ai Israèlits̄ encie Ḡiudieres. Ëi fōva l'unicŏ pōpul sulla tiërra, che cherdōva al vöre Die. Dutts̄ cants̄ i autri pōpuli fōva pagàns ŏ fants dei dieies fauč. Ei adurōva dieies fauč y menōva na vita plëina de vizi. Ma encie na gran misèria fōvel prai pōpuli pagàns. I Giudieres cherdōva bën al vöre Die, ma mènadrë pueč d'ëi


27


usservōva i cumandaments̄ de Die. La mas̄ra pèrt ne temōva plu nia chel böl Die; ëi cumettōva piccëi cŏntra Iddie y ne se èmendōva nia. Sëura dutt l mónd fovel dunquè piccià y misèria. La ḡënt ne fōva plu bōna de se ḡiudè a sè ens̄tëssa. Pō s'à pa Iddie menà piccià y à mandà si unicŏ fi dal ciel en tiërra per salvè i uōmini.


28


S̄tōria del nuev tes̄tamënt.



L angiul Gabriel annunzieia la nas̄ita de san Giuanni.


Sui mŏnts̄ de Giuda vivōvel te na pitla zittà en pröve, che ōva inuem Zaccarìa. Si fënna si tlamōva Lisabötta. Dui dŏi fōva gius̄ts̄ dant a Iddie y vivōva te dutts̄ i cumandaments̄ del Segnëur tan bën, che degùni i pudōva i trè dant vèlc. Ma ëi n'ōva degùn mutŏns y fōva bölle vödli. De chës̄ ōvi na gran crëus̄. Segŏndŏ l ŏrdinè i à la tuccà inō a Zaccaria de servì tel tèmpiŏ. Ël ie ḡit ite teL tèmpiŏ, s'à fatt da us̄ìm d'autère a metter su l encëns. L pōpul as̄pitōva dedōra y faḡiōva uraziŏn. Z̀ën iel cumparì a Zaccaria en angiul sulla pèrt da man drëtta d'autère. Zaccaria s'à s̄perdù a udëi l angiul. Ma l angiul à pō ditt ad ël: "Nō te temëi Zaccaria! Ti uraziŏn ie s̄tata s̄audìda. Lisabötta, ti fënna, giapperà en fi; a chël dëssess i metter inuem Giuanni. Tu avrès legrëzza, pervia che l sarà grand dant a Iddie. Ël ne buverà nŏ vin nŏ autra buvanda s̄tèrs̄a. Bölle dan si nas̄ita saràl plën de Spiritŏ santŏ. Ël cunvertirà truepp fiŏns d'Israèl al Segnëur, a chel böl Die, y ḡirà dan ōra ad ël per i preparè en pōpul perfött." Pō ie s̄parì l angiul y Zaccaria se n'ie ḡit a cësa. "Saldi pō la cŏntinua uraziŏn del gius̄t."


L angiul Gabriel annunzieia la nas̄ita de Ges̄ù.


Sies à mëns dò l'annunziaziŏn della nas̄ita de san Ḡiambattis̄ta ie l angiul Gabriel unì manda a Nàzarèt da na vèrginè. Chës̄ta ōva inuem Maria. Ëila fōva s̄pòsa de en uem sant, che ōva inuem Us̄öpp. L angiul ie ḡit ite da Maria y à ditt: "Te salùde Maria, plëina de grazia; l Segnëur ie cun Tè. Tu ies benedìda tra l'eiles."


29


Canche Maria à audì chës̄, s'à la s̄perdù. Ma l angiul à pō ditt: "Nŏ te temëi, Maria; pervia che tu ès giappà grazia dant a Iddie. Ciëla, tu giapperès en fi y tu dëssess i mëtter inuem Ges̄ù. Chës̄ sarà grand y sarà numinà fi dell'Altis̄s̄imŏ." Maria à respendù all'angiul: "Cō puderà pa suzzöder chës̄?" L angiul à pō ditt: "L S̄piritö santŏ unirà sëura de tè y la virtù dell'Altis̄s̄imŏ te curirà cun si dumbrìa. Ciëla Lisabötta, ti parënta! Encie ëila giapperà mō en fi te si vödli dis; pervia che pra Iddie ne n'iel degùna cōsa impŏs̄s̄ìbla." Y z̀ën à ditt Maria: "Eccŏ, je sŏn na fanciölla del Segnëur; l sibe fatt cu mè segŏndŏ ti parōla." Y l angiul se n'ie sparì. Dŏprō ie l angiul cumparì a sant Us̄öpp y à ditt: "Us̄öpp, tue Maria pra tè. L S̄piritŏ santŏ' ie uni ḡiù sëurad'ëila y la giapperà en fì. A chës̄ mëtti inuem Ges̄ù, pervia che ël delibererà si pōpul dai piccëi.


Maria va a crì si parënta Lisabötta.


Te chëi dis ie Maria piëda via y ie ḡita cun prës̄s̄a a crì si parënta Lisabotta te en pitl luec dei mŏnts̄ de Giuda. La ie ruvëda te cësa y à saludà Lisabötta. Canche Lisabötta à audì l salùt, iela deventèda plëina de S̄piritò santō y à s̄vaià adàut: "Tu ies benedìda tra l'ëiles y benedì ie l frutt de ti cōrp! Da ulà ca me suzzödla pa, che vën da mè l'ŏma de mi Segnëur?" Maria à ditt: "Mi ana s̄tima la grandëzza del Segnëur y mi s̄piritŏ à legrëzza te Iddie, mi Salvatŏr. Pervia che ël s'à endegnà de dè na udlèda all'umiltà de si fanciölla. Èccŏ da z̀ën empō mi tlamerà bèata dutta la generaziŏns." Maria ie s̄tata prës̄s̄ a puec trëi mëns̄ pra Lisabötta. Pō iela dat'ëuta a cësa. Lisabotta à giappà en fi, s̄che l angiul i ōva annunzià. Zaccaria y Lisabötta ōva legrëzza y i à mettù inuem Giuanni, s̄che l angiul ōva cumandà. L mut Giuanni chers̄ōva y fōva ghèrt encie de s̄pirito. Ël se n'ie ḡit tei desèrtŏ i ie res̄tà illŏ enfìna en chël di, che ël dōva se dè da cunës̄er publicamënter al pōpul d'Israèl.


30


La nas̄ita de nōs̄ Segnëur Ges̄ù Cris̄tŏ.


Te chëi dis ōva comandà l cōser Augus̄tŏ, che vënie scritta su dutta si pŏpulaziŏn. Dutts̄ cants̄ ḡiva a se fè s̄crì su, ugnùn te si zittà. Sant Us̄öpp y Maria ie ḡits̄ a Bètlèm, tella zittà de Davìdè, pervia che ëi dŏi fōva della ḡënt de Davìdè. Ma iniŏ ne giappōvi da dalbiërc. Davia de chël se n'iesi piëi ōra de zittà y ie ruvèi pra na s̄talla. Te ch's̄ta s̄talla iel de nuett unì al mŏnd Ges̄ù Cris̄tŏ, l fi de Die. Maria à pō fatt ite l bambìn te pannuccies y l à mettù te na cianèll. "Tant à Iddie amà l mŏnd, che l à dat si unigènitŏ fì."


En angiul annunzieia ai pas̄tri la nas̄ita de Ges̄ù.


Nŏ dallŏnč da Bètlèm s̄taḡióvel en valgùn puere pass̄tri, che vardōva de nuett si pas̄trëces. Y ciëla en angiul de Die ie cumpari ai pas̄tri y à ditt "Nŏ ve temëde! Je v'annunzieie na gran allegrëzza. Encuei iel nas̄ù tella zittà de Davìdè – a Bètlèm – l Salvatŏr, che ie Cris̄tŏ, l Segnëur. Y chës̄ ve dëssa vös̄ter per sëgni: Giatterëise en bambìn, che ie enfas̄s̄à ite y che s̄ta pendù te na cianèll." Y sùbit s'àl abbinà prall'angiul na fŏlla d'autri angiuli, che servës̄ a chël böl Die. I laudōva Iddie y diḡiōva: "Glōria sibe a Iddie lassù aut al ciel y pès̄ ai uōmini sulla tiërra, che à na bōna vŏlentà." Pō se n'ie i angiuli inō ḡits̄ su al ciel. Ma i pas̄tri diḡiōva z̀ën un all'auter: "Giŏn tōs̄ enchìna a Bètlèm a udëi, chel che l Segnëur nes à annunzià!" Ëi ie piëi via debōta y ie ruvèi a Bètlèm. Illŏ te na s̄talla ài gìattà la Madōnna y sant Us̄öpp y l bambìn Ges̄ù, che fōva fatt ite cun pannùccies y s̄taḡiōva pendù te cianèll. I pas̄tri ōva na gran legrëzza y n'i cialōva mèi assè. Dō che i l ōva adurà, iesi dats̄ ëuta da si pas̄trëces laudàn chel böl Die per dutt chël che i ōva audì y udù. Dō ottudì à l bambin giappà la circumcisiŏn. L i ie unì mettù inuem Ges̄ù, cō che l angiul l ōva bölle numinà dan si nas̄ita.


Ges̄ù vën pres̄entà tel tèmpiŏ.


