Memorias

Da Wikisource.
romancio

Balthasar Arpagaus Indice:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu Memorias Intestazione 27 giugno 2020 75% Da definire

Ilg protocoll della extraordinaria radunonza De Capol
Questo testo fa parte della raccolta Rätoromanische chrestomathie
Vol. IV

[p. 594 modifica] [p. 595 modifica]

BALTHASAR ARPAGAUS.

[Memorias.]

(Ineditum nach Ms. Lug.)

[f. 1b] Quei ch’jeu seregordel vi jeu requintar, jeu erel ius cun plirs giuvens en Frontscha /. Lyon ./ per encurir leu survetsch tier enqual casa sco biars de nos grischuns van, aber nus vein nuot survigniu e stoviu turnar anavos en la patria, nus vegnin pia en la Schwizzera, sch’eren ils franzos che vevan ujarra cun ils kaisers, schon leu se resai vi e neu, nus vegnin a Schwyz per ira la via cuorta e sil bien marcau a casa nomnadamein per vuler vegnir dil meun de Dursèra en Surselva, aber ils franzos lein nus bucca passar, nus stuein turnar anavos, vegnin a Turitg e survegnin leu scartiras de recomendaziun per puder passar per Cuera, jeu vegnel pia dil meun de Ragaz alla Pun Zol (Zollbruck), leu en ils kaisers serasai per tut entuorn tier quels eran era eung in gron diember truppa nazionala u compignias de quellas vischneuncas leu entuorn jeu cregel sut comando de barun Heinrich &. Ils kaisers fermen mei jeu muossen la scartira, aber ei vulten nuota crér, ei examineschen mei ora sur de tut, e jeu fus bucca vegnius libers senza agid d’in compatriot, che s’enflava leu denter la truppa nazionala il qual enconoscheva bein miu bab e saveva ch’el era in [f. 2a] della partida dil kaiser, ussa sin talas notizias lein ei mei liber, aber ils grischuns leu vulten dar a mi buis e far giedar els, quei vai jeu bucca fatg e sun ius a casa tier miu bab, da quellas uras podevel jeu esser velgs 22 oñs. Ei era duas partidas, ina franzosa et ina dil kaiser, aber quella era pli ferma, il pievel tier nus era portaus per il kaiser; biars vigneven nomnai franzos senz’esser e schai veven mai surviu en frontsch’ina gada ne l’autra sch’era ei schon avunda per esser suspettaus e persequitaus, basta ei era in temps de partidas, ils kaisers eren schon en la tiarra vegni zacu per il tard dil autun vi, prezis il meins savess jeu bucca giir, aber il autun ora sil tard, quei bein; ei vegnen si la Cadi et en Longneza, statten leu tut unviern tochen ils 6 de Mars; a Combel, Villa, Morissen vein nus giu circa 86 umens cun lur offiziers e quels vevan fermau il zen gron de Combel, Pleif e Lombrein tocchen ch’ils franzos én ruts en la tiarra. Ils 6 de Mars rumpen ils franzos en; Loison vegn sur [p. 596 modifica] il Crispalt en Tujetsch - Mustèr, vegn leu battius e sto se retrèr anavos sur il cuolm. Co ils della Cadi han leu tractau ils franzos, las morderias ch’els han comess ei ina stgarschur ch’in po bucca giir avunda et els vegnien schon a havér udiu de quei, main pia quellas caussas sgarscheivlas sur ora. Aber ussa vegnien ils franzos cun forza, General de Mont vegn sur il cuolm Cunclas e betta ils purs ch’eran leu Tumein entuorn duront ch’el ei leu a Tumein, vegn ei notificau ad el che Loison segi a Mustér totalmein battius sin quei semett’el cun sia armada sin viadi encunter Surselva. Eilg madem temps batta general Massena, ch’era a Ragaz, il general Auffenberg dil kaiser anavos tocchen Cuera e fa el prischunier leu daven seretrein ils kaisers per la Gedina el Tirol. Denton haveva general de Mont l’ordra da siu general de devisiun Lacurb, ch’el /. Mont ./ cun sia brigada degi metter tut Surselva en fiug e floma per vendetgia dil mal daventaus si la Cadì cun la truppa de general Loison, e solettamein allas supplicas et al rogar de general de Mont ha Lacurb retraitg finalmein quella ordra destructiva. El va pia vinavon viers Surselva, sia schuldada spimava de vendetgia, aber cun sia prudienscha, cun siu quittau ei tut vegniu scheniau, aber sutmissiun stueva vegni prestau ad el, e quei ei si e si daventau tochen Glion. per la Cadi udev’in ch’el vess d’ira vinavon — ; alla vallada de Longneza sia vera patria, termett’el en in avis de sesuttametter a sias ordras, aber ei vegn nagina risposta. el dat il secund e davos avis de comparér sin talas uras a Glion en la casa nova siu loschament, tier el cun l’empermischun de sesuttametter, e nun quei vegni el a stuer vegnir en la vallada cun sia