Storia di Santa Genoveffa/XVII

Da Wikisource.
Vai alla navigazione Vai alla ricerca
Capo XVII Co stala coi genitori d’Genofefa?

../XVI ../XVIII IncludiIntestazione 12 marzo 2016 75% Da definire

Christoph von Schmid - Storia di Santa Genoveffa (1810)
Traduzione dal tedesco di Jan Matî Declara (1878)
Capo XVII Co stala coi genitori d’Genofefa?
XVI XVIII


[p. 109 modifica]

CAPO XVII.

Co stola coi genitori d’Genofefa?


Intang ch' el ē chilò dutt in festa e ligrezza, ē 'l palazz d'l ducca in Brabant ciamò sopollì soutt a grang affliziung; mo 'l veccio Guelfo ā ottenù l' incombenza, di portè ai genitori d'la contessa la novella d' chesc' ch' ē deventè. "Resta chilò, amico, (i ā ditt 'l conte) làsceung jì 'ng plou jon pur chesta strada sfadioſa. Pengsa, cutang d' peis, ch' el t' fō 'l ritorno dai Mōri, che t' m' dijōs, chel sarà to ultimo iade." Mo 'l portaermes i dà pur resposta: Homo proponit Deus disponit: ò dì: "Iddì tira i dessengn' s d' l uomo soutt e sura." Daō 'l iade t' la verra m' àle El provvedū d' chesta onorevole e amabil incombenza, ch' i nè m' lascearà mai ji d' mang: demme dunque lizenza d' l' eseguì." L' conte nè zedō inciamòne e i disc': "pengſa cutangn' d' angn', ch' t' ās, pagina:110 [p. 110 modifica]

considera la lontananza d'la strada, la rìa sajung: fa ma cunt d' dutt cant chesc' caro Guelfo." "Pŏra d'guna, dopo ch' el è gnù la bona signura, m' senti iou d' disc' angn' plou jŏn, e plou ben n' poi mai finì mi offizze che cung chesta incombenza d' onor; fatta ch' ella sarà, m' dai cung ligrezza in pesc', e dea ch' i sung 'l plou ved'l, durarà chesta palsada, cina al dè d'l giudize." Scommout da chestes parores disc' 'l grof: "Va dunque mi veccio fedel combattente: līte fora mì plou bung ciavall, cung dodesc' braoi reitri e dii ai duchesc' de Brabant, cicche t' sentes t' l cour, e ciara di condū sangn's e intung t' mi bracc'; va e t' accompagne Iddì." Incie Genofefa l' à ciamò fatt ch'rdè, pur i fa di ai su dutt cant, cicche 'l r'spett e l' amur filiale i podō dè ite. Guelfo nen ā stlutt l' oud'l in dutta noutt nia, e denanch' el vegne l' alba s' ēle inarmè sou, à ch'rdè i cavalieri, i deidā imbastì i ciavai, i sollezitā a sè spazzè cina, ch' el ē cung ei a ciavall, e via dangfora a duttg', e ingsceou da domang cina da sera, el scraiā vigne tang: "Coraggio, compangn's, avanti." E soulla dimanda, purcicch' el ā na te prescea, dijōle: "I pengſe alla crusc' d' chicche dessung jì a consolè. E 'ng uomo da bengn' nè dess' ciarè a su propri incomodi, s' el i pō sparagnè inciè ma 'ngn' ora d' tribulaziung. Ingsceoucche sung jūs gonot cung ardimant in galopp a [p. 111 modifica]scarzè sou firides e fa d'gorre legrimes, ingsceou urungſe naota ji a pora nia in galopp pur varì les plaies, e a suiè sou les legrimes! O i oress' che chesc' fucs essa ares, ingsceoucch' i n' à zei udù ung depent, ch' el parō, ch' el jiss' sceoucch 'l vent." E soung chestes parores i dēle indò d' spromm t' l vent'r al ciavall.

