Storia di Santa Genoveffa/XII

Da Wikisource.
Vai alla navigazione Vai alla ricerca
Capo XII. Cicch’el i tocca ciamò a Genofefa

../XI ../XIII IncludiIntestazione 12 marzo 2016 75% Da definire

Christoph von Schmid - Storia di Santa Genoveffa (1810)
Traduzione dal tedesco di Jan Matî Declara (1878)
Capo XII. Cicch’el i tocca ciamò a Genofefa
XI XIII


[p. 60 modifica] Dea ch' 'l mūtt s' ponō adora e dormī tres dutta noutt, restā ella solitaria t' la caverna a scūr. Ah! (dijōla gonot tra sè) pudessi avei na lincerna, che cung sua lum amabile mè fajess' chest' abitaziung scura manco inc'rsceŏra e el mè paress' d' est'r felize, s' i ess' 'ng bung liber, ling e roda da firè! E t' mia contēa elle pou vigne appletta la plou pura e stletta, ch' à dutt chest, e in chestes ores d' la sera ělla pro suus compagnes tena stua cialda a firè, o d' lungia fuc a passè ia 'l temp in cuntamentg' dalla orella curta." Impò i passā chisc' pingsirz dall' inc'rscimung, cang ch' ella ŏta al Signur Iddì dijō: "Ci fortuna pō est'r compagna a chella, d' sè cunesce Os, o mi bung Dio! e in veritè zenza d' Os, nè mè podessi oje a d' gungn', zeinza d' Os fossi da dī andata te chesc' and'r zenza val confort. Mo Os, o Signur, somministreis all' uomo aiut o consolaziung te vigne zircostanza d' la vita." — Pūri chicche nè chir sua consolaziung pro Iddì. Ei sè mett in temp d' desgrazia alla desperaziung, e s' fesc' gonot la mort. — Ahi pūri desgrazià, pur avei arbandonè Iddì eſi da El eternament'r arbandonà. —

Capo XII.


Cicch' el i tocca ciamò a Genofefa.

Tan d' sajungs è passades una soull' a' tra colles medèmmes mudaziungs pur Genofefa e [p. 61 modifica]so fì; el ē 'l settimo ingvēr, e s' i atri ingverz nen ē nia sta tang crudi, sè fajō impò chesta ota sintì 'l freit terribilment'r. La munt e la val ē cuertes de na nevera tang alta, che les rames plou stersces di lengn's d' aica e d' pecc' se rompia soutt' al apeis. D'ban purvā la bona Genofefa de defenne 'l busc' d' la spelunca dalla nei, ch' orō dlunc ite; purcicche 'l vent freit e sottì 'ng sofflā de tratt a trat dagnara tres ite da nu e in grang quantitè. D'ban purvāla d' s'ascogne col picce al mì, ch' ella pudō, t' l grum d' must'l t' chel pure niccio, pur sè d' laccè manco, purcicch' 'l must'l bagnè dalla nei d'lacceā. La porta e la rama d' pēcc', ch' la curì, ē dagnara cuertes dana crosta blancia, dai pareis d' l and'r pingolāle d' lacceungs sceocche dal vid'r d'lacciè dena finestra: 'l cialt naturale d' la cerfa nè bastā plou a smorjelè chel f'rdung. De noutt urlā les olps dal freit, e 'l bosc ingherdenī dai urli d' i luus; quindi pērt pur 'l freit, pērt pur la pora d' gnì scarzada col fì, Genofefa nè podò plou mai stlù l' oud'l pur dormì. 'L mutt, dalla nascita ingsou auſè a puc e a 'ng crude nutriment, ana vita possibilment'r descomoda, nen ē tang zite dal freit; mo la uma, prinzipessa d'jintil sanc, tratta sou t' la comoditè te belles stanzes, nen' ē plou capaze d' resistè t' l crude d' chella caverna, e gonot dijōv'la cung legrimes, che d'lacceā t' l d' gŏre: "Ah, mi Dì! na tizza d' fuc [p. 62 modifica]

foss' pur mè, dlacceada te chesc' bosc, na spezial grazia dal Ceìl: impò, sì fatta osta orentè. 'L grang patì i ā desfigurè d' plengn' so mus jintil, a foſa, ch' el nen' ā plou so curù amabile, e somià 'ng mort: Purfing i oudli ā purdù 'l vì, e stē sŏtt, sŏtt, e laprò la ceìra seccia for d' m'ſura ā fatt d' chella Signura 'l retratt d' la somma m'ſeria.

