Storia di Santa Genoveffa/XIX

Da Wikisource.
Vai alla navigazione Vai alla ricerca
Capo XIX. Golo

../XVIII ../XX IncludiIntestazione 12 marzo 2016 75% Da definire

XVIII XX



[p. 122 modifica]

CAPO XIX.


Golo,


Gang ch’ei s’ung jg dalla stanza d’Genofefa, oro duttg’incie na otaudei Golo. Pur sentenza criminale ele cundann^ alia mort, pur [p. 123 modifica]

colpa d' calunniatore, infedele, e d' trei omizidi, ch' el ā aibù l' intenziung d' commette, quindi i toccāle d' gnì scarzè in cat'r pērts da cat'r bos; mo pur interzessiung d' la Signura compassionevole 'l conte i ā scinchè la vita, e mudè jou 'l castigo in p'rjung perpetua. 'L soldà d' guardia, ch' i 'l messā lascè udei a jent, nen ā ng n' ora d' pesc', mo el nel fajō nia ingērt e dijō: "Gnide, che soung stua d' la contessa aiſe udŭ 'l vero retratt d' l innozenza e virtù, considerede t' chesta p'rjung l' immagine d' l picciè e d' l vizio."

El jě dangfora cunung chent'l e 'ng smazz p'ſoc d' tlěs, e el sgricceā a duttg' belle ad aldì 'l raugnament d' la grang porta d' ferr, e ciamò plou tromorai a udei la figura d' chel ch' ē t' i ferz intang che la lum fajō luminus in te p'rjung. In veritè, Golo ē spaventùs da udei; sterri in tlottes pingolā i ciaveis fosc' jou pur 'l frunt, e la berba lungia, ch' arjunjō cina al piete, fajō ciamò plou da sprigorè chel mūs smort, in curù, ch' sommiā i pareis d' la p'rjung, e sū oudli fosc' sciavà soutt luminā sceoucche bureis da fuc. La ria coscienza 'l tormentā in na maniera, ch' el gnē fora d' sè, spo p'tāle d' l ciè t' chi murz, colles morones soul salajei e urlā terribilment'r. Cang ch' el ē spo pro sè istess gnēle cung baià, ch' fajō pora a vigne anima da bengn'.

"Matt, mille ŏtes matt!" scraiāle, "guai a ung, che s' despartesc' da Iddì, e i deura 'l cour [p. 124 modifica]alles ries passiungs, ch' i soffieia la usc' d' la coscienza. El sintirà 'ng plajei falz, miſerabile, trappulung, e dō i vegnel 'l pentiment e la m'ſeria, el pesta soung flŭs, mo spo plunf'l t' l frignung soutt alles m'demmes flŭs ascognù. Guai a chicche va do i plajeis proibīs! El mina d' r'vè pro na ceŏscea d' rouſes, e couie 'ng ceuff, intang mett'l la mang souna bisca da tosser, ch' soffla, s' ingroppa in mille rōdes, l' astrenc' e 'l scherza zenza dè dŏ, cina ch' ella nel l' à fatt intōcc'."

S' mīa, ch' ang l' ā assigurè plou ŏtes, damanāle impò gonŏt indò. "Elle dunque vei, ch' la contessa è gnuda ceaffada, e so fì? èle vei, o ai iou sommiè? No, no, el nen è 'ng semme, ella è in veritè tale, e i sung sigù, purcicch' ais da savei, ch' Iddì è terribile in fa vendetta, El i à fatt ledi da chesta p'rjung, pur m' caccè ite mè. Sé, a chilò, ullacch' i sung sdraiè, soung chesc' salajei, ch' i batte cui pungn's, ē zaccang Genofefa sentada; ſengn' m'n' anadai, ch' Iddì è giust."

Datrattg' scraiāle indō: "Gneiſe dunque a m' dō, sillagrizidì? mè m' neiſe alla mort? attira vegni, (e levā sou); i à sacrifichè na uma innozente, e 'ng pure bambing, i m' la meritada, ch' el m' vegne taiè ia 'l ciè; iou à macciè la terra d' sanc zenza maccia, e ciarei a mies mangs sura ia e sott ite dutt in sanc, e 'l ru d' miis legrimes nen è bastang d' les lavè nettes. El è ora ch' 'l mi d'gorre soung [p. 125 modifica]plazza d' giustizia; i sung pronto; mille ŏtes plouttosc' morì soutt alla manara, che tignì fora plou dī chesc' torment chilò (e mostrā soul cour) chesta rabbia, che cova caìte."

Cang ch' el gnē davert la porta d' p'rjung, i ciarāle datrai fitt alla jent, spo scraiāle cunung bur riament: "Dert, seiſe ci os finalment'r r'và ite: incie os, da ostes ries inclinaziungs trasportà, ais sedott l' innozenza. Co no? lascede udei ostes mangs, s' elles nen è moles dalles legrimes doloroses, d' na uma infelize, e intentes da sanc deng pure bambing. Nelles ureiſe mostrè sou? Nè s' ingfideiſe a les mostrè ca ah! . . . I sa bengn', ch' seis colpevoli, ch' ostes mangs a pēr d' les mīs è spurciades d' sanc e legrimes: meriteis ci os castigo. Gnide ite, gnide chilò, ve! chilò, meffo der chilò elle osc' post. A mè, a mè, chisc' malfattori m' alda a mè."

Ad aldì chestes, i piccei mittungs s' t'mō e ascognŏ 'l mus t' l gormēl d' la uma, gioventù, d' ung e l' at'r sesso, impormettō, d' s' mantignì la coscienza netta dal malfà, ch' è chel, ch' mena a te m'ſeria spaventoſa; "plouttosc' urungſe ceaugnè raìsc' e erbes cung Genofefa innozente te bosc, che gode les festes da ball e les mangiaries d' Golo soung ciastell cuna ria coscienza, e finì tang malament'r." E in stlù pro la porta d' ferr, dijō 'l soldà d' guardia: "Ais r'jung mia bona jent, se 'l vizio nè fínesc' tang spaventoſament'r soulla terra, arrall' in