Cuort Entruidament de Carmelo

Da Wikisource.
Jump to navigation Jump to search
romancio

Gion Heinrich Ebersbach 1896 Indice:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, I.djvu Cuort Entruidament de Carmelo Intestazione 6 febbraio 2016 25% Da definire

Nuvola apps bookcase.svg Questo testo fa parte della raccolta Rätoromanische chrestomathie
Vol. I


[p. 1 modifica]

CUORT ENTRUIDAMENT

DE CARMELO.


Cuort Entruidament dell' Obligatiun, é dils Perduns de Carmelo, à Noffa Nossa Donnaun, de Gion Heinrich Ebersbach. 1700. [p. a.] I. 5 Dei in tal prender penitienzia, se pervergiar, receiuer il S. Scapular, é vegnir scritts ent' il Cudisch da questa S. Compagnia dil Pader Præsident con las solitas benedictiuns è ceremonias. Quel guadognia sin tal di Perdun Complein, é remischun de tutts sés puccaus per la culpa, é per la peina, é daventa cau tras participeiuels da tutt bien, é da tuttas bunas (v)o[v]ras, che 10 di, é noigh per tutt il mund daventen enten quest, è (p. b.) tutts auters SS. Vordens, é Compagnias; gie dil sez Scazi della S. Mumma Baselgia. II. Ei in tal obligaus da portar il S. Scapular benediu devotiusameing enten coliez di, é noigh tutts ils dis da sia vit' ora entocha la mort, et 15 enten la mort; é tgi, che salva bucca quest pung, fa bucca avonda à sia obligatiun; tgi che salva aber quel, fa avonda, & ei tier nuott auter culponz, … tucchond tier l' Obligatiun da questa S. Compagnia. Per quei, schi gleitti, sco quel rumpa, dei ins ladinameing far, ù comprar in auter, il qual ei bucca debasengs d' esser (p. c.) benediùs, bein, che quei zun bien 20 per cagiun della vertit é pussonza gronda, che quel ha enconter da tuttas sorts mala gliaut, enconter Schoruamens, é tentamẽs dil nauscha spiert é tutts prigels dell' Olma, é dil Chierp. III. Ei in tal culponz de minch' on vegnir enten quest soing, é bendiu 25 liuc sin la Fiasta principala da questa S. Compagnia (che croda adina sin la 3. Domengia Fenedùr) cau prender penitienzia, se pervergiar, & esser presents alla Processiun urond per bein star della S. Mumma Baselgia & c. Romanische Forschungen VIII. 1


2 Ina Canzun da [p. 2 modifica]Malla Curada Quel guadognia cau tras Perdun (p. d.) Complein, ù chel pò spindrar in' Olma ord' il Purgatieri. Quei aber s' entelli de quels, che san é pon far, & han naginna ragiun da tralaschiar quei, sco fuss per exempel: memmia gronda distanza dil liuc, grond incommit, gliaut de suruetz, persunas 5 malzaunas, fomeilgs é fometgiasas etc., bein aber een era quels obligai da far auonda á questa lur obligatiun ent' il liuc, nua ch' ei statten, visitont lur aigna Baselgia, é fagient sco ei ditg, é guadognien il Perdun adual ad auters.

INA CANZUN DA MALLA CURADA.

INA CANZUN DA MALLA CURADA. Par amur Da la mort Da BragaDier Herculauss De Capaull. (Ineditum nach Ms. Ca.)


Schei croDa giu Dilg chau
aD ijn la sia Crunna,
Schi CroDa giu ilg Chau
Ad inna Cassa Bunna,
5 Schi po la Bein Bargir
A mettar giu ilg rir
Malla CuraDa ver
A Sa vaschir en nir.
Ilg Cor sto Bein schlupar,
10 schin auDa quellas novass,
Chin singur, Bab schi char,
Ca faig schi gronDass provass
Da Sia DapffraDat
aD er fiDeivlaDat,
15 Eiss Bucc En vitta pli,
Da viver Hal Dau si.
In gronD hum ha la mort
raffau ord nossa Terra,
En quei Ca vont ün fort
20 El Bein mana la guera,
Chi less Cou Bucc Bargir,
Cun nieBla Cassa gir,
Nuss vein pilgau grond Don
En quel schilgog Bien on.
25 O Chei gronD vurigier
En Berrass gronDass guerass
Fo ilg singur BrigaDier;
En Bearass Estrass Terrass

GronD num a TapfraDat
30 A Cun fiDevlaDat
Hal gieu aven aver,
quest nieBel Hum pilgver,
Holant aD Engalant
par El han CarschaDina,
35 Duvess Bucc Er niess stanDe
par El veR CarschaDina,
par giuss, schei nuss Tucasse,
Chilg senger Castiass
Cun guerra, lurra Berse
40 vasessan, Chei fuss pers.
mo Bein Cun El Ei ieuss,
El a finieu la guerra,
Sie Enten Tschiel Eil prieuss,
pli auD El Bucc canera
45 Da armass sagitom;
sieu Chierp ruvaussa lom,
orD temma prigel zunD,
or Dilg puccau Dilg munD.
agli lein nuss cuvir
50 la gronDa BeaDienscha,
quel ha puDieu survenscher
Trass Bunna sia CarDienscha,
sia Hura a sieu term
fichaue erra ferm.
55 Nuss tuts stuvein murir,
Mo cur nagin sagir.