A l' audei r'vada a 'ng te stato, dijō 'l picce fì cung legrimes: "Mia bona uma, cutang mudada, ch' seis a sè ciarè: i sè conesce presc' appena plou. Mi Dì, ci elle pa chesc'?"

"I sung amarada, mi fì, e moure zenz' at'r," disc'la pŏrtina.

"Morì! (disc' el) ci ŏle pa dì morì? I ne n' à ciamō mai aldì dijang' chesta parora."

Ella respongn' soung chesc'. "'L dormì d'venterà mi patrung, e i n' m' descedarà plou; mi oudli né udarà plou 'l luminus d' sored'l, tua usc' n' aldirà plou mia oredla, e chesc' corp resterà dagnara destenù ia pur terra freit, zenza s' moure, cina ch' el è frat e va in ceind'r. "

A chestes parores i salta 'l picce d'lung pittang in cear 'l col e seghita a scraiè: "Ah uma, mia bona uma, os dunca morì? ah! no, nol fajede!" E ella: "No pittè, mi caro fì, ella nè sta in mè d' vire o d' morì: mo el è bengn' Iddì,

ch' ŏ, ch' sungſe, [p. 63 modifica]vignung d' nos, sottopostg' alla mort."

"Iddì! (scraiel plengn' d' morveia) mo n m' ais dagnara ditt, ch' Iddì è tang bung? e sella è ingsceou, cò pol' El lascè prò ch' morīſe? Iou nen ess' 'l cour ci d' fa morì 'ng picce viccell nè."

"El è vei, mi bung picce, el è vei, sceocche tou nè t' desses pro a mè d' morì, e nè t' mè podesses accopè o fa morì, ingsceou elle pou incie 'l Signur, ch' vi eternament'r, ch' nè fesc' chesc', e El nes à incie a nos conzedù na vita immortale; mo chesc' t' messi spieghè. T' as udù, che la iesta vedla, ch' i m' à despiè, ai tratt immalora, dea, ch' ella nè varò plou nia, cang ch' Iddì m' n' ā regalè na nouia; bengn' dunque, ingsceou lascearai ci iou tomè illō chesc' corp mortalè, ch' jarà immolora, desco la iesta scarzada, mo i jarà sou dal Pere in Ceìl, che mè darà col temp 'ng n' at'r corp, plou bell e plou nob'l d' chesc'. O! lassou in Ceìl cutang felize ch' i sarà, 'l freit nè mè d'laccearà plou, i nen' arà d'guna marattìa da sopportè; illò no legrimes plou, no sospiri in eterno, al contrario, soulles penes d' chesta vita gnarāle ligrezzes d' Paraisc'. Iu pēr la terra è 'l Ceìl sceoucche l' aingsceuda all' ingvēr; anzi 'l plou bell dè serengn' da d' aingsceuda è, in confronto alla bellezza e alla lum d'l Paraisc', nia ploucche [p. 64 modifica] na noutt crudia e foscea d' ingvēr. Illò pō r'vè 'ng dè chicch è bongn' e fedeli a Iddì.

"Uma, i gnarà cung os; i n' ò r'stè iou inant'r i bur lŭs, che nè da d'guna resposta s' ang i baia addōs: i ò ci iou morì, e lascè chesc' corp mortale." "No, mi caro fì (respogn' Genofefa) a tè t' tocch'l d' ste plou dì soung chesta terra, e s' t' arràs m'nè na vita religiosa e da bengn', gnaraste 'ng dè cummè a Paraisc', purcicche t' messes pa pou ci tou morì. Sengn' dà a ment, cicch' i à ciamò da tè dì: cang, ch' i arrà purdŭ la favella, e nen arà plou d'gung flě, canch' 'l luminùs d' i oudli sarà sparì, i sleff arà 'ng curù brūm, les mangs sarà starres, illaota spetta ciamò trei dis, spo, sigù d' mia mort, dal ri toff da frāt, ch' sè span pur chesta grotta, illaota spo arbandona pouma chesc' deſert, e ojete d' chel vers, ullà ch' el dà ſengn' sored'l: te dui o trei dìs, r'varaste fora d' chesc' bosc et t' arràs dang da i oudli na grang planura fertile, populada da plou mille uomini."