Canche Ges̄ù ōva caranta dis, l à la Madōnna y sant Us̄öpp purtà a Gèrusalèm tel tèmpiŏ per l pres̄entè al Segnëur. Ëi à ënche


31


nel medömŏ tëmp duffrì, cie che fōva cumandà per la puera ḡënt, ciŏè dŏi pitla tùppes. Entlëuta vivōvel a Gèrusalèm en bŏn vödl drëtt del timŏr de Die. L ōva inuem Simèŏn. Chës̄ as̄pittōva cun gran des̄idèrio l Salvatŏr. Ens̄pirà dal Spiritŏ santŏ iel ruvà tel tempiŏ, canche la Madōnna y sant Us̄öpp purtōva ite l bambin Ges̄ù. L Spiritŏ santŏ i ōva ditt, che l ne murirà dan avëi udù l Salvatŏr del mŏnd. Simèŏn à tëut l bambin sul brač y laudōva chel böl Die y diḡiōva: Z̀ën pōssi muri cun pès̄, ḡiàcche mi uedli à udù l Salvatŏr." A Gèrusalèm vivōvel a chëi tëmpes ënche na vëiduva d'uttantecatter anni, che ōva inuem Anna. Chës̄ta serviva chel böl Die tel tèmpiŏ cun giaḡiunè y fè uraziŏn dì y nuett. En ch'la medöm' ëura che la Madōnna y sant Us̄öpp à purtà l bambìn tel tèmpiŏ, ie unida Anna a dallèrc; ëila laudōva ënche l Segnëur y rus̄nōva d'ël a dutts̄ cants̄, ch' as̄pittōva l Salvator.


I Re magi dell'Ŏrièntè vën per adurè Ges̄ù.


Entlëuta canche Ges̄ù ie nas̄ù a Bètlèm, iel unì i Re magi dell'Ŏrièntè a Gèrusalèm. Ëi diḡiōva: "Ulà i epa l Rë d'i Ḡiudieres che ie nas̄ù? Nëus ŏn udù si s̄tëilla tell'Ŏrièntè y sŏn unìi a l adurè." An'audì na tèla s'à l Rë Èrŏde s̄perdù. L à fa cherdè adùm i mas̄ri pröves̄ y i sapients̄ della s̄crittura y i à damandèi, ulà che dëssa nas̄er Ges̄ù Cris̄tŏ. Chis̄ à pō ditt: "A Bètlèm della Giudèa." Z̀ën à l Rë Èrŏde mandà i Re magi a Bètlèm y à ditt: "Gìde y crìde su l bambin! Y pernanche l ëis giappà, faḡëmel al savëi, acciōcche pōsse encie je ḡì a l adurè." I Re magi ie debōta piëi via versŏ Bètlèm. Y ciëla la s̄tëilla, che i ōva udù tell'Ŏrièntè, i va z̀ën inō dan ōra. Ruvèda che la fōva tel luec, ulà che s̄taḡiōva l bambìn, s'à la fermà. Pernànche i Re magi à udù la s̄tëilla, fōvi plëns d'allegrëzza. Ëi ie ḡits̄ ite te cësa y à giappà l bambìn cun Maria y sant Us̄öpp. Z̀ën s'ài s̄nudlà ḡiù y à adurà l bambìn. Ëi à pō dunffrì ōr, encëns y mirra. Mō de nuett i à chel böl Die cumandà de ne dè plu ëuta da Èrŏdè. Davia de chël ài tëut en'autra s̄trèda a ḡì a cësa.


Ges̄ù múccia tell'Ègittŏ.

En chël tëmp iel cumparì a sant Us̄öpp l angiul del Segnëur y à ditt: "Löva su, tue l bambìn y si oma y muccia tell'Ègittŏ! Rös̄ta


32


illŏ, enchìna che tel fèḡe al savëi. Èrŏdè crirà l bambìn per l mazzè." Sant Us̄öpp ie levà su, à tëut de nuett mō l bambìn y si ŏma y se n'ie ḡit tell'Ègittŏ. Èrŏdè ōva as̄pittà en pöz su i Re magi. Tantōs̄ che l à udù, ch'i ne vën, s'àl drëtt dessenà. Ël à mandà a cri su dutts̄ cants̄ i pitli mutºns de Bètlèm, ch' ōva dºi anni y de mancº per i mazzè. Ël ratōva d'abinë ens̄ì encie l bambìn Ges̄ù. La umàns se lamentōva y bradlōva dō si pitli mutºns y n'ullōva plu se las̄s̄è cºnsºlè. Nö giùt dō chës̄ mazzamënt ie encie mōrt l Rë Èrºdè da na burta malattia. Z̀ën i cumpares̄ a sant Us̄öpp inō l angiul del Segnëur tell'Ègittº y dis̄: "Löva su, tue l bambìn y si ºma y dà ëuta a cësa t' i pais̄es d'Israèl, pervia che z̀ën ie mōrts̄ chëi, che criva l bambìn per l mazzè. Sant ujop ie levà su, à tëut l bambìn y si ºma y ie ruvà t' i pas̄es d'Israèl. Pō iel ḡit tella Galileà y abitōva a Nàzarèt. "L'ira dell'uōmº ne fès̄ nia, chël che ìe gius̄t dant a Iddiè."


Ges̄ù rös̄ta trëi dis tel tèmpiŏ.


Canche Ges̄ù ōva dŏdes̄ anni, ie ḡits̄ si genitŏri cun ël a Gerusalèm a zelebrè la fös̄tes de Pas̄ca. Pernanche la fös̄tes ie s̄tates finèdes, ie la Madōnna y sant Us̄öpp dats̄ ëuta a cësa. Ma Ges̄ù ie res̄tà a Gerusalèm zënza si genitŏri èbe sapù vèlc. Ëi ie ḡits̄ en dì alla lŏngia y ratōva de giattè Ges̄ù danter i parënts̄ y i cunes̄ënts̄. Ëi ne l à nia giattà. Pō iesi inō dats̄ ëuta a Gerusalèm al crì. La ie suzzeduda, che i l à giattà dō trëi dis tel tèmpiŏ. Ges̄ù s̄taḡiōva sentà a möz i duttŏres della lögge ite; ël i s̄cutōva su ad ëi y i dumandōva. Dutts̄ cants̄, chëi che audìva Ges̄ù rus̄nàn, se faḡiōva marueia de si sapienza y de si res̄pos̄tes. Si ŏma à ditt a Ges̄ù: "Mi fi, ciuldì nes èssa fat chës̄? Ciëlai ti père y ie sŏn ḡits̄ cun gran mueia a te crì." Ges̄ù à res̄pendù: "Percie ḡiaisa vŏ a me cri? Ne savaisa, che je messōve vös̄ter pra chuella cōses, che ie de mi père!" Pō se n'ie ḡit Ges̄ù cun si genitŏri a Nazarèt y fōva ubedient ad ëi. Ël chers̄ōva en sapienza, en età y en grazia dant a Iddie y dant ai uōmini. Ges̄ù ie pō res̄tà a Nazarèt pra si genitŏri, enchina che l ōva trënt'anni.


33


San Ḡiambattis̄ta s̄cumëncia a perdichè y a battes̄è.


L fōva unì l tëmp, ulà che Ges̄ù ullōva ensegnë publicamënter. Entlëuta à s̄cumencià san Ḡiambattis̄ta t' i paìs̄es entëur l ruf Giŏrdanŏ a perdichè y a battes̄è. Ël ḡiva diḡiàn: "Faḡëde penetënza, pervia che l rëgni del ciel ie da us̄im!" San Ḡiambattis̄ta purtōva en guànt de pëil de camèl y na cënta de cuiàm entëur la vita. Si s̄pëisa fōva saiŏč y miel salvèra. Chëi de Ḡerusalèm y dutta la Giudèa ḡiva da san Ḡiambattis̄ta, che perdicōva dlŏngia l ruf Giŏrdanŏ. Chis̄ s̄cuttōva su cun attenziŏn, cunfessōva si piccëi y se faḡiōva battes̄è da dël. Trueppes minōva, che san Giambattis̄ta fŏsse l Salvatŏr empermettù. Davia de chël à ditt san Giambattis̄ta: "Je ne sŏn pa (Ges̄ù) Cris̄tŏ, ma dō mè uniràl chël, che pō de plu che je; a chël n'i sŏnse nianca dëgni, de i des̄ciulè i ciauzèi nŏ. Je battes̄öie cun èga alla penetënza, ma ël (Ges̄ù) ve battes̄erà cun l s̄piritŏ santŏ."


Ges̄ù vën battes̄à da San Ḡiambattis̄ta.


Nel medömŏ tëmp, che san Ḡiambattis̄ta perdicōva y battes̄ōva dlŏngia l ruf Giŏrdanŏ, iel encie ruvà Ges̄ù da Nazarèt a se fè battes̄è da dël. Ma dal gran res̄pött che san Ḡiambattis̄ta i purtōva a Ges̄ù, ullōvel parè demöz Ges̄ù y diḡiōva: "Je è de bus̄ën de unì battes̄à da tè y tu vënies da mè?" Ges̄ù à res̄pendù: "Las̄s̄la suzzöder z̀ën, pervia che ens̄ì iel la vŏlentà de Die." Sun chës̄ta à san Ḡiambattis̄ta battes̄à Ges̄ù. Pernànche Ges̄ù ie s̄tat battes̄à, iel ël unì ōra dell'èga y à fatt uraziŏn. Èccŏ z̀ën s'à giaurì l ciel y l S̄piritŏ santŏ ie unì ḡiù en forma de na tuppa sëura Ges̄ù. Y na us̄ dal ciel à ditt: "Chës̄ ie mi fi, che je è gën y che me plès̄."


Ges̄ù fès̄ l prim miracul sulla nōzza de Cana.


Canche Ges̄ù ōva trënt'anni, à ël s̄cumencià a ensegnë publicamënter y a fè miraculi. Dō y dō àl encie tlamà si prim s̄culèies. Danter chis̄ àl cri ōra i dŏdes̄ apōs̄tulì.


