Pugns della roda

Da Wikisource.
romancio

Indice:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu Pugns della roda Intestazione 27 giugno 2020 75% Da definire

Protocolls della vischnaunca da Trun Dreigs vischneuncha
Questo testo fa parte della raccolta Rätoromanische chrestomathie
Vol. IV

[p. 111 modifica] che per ilg evignien dei nagin vischin de cau puder pinar de naginas uisas de léna sentelli uvauls cumins per vender ora sura quei senteli orda la visnca sco era aisas a schlondas bucca vender naven, ne tre ord sura per vuler pinar si ne mantane si teigs de ils bageigs che en ord sura nies itsches, e sche enzatgi contrafigies dils noss vischins sche deigien quels suenter las circumstanzas vigni dilg oberk. de visnca scharfameing vigni censurai e strofigiai et aung de pli sche jasters vigniessen silg nies per vuler dellas sura schon menzionadas tutas qualitads de lenas sesurvi deigien vigni strofigiai per fede de quei scret de mei J. C. Nay sco girau per comissiun dilg str. present Thomaisch de Curtins.


PUGNS DELLA RODA.

(Ineditum nach Ms. Som.)

[f. 1a] Pugns della roda della ludeivla vischca de Sumvitg pry si et approbai sin la solit plaza, cun meiny ad jntenziun de exactamein observar jls temps fixau che deigi prender sia entschatta a° 1805, e ver la fin a° 1814.

Somvitg ils 25 de jully.

Aschinavon sco il tutpussent Diu ha puspei schau arrivar tier la fin della roda ner partitiun de las alps de nossa luda vischca, las quallas en tuttas cuminas. Ha ei plischiu a quella de députar signurs: Landa Pally, landa Schmedt, landa Cagienart, pottestat Lombriss, signr. Capitany Lombris, Giosep Tuor, sechelmstr. Berter, sehelmstr. Biscuolm, ils signrs cussegliers, oravon aber str. Gion Franzeshg Cagienart girrau, et auters sco pflegers e vishins, per metter prudentanegn en regla a uorden, en tgei moda parter quellas alps sco erra co ils uordens, reglas a tschentaments, oeconomics, per quella roda per bein star ad aventaitg della luda vischca duessan vegni tshentai si, a observai exactamein. Ils quals signrs a vischins sco deputay or de lur enconoshientsha dil local della vischca, e la pratica dilg usit a buca meins della qualitat dils ons passai enten la roda vergada, han enflau de tshentar si a proponer sequents puings ils qualls en della luda vischca vegni pry si, e seo tshentamen organ de salvar fixay.

1mo. Deigi quella roda ner partitiun dellas alps la roda ver sia entshatta jlg on 1805, et finir ilg on 1814. jnclusive. la roda cuza 10, ons.

2do. Scadin tgiau casa /: a nagin auter: / deigi poder metter en la sort tier quella partitiun, a quei ton en las alps de s. h. vaccas sco en quellas de s. h. bieshtgia schetgia, cun quella, che sco ei la continuaatiun [f. 1b] de quella roda /: entras semeridar u separar dil tener casa: / en [p. 112 modifica] Pugns della roda bualtgin vess buca sort, possi et seigi in tal obligaus de better la sort sin ils firaus Tshumcheismas cun ils cautegias, e leu suenter haver sort nua chei tuchen. Pli lunsh eisei vegniu enflau per bien chei deigi buca vegnir baratau en las alps shetgias auter che cun la medema sort ner spezia sco gl’ei vegniu dau en, e talls che han ina gada dau en seigien obligai de cargar e lauter scadin che tuca ord Rentiert dei esser obligaus de cargar nua chell tuca, a muncont dei ell esser sutteposts a spisa a pagaglia, a quella stover pagar. Pli lunsh eisei entelgiu, en riguard dellas alps shetgias, che: Gargialetsh deigi vegni dau en e cargau oravon s. h. bofs, e stiarls; Rentiert dei vegni dau en gienetshas a mugias, de mintgin suenter siu plisher, erra a Crap ner al Con dei puder vegnir dau en mugias, en quella de quellas a mintgin sco ei plai, senza observar il comi denter las schquadras, sco glei usitau la davos roda, sonder quellas duos alps esser reguardadas per alps cuminas. Gienetschas aber dein en las alps de il Con et Crap - ner buca poder vegnir dadas en, e de leu daven dei vegni ulivau las alps sco la vischca afla et ei usitau. En Gargialetsch, Con, a Crap ner, dei erra poder vegni dau en a cargau s: h: vadials, gie schei muncas il diember de autras sorts, zvar senza aber esser obligai de stuer dar en ni cargar.