"Miliaia d' uomini! (salta fora 'l mūtt plengn' d' morvouia); mo iou à dagnara crdù, ch' sungſe nos dui susc' al mon; dea che n' m' ais mai ditt nia in tang d' temp: Ah! s' fosses bona d' gnì, jiſsung attira ai ceaffè." Ah! mi fì, meffo der chi elle ste, che nes à bandì te chesc' bosc, soutt alla crudeltè di [p. 65 modifica]luus, purcicch’ei nes orō fa morì mè e tè d’ buriada.“

„S’ella è ingsceòu, nè vai plou da chì (dijō ’l fì) iou minā, ch’ei foss’ duttg’ bongn’, sceoucche os mia bona uma: mo mess’ pa ci chesta jent morì sceoucche nos?“ „Zenz’at’r, (ē la resposta d’ Genofefa) purcicche la mort tocca a duttg’.“

Ei nel sa pa forsi nia, desch’iou nel savō denant; d’ fatt! i ò ji inant’r ei, e scraiè: „Uomini, r’cordesse, ch’ m’sseis duttg’morì; armendesse, senò nè godereiſe ’l regno d’l Paraisc’. M’ c’rderai mo spo?“

„Ei ’l sa, mi fì (disc’la) da dì ingcà ’l sai, mo impō nè s’ ōi armendè. Ei s’la vì t’la comoditè, purcicche illò i porta la terra bi fruttg’ delicatg’, che nen è da ceaffè t’ chesc’ bosc; illò ai derzades e bevandes der bones, guant in ceuff de vigne curù, e fornimentg’ i plou ricc’ e prezioſi, che slumina sceoucche les sterres. Ei vì t’abitaziungs all’inggrana, chi nè sung bona de te fa intenne; illò vale ite ’l cialt incie d’ingvèr, e ei nè patesc’ mai freit, e ei sa da illuminè d’noutt les ciaſes oramai sceoucche de dè. Impò n’elle puc’, che ringrazie a Iddì d’ tangn’ d’ benefizi, atri nè pengsa a Iddì, sè porta gonot odio, se offend’ ung l’at’r e sè critticheia cung grang marizia. El ’ng mour presc’ vigne dè ung o l’at’r, mo i atri [p. 66 modifica]nè dà a ment, e vi, desch' ei ess' da vire na eternitè soulla terra."

"Ah! dunque iou n' uress' pa plou ji inant'r chella jent, dea ch' ei è da peſo ch' 'l lù, e à manco cervell che nosta cerfa, che n' intenn' nosc' rajonè; sū bongn' buccungs nè m' imbratterà, plouttosc' oi mangiè in compagnia di luus, chè chisc', (tolando fora val furiùs) sela vi in pesc' tra d' sè, e sè mangia l' erba bell chitament'r de buriada. Chilò restarai dunque, pur ne r'vè t' les mangs d' uomini mariziusc'" "E pouimpò cung dutt chesc' messte ji, (dijō Genofefa) ei nèt' farrà nia d' mal. Ascolteme: cina a ſengn' ai rajonè cung tè solamentr d' nosc' Pere in Ceìl; ſengn' t' messi dì, che desch' t' as na uma, aste pa incie 'ng pere soung chesta terra."

"'Ng pere soung chesta terra?" scraia d' gusto 'l mutt. "Poi ci l' udei è l tō pur la mang sceoucche os? o elle invisibile, sceoucche 'l Pere in Ceìl?" Sè, mi caro fì, t' pudaras l' udei, e baiè impara." "L' udei e rajonè cung el," disc'l coung oudli, ch' verdō d' ligrezza; e spo plou chīt: Mo pur ci nè vegnel pa a nes ceaffè, e nes lascea susc' t' chesc' bosc? I spere ch' el nè sarà rì sceoucche l' atra jent."

"No, el è 'ng om da bengn', nè sa nia, ch' sung tè chesc' bosc, el nes tengn' pur mortg', crei, che sungſe gnùs accopà, e la [p. 67 modifica]jent i á dè a creie chesc' cung baujiis." "Ci elle pa chesc', i ne s' intenne?"

La uma continua: "Mintì è dì na cosa differente, da chel ch' ang pengsa e sa, pur ingianè valgungn'. Li uomini disc' p. e. ch' ei s' ŏ bung, intang nè sè poi udei: chesta è na baujìa."

"E pong pa fa chesc'? el nè mè foss' pa mai gnu in ment, (dijō 'l picce e scassà so bell picce ciè) O, uomini! os m'sseis verament'r est'r creatures curioſes e biſarres os!

"Intang to pere è ste ingiannè," scomancēa indò Genofefa; e i cunta sou pur m' nù dutta sua storia, tang innant, ch' el la podō capì, spo: "Veigheste chesc' anell d' or, ch' i porte t'l deit? El è appunto na sincunda da to pere."