34


L prim miracul à fatt Ges̄ù sulla nōzza de Cana, che ie na pitla zittà de Galilèa. Illŏ faḡiōvi nōzza y encie l'ŏma de Ges̄ù fōva da nŏzza. Ges̄ù y si s̄culèies fōva ënche enviëi. Entàn nōzza àl s̄cumencià a se finè l vin. La Madonna se n'à entendù y à ditt a Ges̄ù: "I n'à plu degùn vin." Ges̄ù i à res̄pendù: "Mi ëura ne n'ie mō nia unìda." Sun chës̄ta à ditt la Madōnna a chëi, che serviva: "Faḡëde mèdrë chël che l ve dirà!" Illŏ fōvel sies bucchèi de sass. Ùgni un en tenìva dŏi enchìna trëi mesùres. Ges̄ù à pō ditt a chëi che serviva: "Emplenìde chis̄ bucchèi cun èga!" Y chis̄ à emplenì i bucchèi biei rès̄. Pō à ditt Ges̄ù a chëi che serviva: "Ḡettëde ōra z̀ën y purtëne a chël, che pōrta sun mëisa!" I fants̄ à fatt ens̄ì. Chël che purtōva sun mëisa à ciarcià l'èga, che fōva deventèda vin. Ma l ne savōva nia, da ulà ca, che l vin fōssa. Davia de chël àl cherdà l nevìč y à ditt ad ël: "Dutts̄ cants̄ dà ca al s̄cumenciamënt en iëde de bŏn vin y pō de plu lesier, ma tu ès s̄paranià l bŏn vin enchìna z̀ën." Ens̄ì à Ges̄ù s̄cumencià a fè miraculi a Cana de Galilèa y cun chës̄ àl ël mus̄trà si glōria devìna y si s̄culèies cherdōva ad ël.


Ges̄ù ensëgna y varës̄ ammalèi.


Na sada ensegnōva Ges̄ù tella sinagŏga de Cafarnaum. Dalla sinagŏga demöz iel ḡit tella cësa de Simŏn Piere y del fra de chës̄, che ōva inuem Andrèa. La s̄ŏcera de Piere fōva ḡiù a liett cun fiëura. I dŏi frèdes̄ pröa Ges̄ù, che l la varës̄s̄e. Ges̄ù ie ḡit da us̄im dall'ammalèda, l'à piëda per la man y sùbit s'à l'ammalèda endrezzà su. La fìëura i fōva calèda de fin. L'ammalèda ie unìda entŏn y serviva Ges̄ù y si s̄culèies. Canche l surëdl ie s̄tat flurì, purtōva ḡënt ùgni sōrt d'ammalèi da Gèsù. Ges̄ù i mettōva su la mans ai ammalèi y i variva. Y Ges̄ù ḡiva z̀ën encantëur te dutta la Galilèa y perdicōva. Ël digiōva: "Faḡëde penetënza y cherdëde al vaniele! Da dlŏnc caprō


35


purtōvi ammalèi, che fōva plëns de defötts̄ y de mèi y Ges̄ù i varìva dutts̄ cants̄. "Ël ḡiva encantëur faḡiàn del bën."


Ges̄ù resus̄itöa da mōrt l ḡëun de Naim.


Ges̄ù ḡiva en iëde te na zittà, che se tlamōva Naim. Cun ël ḡivel encie si s̄culèies y trueppa d'autra ḡënt. Canche Ges̄ù ie ruvà da usìm dal purtŏn de zittà, ciële z̀ën, purtōvi ōra en mōrt, l unicŏ fi de si ŏma, che fōva vëidua. Se lamentàn y bradlàn ḡivla dō la bara y trueppa ḡënt de zittà l'accumpagnōva. Canche Ges̄ù à udù ch's̄t' ŏma, s'àl menà piccià d'ëila y à ditt: "Nŏ bradlè!" Pō iel ḡit da us̄ìm alla bara y l'à arzichèda. Chëi che purtōva l mōrt, s'à fermà. Ges̄ù à ditt: "Ḡëun, je te dis̄e, löva su!" Sùbit ie l mōrt levà su y à s̄cumencià a rus̄nè. Y Ges̄ù i l à cunsegnà a si ŏma. Dutts̄ cants̄, chëi che fōva illŏ, s'à s̄perdù a udëi na tèla y se temōva. Ëi laudōva Iddie y diḡiōva: "En gran prŏfèta ie levà su danter nëus y chel böl Die à vis̄ità sì pōpul."


Ges̄ù chieta la buras̄ca sul mèr.


En dì fōva Ges̄ù ḡit ōra dlŏngia l lèc de Genèsarèt. Illŏ s'ōva abinà na fōlla de ḡënt entëur ël ite. Ges̄ù ie ḡit ite te na barca y s'à sentà ḡiù; ma la ḡënt ie s̄tata de dōra sun ëur del lèc en pö. Dalla barca ōra ensegnōva z̀ën Ges̄ù l pōpul. Canche l fōva s̄ul danter ëures, à ditt Ges̄ù a si s̄culèies: "Tullŏn la barca y ḡiŏn via per l mèr!" Chis̄ tōll la barca, ulà che fōva Ges̄ù la ite, y pöa via per l lèc. Encie d'autra barches furnōva pèa. Ges̄ù s̄tanc y s̄tuf dalla fadìes del dì s'à pendù ḡiù y s'à endurmenzà. Èccŏ te en iëde s'arlöva na buras̄ca sul lèc y l'ŏndes del mèr sautōva tan ite per barca, che la s'empleniva d'èga. Ma Ges̄ù durmiva. I s̄culèies de Ges̄ù ōva pià ite en gran s̄pavënt; ëi va debota da Ges̄ù y l chërda y dis̄ "Segnëur, ḡiùdenes, nëus ḡiŏn perdùi!" Ges̄ù à ditt ad ëi: "Percie ve temëisa, uemes de puecia föde?"


36


Te chëlla iel levà su y à cumandà ai vënts̄ y al mèr, y l ie deventà na bunàccia. La ḡënt se faḡiōva z̀ën marueia y diḡiōva: "Chi i epa chës̄, che enchina mèi i vënts̄ y l mèr i fès̄ al sënn?"


Ges̄ù multiplichöa i pans.


En auter iëde ie Ges̄ù furnà via per l lèc cun si s̄culèies y ie ruvà te en luec desèrt y ōra de ḡënt. Ma encie te chës̄ luec i iel ḡit dō na gran fōlla de ḡënt. Ges̄ù ōva cumpas̄s̄iŏn de ch' s̄ta ḡënt, la ensegnōva y varìva encie sì ammalèi. Entànt iel unì tèrd y i apōs̄tuli à ditt a Ges̄ù: "Las̄s̄a ḡì ch' s̄ta ḡënt, acciōcche la vède t'i pais̄es plu da us̄im a se cumprè ite da maië." Ges̄ù à pō ditt: "Tan de pans ëisa?" L apōs̄tul Andrèa à res̄pendù: "L ie en tèl mut tlŏ, che à cin pans d'ōrde y dŏi pës̄. Ma cie ie pa chës̄ per tan de ḡënt?" Ges̄ù à ditt: "Purtëde ca da mè i pans y i pës̄ y faḡëde sentè ḡiù ḡënt tella iërba!" La ḡënt s'à sentà ḡiù. L en fōva zirca cin mille uemes zënza cumpedè l'ëiles y i mutŏns. Z̀ën à tëut ca Ges̄ù i cin pans y i dŏi pës̄, à auzà i uedli al ciel y i à benedì; pō àl fruzzà i pans y i à dats̄ ai apōs̄tuli, acciōcchë ëi i partësse ora al pōpul. Ens̄ì à encie Ges̄ù fatt partì ōra i pës̄. Dutts̄ cants̄ n'à ḡiattà da maië, enchina che i fōva pas̄s̄ui. Canche la ḡënt n'à abù assè, à ditt Ges̄ù a si s̄culèies: "Abinëde adùm i tōč, che ëise avanzà, acciōcche i ne vède a de mèl!" I apōs̄tuli à abinà adùm l'avanzadùres, che fōva res̄tèdes di cin pans d'ōrde y di dŏi pës̄. L en fōva mō dŏdes̄ s̄pōrtules plëines. Canche la ḡënt à udù chës̄ miracul, diḡiōvla: "Chës̄ ie vöramënter l prŏfèta, che dōva unì al mŏnd!"


Ges̄ù ensëgna si s̄culèies a fè urazion.


En dì, canche Ges̄ù à abù finà de fè uraziŏn, ie un de si s̄culèies unì da us̄ìm da dël y à ditt: "Segnëur, ensëgnenes a fè uraziŏn!"


37


Ges̄ù à pō ditt ad ël: "Canche faḡëise uraziŏn, diḡëde: Nōs̄ père, che t'ies en ciel, santificà sibe ti inuem; da nëus vënie ti rëgni; sibe fatta ti vŏlentà s̄che en ciel ens̄ì ënche en tiërra. – Nōs̄ pan da ùgni dì dànes encuei; y perdŏnenes nōs̄ debìts̄, ens̄ì s̄che nëus i purdenŏn a nōs̄ debitëures; y nŏ nes menè tella tentaziŏn, ma delibrenes dal mèl." Pō à ditt Ges̄ù a sì s̄culèies: "Priëde y l ve unirà dat! Crìde y vŏ giapprëise! Battëde te pōrta y l ve unirà giaurì! Pervia che a ùgni un, che pröia, vëniel dat; ùgni un, che chier, giappa ùgni un, che batt te pōrta, veniel giaurì!"


Ges̄ù cŏnta la parabula dell'uem ric y del puere Lazarŏ.


Danter la ḡënt, che ḡiva dō a Ges̄ù fōvel encie de drë avarŏns. A chis̄ à ditt Ges̄ù: L fōva en iëde en uem ric. Chës̄ ḡiva furnì de s̄carlàtt y de lin l plu fin; ùgni dì tenivel marëndes y cëines grandiŏses. – Ma l fōva encie en puere; chës̄ ōva inuem Lazarŏ. L s̄taḡiōva sentà dan pōrta del ric y fōva dutt plën de plèies y de mèrcia. Gën ëssa l puere chietà si fam culla fruzies, che tumōva giù de mëisa del ric, ma degùni n'i les daḡiōva. Finamèi i ciàns univa a i lechè ḡiù si plèies y madurënzes. La ie pō suzzedùda, che ches̄ puere ie mōrt; y l ie s̄tat purtà dai angiuli tel grëm d'Àbramŏ. Ma l ric ie ënche mōrt y ie unì suplì tell'infiërn. Tella pëines dell'infiërn auzōva l ric si uedli y udōva da dalŏnc Àbramŏ y te si grëm l puere Lazarŏ. Z̀ën cherdōva l ric: Mi père Àbramŏ, èbes pietà de mè! Manda ḡiù Lazarŏ, acciōcchë l dŏnche ite medrë la piza del dëit tell'èga y me s̄frëide en pue la lënga, pervia che je è da s̄te ōra de gran pëines te ch' s̄ta flammes. Abramŏ i à res̄pendù: Pënsa, mi fi, che tu ès bölle abù l bŏn entàn ti vita, Lazarŏ èrun l mèl. Z̀ën vën cŏnselà chës, tu all'incŏntra vënies turmentà. Y mo sëura prō iel danter nëus y vŏ na gran s̄fënta y degùn ne pō unì da tlŏ demöz via da vŏ.