3tio. Deigien las alps schetgias vegni claussas cun las alps de wacas, sentelly Gargialetsh de las chischadas Naushgell, Rentiert de lalp de Wallesa, Crap ner dein las chischadas de lalp de Glivers clauder, cun il regress de far gidar quels dils cavalls, a non vegniend per gidar possien quellas duos chishadas ells trer en [f. 2a] executiun, et de leu daven dei esser serau pertgirau a pindrau, sinaquei chil schierm resti sco ell dei esser. Aschi savens sco ei vegn enflau a pindrau dei esser 12 xr. il tgiau che dei survir per il pender, e non essend avunda, restei a quels che cargen co seregolar per pagar il pender. Encunter speronza aber che en qualtgin fuss ton gigliards de better giu las seifs, ner chitshar en bieshtgia suenter clauder, deigi in tall per mintgia gada esser curdaus en f. 5 fallonza cun esser suttaposts all regress de quells che cargen.

Feglers a truitgs dein vegni manteny de la vischca tier la reparatiun dils feglers dein ils pisturs de Gargieletsh a Rentiert mintgion stuer pinar in len a far orra schlondas.

Sall ad alp eis ei per quella roda fixau per mintgia tgiau en Gargialetsh a Rentiert enstailg dils 6 xr — xr 10; per quells dil Con a Crap ner 8 xr. Mintgia cuitg aber seigi obligaus de render in giest quen als signrs giraus da quellas varts, nua che dei nuott auter puder vegni conpigliau en quen che agli segner farer per benedi lalp f. 1: 20 xr per menar en jl sall convenientamein 24 xr. De quei sall dei dils pisturs vegni duvrau tier nuott auter che tier ils tiers della alp sentelly la biesthgia, a buca la [p. 113 modifica] mendra caussa vid ils tiers che vegnien ad ells lubi de prender en cun ells chei 8: s: h cauras a zun nuott auter, sco erra buca vid chischamen de quellas.

Ils sterlers de tuttas las alp shetgias dein buca irra ord lalp senza sufficienta schtgisa, sei de purtar en peun, ner avisar il cuitg ner pursenavels denquall auter muncamen dils tiers, et en quei cass en 24 uras esser en lalp. Dils quals artichels contrafigient dei ver tgi, che contra fa piars la pagaglia, la qualla ei fixada per questa roda per en Gargialetsh per mintgia tgiau 24 xr fixau, et 6 xr auters per mintgia tgiau remess alls signrs de vischca de suenter il secontener dils sterlers encanuscher daven ne tier, ala [f. 2b] fin dil servetsh dils sterlers. per lur spisa aber ei stipulau per mintgia tgiau mesa crena chishiell, e crena a mesa peun. Per Rentiert aber ei shau tier ilg vegl de 20 kr il tgiau. Peun a chishiel sco Gargialetsh, il Con pagaglia 20 kr il tgiau, peun a chashiel sco las sura alps, il Crap ner pagaglia 16 kr il tgiau, peun a caschiell sco las autras alps schetgias; a quei che pertegn all peun a caschiell vegni en mintgia shquadra pesaus u dil cuitg u fleger, la pagaglia u pustretsh aber deigi mai vegni stushau giu dilg emprem debitur. Suenter aber che talls pisturs en ina gada pledi, dein ei buca pli poder dir giu quei servetsh senza suffizienta schtgisa aprobada dils signs da vischca, schebegiond aber dei poder vegni dil cuitg plediu in sin don a cuost de quell che banduna jl servetsh priu si.

