Mais cour non ais plü meis

Da Wikisource.
romancio

1908 Indice:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IX.djvu Mais cour non ais plü meis Intestazione 15 settembre 2015 75% Da definire

Adün amer, mo brich giodair Eau s vules rover, vus bella
Questo testo fa parte della raccolta Rätoromanische chrestomathie

Scarica in formato ePub Volkslieder   di Autori vari (1908)

[p. 12 modifica]

10.

(Nach Ms. Pont.)

[f. 1b] Mais cour non ais plü meis,
na ledra lo invulo;
Ach, schia podeis il seis
asch tgnia el apignio.

5 Ils leders, quels sapichian,
Ach, sch’au m podess pichier
vi d sia chiera vitta
et stret scho in bratz sia.

O chiera, vus m avaiss
10 Meis cour tuot invullo,
as rof, dem no il voas,
u l meis am turnante.

[p. 13 modifica]


Co volais, chia dürer possa
A viver sainza cour,
15 volais vuss per cassa vossa,
per vus volais, chia mora.

O ledra, vossa fatschia,
o ledra, vossa buchia,
o ledra, vossa bratschia,
20 o ledra, vita tuota,

O ledra, tü belleza,
meis saung hest tormento,
m hest do dolur, grametzia,
meis cour tuot invulo.

25 O ve, eaue sto morir,
üngün cour plü im vain,
La moart eau sto patir,
Per s avar volida taunt bain.

[f. 2a] Per s avar porteda amur,
30 per s avar dono mieu cour,
saint eaue taunta dolur,
Eaue ard, eau crap, eau mour.

Sch eau s ves podieu brancheler,
O sch eau ves gia la soart,
35 sün vus da m apicher,
schi me non füs eau mourt.

Sch eau ves podieu antrer
in vus tres qualche fora,
eau non ves vulia torner,
40 sainza involer voas cour.

Ma chie tout ais saro,
tuott suorda mia bragir,
tuot am lasia a qui gio,
üngün no m vol avrir.

45 Adia, düra beleza,
Adiæu, dimena è bella,
eau glivrl qui mia tristeza,
eau mour per vus crudella.

[p. 14 modifica]


Adieu, eau m spart subit
50 cun larmas et dolur,
eaue part mia juvna vita
et sum voas servitur.

Cur cheau veng a morir,
s vülg dich aquaist rouer,
55 per me de ün suspir,
schi que m po cufurter.

O scha voass ölgs spandesan
na larma cur sum moart,
Schi cert que m alegres,
60 M des qualche confoart.
 
[f. 2b] Ma chie eaue sto glivrer,
avuonda eis plaunt a quo,
tuott, chi s o vulieu picher,
na fuorchia ho achiato.

65 Ma eau, chi m ves pendia
sün quista uschia gugent,
nun he brichia podia,
Adia, eau pas davent.
 
Per quaist sto morir,
70 La ledra viva aquia,
eau poas clamer e dir:
„Nil muond non ais giüstia.“