38


Ges̄ù benedës̄ i pitli.


En dì unìvel la umàns y purtōva si pitli mutŏns da Ges̄ù, acciōcchë l i metësse su la mans y priëssa per ëi. Ma i s̄culèies de Ges̄ù n'ullōva nia las̄s̄è unì per möz chis̄ pitli y i parōva demöz cun parōles dures. Te chëlla à ditt Ges̄ù a si s̄culèies: "Las̄s̄ëde unì i pitli da mè y nŏ i l prŏibide, pervia che per de tèi ie fatt l rëgni del ciel." Z̀ën à pō Ges̄ù fatt unì ca i pitli, i tullōva sul brac, i mettōva su la mans y i benediva.


Ges̄ù resus̄itöa Lazarŏ da mōrt.


Lazarŏ vivōva cun si dŏi suràns Maria y Marta a Bëtània, da us̄ìm da Gèrusalèm. Te en iëde s'à Lazarŏ ammalà s̄aldi. Si suràns pō à mandà a las̄s̄è dì a Ges̄ù: "Segnëur, chël che tu ès gën, ie ammalà. Ma Ges̄ù ìe s̄tat mō dŏi dis illŏ, ulà che l fōva. L tèrzŏ dì à ditt Ges̄ù a si sculèies: "Lazarŏ ie mōrt. Ma je ue ḡi a l resus̄itè da mōrt." Canche Ges̄ù ie ruvà illŏ, fōva Lazarŏ bölle catter dis te fōssa. Marta ie ḡita a encŏntra Ges̄ù y i à ditt: "Segnëur, s̄e tu fōsses s̄tat tlŏ, pō ne fŏssa mie fra nia mōrt." Ges̄ù à ditt ad ëila: "Ti fra resus̄iterà." Marta res̄puend: Je sè, che ël resus̄iterà pralla resurreziŏn en dì del giudiziö." Z̀ën à Ges̄ù res̄pendù ad ëila: "Je sŏn la resurreziŏn y la vita. Chi che crë a mi, vivrà, encie s̄e l ìe mōrt. Y ùgni un, che viv y che crë a mi, ne murirà in èternŏ. Crëiesa tu chës̄?" Maria à res̄pendù: "Si, Segnëur, je crëie, che tu ies Cris̄to, l fi del Die viv, che ie unì en ches̄ mond." Z̀ën ìe Maria ḡita a cherdè sì sŏr y ì à ditt: "L maös̄ter ie tlŏ y te chërda." Maria ie debōta levèda su y ìe ḡit ōra da Ges̄ù. La s'à s̄nudlà ḡiù dant ad ël y à ditt: "Segnëur, s̄e tu fosses s̄tat ilŏ, pō ne fºssa mi fra nia mōrt." Maria à s̄cumencià a bradlè y la ḡënt, che fōva ḡit ōra cun ëila, bradlōva ënche. Z̀ën fōva Ges̄ù des̄cºnsulà y à ditt: "Ulà l ëisa mettù?" Ëi à res̄pendù: "Segnëur,


39


vie y ciëla!" Y Ges̄ù bradlōva. I Ḡiudieres pō diḡiōva: "Cialëde, tan gën che ël l ōva!" L sepŏlcrŏ de Lazarŏ fōva fatt t'en crèp y fōva s̄tlu prō cu na gran platta de sass. Canche Ges̄ù ìe ruvà dlŏngia, àl ditt: "Tullëde demöz la platta!" Marta diḡiōva z̀ën: "L tŏffa bölle, pervia che l ie bölle catter dies tlŏ." Ges̄ù à ditt ad ëila: "Ne t'èi pa ditt, che tu udrès la glōria, de Die, s̄e tu crëies?" Ëi à dùnquè tëut demöz la platta. Ma Ges̄ù à auzà i uedli al ciel y à prià. Pō à s̄vaià Ges̄ù adàut: "Lazarŏ, vie ōra! Sun chës̄ta ie l mōrt unì ōra. Ma l ōva mō la mans y i pies̄ enfas̄èi ite cun linzuei y l mus curì cun en fazzulëtt. Davia de chël à ditt Ges̄ù: "Des̄faḡële ōra, acciōcchë l pōssa ḡì!" Z̀ën cherdōva truepp Ḡiudieres, che ōva udù ches̄ miracul, a Ges̄ù. Ma vèlc de chis̄ Ḡiudieres ḡiva dai Faris̄èi y ì cuntōva, cie che Ges̄ù ōva fatt. Y i Faris̄èi y i gran pröves diḡiōva z̀ën: "Cie faḡiŏnsa z̀ën? Ches̄ uem fès̄ s̄aldi miraculi. Se l las̄s̄ŏn fè ens̄ì pō crë dutts̄ cants̄ ad ël." Y ëi à fatt ōra de l mazzè. Ma Ges̄ù se n'ie muccià te en luec da us̄ìm dal desèrtŏ.


Ges̄ù dà cumandamënt della carità.


Canche la fös̄ta de Pas̄ca di Ḡiudieres fōva da us̄ìm, ie ḡit Ges̄ù a Gerusalèm. Entànche ël ensegnōva tel tèmpiŏ, l à damandà en Faris̄èŏ: "Maös̄ter, tlun ie pa l mas̄er cumandamënt tella lögge?" Ges̄ù à res̄pendù: "Tu dësses amè l Segnëur, ti Die, cun dutt ti cuer, cun dutta ti ana, cun dutt ti s̄pirt y cun dutta ti fōrzes. Chës̄ ie l mas̄er y l prim cumandamënt. L segŏndŏ semöa a chës̄: "Tu dësses amè ti prōs̄s̄imŏ s̄che tè ens̄tëss."


22. Ges̄ù dis̄ dan ōra l giudìziŏ alla fin del mŏnd.


Ges̄ù à encie ditt a si s̄culèies dan ōra, cie che suzzedrà, canche ël vën alla fin del mŏnd. Ël à ditt: "L fì dell'uōmŏ unirà a dallèrc te si maies̄tà y cun dutts̄ i angiuli. Pō se sentràl ḡiù sul trŏn de si maies̄tà. Dant ad ël s'abinerà dutts̄ i pōpuli y dutta la naziŏns del mŏnd. Y ël i s̄partirà, s̄che en


40


pas̄ter s̄partës̄ la bies̄es dai bagōtts̄; ël metterà la bies̄es a man drëtta, ma i bagōtts̄ a man ciancia. Pō dis̄erà l Rë a chëi che ie a man drëtta: "Unìde, vŏ che sëise benedìi da mi père, y recevëde l rëgni, che ie preparà per vŏ dalla fundaziŏn del mond encà!" A chëi da ciancia dirà l Rë: "Gìvene demöz da mè, vŏ maladìi, tel fuec ètèrnŏ che ie preparà per l diàul y per si angiuli! Y chis̄ ḡirà ite tella pëines ètèrnes, i gius̄ts̄ all'incŏntra tella vita etèrna."


Ges̄ù ens̄tituës̄ l santis̄s̄imo sacramënt dell'autère.


La sëira dan si mōrt à Ges̄ù Cris̄tŏ ens̄tituì l santis̄s̄imŏ sacramënt dell'autère. Ges̄ù savōva, che fōva unì si ëura Davia de chël ullōvel las̄s̄è ai siei na memōria; pervia che ël i amōva y i amōva enchìna alla fin. En chëlla nuett à Ges̄ù tëut pan te si santa y venerabla mans, à auzà i uedli al ciel vèrs̄ŏ Iddie, si père ōnnipotèntè, à ringrazià, à benedì l pan; ël l à fruzà y l à dat ai apos̄tuli y à ditt: "Tullëde y maiëde; chës̄ ie mi cōrp, che vën dat via per vŏ." Canche i à abù maià, à Ges̄ù tëut ca alla medöma maniera l chèles̄, à inō ringrazià, l à benedì, l à dat ai apos̄tuli y à ditt: "Tullëde y buvëde dutts̄ da inōra; chës̄ ie mi sanc, che unirà s̄pandù per vŏ y per s̄aldi per la remis̄s̄iŏn d' i piccëi. Faḡëde chës̄ en memōria de mè." Y dutts̄ à bu ōra del chèles̄.


Ges̄ù suva sanc sul mŏnt ŏlivètŏ.


L malàn ōva dat ite a Giuda, che fōva un d' i dòdes̄ "apōs̄tuli, de tradì si maös̄ter. Giuda ie ḡit dai mas̄ri pröves di Giudieres y à ditt: "Cie ullëis me dè, s̄e ve mëine Ges̄ù te vōs̄ta mans?" Ëi i à empermettù trënta munëides d'arḡënt. Giuda à accŏnsentì. Ges̄ù ie z̀ën ḡit cui autri ùndes̄ apōs̄tuli la sëira dan si mōrt sul mŏnt ŏlivètŏ. Illŏ fōvel en verzŏn, che se tlamōva Ghètsèmani. Te chës̄ verzŏn ie ḡit ite Ges̄ù y à ditt ai apōs̄tuli: "Vò sentëve ḡiù tlŏ, entàn che je vède plu inìte a fè uraziŏn." Mènadrë i apōs̄tuli Piere, Giacŏbè y Giuanni àl tëut pèa plu inìte te verzon.