4to. Ei ordinau che per naginas vacas tomprivas possi vegni freitg giu laitg, auter che quellas de maz, a quei ina per pursenavell, a buca pli, sut peina da f. 2: she tallas che vegnien fretgias giu dein pagar enzatgei ner nuott, ei shau a scadina chishada de sedisponer, glei erra ordenau shebigiont jl cass che o lin u a lauter ina vaca perdess il laitg avon cargar ner avon masiras, deigi quella ver jarva ner alp, nua che tshellas de siu patrun han, pagond f. 1: 20 kr, havend la perdetgia dil pli tier vishin, chei seigi buca shigientau alla posta. Ei erra shau en libertat (a) a mintgia chishada con far pagar quellas s: h: wacas che datten buca miez tshadun laitg per tshaverra.

[f. 3a] 5to. Vegn enflau de restringer la quantitat dils s: h: tiers casa, a per quei dei esser lubiu per quella roda alp a passhtg de praus de casa, ad in senza vacas per 2 tiers casa, in cun jna erra per 2, in cun duos 3 tiers casa, de leu daven per mintgia 2 vacas in s: h: tier casa, a nagin aber de tener pli che 6 sis s: h: tiers casa, hagi tontas vacas sco ell vul. Ella alp aber dein quels vegni enfarai, sut peina de 20 kr jn, jl cautegia deigi dar in sufficient uorden de enfarar e la fumeglia seigien obligai de enfarar avon calonda settember sut peina de f. 3 tuchon tier la scotgia ella alp rest ei tier il vegl de 10 kr per quels che han sort, e tgi [p. 114 modifica] che metta naven las vacas sei erra obligaus de irra naven cun ils s: h: tiers casa la stat ord lalp, a proportiun de vacas. a quels che lajen de pli dein pagar per scadin 30 kr. de la sura restrinctiun ei resalvau che in che vess ina s: h: liufa cun purshalls a tras quei pli che il diember agli lubiu, dei quels poder tener non savend vender tochen marcau s: Oña, allura buca ver pli che sco sura. La stat a casa [dei] deigi sin pistiras de vacas ad autra bieshtgia buca poder vegni teniu s: h: tiers casa ni sut pistur ni senza. La premavera en mintgia liug ne squadra, cur leu vegn mess en chrieg dei vegni mess pistur sin ils s: h: tiers casa a teniu ells sin la pistirra, e faitg schierm sils funse.

6to. Scadin cautegia seigi obligau sut peina de treis crunas de far far la cishada lavur cumina in di per benefici de l’alp, oreifer il far tegias a clauder. Ina chishada che muncass de quei, seigi cordada en taxa de duo sterra pieun, en benefici de vischca. jn che muncas en talla lavur seigi en falonza de 20 kr ils quals dein survir per la cishada.

[f. 3b] 7mo. Ils s: h: bofs entirs ils qualls ils signs giraus et cossegliers dein tener; dein in muitg che ha buca stushau esser 6 quartas a mesa, in che ha stushau 7. a dein vegni miseray entras il str. et ils flegers de mintgia squadra ils 10 de shener, e non senflond quella masirra, dei vegni de quel che ha il muncond mirrar per in auter che seigi, dei aber jn sufficient muitg chell ha in on essend glauter on girau ne cusseglier poder quel tener sco boff.

per quells allura dei adina vegni ordavon dau alp eunca ad jasters ella vishca, et ils signrs giraus ne cussegliers de shar, per il vivon shon stau erver de 25 crenas chashiell per chishada, ressallvon Naushgel dei dar sin tutas treis chishadas mo 45 cr:, vadials a stiarls entirs dein erra ver en l’alp de lur patrun jarva cun sias vacas, aber buca vegni vendi glon suenter ner unviern ord la vischca: sut peina de f. 2: Davart il better orra la stat ils sura s: h: bofs, rest ei allas chishadas mintgina de lubir ne buc de better ora avon s. Barclamiu, de leu daven resta a gli patrun de better ora cul vul.