armada. /. necessitas non habet legem ./ Il oberkeit vesend nuot auter posseivel, termetta ina deputaziun cun conpleina auctoritat tier el. Quella comissiun nè deputaziun constava or de treis sigrs, oravon capitani Gion de Mont de Villa, capitani Peder Antoni Arpagaus de Combel e mistral Gelli Blumenthal de Villa. L’armada ei a Glion, passond la deputaziun leu a tras, prenda la schuldada cun forza davend il tegien de capitani Gion de Mont il qual vestgius en militair mava oravon cun la deputaziun [f. 2b] tier il general a casa nova loschaus, leu arivai dat il general alla deputaziun ina terribla strapezada cun plaids sur il tard comparer e schar el spitgiar sin risposta, uss aber saveis vus turnar a casa e jeu vegn bucca a vegnir en Longneza aschinavon sco vus veis portau quella declaraziun dil oberkeit. La deputaziun passa giu, el aber dat in enzena d’avis agli sigr. capitani de Mont de star anavos tier el, quei daventa e suenter esser els dus persuls, selamenta capitani de Mont de sia strapazada dada e garegia ch’el procureschi siu tegien che la schuldada hagi priu davent dad el, quei daventà tras in zedel sil moment, tuccont tier la strappazada hagias nuot per mal, jeu vai quei stoviu far avon ils [p. 597 modifica] fauters a motif da nunpartischontadat et era per far vér che jeu stoppi esser cun tuts tutina, aber tutta dumeun e mintgia moment mav’jeu sin finiastra per mirar sche vus vignievas, ei era a mi bucca a cor de vegnir en e tonaton stuev’jeu sche vus vignievas bucca ora, pertratgia ti co ei battev’a mi il cor e con malpazients jeu erel schi gitg sco jeu vasevel bucca vegniend la deputaziun. Ussa passa el per la Cadi si, la humanitat ch’el ha leu demussau, il schanetg ch’el ha giu cun bagetgs, rauba, persunas senza nuot sponder seun, merittassen ad el gron laud, la schuldada era furiusa da vendetgia et ei lev’in cor grischun de retener quella, e fus ei stau enqual auter general sche paupra la Surselva leza gada! Turnont il general engiu della Cadi a Glion eis el vegnius a Vella en visitta al landrichter Chr. de Mont e fargliuns, ha regalau ils mats de Villa, che vevan ad el leu sesend sin in bi cavailg grisch, fatg ina salva d’honur. El va a Cuera, el Tirol vegn leu grevamein blassaus &. /. Il bab dil general veva nom Peter, il tat era landrichter Joh. Heinrich de Mont a Villa, tras quel po Peter siu felg sr entrar en survetsch della garda schwizzera a Paris, sco litinent, et el se merida a St. Germaine, distant 4 uras de Paris, cun ina franzosa e schendra cun quella dus affons, in quel che daventa general, l’auter ina feglia bein educada e maridada a Paris, consequentamein ha il general per sia muma ina franzosa e bucca ina d’Acleta sco ei vegn faulz pretendiu de tals che han bucca l’inconischienscha originala. Sco giuven spiritus affon vegn el priu da Paris enora en sia veglia patria, il sigr de Leuenberg siu parents lei ell studiar a Mustèr e Faveras, carschius si vegn el litinent el regiment Vigier et ei leu dil temps della revoluziun de Frontscha sco adjutant major decoraus schon lura cun la crusch de S. Lui. Suenter la dissolaziun dils regiments schwizzers tuorna era el a casa, visita ses parens a Leuenberg e Villa, seresolva d’ira survir sut la naziun per bucca perder tut siu survetsch anteriur e per bucca star malnezeivlamein a casa et aschia ha in schabetg manau el tier l’auter, ina ujarra tier l’autra et era en la Helvezia. Ieu tuornel puspei anavos tier ujarra e zwar tier las preparaziuns dil landsturm: Oravon veven ils franzos tut fatg dar giu las buis — ils kaisers se restegiavan de novamein per vegnir en cun forza encunter ils franzos, il landsturm sepreparava dischiussmein. Il 1. de Maig [f. 3a] obtegn Lombrein novas giu della Cadi /. Lombrein confinescha tras las alps cun la Cadi ./ ch’ils kaisers quintien rumper en la tiarra, ch’ils purs degien lavar si, la Cadi segi schon en pei — e Longneza degi era lavar si, quella nova porta a Combel tier miu bab, mistral Hercli Antoni Cabalzar de Lombrein il enprim, sin quei lein er clomar mistral Albin de Tersnaus, han cusseilg, suenter concluda il oberkeit de Longneza unanimamein che tut degi ira a [p. 598 modifica] Richenau. Quellas novas en vegnidas partezipadas als de Longneza giu della Cadi e bucca dal Tirol, forsa én ellas da leu dadas per la Cadì — quei sai jeu buc, aber a nus buc.