[p. 3 modifica]L' Ujara de Sagoing

3


Cunzunt nuss rastiein,
MiDein la malla vitta,
En iesum Christ Cartein,
60 figein a Deus Bucc grita
Cun Esters falaments,
Schei Deus cun nus Cuntenss
aven nuss grazia far,
Baruns Er auterss Dar.

65 Deuss setz nus ven manar
ascharmiar, DefenDar,
Nus lein far tont urar
aD En sieu moun nuss renDar,
schi ngin nuss a far Bein;
70 Lur nuss Er vurigein,
CarDienscha Bein salvein,
sagir En tschiel nus mein.


L' UIARA DE SAGOING. Derivaziun et descriptiun dell' ujara de Sagoing Anno 1701. (Ineditum nach Ms. Sa.) [p. 13] 22°. Vegniend a Mustèr las novas de quel' irruptiun ha schi bein il Oberkeit sco il pievel giu tema e consternatiun, e zvar ton pli gronda, 5 essend che glei stau vegniu faitg or spargimen, che era ils Protestants de Glaruna segien vegni sul cuolm ad Andiast, e splundregien leu, [p. 14] perquei vevan ei ferm suspect, ch' ils Protestants de nossa tiarra e quels dil Schvizerland vessien seschau giu de metter sutsura ils Catholics. Aber gleiti suenter eis ei constau, che quella canera seigi stada faulsa, essend 10 che glei vegniu certas novas, ch' ils Glaronès segien nuotta semuentai ord il liuc, e nuott el sen de far zitgei encunter ils Catholics. Nuottatonmeins ei pilg entir cumin della Cadi rasau ora la canera ded' ujarra, e tuts entras añetgiamein tuccar de sturm ij sut las armas, e la noitg een ei vegni à Mustèr promptamein avon la casa Cumin: e bein ch' ils de Trun 15 e Somvitg cun lur bandieras (tras Breil) fuvan [ira] armai tras Breil per ir encunter la Foppa, han tonaton ils de Mustèr tras ordinatiun dilg Oberkeit referiu lur partenza tocan sin glauter di. Et ils de Lugneza e de Sursoissa … eran sut las armas e cun lur bandieras sur Gliont si. 23°. Ils 8. d' October l' alva dil di vegnen brevs agli Oberkeit et 20 agli Avat de Mustèr scrittas a Ruaun dal Landricter de nossa Ligia, tras las qualas ei vegniu admonieu, de senza targlianar prender las armas: e che la baselgia de Sagoing, dedicada a la beatissima Muma de Dieu segi dals furibunds Protestants sacrilegiamein profanada; ei degien era domandar … dals auters lur truppa auxiliara de spertamein se unir cun la truppa 25 leu rimnada, (pertgiei ils de Trun, Breil e Somvitg, et autras confinontas vischneuncas: Schlans Siath et Andiast fuvan leu a Ruaun schon serimnai, ei muncava mo ils de Muster e Tujetsch): sinaquei che suenter aver giu cumin cusseilg denter nus, saveien curaschusamein attacar il inimitg cun esser prompt de sponder seung e dar la vita per l' onur de Dieu e sia 30 divina Muma la Purschalla Maria. [p. 4 modifica]