8vo. Tuts tiers che vegnien cumpray ord la vishca suenter nadall, e buca envernay cun freitg de quella, /: salvond chei fuss jna vacca ne jn per bofs per tener a casa: / dein esser excludy de las alps a pistirras, sco erra nagin deigi poder prender per in auter, en ina, u autra alp, non ell haver envernau. Desperas ei lura erra tut (prender) prender si scomendau sei bofs ner vaccas, chen buca envernay en la vischca resalvon jn che vess buca bieschtgia siu ei lubiu de prender si ina vaca per tener a casa. Erra scomendau tuttas chischadas sin pistira de casa senza lubientsha positiva de la vischca: [p. 115 modifica]

9no. Vegn scomendau che nagins cautegias deigien enpermetter rauba della chishada, alla fumeglia, senza consentimen de quella, sco erra nagina fumeglia deigien vegnir ord lalp, senza sufficienta schtgisa, seigi tgei temps, che ne dis che vul et eung meins portar ord l’alp senza lubientsha de la chishada sei marendas ner auter, sut. [f. 4a] Ils cauvitgs de las alps shetgias vegnien erra obligai en cass chei stuessen scargar von temps, de tut temps irra ella alp silmeins entochen Rumner et Rusas a gidar a vegnir orra cun la bieschtgia, sco erra avon che scargar gl’autun deigien ils cauvitgs irra ella allp, a schi bein quell de Rentiert sco quell de Gargialetsh ad orentar mintgin liarva de sia allp, e tenor siu meini fixar jl di cura ei dein vegni giu Rumner a Rusas; e per quei dei vegni shau trer giu de lavur cumina dis dus.

17mo. De pia chei glei faitg a provediu las alps cun aigna vishalla she vegn ei ordinau, per meglier mantenimen de quella, che: scadina chischada deigi sin quei di de scarga, schubergiar et prender orra la rauba ord tschaller, et ils ugaus dein metter flissiamein la vishalla en tsheller, e dumbrar avon in um nunpartishont, e sarar si e portar la claff agli str. regent della vischca, sinaquei che schei plai alls mess signy de vischca: de reveder sche talla vischalla, seigi en quallitat e quantitat tenor perscret anzall ner buc, en cass ca nun seigien patruns de far vegnir suenter a quei chei prescret e en munconza ton dilg ugau, sco erra de la cishada ni plis sco sepresentas, dei restar sura alls signrs de vishca de obligar tier lur duer, ner erra dar ina adequatta peina, ner she ells buca podessen far exequi, ner lessen buca prender sin sessez sapien portar avon la vischca.

18mo. Ei scomendau che nagins sterlers deigien metter en la bieschtgia en praus de particulars a maner, sonder schar maner a mognentar sin pistirra gieneralla, et enten cass chei vegniess mess enten jn prau, senza lubientscha de la vischca ner pursenavels seigi jn taller fallonza, alls pasturs sco allg possessur dill maises. [f. 4b] e she ils pisturs mettessen senza lubientscha dil possessur, seigi il dubel. Plinavon che nagins sterless senza lubientscha de la vishca ner de pursenavels buca vegni cun la s: h: bieshtgia giu Rumner, ner Rusas, avon jl temps de scargar senza che ils cuitgs tenor jlg artechell non parent jna malla aura ner sfors, sut peina de piarder mesa la pagaglia.