Ussa se muenta il landsturm, quels de Lombrein vegnien cun furia neu adora, tut va, anavos stat ei mai pauchissims umens velgs, las vaccas ston las femnas giedar mulschér; en schi numerus diember sto tut marschar daven, e tgi che fus bucca ius vess rischcau la veta — a s. Murezi se rimna la massa de pievel cun tuttas sorts uaffens et instruments, era cun hartas de sointgs sin las capiallas ina part et quei plischeva buc als reformai; leu sper quella baselgia tegn il pader Tumasch in capuziner e farrer de Combel /: in gron theolog et in um fetg exemplar en tuts graus il qual ei morts leu a Combel:/ in oreifer bi priedi evangelic a quei pievel. Leu daven se muenta pia il pievel cun la benedictiun dada de pader Tumasch, vinavon enviers Glion, sco feldprediger mava kun els sigr Durisch Alj de Tujetsch da quei temps caplon a Pleif, in um infelti; arivai a s. Martin de Glion leu en quella planira, vegn fatg halt per leu spitgiar tocchen ils della Cadi fussen era arivai leu de l’autra vart dil Rhein, pertgei nus essen leu stai ora avon l’arivada della Cadi finalmein en ils della Cadi era stai arivai, ussa vegnien pia deputai giu en Glion en nom de Lomneza miu bab mistral Gieri Arpagaus, mistral Albin e mistral Hercli Ant. Cabalzar tier ils caps della Cadi e della Foppa ch’eren leu sco Kriegsrath, per regolar giu co ira vinavon. Tgeinins eren leu a Glion sai jeu bucca pli, las ordras vegnieven aber dadas dals comandants Schmid, Palì et — — . Denton tegn sér Durisch il nomnau feldprediger a St. Martin in priedi schi miserabel, ch’ei ha muncau pauc ch’ei rumpi ora ujarra de seun leu denter il pievel, ventira eis ei stau gronda de poder quietar las partidas e prevegnir a mazaments, d’engraziar vein nus quei a capitani Peder Ant. Arpagaus che fa attens il pievel che aschia segien ei pers figiend tals acts de disuniun schon sin via denter els. Il feldprediger veva dovrau denter auter malprudent la sequenta [f. 3b] miserabl’expressiun en siu priedi „l’enprim lein nus far giu il tgiau cheu als franzos avon ch’ira pli lunsch“el manegiava quels della partida franzosa — sin quei dat ei rumor e sil moment fus ei flassiau seun.

Longneza ha pia l’ordra d’ira tocchen Versomi, leu ordras de star eri. Tocchen leu ei la massa ida, la noitg leu, e suenter ferton che nus udeven a Trin (Porclas) sigieton, essen nus silmeins la gronda part ira vinavon a Banaduz e Richenau, e mai il pauc ei turnau anavos et iu de Trin. Co ei glei passau a Richenau saveis vus schon.

Nus vein pers 13 umens da Combel, Peiden ha pers 6 — Villa 4 40 cun in iester nomnaus Luregn che seteneva si leu, Morissen 1 — Degien 2 [p. 599 modifica] & & & quei ei aschia vér; Lombrein ha pers 10 umens cregiel jeu, tschellas vischneuncas sai jeu bucca prezis cons ellas han pers, aber Camuns e Duin nagins de mia savida. &

Quei era temps, o tgei schnueivlas caussas.