4 L' Ujara de Sagoing Tras la madema Brev vegnev' ei era notificau, chei hagien era termes tier comond agli Mistral della Vall Lugneza, de clomar en agid dils Catholics era quels de Misauc; er' il avat de Mustèr fuva admonius, de animar ladinamein ils confinonts Confederai (p. 15) ded Altorf, e lur subdits 5 della Vall Breng, de dar agid. Quei ha il Avat ensemblamein cun consentimen … dils Gieraus presents punctualmein exequiu. Ad Altorf ei vegniu termess cun brev Martin Riedi fumeilg en claustra. Ella Vall Bren tiel Landvogt des Lutengia, e tiel Comissari de Bellinzuna ei staus termess L. Melcher Gagmet, il qual de fria veglia ha seporschiu ded ir senza esser 10 pagaus, ma ch' el turnai' a Clavena, et a quel ha gl' Avat culs gieraus leu presents dau ina publica attestatiun; pertgiei il comond dil Landricter stueva vegni exsequius. Denton een ils de Muster entuorn las sis della dameun cun tutt la truppa compari armai, et avend legiu ora lur Capitanis, een ei seretraitgs dador Claustra, e leu stend en ina planida elg ault en 15 schenuglia tutts cun la fatscha conter la baselgia della Claustra, han ei serecomandau a Dieu, alla beada Purschala Muma de Dieu, et a nos Soings Patruns S. Placi e S. Sigisbert, implorond cun larmas lur agid. Havend giu faitg quella cumina devotiun, een ei suenter miez di vegni cun lur bandieras a Ruaun. Bucca ditg suenter een era ils de Tujetsch 20 e Medel vegni et arrivai a Ruaun cun lur Compognias, aschia che a Ruaun fuv' in' armada de trei melli umens, senz quels de Lugneza, ils quals vi de tscheu meun dil Rhein, culs de Sursaissa fuvan bucca de lunsch de Gliont. Tutta la truppa ensemen de quest e de tgei meun il Rhein fuva circa trei milli umens. 25 24°. Denton ch' ils nos leu fuvan campai, een leu de Cuera a cavailg cun speruns vegni termess da Monsignur Vestg de Cuera il Reverendissim Vdalric Caduff Decan della Cathedrala de Cuera, et il Grof Vlisses de Salis, per stabilir la paisch denter ils malperina, sche fuss stau pusseivel, era part per spargniar de sponder seung denter ils Patriots. Ils Deputai 30 de Priedi fuvan Gion Gudenz de Capaul staus Guvernatur u Landshauptmann … en Valtrina, Sgr. Stadtvogt Otto Svarz, e Sgr. Grof Gubert de Salis, ils quals een ristai anavos a Sagoing e Gliont. [p. 16] Essend tras ils surcitai Deputai de Messa vegniu vi e neu tractau bia, ha ei quei di saviu concludiu nuott. Pertgiei ils Protestants 35 stinadamein pretendevan, che als Protestants de Sagoing vegniessi concediu de bagegiar ina baselgia nova, e ch' il Predicant Calvinian, en caschun de bara dils lur, possi publicamein en Santeri (Sentelli dils de Messa) far priedi u plaid sur fossa, encunter l' isonza tocan ussa practicada. Quei han aber ils Catholics nin stailg voliu conceder, e schei possi buc esser autra 40 visa, veglien ei far or la dispetta cun las armas. Zitgei fauls politikers fuvan savens ellas ureglias dils Catholics, schend: quella dispetta seigi spiradamein mo politica, e mondi nuotta tier la Cardientscha u Religiun: la stinadadat dils de Sagoing vegni bucca senza raschun dals Calvinists [p. 5 modifica]

L' Ujara de Sagoing 5 cun armas tenida a mistreing; ei seigi bucca dueivel, che entirs Cumins murt zaconts Catholics vegnien en prigels. Quei di ei passau via denter quella canera e malguissas novas, et ei vegniu termess ora glieut a Vorz la Foppa, Ruaun, Andiast et auters Vitgs confinonts, per procurar sin la noitg proviant per la truppa. A quels de Mustèr ei dalla Claustra sin 5 supplica dil Oberkeit vegniu termess dus cavals cargai cun paun e caschiel per dustar la fom. Il plaz, nua che la truppa veva il camp sut tschiel aviert era a Ruaun sut la caplutta de S. Clau giu sper il Rhein, e leu han ei quella noitg cun gronda incomoditat stoviu star sut la plievia e fardaglia, nua che tras far si tscheu e leu fiucs ei han tonaton podiu star 10 ora la malaura. 25°. Ils 9. d' October 1701. che fuva Domengia, ha R. P. Carli, Religius della Ven. Claustra de Mustèr e Feldprediger u Caplon de nossa truppa e continuamein cun quella, suenter aver giu il di avont dau penetienza … a la pli part della Schuldada, celebrau avont la truppa leu rimnada 15 la S. Messa, e mussond la bandiera culg maleitg de nossa Duña la Muma de Dieu lient, ha' l quels seriusamein animau d' aver fidonza en Dieu tutt- pussent e mussar tapfradat. Suenter Messa ei pustpei vegniu priu neuvavont … de far in amicabla [pag. 17] Conventiun, e quell' ei vegnida zaco stabilida cun sequentas Conditiuns: 20 1. Il Pfarrer Caspar Jagmet, che vidavont fuva Pfarrer a Sagoing, deigi tonpli gleiti s' absentar dalla Pervenda u Pfarria. 2. Ils de Messa, che fuvan se separai da la jurisdictiun dils de Gliont, deigien puspei esser uni cun quels sco vidavont, e dal Oberkeit de Gliont deigi senza nagin riguard de Religiun, senza partialitad vegnir administrau 25 … per tutts tuttina buna justia. 3. Deigi als Prostants de Sagoing esser concediu, d' aver en casa privata liber exercizi de lur Religiun, e de poder clomar leu lur Predicant per battegiar ils affons, ils quals per munconza de sanadat possien comodeivlamein … bucca vegnir portai en baselgia, e che possien el Santeri dils 30 Catholics sutterrar ils lur morts. Quei tutt ei en furtina als nos vegniu proponiu et acceptau, en part, perquei ch' ei capevan bucca endreitg quels puings e paigs, en part perquei ch' ei fuva la canera ch' ils de Lugneza avessen quels schon acceptau, en part perquei che quels de Lugneza Mistral Gieli Arpagaus, e Mistral Gion 35 Schmidt surdaquei sointgiamein han empermess, che tutt quei, che als de Sagoing seigi per forza vegniu priu e splundrergiau, deigi il mender stratsch vegnir restituiu. Sin quei een dals nos vegni termess dus numnadamein Sgr. Mistral Hercli Caprez de Thrun, e Sgr. Mistral Gion Schmidt de Lugneza, per far trer ord Sagoing ils Protestants cun lur truppa. 40 26°. … Suenter een era nossa truppa pleun siu retraitgs ensi conter Thrun, e la noitg han priu lur quartier ent il Hoff de Thrun et autras casas, nua ch' ei een vegnii salvai bein. Ilg di suenter ch' ei stau ils 10. d' October [p. 6 modifica]