41


Z̀ën à Ges̄ù s̄cumencià a deventè des̄cŏnsulà y a zittrè. L à ditt ai trëi apōs̄tuli: "Mi ana ie des̄consulèda enchìna alla mōrt. Staḡëde tlŏ y vedlëde y faḡëde uraziŏn cun mè!" Y Ges̄ù s̄'à des̄taccà da dëi tan da lonč, che en tira en sass, ie tumà sun si mus y à fatt uraziŏn y à ditt: "Mi père, s̄e l ie pussibl, tue demöz da mè ches̄ chèles̄; ma nŏ mi vŏlentà sibe fatta, ma la tia." En chës̄ta maniera à Ges̄ù prià trëi iëdes̄. Pō i iel cumparì en angiul dal ciel y l à rinfurzà. Pō iel tuma en agunìa; y si suà fōva s̄che gŏttes de sanc, che tumōva ḡiù sulla tiërra. Ma Ges̄ù priōva mō en tōc plu giùt y mō plu cun deveziŏn. Y Ges̄ù ie levà su dall'uraziŏn y à ditt a si apōs̄tuli: "Levëde su y ḡiŏn! Cialëde, chël che me tradës̄, vën a dallèrc!"


Ges̄ù vën pià.


Mō entàn che Ges̄ù rus̄nōva, ie ruvà Giuda y cun ël na gran fŏlla de saudèies y de fants̄. I purtōva lintiërnes, chèntli, s̄pèdes y fus̄ts̄. Giuda i ōva ditt ad ëi: "Chël che je busserè, chel iel, chël piëde!" Giuda s'à pō fatt da us̄ìm a Ges̄ù y à ditt: "Maös̄ter, te salùde!" Y ël l à bussà. Ges̄ù i à pō res̄pendù: "Amìc a fè cie iessa tu unì? Cun en bŏss tradës̄es tu l Fi dell'uōmŏ?" Dōpprō ie Ges̄ù ḡit per möz alla truppa y à damandà: "Chi ḡëisa a cri?" Ëi à res̄pendù "Ges̄ù da Nazarèt." Ges̄ù à ditt: "Sŏn je." Pō iesi zessèi y ie tumèi via per tiërra. Ges̄ù i damanda inō da nuev: "Chi ḡëisa a cri?" Ëi à res̄pendù: "Ges̄ù da Nazarèt." Ges̄ù à zën ditt: "Ve l è pu ditt, che chël sons je, s̄e ḡëise dunquè a me cri mè, pō las̄s̄ëde ḡì chis̄ tlŏ!" Z̀ën i ài mettù man addōss a Ges̄ù y l à tenì. Te chëlla zèra ōra Piere la s̄pèda y ti pëtta a Malcŏ, che fōva en fant del mas̄er pröve, y ti batt ḡiù la urëdla drëtta. Ma Ges̄ù à ditt a Piere: "Tŏccia ite la s̄pèda te pŏssa!" Y Ges̄ù à arziccà la urëdla de Malcŏ y i l à varìda prō. Z̀ën à pō Ges̄ù ens̄tëss mettù ca la mans y s'à las̄s̄à pië y lië. Dutts̄ cants̄ i apos̄tuli l à abandunà y se n'ie muccèi. Medrë Piere y Giuanni i ḡiva dō, ma i s̄tagiōva dallŏnč.


42


Ges̄ù vën cundannà a mōrt dal sinèdriŏ.


La truppa de saudèies y l'autra ḡënt à menà Ges̄ù dant al mas̄er pröve, che ōva inuem Caifa. Illŏ s'ōva encie abinà i uemes del sinèdriŏ. L mas̄er pröve y dutt l sinèdriŏ criva tes̄temŏnes̄ fauč cŏntra Ges̄ù per pudëi l cundannè a mōrt. Ma i ne n'ie s̄tats̄ bŏni de en giappè un. Z̀ën ie levà su l mas̄er pröve y à ditt a Ges̄ù: "Je te s̄cŏn – giure pra Iddie, che viv, che tu nes dis̄es, se tu ies Cris̄tŏ l Fi de Die." Ges̄ù à res̄pendù y à ditt: "S̄i, je l sŏn." Te chëlla à zarà l mas̄er pröve si guant y à ditt: "Cie adurvŏnsa nëus mō tes̄temunianzes. Ëis pu audì, che l à bles̄temà Iddie? Cie ve pèr pa?" Dutts̄ cants̄ àa pō svaià: "L ie culpövul de mōrt." Pō ài menà Ges̄ù demöz y l à tenì en cus̄tōdia, enchìna sulla dumàn. Ma nianca de nuett n'i las̄s̄ōvi pès̄ nŏ; i fants̄ de sunirìa cuienōva Ges̄ù; ëi ti s̄pudōva tel mus, i ti pettōva de pugnes, i ti ciulōva i uedli y ti daḡiōva s̄tlaffes sulla massölles y diḡióva: "Endevìna, chi che t'à pettà?" Ël i tramentōva a ùgni maniera. Z̀ën ti muiōvla a Giuda d'avëi tradì l Segnëur. Ël i à inō purtà la trënta munëides d'arḡënt ai mas̄ri pröves y à ditt: "Je è fatt piccià, che è tradì sanc innŏzënt." Ma i mas̄ri pröves̄ i à pō res̄pendù: "Cie nes en va pa chës̄ a nëus? Pënsa tu!" Sun chës̄ta à Giuda s̄ermà i dinèi tel tèmpiŏ, ie ḡit a tō na cōrda y s'à appiccà.


Ges̄ù vën flagellà.


Entlëuta cumandōva Pŏnziŏ Pilatŏ sëura la Giudèa. Ël cumandōva empo del Coser da Roma. Sulla dumàn drëtt a beneura ie uni Ges̄ù menà dant a Pilalo, acciōcche chës̄ l fèḡe mazzè. Ma Pilatŏ à cunes̄ù, che Ges̄ù fōva tradì dai mas̄ri pröves̄ per pura envidia. Davia de chël purvōva Pilatŏ de l delibrè. Ma i mas̄ri pröves̄ mettōva su l pōpul a prië ōra Baràba, che fōva en drë s̄briga y che ōva mazzà, y a metter Ges̄ù sulla crëus̄. Ens̄ila s̄vaiovi dutts̄ cants̄: "Sulla crëus̄ cun ël, sulla crëus̄!" Pilatŏ à res̄pendù: "Ma cie à pa chës̄ fatt de mèl? Je ne gìappe


43


ōra deguna cŏlpa per pudëi l fè murì. Je ue dùnquè l cas̄tighè y pō l mëtter en libertà." Z̀ën à i saudèies menà demöz Ges̄ù al flagellè. I ti à tratt ōra l guànt y à ciulà Ges̄ù pra na sèva y l flagellōva, che l sanc degurrōva ḡiù via per tiërra.


Ges̄ù vën cŏrŏnà de spines.


Tantŏs̄ che i saudèies à abù flagellà Ges̄ù, l ài menà ōra, ti à tratt entëur en mantöll de s̄carlàtt. Pō ài fatt na curŏna do s̄pines, ti l' à mettuda sul cë y tella man drëtta ti ài dat na canna. Pō se s̄nudlōvi ḡiù dant a Ges̄ù y l cuienōva y diḡióva: "Te saludŏn, rë di Giudieres!" D'autri pō ti spudōva addōss, ti daḡiōva s̄tlaffes tel mus, tullōva la canna y ti la menōva ḡiù per l cë.


Ges̄ù vën pres̄entà al pōpul y cundannà a mōrt.


Mō en iëde à purvà Pilatŏ a deliberè Ges̄ù dalla mōrt. Ël l à las̄s̄à menè ōra dant al pōpul. Y Ges̄ù ie ḡit ora dant al pōpul culla curŏna de s̄pines sul cë y cul mantöll de s̄carlàtt entëur la s̄ables. Pilatŏ à pō ditt al pōpul: "Ecce homo – cialëde cie uōmŏ!" Ël ratōva, che l pōpul ësse cumpas̄s̄ion. Ma i mas̄ri pröves̄ y si fants̄ à s̄cumencià a s̄vaiè: "Sulla crëus̄ cun ël, sulla crëus̄!" Pilatŏ à po ditt: "Je ne giàppe degùna cŏlpa pra d'ël." I Giudieres à pō res̄pendù: "Nëus ŏn na lögge y dō chës̄ta lögge muessel murì, pervia che ël ens̄tëss s'à fat Fi de Dìe." Z̀ën à Pilatŏ purvà per l ultimŏ iëde a deliberè Ges̄ù. Ma i Giudieres s̄vaiōva: "Se tu las̄s̄es ḡi chës̄, pō ne n'ies degùn amic del Cōser!" Sun chës̄ta s'à Pilatŏ fatt dè ca èga, s'à lavà la mans y à ditt: "Je sŏn innuzënt del sanc de ches̄ gius̄t. Pensëde vŏ!" Y dutt cant l pōpul à res̄pendù: "Si sanc vënie sëura nëus y sëura nōs̄ fìŏns!" Y z̀ën finalmënter à Pilatŏ dat dō y à fatt mëtter Ges̄ù sulla crëus̄.


44


Ges̄ù porta la crëus̄.


I saudèies ti ie z̀ën sautèi ite a Ges̄ù y ti à zarà demöz l mantöll de scarlàtt. Pō ti ài inō tratt sëura sì guànt y ti à mettù na crëus̄ drëtt pesōccia addōssy l menōva demöz per l mëtter sulla crëus̄. Ges̄ù s̄tras̄s̄inōva la crëus̄ per la cuntrèdes y la s̄trèdes de Gèrusalèm vèrs̄ŏ l mŏnt de Calvariŏ. Na gran fŏlla de ḡënt ḡiva dant y dō. Cun Ges̄ù menōvi mo dŏi ladrŏns per mëtter encie chis̄ sulla crëus̄. Te chëlla che Ges̄ù fōva sun strèda, unìvel drë dalla campagna en uem, che ōva inuem S̄imŏn. Chës̄ fōva de Zirènè da cësa. Ël ullōva passè via, ma i saudèies l à pià su y l à s̄furzà a ḡiudè a purtè la crëus̄ a Ges̄ù. Danter la fŏlla de ḡënt, che cumpagnōva Ges̄ù, fōvel encie en valgùna bōn' ëiles, che bradlōva dō Ges̄ù y se lamentōva, che l univa trattà tan mèl. "S̄ìche en agnell vëniel menà alla beccaria y ël ne ḡiëura la bŏccia."