19no. Deigi nagin ver la gigliardia de metter ord sura ner ord speras tiers, seigi de tgeinins chei vegli; als quals (quals) ei vegn dau ad alp ner a casa, oreiffer nua chei han la sort a dreitgs; encunter speronza chei vegniess aber mess, e mass en ina alp u lautra della vishca encunter dreitgs a lubientsha deigien quels esser cordai en falonza de ina cruna per tgiau. Cun il regress de quels che cargen de encurir per il don che croda tier [p. 116 modifica] en leza alp, et depli suenter che in tall jl quall vess pitiu don cun curdar jn s: h: bieschtg et vess dumendau amicabelmegn jn tall surpassader de quest uorden jl ressercimen et lez buca volent sucumber, possi quell che pitesha jl don se adressar tier ils signrs de vishca, ils quals seigien obligai de gidar et assister ton che ell vegni tier siu faitg.

20mo. Ei glei erra enflau de metter vitier, a far in puign de roda davart la pigniolla, vesent che il von circa 12 ons suendau scamond de buca podeva [buc] avunda prevegni alla schmanetshada destructiun de lena de bagegia e migieunca de bershar, she de cheu den via /: ton per de lina vart promover a mintgin megliera provisiun de lena sufficienta tier tuts basegns, de lautra vart tonaton buca schminuir tras chresher en:/ dei entras jna deputatiun de la vischca vegni suenter ver mirau giu ils logs terminir orra en mintgia schquadra quells logs chei manegien, ils qualls allura dil tut dein vegni shenegiai e nuott zun vegni pinau [f. 5a] quei aber che vegn schau liber, sa a po vegni sessurviu sei cun pinar ner far giu daischa, suenter il plisher de mintgin, enten auters uaulls cumins aber dei vegni ne poder vegni faitg giu daisha mo giud pegns carschi che shigliog vegnien pinay a scursai, giud pigniolla a latas aber dei vegni faitg nagina daischa. Tenor decret de cumin dei scadin esser avisaus de buca dar fiug ad uauls sut peina sut nagin tetell e tenort il decret de cumin.

A denton che ins ha la mirra entras quest puign de promover pli quantitat de lena de aisses schlondas bagegiar a barshar, sche dei aber de cheu daven per meins strapaz dils vauls, vegni visitau mintgion en mintgia squadra ils teitgs, e tgi che vegni enflau negligents de tener si ells avisaus de reparar, et en munconza adequattamein entras ils signrs giraus a cussegl vegni stroffegai mintgia gada, sina quei chei sepresenti buca trasor la rishun a chishun dirra en la tshetgia per lena. Quei uorden ei stabilius erra per quella roda. e quella sura vista dils teitgs dei vegni faitgia entras ils, per scadina squadra ceutier comisionai.

21mo. Per empruar de ver entras la cultura dils funs meglier freitg she vegn ei or de sufficientas rishuns et enprovas et exempels de auters logens enflau che jlg far pli baul mundi sur tiers mandells seigi in necessary mettel cheutier, a per quei she de cheu daven 3 ons dei vegni empruau e esser fixau la maxima che ons tumprifs a miez marz dei vegni mess pistur e teniu ord ils praus cauras a nuorsas, ons serudens aber a calonda avrella, ei aber shau sura als signrs giraus cun in per squadra de en risguard della sura prida masira dil temps ordenar a metter en effect quest puign. Sin il gargiamen dil vishinadi de Sorein entras lur deputai [f. 5b] faitgs entelir vegn ei acordau de decheu daven buca irra vi pli cun las noursas a cauras sco ei vegnieva mintgion dus u treis dis par sort usitau, [p. 117 modifica] cun quella destincta conditiun che erra quels de Sorein nagin dei glunviern a permavera chitshar neu de quest meun sei cauras, nuorsas ne tiers casa. et en cass chei desez frequentas memia, la premaverra, il vishinadi de Sorein suenter esser visaus buca figiess sez chitshar vi, pode de quels de quest meun vegni chitshau vi, e dei vegni mess sin la pun ina gieina.