6 L' Ujara de Sagoing een ei ii si Calgiadira tier nossa Dunna della glisch leu fagiend lur devoziun … et engraziament cun esser presents ad ina Messa solemna cantada, e suenter da quei een ei conter sera arrivai a Mustèr senza cun battaglia aver stoviu sponder seung. Avend à Mustèr priu in refrestg een ils de leu mintgin 5 ius a casa sia, et ils de Tujetsch e Medel en lur Pfarrias. [p. 18]. In sa bucca descriver, con bia a diversamein en stai ils meinis sur quei tumult d' ujarra. Ina part fuvan de persuaschun, ch' ils Protestants hagien giu sut en la mira, de ruinar totalmein e supprimer dil tutt ils Catholics; perquei hagien ils Protestants entuorn pertgirau or ils pass e 10 Confins conter l' Italia, Schvaben e Schwizerland; en consequenza de quei hagien ei, tenor entelgientscha denter els schon faitgia, de tutts protestants Cumins dellas treis ligias cun tala perina spertadat tutt anetgiamein saviu rimnar ensemen sut las armas circa trei melli umens en spazi de pauc pli ch' in di, senza ch' ils Catholics da quei avessen sminau, sco sch' ei schon 15 vidavont avessen premeditau, de sesurvir da quella caschun, ch' ils Catholics de Sagoing sprezassen lur novaziuns, per poder allura exequir lur schon stabiliu complott; perquei hagien els era treis dis senza nagina tema saviu se tener si a Sagoing cun leu splundergiar e mussar tutta lischada libertad schi bein vid causas sointgias sco profanas, fagiend culs Catholics de Sagoing 20 beffas e gomias, essend ch' els fuvan nuotta serestigiai tier ujarra e defensiun e perquei tutt tementai, manegiont ils Protestants, ch' ei seigi uss las uras de squitschar e tener sutt tutts ils Catholics Grischuns, en quella buna caschun et en quei temps, cur ch' ils nos meins patertgiavan e manegiavan … de desser segirs; era da quei temps fuvan biars ferms e valerūs 25 umens della Cadi e de Lugneza absents della patria muort la fiera de Ligieun, … et era ils Potentats Catholics denter els disuni et en ujarra fuvan bucca el cas de saver dar agid ails Catholics Grischuns conter ils de Priedi. Tgiei speronza savevan ils nos Catholics aver dal Kaiser, tgiei da Frontscha e Spagna che fuven en ujarra in conter l' auter muort il Ducat de Milen? — 30 Auters contercomi interpretavan pli migieivlamein ils attentats dils nos Protestants cun dir: che lur mira seigi stada mo quella, de turnar a restituir u remetter pustpei l' entira Jurisdictiun della Foppa e cassar la separatiun bucca deditg faitgia; de pustpei metter ils Catholics de Sagoing et ils auters leu entuorn alla Bitgieta u Tribunal de Gliont; quei che dal rest seigi 35 vegniu domondau de bagegiar ina baselgia nova, e ch' il Predicant possi far plaid u praedi de bara elg Sancteri dils Catholics, hagi surviu mo per pareta u cuviarta per facilitar la reuniun della

no match[modifica]

Jurisdictiun.