Storia di Santa Genoveffa/XIV

Da Wikisource.
Vai alla navigazione Vai alla ricerca
Capo XIV.Ci fesc’ Sigfrid?

../XIII ../XV IncludiIntestazione 12 marzo 2016 75% Da definire

Christoph von Schmid - Storia di Santa Genoveffa (1810)
Traduzione dal tedesco di Jan Matî Declara (1878)
Capo XIV.Ci fesc’ Sigfrid?
XIII XV


[p. 80 modifica]

CAPO XIV.


Ci fesc’Sigfrid?


Cang' che 'l conte Sigfrid t' la fŭria d'l senn, impiè sou dalles calunnies d' Golo, sott'scriō l' indegna condanna d' Genofefa ēle ponù t' so proprio zelt (ūtia d' drapp soul campo d' verra) amarè pur na firida, intang che Guelfo, (so portaermes, e ved'l compagn' tles battalies) plou ores da lunc' dall' armada tignō cung su cavalieri la serrada tena strentura d' na val. Appena lade da chella posiziung elle r'tornè all' armada, e saltè zenz at'r al zelt d'l patrung, pur s' íngformè d' sua sanitè, e Sigfrid i cunta atira cicch' el è suzzedù. 'L nobil veccio spordù e stlarì a chesta novella disc': "E ci mai aiſe fatt, mi bung signur? Soung mi ciè blanc oi dè jorament, ch' ella è innozente, che 'ng n' anima tang d' vota, e tratta sou cuna te premura nè d'venta ria teng colp; signur, c'rdede chesc' tang a mia sperienza da vedl. Golo, all' ingcuntra è pessimo, plengn' d' marizia, e i n' à mai pudù capì, cocche os pudōs tignì val sou na te persona. I sa bengn' che a forza de crazzè la sella s' elle slaichè intirmentr in t' l cour; mo c'rdemla na ota a mè, chel che sè lalda dant e dò, e a ousc' oudli fesc' comparì dutt bung e dert, chel è osc' nemico, e lapprò sè desprijel te so interno, purcicch' el nè va at'r, che soung so interesse. [p. 81 modifica]

Ploutosc' è osc' amico chel che sè disc' la veritè, incie cang ch' ella nè sè comoda. Ascoltede mia supplica, mi caro signur, e ritirede la sentenza, fatta zenza trou massa puc pungsè. Ah mi Dì! A ci nè s' àle mai lascè trasportè mi bung patrung! El, che 'l tigniss' pur 'ng grang delitto, condannè l' ultimo suddito zenza l' aldì denant, el pronunzia la condanna cuntra sua pia e fedele signura, zenza, ch' ella sè posse despleidè. O gornede na ota osc' senn infelize prezipitŭs, nen aiſe bell' aibù plou gonot gausa da sè pentì pur chel? e i m' teme, ch' 'l plou mal l' aiſe ciamò urtada chesta ota."

L' conte confessa, ch' el s' è surasaltè, mo el stē impò inant'r duus, cal sarà 'l colpevole, la sposa, o Golo benefichè; purcicche la lettra d' chesc' ē tang plena d' baujīs fines e furbes, 'l postier pur chesc' affare 'ng cabulung tang mariziùs, e confermā dutt cuna sinzeritè tang da ingiannè, ch' el à bastè a sverceiè d' plengn' l' conte. Impò à Sigfrid ciamò in chel dè medesimo m'nè 'ng currier a Golo coll' ordine de fermè Genofefa semplizement'r t' sua stanza ingcina ch' el gnarà d' ritorno, mo d' nè la molestè zenza in d'guna maniera, e de n'i lascè mancia d' val. Al mess i consegnel so miù ciaval, col comando d' i dè spromm chel tang, ch' el po, e na bella somma d' grosc' i āle impormettù pro, s' el r'vā a [p. 82 modifica]

ora e temp al ciastell e gnē cuna resposta suffiziente.