Mintgion avon calonda marza cun comoditat deigi dils signrs farrers de Somvitg a Sorein ensemen cun globercheit de vischca vegni concludiu et ordinau tgei far bien per laurra, et allura publicau alla vishca per temps sinaquei chei sapi erra per temps vegni mess en efect.

22do. Aschinavon sco glei vegniu entras il grad avon legiu giu pugn faitg schierm als funs dils tier manedels sentely, she eisei entras quest stabiliu erra de buca poder segar tersiell davenda vigielgia s: Matiu.

23tio. Sco erra jl fein a paistg dei avon s: Luregn de nagin poder vegnir faitg.

23tio. En riguar dellas cauras jl pischentar de quellas la stat han ins en riguard de Vitg, Rabius, a Sorein nuotta saviu enflar de midar dilg usit vargau; auter che ei dei adina vegni gudiu sil mender don e a tut posseivell tener ord pistirra de bieshtgia, Compadialls ashinavon sco ei pareva de saver vegnir en dispetta quella squadra a la vischca sche eisei per untgir orra tutas malveglias etc. senza prejudici dina vart a lautra per quella roda concediu alla squadra de Compadialls de temps de stat puder irra a Nauschgell cun lur cauras dus dis ad jamna, a shei maness orra cauras ils treis en glez cass. Dil rest esser suttapost alla obligatiun sco Surein, e contra figient, ella pinderdirra, erra sco glez vishinadi ei tenor dreg [f. 6a] peina de piarder la pagaglia, e deigien esser erra obligai de far orra dus scandlers schlondas per tegia, ad en munconza dei la chishada poder trer giud la pagaglia. per fumeglia aber possi erra vegni priu ord ils pursenavels sentely shei fussen talls.

10mo. Enten tut il destrict della vischca dei ton en maisess sco a casa vegni faitg mintgion jn di lavur cumina, il maitg per mundar ad encavrir las pistirras sutt peina de ina mesa cruna per di tgi che muncas, e per pli uorden ad effect de quei, ei numnau per mintgia partida de maises sco suonden. ei aber de saver che tgi che ha buca bieshtgia ne maises dein irra tier quella lavur a casa, sin la pistirra, sco entras ils signrs giraus vegn ordenau e dil str. publicau jl di nua che ei dei vegni luvrau de quella classa gleut ensemen, la falonza ei per tals erra sco alls sura mesa cruna tgi che meunca, ils ugaus muncond il dubell; ils ugaus dein tener quen a reportar mintgia gada als signrs giraus ils negligents ils quals dein vegni exequi per il preci sco sura; il reportatur dei ver 24 xr. [p. 118 modifica]

11uno. Possi scadin metter en la sort en tgei alp ner chishada chell vegli, e leu suenter per ulivar las alps, deigien e stopien metter en las sorts tuts, ton quells ch’an, biaras, ne quels che han paucas ner nulla, a quei dei vegni entshiet nua che glei las biarras, e bess ashi ditg chei vegni dreitg a proportiun dils anzalls, jl cumiar vegn shau tier ina pli u meins sco la buletta muossa, bein aber possi cumiar in, cun dus u treis a quei ton de lins sco de lauters possi vegni comiau mo quest on che vegn avon ulivar de cargar a buca pli ditg /: salvo jn che maridas en quella roda, ne separass il tener casa tenor il secund artechell dei per glemprem on erra ver quei dreitg; sco’ erra aber nua chell tuca ne comia esser pursenavell a luvrar. Nua chei fuss dus che bettessen entras la [f. 6b] rischun de maridar en la sort en ina gada, pon quels quei on cumiar denter ells, ner mintgin cun auters sco sura vegn shau tier.

Nagina chishada dei puder prender en in chei legitim pursenavell dina autra chishada per siu pursenavell, senza che la sort deti.

Quels aber che cargen buca lentirra roda ord la vishca, dei stuer portar glentir cuost che tuca ad els. faitgs vid vishalla quei temps ne roda entirra, suenter las vacas che quels cargen allura cur ei tuornen.