Ges̄ù vën mettù sulla crëus̄.


Entëur mesdì ie ruvà Ges̄ù sul mŏnt de Calvaria. I saudèies ti à dat da böver vin, che fōva mes̄edà cun fìel. Ges̄ù l à ciarcià, ma l n'à nia ullù en böver. I saudèies i à z̀ën zarà demöz l guànt y l à battù sulla crëus̄. Cun ël ài encie mettù sulla crëus̄ i doi ladrŏns, un da man drëtta y l auter da man ciancia, ma Ges̄ù ta möz. Pō à i saudèies tëut ca l guànt de Ges̄ù y à fatt catter pèrtes da inōra, per ùgni saudè na pèrt. Ma la rŏccia de Ges̄ù, che fōva zënza cus̄adùres y dutt un tōc, n'ullōvi nia taië en pöč. I saudèies diḡiōva entrà ëi: Nŏ la taiŏn, ma tullŏn la bus̄ca, a chi che la i tŏcca! Pō s'ài sentà ḡiù y faḡióva guardia a Ges̄ù. "L m'à amà y s'à dat ca sè enstëss per mè." Ŏ agnell de Die, che te tōlles demöz i piccëi del mŏnd, èbbes pietà de nëus!


Ges̄ù dis̄ la sött ultima parōles y mōr sulla crëus̄.


L mas̄er pröve y truepp d'autri Ḡiudieres cuienōva Ges̄ù y diḡiōva: "Se tu ies l Fi de Die, vie ḡiù della crëus̄! D'autri n'àl


45


salvà, ma sé enstëss ne pōl se salvè nŏ!" Ma Ges̄ù priōva: "Père perdŏni ad ëi, pervia che i ne sa, cie che i fès̄!" Encie un d'i ladrŏns, che fōva unii mèttùi sulla crëus̄ cun Ges̄ù, bles̄temōva Ges̄ù y diḡiōva: "S̄e tu ies Cris̄tŏ, pō sèlvete tè ens̄tëss y nëus!" Ma l auter ladrŏn l à craunià y à ditt: "Nianca tu ne tëmes Iddie, a vös̄ter tella medöma pëina! Nëus giappŏn, chël che s'ŏn merità; ma chës̄ ne n'à fatt nia de mèl." Pō à ditt l bŏn ladron a Ges̄ù: "Segnëur recōrdete de mè, chënche tu rùves te ti rëgni!" – Ges̄ù i à res̄pendù: "En ëurità tel dis̄i, che mō encuei sarès tu a paravìs cun mè!" Dlongia la crëus̄ s̄taḡiòva en pö l'ŏma de Ges̄ù y chël dis̄èpul, che Ges̄ù amōva. Ges̄ù à ditt a si ŏma: "Ëila, cëla tlŏ ti fi!" Y al dis̄èpul à ditt Ges̄ù: "Cëla tlŏ ti ŏma!' Y da chëll'ëura empō à tëut l dis̄èpul la Madŏnna pra d'ël. Da mesdì ie l surëdl deventà s̄cur y sëura dutta la tiërra iel unì en s̄cur, che à durà trëi ëura alla lŏngia. Pō à Ges̄ù s̄vaià adàut: "Mi Die, mi Die, ciuldì m'èssa arbandunà?" Puec tëmp dō à ditt Ges̄ù: "Je è sëit." Te chèlla à en saudè duncà na s̄pŏnga tell'aḡëi, l'à tuccëda sun en fus̄t de canna y i à dat da böver a Ges̄ù. Canche Ges̄ù à abù tëut l aḡëi, àl ditt: "L ie cŏnsumà!" Pō à cherdà Ges̄ù drëtt adàut: "Père, te ti mans raccumandi je mi s̄piritŏ!" Dō ch's̄ta parōles al enchinà l cë y ie s̄pirà. Y ciëla z̀ën! L drapp del tèmpiŏ s'à zarà a möz ḡiù; la tiërra tremōva, i crëpes se s̄fendōva, la fosses d'i mōrts̄ se giauriva y truepp cōrpes d'i Sants̄ ie resus̄itèi, dō che Ges̄ù ie resus̄ità. – L cumandànt y i saudèies, che faḡiōva guardia a Ges̄ù, se temōva z̀ën. Ëi diḡiōva: "Vöramenter ches̄ uem fōva gius̄t, l fōva l fi de Die!" Ma encie l pōpul se battōva l piett y zënza dì parōla ìel dat ëuta a Gèrusalèm, a cësa.


L cōrp de Ges̄ù vën suplì.


Sulla sëira à un d'i saudèies tëut ca na lancia y à furà trèss la pèrt drëtta del piett a Ges̄ù. Sùbit iel unì ōra sanc y èga. Pō à dŏi uemes del sinèdriŏ, dŏi uemes de gran s̄tima,"Us̄öpp


46


d'Arimatèa y Nicŏdèmŏ tëut ḡiù della crëus̄ l cōrp de Ges̄ù. Ëi l à fatt ite cun en linzuel de lin böl blanc y l à mettù te en sepŏlcrŏ nuev, che fōva fatt t'en crëp. Dan pōrta del sepŏlcrŏ ài ballanzà na gran platta de sass. L auter dì iel mō unìi i mas̄ri pröves, à mettù su guardies dan sepŏlcrŏ y ëi à paccierà prō l sass. Ëi se temōva, che i apōs̄tuli ḡisse a rubè l cōrp de Ges̄ù y diḡësse pō: "Ges̄ù ie resus̄ità da mōrt."


Ges̄ù resus̄itöa da mōrt.


L s̄claiōva dì per l tèrzŏ iëde dō la mōrt de Ges̄ù, canche Gesù ie rusus̄ità da mōrt y ie unì glŏriŏsamënter ōra del sepŏlcrŏ. Te chëlla iel unì en gran tèrremōt. L ie unì en angiul dal ciel, à s̄burdlà demöz, la platta del sepŏlcrŏ y s'à sentà lessù. Si mus luḡiōva s̄che l tarlùi y si guànt fōva blanc s̄che la nëiv. La guardies tremōva dalla tëma y ie tumèdes via per tiërra, s̄che les fŏssa s̄tates mōrtes. Dalla medöm'ëura ḡìva de bōn'ëiles devōtes ōra a cri l sepŏlcrŏ de Ges̄ù. Les fōva per ḡì a embalsamè l cōrp de Ges̄ù. Canche ch' s̄t' ëiles ie ruvèdes dlŏngia, à ëiles udù, che la fōssa fōva daviërta. Y en angiul à ditt ad ëiles: "Vŏ ḡëise a crì Ges̄ù da Nazarèt, che ie unì mettù sulla crëus̄. Ël ne n'ie plu tlŏ, ël ie resus̄ità. Gìde z̀ën y diḡëde chës̄ a si s̄culèies y a Piere!"


Ges̄ù cumparës̄ a si s̄culèies y ens̄tìtues l sacramënt della penetënza.


En ch' la medöma sëira fōva i apōs̄tuli y d'autri s̄culèies de Ges̄ù adùm a Gerusalèm te na sala. Ḡiacche i se temōva dai Ḡiudieres, ōvi sarrà la pōrtes. Ten iëde ie s̄tat Ges̄ù danter ëi ite y à ditt: "Pès̄ a vŏ! Sŏn je, nŏ ve temëde!" I apōs̄tuli y i s̄culèies de Ges̄ù ōva legrëzza a udëi l Segnëur. Pō à Ges̄ù inō rus̄nà y à ditt: "Pès̄ a vŏ! S̄che l père m'à mandà mè, ens̄ila ve mandi je vŏ." Z̀ën i à ël sufflà addōss y à ditt: "Recevëde l Spiritŏ santŏ. A chi che Vŏ las̄s̄erëis dō i piccëi, a chëi i iesi las̄s̄èi dō; y a chi che vŏ ne las̄s̄erëis dō ì piccëi, a chëi ne iesi nia las̄s̄èi dō." Y Ges̄ù ie inō s̄cumparì.


47


Ges̄ù mëtt Piere per l mas̄er pas̄ter.


Do la resurreziŏn ie res̄tà nos̄ Segnëur Ges̄ù Cristŏ mo caranta dis sun ches̄ mŏnd. A plu manieres àl mus̄trà ai apōs̄tuli, che l ie viv y à rus̄nà cun ëi del règni de Die. Encie ad autri de si s̄culèies ie cumparì Ges̄ù, en iëde enchina mèi à plu de cincënt te un iëde. En dì fōvel sött s̄culèies de Ges̄ù adùm dlŏngia l lèc de Genèsarèt, danter chis̄ Piere, Giacŏbè y Giuanni. Te en iëde staḡiōva mènadrë Ges̄ù dlongia ad ëi sun ëur del lèc. Ël rus̄nōva y maiōva cun ëi. Pō à ditt Ges̄ù a S̄imŏn Piere: "S̄imŏn, fi de Giŏna, m'àmesa tu mè plu che chis̄?" S̄imŏn Piere à res̄pendù: "Si, Segnëur, tu sès, che je t'àme." Ges̄ù à pō ditt: "Vèrda mi' agnei!" Pō à ditt Ges̄ù l segŏndŏ iëde: "S̄imŏn, fi de Giŏna, m'àmesa tu mè?" S̄imŏn à res̄pendù: "S̄i, Segnëur, tu sès, che je t'ame." Ges̄ù à pō ditt: "Vèrda mi agnei!" Per l tèrzŏ iëde à damandà Ges̄ù: "S̄imŏn, fi de Giŏna, m'àmesa tu mè?" Z̀ën à S̄imŏn Piere s̄cumencià a unì gram y des̄cŏnsulà y à ditt: "Segnëur, tu sès tut ; tu sès encie, che je t'àme." Sun chës̄ta à ditt Ges̄ù: "Vèrda mi bies̄es!"