D' mezz ch' ē chesc', sè dē 'l conte vigne dè plou alla mancogna, cang pungsāle all' innozenza d' sua fomena, spo tignīle indō pur impossible, che Golo, ch' ā aibù tangn' d' benefizi da d' el, fossa ste capaze d'l' ingianè in na maniera tang crudia; ingsceou ē so cour continuament'r tormentè dal dubbio e dall' inzertezza tiranna. El n' i passā ia ora dal dè, ch' el nè m'nass' Guelfo a udei se 'l currier gnē, no ora d' noutt, ch' el pudess' stlu l' oud'l. Finalment'r èle r'vè la r'sposta, colla novitè, che Genofefa e so fì è gnūs accoppà in nascundung t' bosc dō l' ordine d'l conte. Chesc' ē ste sceoucch' ang i ess' portè sua propria condanna; el stē illò t'la scuritè d' sūs crusc' zenza partì parora, intang che 'l veccio e brao Guelfo lagrimā, e duttg' i cavalieri d'l Grof abinà soung usc' d' so zelt maledī Golo, e jorā d' fa vendetta.

Sigfrid ē ste 'ng bung pezz amarè pur sua firida: tang ploucche 'l scommoviment e i rimorsi intardivā la sanitè; mo appena varì àle damanè e ceaffè urlaub dal rè, purcicche i Mori ē affatto desterminà, e nè, fajō plou pora. Cung pressa àle dunque arbandonè l' armada, e s' à m'tù in strada d'buriada cung so fedel Guelfo ei braui soldàs verso sua cara patria. [p. 83 modifica]

D'e noutt tērt elle r'vè a na piccera villa, ch' aldī al ciastell, e chella bona jent, ei, elles, piccei e grangn', duttg' saltā fora d' suus ūties poortines, cung grang lamentaziungs: "Bonissimo signur, eccellente signur, ah la desgrazia spaventoſa! La bona contessa! . . . Golo, Golo infame!" . . . 'L Grof sbalzè dal ciaval, saludā duttg', i toccā a vignung la mang, e damanā cocch' ella è passada al ciastell temp, ch' el ē ste d'mezz, e aldī d' les bones operes d' Genofefa e d'les scelleratezzes d' Golo.

Desturbè e ceaugnè t' so interno a chestes novitēs, i àle dè plou spromm alla cavalleria, pur r'vè ciamò d' noutt a so palazz, ch' fajō da lunc' udei duttes les finestres illuminades, e al r'vè plou da vijing aldìle da illò arlerc na musiga streppitosa. El ē meffo der in che serra, ch' 'l maest'r d' ciaſa tignō 'ng bell grang pāst cung su compangn's, soulla speranza che 'l conte moriss' da sua grang firida; minā dunque d' est'r belle patrung d'la contea, e porvā de soffiè i rimorsci de coscienza t' l rumù d' les ligrezzes, e in d'vertimentg' indol'atr. Mo dutt de ban, purcicche intang ch' el stē sentè alla magnifica meſa, i servidùs s' la sbighignā:

"Da ament, se nosc' bung grof mour, nen elle dubbio, che Golo te chestes zircostanzes nè ruve a so desengn', e d'vente nosc' signur; mo iou n' oress' pa est'r ing el: ciara mo, cocch' el è desturbè." "T' as rejung, el nè po sintì [p. 84 modifica]'ng pude ligrezza, el nen è abile ang pude de destraziung; el è pro tavola sceoucche 'ng condannè pro la meſa d'l bōia, ci iou n' oress' est'r imped' el, è piè dō so premio, ch' l' aspetta ing l' atr mon.

R'vè alla porta d'l ciastell cung sua compagnia 'l grof dà ordine all' araldo, trombettiěr, d' sonè 'l cŏr pur sengn', ch' el ē dang mang' e la guardia soulla torr respogn' al signal. Golo, e duttg' i amīsc' salta sou impè, al scraiament pur dutt 'l ciastell: — 'l conte'! 'l conte!' L maest'r d' ciaſa, spordù dall' improvvisa comparscea, i è jū umil ingcuntra, e tengn' 'l piss al ciaval, che portā ciamò 'l patrung. Zenza i partì parora 'l grof i ciara dī fitt t'l mūs cuna sodezza e fermezza tal, che Golo ē dventè blanc sceoucche na pezza' e tromorā nia atrament'r, che 'ng colpevole dang dal giudize. T' i oudli desturbà sè d'pengjō la ria coscienza, e la veritè stē zerta sceocche scritta a grang lettres soul mūs; el jē dangfora sou pur stiga a so signur dlung ceangcantang, e sua mang tromorā, ch' el ē appena bung d' s' tignì 'l chent'l da fuc. Sigfrid ingcunta dlunc lusso e pumpa insolita, mo el odō incie da vigne pert dutt soutt e sura in disordine, mūsc' odole strambamentr spaventà, e ma puc' d' su bongn' servi 'l saludā colles legrimes ai oudli. T'la grang sala dalles ermes mett'l l' elmo e la spada soung meſa, [p. 85 modifica]