Quells che cargen glemprem della roda en ina alp de la vischca, suenter cargen dus u plis ons or sura a turnassen, pon irra en lur alp buca dent chishun che tras ulivar las alps quei on auters stuessen irra daven della sia, pagond per glemprem on per mintgia vaca quei china messa custa, e digl emprem on daven esser pursenavell en quella aduall jn auter; schebegiond aber che tras siu turnar tier seia alp glemprem on domendas che quella tras ulivar stuess dar daven vacas, dei ell orravon sez stuir nua che glei las paucas e leza alp retsheiver, dilg emprem on aber daven deil bucca stuer irra auter che tras sort sco in auter. stuend glemprem on irra dei ell bucca stuer sadisfar per la messa sco sura.

12mo. A casa la stat eis ei ordinau che scadin wishin possi tener en per siu basegns, e buca per comoditat de untgir giu las alps, dus bofs et ina vacca ner duos wacas et in boff, sufficienti per arrar la primaverra e autun avon scargar, et jl reminent deigi vegnir cargau bieschtgia a cavals sin quei di che vegn faitg de cargar. A per quei chei vegni cultivau buns pisturs ellas alps, et pistiras de casa buca vegnien gravegiadas, sche deigien talls che dessen en inagada lur bieshtgia, e suenter cargassen ord la vischca [f. 7a] esser obligai /: resalvon quels che dil tut venden:/ de dar spisa a pagaglia sco ei cargassen; sco erra quels tegnen a casa oreiffer quei chei schau tier, deigien portar sumiglionta gravezia de spisa a pagaglia, ella alp detien en, ner buc. A tier quei, dei mintgia vishinadi poder far erra dar spisa a pagaglia a lur plisher et ells obligai de succumber. salvo [p. 119 modifica] tiers shliats che podessen buca verti ella alp; ils quals dein vegni orentai d’in seramen, cauvitg, u pfleger. Allas duos schquadras de Compadials a Sorein, ei schau tier, a scadin vishin de tener ina aigna stiarla a casa per temps de la stat disar ell dil mall della jiarva, cun exclusiva de ni pude sharvi ne prender si per quella fin.

13tio. Ils cavalls ils quals van sur cuolm deigien ina noitg poder star ina noig, avon che irra, et ina cur ei tuornen, sin pistirra de bieschtgia, a quels che van buca sur cuolm, vegnien aber dovrai jna noitg suletta; jls jasters aber deigien esser obligai de pagar in baz per noig. Mintgia schquadra deigi cheutier stabily il liug de la pashculatiun.

14to. Sche bein che tutas pistirras de la luda vishca en cuminas, she nuotta ton meins dei scadin wishin temps de stat tener sess tiers sin jlg territory de siu wishinadi buffatgiamein, sco erra vischinar a star sut a gliez liug, cun spisa a pagaglia, nua che ell fimenta; e sche jn u lauter frequentas a portas en las schquadras autras, cun schar cohabitar senza pistur, u autra visa sess tiers, avisaus chell sei, e buca prendess daven sess tiers, possi glez vishinadi trer en fallonza de f. 2 per tgiau, et sez exequir. Tuts quels tiers, sei tgei sort che vul, chen sin pistirra de casa il maitg et sercladur, dein vegni mess en a maner. jl medem dils 20 de maitg daven dein quels che han maises buca pli puder occupar [f. 7b] ne guder las pistiras de casa, cun bieshtgia, senza esser suttaposts encunter la vishca de risponder, et all regress de particulars che pitessen don cheutras.