37. Ges̄ù se en va su al ciel.


L ultimŏ iëde ie cumparì Ges̄ù ai ùndes̄ apōs̄tuli caranta dìs dō la resurreziŏn tel cenàcul a Gèrusalèm. Ël maiōva cun ëi y i à cumandà de res̄tè a Gèrusalèm, enchìna che ëi à recevù l S̄piritŏ santŏ. Pō dëssi s̄cumencè a perdichè ai Giudieres y ai Pagàns. Ges̄ù à ditt: "A mi m'iel data dutta la pŏtes̄tà en ciel y en tiërra. Davia de chel ḡide y ensegnëde dutts̄ i pŏpuli y battes̄ëi en inuem del Père y del Fi y del S̄piritŏ santŏ, y ensegnëi a usservè dutt cant, chël che je v'è cummandà. Y cialëde je sŏn cun vŏ dutts̄ i dis enchina alla fin del mŏnd. Chël che crë y se las̄s̄a battes̄è, chël se salverà. Ma chël che ne crë nia, chel s'adannerà. Pō à Ges̄ù menà ōra i apōs̄tuli sul mŏnt ŏlivètŏ. Illŏ àl auzà si mans y à benedì i apos̄tuli. Y entàn che ël i benedìva, se n'iel ḡit demöz da dëi; l s'à auzà tell'àier y se n'ie ḡit su al ciel. I


48


apōs̄tuli adurōva Ges̄ù y i cialōva su dŏ, enchina che na nibla l à abù curi ite. Mō entàn che i apōs̄tuli cialōva vèrsŏ l ciel, iel cumparì dŏi angiuli furnii a blanc dlŏngia ad ëi y à ditt: "Vŏ uemes de Galilèa, percie s̄taḡëisa tlŏ a cialè su al ciel? Ches̄ medömŏ Ges̄ù, che ie unì tëut su al ciel da vŏ demöz, unirà inō, drë ens̄ì s̄che vŏ l ëise udù ḡiàn su al ciel." – Pō se n'ie i apōs̄tuli dats̄ ëuta a Gèrusalèm cun na gran legrëzza y ëi laudōva Iddie.


38. L S̄piritŏ santŏ vën ḡiù sëura i apōs̄tuli.

I apōs̄tuli ie ḡits̄ a Gerusalèm tella sala de chëlla cësa, ulà che i abitōva per l sōlitŏ. Illŏ faḡiōvi de briëda uraziŏn; pra d'ëi fōvel encie Maria, l'ŏma de Ges̄ù y d'autri si s̄culèies. L en fōva da us̄ìm da cënt y vint persŏnes. L dèzimŏ dì, che i fōva adùm a fè uraziŏn, iel ten iëde unì dal ciel en raus̄amënt, s̄che canche en vënt žënna cu na drëtta fōrza, y à emplenì dutta la cësa, ulà che i apōs̄tuli fōva abinèi. L ie cumparì lënghes s̄che de fuec y se las̄s̄ōva sëura sun ùgni un de chis̄. Y dutts̄ ie deventèi plëns di S̄piritŏ santŏ y à s̄cumencià a rus̄nè divèrs̄a lingues. Canche ḡënt à audì ches̄ raus̄amënt, sautōvi s̄paventèi da caprŏ pra la cësa, ula che fōva i apōs̄tuli. Z̀ën ie leva su Piere y à s̄cumencià a perdichè, che Ges̄ù ie resus̄ità da mōrt y ie s̄tat auzà alla man drëtta de Die. Ens̄ì iel uni tëut su tella Dlies̄a en chël dì zirca trëi mille anes.


La Dlies̄a de Ges̄ù Cristŏ vën s̄parpaniëda ōra.


Dō la fös̄ta de pas̄ca de mèi à s̄cumencià i apos̄tuli a ḡi per l mŏnd a perdichè la föde y la dottrina de Ges̄ù Cris̄tŏ ai Ḡiudieres y ai Pagàns. En inuem de Ges̄ù fagiōva i apōs̄tuli encie truepp miraculi. Cun chis̄ miraculi dagiōva chel böl Die tes̄temunianza, che la duttrina perdichèda dai apōs̄tuli ie la drëtta. L numer de chëi, che cherdōva a Ges̄ù, univa fŏr mas̄er y mas̄er y ens̄ila se s̄parpaniōva ōra la Dlis̄a de Ges̄ù fŏr plu y plu. I apōs̄tuli ne la faḡiōva


49


plu a ḡi dlŏnc a perdichè. Davia de chël cunsacrōvi vës̄culi y pröves̄. – L mas̄er de dutts̄ chëi, che ōva da cumandè tella Dlies̄a fōva Piere, che ie unì mettù su da Ges̄ù Cristŏ enstëss per l mas̄er pas̄ter de dutts̄. L successŏr de san Piere ie l Papa da Rŏma. I successōres dei autri apōs̄tuli ie i Vës̄culi. I fants̄ dei Vës̄culi ie i pröves̄. Ens̄ì s̄ta la santa Dlies̄a cattōlica y apŏstōlica bölle da quas̄i 1900 anni y la durerà mō fŏrt, enchìna che vën inō l devìn Salvatŏr Ges̄ù Cris̄tŏ, che l'à ens̄tituìda, a giudichè i vives y i mōrts̄. "Chi che s̄cŏta su a vŏ, s̄cota su a mi, y chi che des̄prezzieia vŏ, chël me des̄prëzza mè."


external: Appèndix.


external:Da Segnëur Fr. Anderlan, pluvan da Urtis̄ëi.


Della cröazion del mŏnd.


Chel böl Die à cherià l ciel y la la tiërra y dutt, chël che ie, en sies dis. L prim dì à chël böl Die cherià l ciel y la tiërra. Ma la tiërra fōva mō dutta ueta, s̄cura y curìda d'èga – y chel böl Die à ditt: "Sibe l linëus y en chël mumënt fōvel linëus." L segŏndŏ dì à chel böl Die cherià lassù l firmamënt y l i à dat l inuem "ciel". L tèrzŏ dì à chel böl Die s̄partì l'èga dalla tiërra y la tiërra fōva sutta. L'èga radunèda adùm àl tlamà "mèr", y sulla tiërra sutta àl cherià la iërbes y la plantes, la sienes y d'ùgni sōrt de lëns da versùra. L quartŏ di à chel böl Die cherià lassù l surëdl, la luna y la s̄tëilles per des̄ferenzië l dì dalla nuett. L surëdl à chel böl Die cherià per l dì, la luna y la s̄tëilles per la nuett y a i dè linëus alla tiërra. L quintŏ dì à chel böl Die cherià i pës̄ tell'èga y i ucciei tell'aria. L sès̄to dì à chel böl Die cherià dutts̄ i autri tieres sulla tiërra y da dedō àl mō cherià l uōmŏ (uem) por vös̄ter patrŏn de dutts̄ i tieres della tiërra, di pës̄ dell'èga y di ucciei dell'ària.


50


Y dutt cant, chël che chel böl Die ōva fatt, fōva bën fatt. L sèttimŏ dì à chel böl Die pausà y l à benedì chël dì y l à santificà. NB! Chel böl Die ie ōnnipŏtèntè, pō dutt – y cō che l à cherià l ciel y la tiërra cun dutt, chël che ie en ciel y en tiërra, fŏssel mō bŏn de en cheriè tants̄ d'autri.


La cröazion y l piccià di agnuli.


Chel böl Die à cherià en ciel ënche en gran numer de cröatures s̄pirituèles, che no n'à degùn cōrp y che nëus ne pudŏn nia udëi. A ch' s̄ta cröatures s̄pirituèles i diḡiŏnse nëus "agnuli". Tel prim fōvi dutts̄ biei, bŏni y cuntënts̄, ëi ōva la grazia santificantè y trueppa perfeziŏns. Ma nŏ dutts̄ i agnuli ie res̄tèi ens̄ila. Trueppes ie deventèi supèrbes̄, ëi s'à rebelà cŏntra Iddie y ullōva vös̄ter sëura Iddie. Sun chel ie al ciel s̄tluppì ōra na gran viërra. – I bŏn agnuli cun san Michiel à cumbattù cun chis̄ agnuli supèrbes̄ y i à venciùi y chel böl Die i à battùi ḡiù per fŏrt tell'infiërn. A chis̄ agnuli supèrbes̄ tell'infiërn i diḡiŏnse nëus malàns y al prim diàul ŏ satàn. I agnuli, che ie restèi bŏni, à chel böl Die tëut su per fŏrt a paravìs, ulà che ëi vëis̄a fŏrt chel böl Die. Chis̄ agnuli sants̄ a paravìs nes à gën, ciëla de nëus, nes dà ite de bŏn pensieres y pröa per nëus. Nëus i diḡiŏn "agnuli cus̄todi". NB! Ugnùn à en agnul cus̄tōde dì y nuett, finche muriŏn, mettù da chel böl Die a cialè de nëus y a nes menè en dì ŏ l auter a paravìs, a tō ite chëlla lueges, che i agnuli supęrbes̄ à perdù. Recōrdete d'avëi gën, ulghè, res̄pettè y perië unì dì ti agnul cus̄tōde Iddie ie gius̄t, l pàia l bën y cas̄tiga l mèl.


Cröazion dell'uōmŏ. Paravìs terrèstrè.