damana duttes les tles, e à dè comando a Guelfo d' tignì guardia soulles portes d' ciastell, acceocche d'gungn' posse fora, ordineia 'ng bung past a su soldās stanc', e zenz at'r dale sengn', d'l lascè sŭ.

'L prum vare fō alla stanza d' sua sposa, che Golo ā sarrè sou dopo ch' el l' ā m'tuda te p'rjung, e nen ā mai plou mettù 'l pě illò pur gausa di rimorsi. Dutt te chella stanza fō ciamò da udei al medemmo post sceoucch ing chel dè, ch' Genofefa l' ā arbandonada: 'l tarà da ricamè — da cujì fora — cuna gherlanda d' aurēr, laurada cung spezial finezza, e les perles int'rceades portà l' iscriziung: Al eroe Sigfrid la fedele consorte Genofefa; 'l laut soul lib'r da cianties d'votes, impert fattes da d' ella, che sospirā la lontananza d'l' sposo. D' plou ceaffāle trouppes composiziungs d' lettres, che spirā i plou nob'li sentimentg' d' amur e fedeltè ad el, d' chelles, ch' el nen ā r'cevù d'gunes copies: te chelles stēle scritt, ch' ella priā d' conting Iddì, ch' El 'l condjess' san dalla verra a ciaſa, ch' ella spera e, s'la god a pungſè, d' i pudei jì ingcuntra cunung bambing o na bambina al cōl; ch' ella s' cruzieia pur el, pitta e passa les noutt' s zenza dormì, desturbada da rì presentimentg' . Ing chella stessa maniera, che Golo ā tignì duttes les lettres, ch' dō jì al conte, àle ci piè sou chelles, ch' el m' nā a Genofefa. Desconsolè è [p. 86 modifica]sté Sigfrid illò cina mezza noutt, cui bracc' ing crusc' purdù tena scura angosceia, nè sen anadēle ci, che la lum sè destudā presc', e in chesc' moment vegnel Berta da usc' ite, chella jona fedele, e i porta la lett'ra, che Genofefa ā scritt te p'rjung, i mostra la morona d' perles, ch' el conesceō bengn' aſs'à, e cung legrimes i cunt'la 'l bengn', ch' Genofefa i ā fatt t'la marattìa, e les parores, ch' ella i ā ditt la medemma noutt d'la mort, in summa dutt chel tang, ch' ella savō de chella storia dolorosa. A chisc' baià l' affliziung conzentrada al cour ingroppè s' à fatt sfogo cunung ru d' legrimes: cicch' el ā ceaffè, e sura dutt la lettra da Berta, i levā ia vigne dubbio d'l innozenza d'la desgraziada, el pittā, e pittā tang dassenn, ch' 'l mus s' ē sfigurè, e la lettra bagnada da legrimes. El nè zedō plou d' scraiè: "O mi bung Dio! Genofefa! iou to boia? 'l to . . e d' mi fì? In veritè iou sung 'l plou infelize de duttg' li uomini!" Guelfo, 'l fedele, al scraiament saltè adarlerc, purvā d'l consolè, mo d' ban.