15to. Ils s: h: cavalls dein per quella roda temps de la premavera a maitg mai poder piscular jls funs, sonder dilg emprem shar orra tochen cargar esser sut pistur teny sin pistirra, e ells praus pindray. La stat cura chei vegn priu ner fugiu ord lalp sin pistirra de casa, dei dina noitg envi vegni pindrai, e per mintgia noitg quintau 5 baz. Leu encunter aber suenter scargar las alps de vaccas dein puder vegni mess en quellas reschuneivlamein ulliff reparti sin quellas, entochen cura che las nuorsas datten ells praus, allura, aber buca avon dein erra quels puder vegni els praus. quei aber sentelgiu che cavals de berniers buca dein poder ver quei dreitg, sonder esser sutta posta agl uorden che vegniess, sin quels dau de la vischca. Ei erra de sessez che nagin dei poder metter en las alps schetgias temps de stat cavalls, entochen che la bieschtgia buca dil tut banduna quels logs a solvers ne midadas chen compigliai en quellas ad auden per la bieshtgia.

16to. Vegniend jl sforz de stuer scargar avon masiras las chishadas en generall, u particularas deigi per prevegni ad enquallche difficultat che pudess nesher, survir per regla, chils vischins de Laus, Vall S: Benedeitg a Clavadi possien zavrar nua chil fem va si, Clavadi a S: Benedeitg. [p. 120 modifica] ils auters aber possien zavrar en Cadruvi dil vitg, e vi Sorein en Placess, suenter masiras ell pli comodeivell, e zvar en logs sigirs, e senza don, el mender grau als auters, et esser scomendau de schar piscular ton las pistiras de casa, sco quellas dils miesses e cuolms.

[f. 8a] 24to. Deigien tals puigns ner uordens vegni ligi giu mintgion jna gada, sin quei di che vegn faitg vischca de mundi.

25to. Sin quella dumengia sco ilg ei vegniu legiu ils sura puigns chei stau en uost, en quells en tut lur contegn ashia pry si a confirmay, e plinavon ordenau che de cheu den via deigi scadin tgiau casa esser obligaus en consienzia de vegni a star sin vischca, shell ei avisaus, e schell ha buca schtgisa sufficienta a dir siu meiny a tener si meun, sco ell manegia chei seigi per jl bien gienerall, e tuts jls auters chen buca tgiaus casa ne porten buca il seramen, sco erra curche glei de far de cargar scadin chei pledius en servetsh de lalp, cura che glei faigs d’œconomia de vischca deien buca poder tener si meun, ner dir lur meiny, resalvon cur chei vegn sedeliberau per faitgs gienerals dil cumin u della tiarra, ner erra ellexiuns nua che mintgin po tener si meun e di siu meini.

Ils anzals ner diember de las vacas de mintgia alp ner chishada, sco erra dils curters en sco suonda.

waccas = curters
Alp de Glivers 2 chishadas = 210 = 262 ½
Alp de Laus 1 chishada = 80 = 100
Alp de Naushgel 3 chishadas = 250 = 312 ½
Alp de Vallesa 1 chishada = 100 = 137 ½
Alp de Veltanigia 1 chishada = 95 = 118 ¾
____________ ___ _______ ___ ______ __ _____
Tottall 8 chishadas 735 = 931 ¼.

Per mintgia aber dei poder vegni traitg giuda ils sura numers 3 curters.

[f. 8b] Ano 1804 en uost sin quella dumengia chei vegniu legiu quels puigns de roda sco sura che dein vegni observai per ils 10 onns, ei erra ordenau de star dil uorden dellas nuorsass, ner jl zircuit de lur paschculatiun oreiffer gl’autun /: il qual temps dei puder vegni migliau sin pistira de maises: / La permavera aber sco suonda. jlg uorden staus faitgs año 1775 Vitg entochen il cantun de la seif de Seltginas en encunter dumeun de la wall entochen Plenezas aber varga per la via orra sii. jl sumigliont quels de S: Benedeitg. Surein en Vaulas tochen la wall bletsha, jls Jgnius, Sulatvall, a Schmelzhetta nuotta shenegiar, sur che Giachen Trina entochen il cantun sura de la seif dilg maises Giachum Dish. Reitz tohen sum Scanless, Vall tochen sum la Carpusa, et entohen il Pushtgiet