L sès̄to dì à chel böl Die cherià l uōmŏ y à ditt: "Faḡiŏnse en uōmŏ, che semöia a Nëus per cumandì sëura i pës̄ dell'èga, i ucciëi dell'ària, i tieres della tiërra y sëura dutta la tiërra. Per cherië l uōmŏ à pō chel böl Die tëut tiërra tumia, à fatt da inōra en cōrp y i à sufflà ite en'ana immŏrtèla. Pō fōvel viv y chel böl Die i à dat l inuem "Adàm", che uel dì "uem de tiërra". Chel böl Die ōva bölle engenià en böl verzŏn, che fōva l paravìs terrès̄trè y le chës̄ verzŏn fōvel la ite en grum y d'ùgni sōrt de ciōfes y lëns da frutts̄ y a möz l verzŏn fōvel l lën del bën y del mèl. Iddie


51


à pó mettù Adàm ite te chës̄ verzŏn, acciōcche l ciële lessù y l lëure. Iddie à ënche fatt passè via dant Adàm dutts̄ i tieres, y Adàm à dat a ùgni tier si drë inuem. Da dedō à chel böl Die mus̄trà a Adàm dutt l verzŏn y à ditt: "Chës̄ te dèi dutt a ti, tu pōsses adurvè dutt y maië d'ùgni lën, mèdrë nŏ de chel lën a möz l verzŏn ne auses maië, percie s̄e te maies de chel lën, pō muesses murì. Adàm fōva entlëuta mō l sëul uōmŏ y de dutta la cröatures, che Iddie i ōva mus̄trà, ne n'ōvel udù degùna, che semiōva ad ël. Pō à chel böl Die ditt: "L ne n'ie nia bŏn, che l uōmŏ sibe sëul, ullŏn i fé na cumpagna, che semöia ad ël; y ël à las̄s̄à unì sëura Adàm na gran suenn sŏtta. Entàn che Adàm durmiva, i à chel böl Die tëut ōra na rëppa y à fatt da inōra en'ëila. Canche Adàm s'à pō des̄edà, i à chel böl Die menà ch' s̄t' ëila da us̄im, y Adàm a la udëi ōva na gran legrëzza y i à dat l inuem Diëva, che uel dì: oma de dutts̄ i vives. Chël böl Die à benedì tramedŏi, Adàm y Diëva. Ëi vivōva cuntënts̄ tel paravìs terrès̄tre y fōva innuzënts̄; ëi ne savōva nia del mèl, i fōva liberi da ùgni malattia, i n'ōva nia da patì y ënche nŏ da murì. NB! Dutts̄ ugnŏn ca da Adàm y Diëva y sŏn sun ches̄ mŏnd per amè Iddie y i servì ad ël y ruvè paravìs.


Adàm y Diëva tumèi tel piccià.


L malàn ōva na gran envìdia della fertùna d'Adàm y Diëva, y l à zercà d' i trè al piccià. En dì ie Diëva ḡita per l verzŏn a s̄paz y ie ruvèda dal lën pruibì. Ëila i à cialà al lën y à udù na böca lessù, che à s̄cumencià a rus̄nè. L fōva l malàn as̄chendù tella böca. La böca à damandà Diëva: "Percie ne maiëisa nia ënche de chës̄ lën?" Diëva à res̄pendù: "Nëus maiŏn del frutt de dutts̄ i lëns del verzŏn, ma de chës̄ lën à chel böl Die ditt, che ne maiŏnse, acciōcche ne muessŏnse murì." – La böca à pō ditt: "De segùr ne muessëise murì, s̄e maiëise de ches̄ lën, se giaurirà vōs̄ uedli y vŏ cunes̄erëise s̄che Iddie l bën dal mèl." Z̀ën à Diëva s̄cumencià à cialè cun gŏla al lën. L frutt i plaḡiōva y i parōva tan bŏn y dëuc, che l'à n'à tëut ḡiù y n'à maià. La n'à pō dat en tōc a Adàm che n'à ënche maià. Ens̄ìla iesi deventèi des̄ubedients̄ a Iddie y à fatt piccià. Pernànche i à abù maià, s'à giaurì si uedli, ma dutt autramënter,


52


che la böca ōva ditt: I à z̀ën cunes̄ù, che i ie des̄nùds̄, y percie che ëi se daudōva un dall'auter, s'ài cun plöcces de fighes fatt en gurmèl. Tōs̄ dō ài audi la us̄ de chel böl Die y s'à as̄chendù danter la sienes del verzŏn. Chel böl Die à cherdà Adàm: "Adàm, Adàm, ulà iesa? Adàm a res̄pendù: "È audì ti us̄ y m'è as̄chendù, ḡiacche m'è temù, pervia che sŏn des̄nùd." Chel böl Die à pō damandà: "Chi t'à pa ditt, che tu ies des̄nùd? Èssa fós̄ maià del lën, che t'è pruibì de nŏ maië?" Adàm à res̄pendù: "L'ëila, che tu m'ès dat, me n'à dat y je n'è maià." Pō à chel böl Die damandà Diëva: "Percie èssa fatt chës̄?" Y Diëva à res̄pendù: "La böcca m'à engiannà, che n'è maià." NB! Iddie vëis̄a dutt y sà dutt. Nëus ne pudŏn fè en sëul pensier, che chel böl Die ne sèbe. Perchël n'ausŏnse mèi fè del mèl, ënche s̄e sŏn sëui, percie che chel böl Die vëis̄a dutt cant.


Del cas̄tic del piccià.


Dō che Adàm y Diëva ōva cunfessà l piccià, à chel böl Die ditt alla böca: "Giacche tu ès fatt chës̄, sarès maladìda tra dutts̄ i tieres della tiërra, tu muesserès te trè sul vënter, maië s̄tueb della tiërra y da dedō unirà en 'ëila a te s̄franḡer l cë." A Diëva à ditt chel böl Die: "Tu arès truepp dulëures y duelies cun ti mutŏns y muosserès s̄tè sŏtta ti uem, che cumanderà de tè." A Adàm à chel böl Die ditt: "Percie che tu ès s̄cuttà su sulla us̄ de ti fënna, y che t'ès maià del lën, che t'ōve pruibì de maië, sarà la tiërra maladìda en ti lëur. Tu muessarès cun gran fadìa trè ti maië dalla tiërra, che te purterà s̄pinàcces y s̄pinacciàns – cul suà de ti fruent muesserès maië ti pan, finche te mōres, percie che s̄tueb ies y s̄tueb deventerès." Dopō à chel böl Die fatt a Adàm y Diëva en guànt de pöves y i à furnìi y pō i àl ciaccèi via dal paravìs terrès̄trè – ōra, ulà che i à messù laurè cun suà y fadìes, patì y da dedō murì. NB! Chës̄ piccià à fatt dann nŏ mèdrë a Adàm y Diëva, ma a dutta la ḡënt, percie che dutta la ḡënt, encie nëus, vën ca da Adàm y Diëva y èrpa culla natura ënche ches̄ piccià, che se tlama l piccià "ŏriginèl". La Madōnna sëula ie res̄teda zënza piccià ŏriginèl, percie che ëila fōva des̄tinèda a deventè l'ŏma del Salvatŏr.


53


L piccià ŏriginèl vën las̄s̄à dō cul Battëisem y chi che ne ie battes̄à, s̄e fŏssa ënche l plu pitl, ne pō ruvè a paravis a udëi chel böl Die. Chel böl Die ie s̄tat misericŏrdiŏs̄ŏ cun Adàm y Diëva y i à empermettù en Messìa ŏ Salvatŏr, per nes deliberè dal malàn y dall'infìërn y per nes giaurì l paravìs.


La fràbica del ciampanìl de Babel y l s̄cumenciamënt d'adurè i dieies fauč.


I des̄endents̄ de Nŏè vivŏva da prima tella gran planùres de Sènnaar. Fina entlëuta fōvel na sëul lingua (rus̄nèda) sulla tiërra. Dō che la ḡënt s'ōva en s̄tragràn mesùra aumentà, ài ditt un all'auter: Unìde, frabicŏnse na zittà y en ciampanìl, che à la pizza fina al ciel – y faḡiŏnse inuem, dan che ugnŏnse s̄partìi per dutta la tiërra. Per frabichè ches̄ ciampanìl ài tëut pantàn della tiërra y là bruḡià tel fuec y per mauta ài tëut rès̄a della tiërra y à s̄cumencià a frabichè. Ma Iddie à fatt ḡì en nia si fè supèrbe. Ël à ditt: "L ie na sëul lingua (rus̄nèda) de dutta la ḡënt sulla tiërra – s̄turbŏnsi si lingua, ch' i ne pōssa plu s'entënder un l auter!" Per chës̄ ài pō messù las̄s̄è de frabichè y ie ḡits̄ un en dō l auter d'un y dell'auter viëres. Da chës̄ vën ca, che l ie tan de pōpuli y tan de parlèies. La zittà, ullà ch' i ōva s̄cumencià a frabichè, à l inuem "Babel", che vuel dì "S̄turbà". Dai trëi fiŏns de Nŏè Sèm, Cam y Jafèt ven z̀ën ca dutta la ḡënt della tiërra. I fiŏns de Sèm ie res̄tèi tell'Asia y da dëi vën ca l pōpul d'Israèl; i fiŏns de Cam ie ḡits̄ per gran pèrt del viëres dell'Africa; i fiŏns de Jafèt ie unìi tell'Europa. Tōs̄ à pō dutts̄ s̄cumencià a se des̄mincië Iddie y a adurè empö de Die la cröatures: l surëdl, la luna, la s̄tëilles, i uōmini, i tieres, si ënche imagines de lën, sass y mitèll. Per cas̄tic à pō chel böl Die las̄s̄à prō, che i ie s̄tats̄ adurbèi da si pas̄s̄iŏns y che i ie tumèi fŏr plu y plu sŏtt t' i piccëi y vits̄ d'ùgni sōrt – ens̄ì che i ie ruvèi a sacrifichè ai dieies fauč ënche persŏnes. NB! Iddie dà de cŏntra ai supèrbes̄ y dà la grazia mèdrë ai ŏmli – y s̄e Iddie ne dà si grazia, iesen en pericul de tumè te dutts̄ i piccëi.