Dopo ch' el ā bengn' bengn' pittè 'ng bung pezz, ciar'l dō la spada pur jì a i la ficciè t' l cour al traditore; mo Guelfo 'l tengn' sou, e i r'corda l' obbligo d'l esaminè, denanche 'l condannè. El à dunca comanè ch' el vegne arrestè ciamò in chella noutt, m'tù ti ferz e tratt tena p'rjung compagna a chella, ullacch' el [p. 87 modifica]fatt patì tan troupp e tan dì 'l sacrifizio innozent. Medemmamentr āle dè 'l comando d' arrestè duttg' chicche ē intenūs cung Golo; e i soldàs à fatt chesc' dutt bell avviſa. Da dumang damana 'l conte, che 'l colpevole i vegne m'nè dant; el ā meffo der finì d' lì la secunda ŏta la lettra d' Genofefa, e grang impressiung i à fatt chelles parores: "Sceoucche iou perdone a tè, perdona ci tou ad el, e el nè vegne spanù na gotta d' sanc pur mia gausa." E pur chesc' èle stè, ch' al comparì d' Golo i ciarāle cung cumpassiung, i oudli inflà dalles legrimes, e i à ditt cung usc' morjella: "E ci t' ai mai fatt Golo, ch' t' messās fa gnì na te desgrazia pur sura d' mè? Ci t' ai fatt mia signura e mi fì, ch' t' jès ai accoppè? 'Ng pure mūtt arbandonè este capitè a mia porta, e chilò aste ceaffè tua felizitè: e tou t' m'la pais ing chesta maniera?" 'L miſerabile crdō d' ceaffè 'l conte dutt in senn e fŭria; mo chella maniera umile mai aspettada i ā firì 'l cour tang soutt, ch' el ē rott fora in legrimes e scraiā: "Guai a mè! na pessima passiung m' à svarceiè: osta sposa è innozente al per deng angel in Ceìl, iou fō 'l demonio pur la tentè e tra al mal, mo d' ban. Ella nè m' à dè oredla, e iou sung d' ventè furioso, i à jurè vendetta e al medemmo temp chirì 'ng mezzo pur salvè mia vita, purcicch' i m'ssā aspettè la mort da osta mang, s' ella s' manifestā [p. 88 modifica]la veritè. Pur chesc' i ai urù sceampè dant, i l' à pro os calunniada, e" . . . Chesta confessiung ā sollevè 'l conte, e el ē pur el na grang consolaziung ad aldì da Golo istess la puritè de Genofefa confermada. Condutt ch' el ē 'l malfattore in te p'rjung, à 'l conte tocciè 'l mus tles mangs e pittā pur la perdita mai plou da r'fà, e maledī 'l senn desordinè, ch' i è stè la gausa. Da chel moment incà èle tomè t' na tristezza tale, ch' ang gnē gramz pur sua vita, chè na grang passiung po passè a matitè furiosa. Der gonot s' abinā incear el i rittri vijings, duttg' su amizi, pur 'l destrà da chella affliziung, mo el nè tolō sou d'guna parora d' consolaziung, e sung stē dagnara sarè daìte, te stanza d' Genofefa, o t' la cappella d'l ciastell. El fajō dutt 'l possibile pur ceaffè sou la fossa d' ella, pur jì illò a s' la pittè fora, e pur trasportè so corp ang sepolc'r plou onorevole. Mo el ē dutt d'ban, purcicche i dui soldàs, ch' ā m'nè la desfortunada alla mort, ē spariis, e ang nen ā plou aldì at'r d' ei. Dunque à 'l grof fatt tignì t'la dlisia, che taccā pro 'l ciastell, solenni offizzi da mort pur Genofefa, e el s' è abbinè a chella d'voziung duttg' i sudditi coi cavalieri su amizi, e d' chi les signures e na te populaziung, che la dlisia nè tignō ci la dezima pert d'la jent nè; in chesta gausiung à Sigfrid incie fatt spartì fora grang ciaritè ai pūri, e t'la medemma [p. 89 modifica] dlisia inalzè napera pur r'cordanza, colla scrittura a lettres d' or, ch' i cuntass' la storia de doreja d' Genofefa, incie a chi ch' ā da gnì. — Pessimes conseguenzes deng rì senn. T'l senn nè fà e nè dì mai val, ch' el sarà pur solito mal fatt e mal ditt, e t' arràs da te pentì; mo sfreid'l denant col sanc d'l divin agnell Gesù Cristo, che d'gorr dalla crusc'. —