"D' mi pere? ah lascem'lmo, ch' il posse naota considerè indertura. I ha udù trouppes belles coses d' mi Pere in Ceìl: sored'l, la luna, les ſterres, les flŭs; mo mai ciamò nen ai udù val d' mi pere soulla terra." — E spo che Genofefa s'l ā tratt dal deit, e il ā dè, seghit'l: "O cutang bell, ch' el è! à forsi mi pere ciamò val atra bella cosa, da mè fa 'ng regal incie a mè?"

"Sè, e trouppes (i respong la uma intang ch' ella tol l' anell zuruc;) cang ch' i sarà morta, t' tollaraste tou chesc' anell, che denant nel' ŏi to fora d'l deit, e in chella maniera, [p. 68 modifica]

ch'i ame iou chesta sua r'cordanza, i desste ci tou mantignì amur e fedeltè a to pere cina alla mort. Ah! zerto mi amur ad el è puro interminabile desch' l' or d' chesc' anell, che nè s'finesc' inniò, ed è 'l vero simbolo d'l eternitè. Dà a ment fì: tantosc' che t' saràs r'vè inant'r jent, damana dō 'l conte Sigfrid (ch' è l' innom d' to pere) preia, ch' eì t' mene da el, mo nè dipa a degungn', chè, ch' t' es, o da ullacche t' vegnes, e cicche t' ŏs dal conte, e n' i mostrè l' anell a d'gungn'. R'vè ch' t' sarās alla p'rjanza d'l conte, sporji l' anell, e di: Pere mia uma m' à m'nè da os cung chesc' anell pur s' fa udei, ch' i sung osc' fì: dang puc' dis àla stlutt i oudli pur dagnara: ella s' mena ciamò 'ng addio, e s' fesc' a savei pur boccia mia, ch' ella è innozente, mo s' perdona, colla speranza d' s' udei indò in Ceìl, dea ch' el ni è ste conzedù cajou: desses m'nè na bona vita in pesc', no pittè pur ella, mo avei cura d' mè — Nè tè desmentiè, mi fì, mo diile, ch' i fō innozente, e ad el fedele, che tale m' essi mantignì a cost d'la vita; anzi pur chesc' l' ai ci purduda. Assigureiel, che al moment d' mia mort tang ch' i t' ame tè, ami ci el; cunti mia vita te chesc' d'ſert; preia, ch' el leve da chilò mi corp mort pur 'l sopolì t'l sepolch'r d' mi antenati, purcicch' i 'l sung tres degna, s'mia, che li uomini m' ha tignù pur desonorada." [p. 69 modifica]"Ciamò na cosa: i à pou ci iou, sceoucche tou, pere e uma soulla terra, mo, o grang Dì! ... i nè sà s' ei à tignì fora 'l colp d'les crusc', ch' iou i à fatt zenza mia colpa. Pur at'r s' ei foss' ciamò in vita, preia to pere a t' cundù da d' ei, ch' ei t' veiga sigù cung ligrezza e sè desmentierà les affliziungs, ch' ei à aibù sett angn' pur mè, purcicch', o mi Dì! pere, os m' l' ais sigŭ perdonada; mia cara uma, os m' ameis ciamò, dopo ch' ais dè tang d' legrimes pur osta fìa. Ah! s' i s' pudess' ciamò naota abbraccè denanche morì; s'savesses mia esistenza, esses pou 'l medemmo desiderio d' mè; mo os tignīs', ch' mi corp sii belle valgo frat te val busc' te chesc' bosc ascognù. Impò mè consola immensament'r la speranza, d' s' udei ingdò in Ceìl, luc d' ligrezza zenza fing; zenza chesc' confort fossa les penes d' chesta vita insofrìbiles pur nos, e la desperaziung nosta arpejung. Tou t' pittes, fì, t’ pittes? Perdona, s' mies parores t' fesc' mè; mo se t' perdes na uma, ch' t' o bung, 'l Ceìl t' darà impede me 'ng bung pere, che t' ama tenerament'r zenza dubbio, t' strengjerà a so cour, t' bajerà, t' nominarà so fì, tè d'amanarà scrupulosament'r cunt d' mè, e sè desfajarà in legrimes d' ligrezza e crusc', dutt adum."

'L sed’lott e les legrimes i soffoia la usc', e ella s' lascea ìa soul plomac' d' must'l indeblida dal scommoviment, dalla re