'Ng ved'l cavalier, ch' i ā tignì sura noutt, Guelfo cioè, cui atri su compangn's, dijō, che chel bung vesco, ch' ā dè adum Genofefa e Sigfrid, consagrā ing chel dè na dlisia nouia nia plou de 'ng n' ora d' rezess' dalla strada, ch' ei ā da fa. "Illò m'ssungſe ji a spromm, (disc' Guelfo) purcicche chel om sant messa gnì al savei dla bona novella, e dea ch' el è tang sicchè e prudente, oi ch' el m' insegne la miù maniera d' i portè dant ai duchesc' mia incombenza. I à pungsè co di daō pur strada, e n' sung bung d' ceaffè fora 'ng mezzo conveniente, de 'ng gnì sura, cocch' i m' essass' dì; i à finmai fatt la r'soleziung d' i scraiè pro da lunc': — Genofefa è in vita, ella è gnuda ceaffada; mo el n' s' convengn' saltè in ciaſa cung chesta maniera. I sung 'ng soldà ved'l, e i nen à mai saipù cicch' el ō dì pora, at'r che pur boccia di atri, e impò — na cosa stramba! chestes parores. — Genofefa è in vita — m' à scassè sou, e i sente tres 'ng zerto tromoroz. I n' ess' mai cr'dù, ch' la ligrezza pudessa fa 'ng te moto; e s' ella [p. 112 modifica]

m' va a mè ingsceoù, ai genitori pudess' la ligrezza improvvisada portè la mort, nella m'demma maniera, che na saitta tratta va a firì 'l cour. E 'l mal elle, ch' i sa ma da manajè la spada e no la leinga, pur chesc' nè sai iou da purtè dant na cosa puc a puc, el mè mancia meffo la finezza d' rajonè cung prudenza. Chel bung vesco venerabile m' darà bung consei, purcicch' el è prattighè assà da baiè collo spirito in pesc'." R'vè ch' el ē dang chel signur reverendissimo, i ăle portè dant, cicch' el è suzzedù e chella sua difficultè, a grang impressiung de chel signor, che laldā Iddì da d' alt, e respongn': "Sē, desse pesc', Iddì ordineia dutt, inciè les picceres coſes cung grang sapienza. I sung istess intenzionè d' jì a ceaffè i vecci genitori, mi sacro ministero m' cherda pur illò ; dunque, allo, junde." L' onorato Guelfo ē ligher e content d' pudei accompagnè l vesco d' buriada cung su compangn's.

'L duca e la duchessa passā in oraziungs e legrimes 'l dè, ch' i ā portè la ria novella d'la mort d' Genofefa, e dea ch' el ē meffo der chel 'l dè d' l anniversario, sung stei serrà daìte, in t' sua propria stanza, sprofondà in grang affliziung. Belle scealdi vedli e dai ciaveis blanc' purtāi illaota 'l guant da plura, anzi che la duchessa dō 'l moment de chella desgrazia nen ā mai plou m'tù da pert 'l guant brūm. Soul ciastell ēle quindi dutt chīt, ch' el parō d'ſert, [p. 113 modifica]purcicch' ei seghitā tres a tignì fora vigne conversaziung: el ā belle dè l' ora pur les sacres funziungs destinada, e ang n' asp’ttāva plou d' gungn' at'r, che 'l vesco, che vign' an gnē inviè a zelebrè la r'cordanza d' la mort d' Genofefa, pro chel m'demmo altè, ullacch' el l' ā sposada cung Sigfrid.

Cruzziè assà, sceocch' el ē, pungsā 'l duca tra sè zenza fa parora: "'Ng colp, o na desgrazia da fa plou mè nenne s' ess'l pudù tocchè pur nosta ciaſa ducale, che la despiantè a na te foſa: intang sii fatta l' orentè d' Iddì." Sceou incie la duchessa sospirā: "O ci desfortuna! m'ssei perde nosta unica fia, tang cara, pur mang d' l bōia. Genofefa, nos sperang de t' avei com' angel d' consolaziung al lett d' nosta mort, che tou tenes esses drucchè pro i oudli; e impede chesc'… Mo (seghitāla pou ci ella) sibe fatt, o Signur osta santissima orentè!"

Ella ā appena ditt chestes ultimes parores, che 'l vesco venerabile gnē da usc' ite; na ligrezza d' Paraisc' i luminā t'l mūs. "Lascede de baudiè, e gedess'la nel Signur," dijōle e sceocch' el foss inspirè da Iddì àle scomencè a rajonè cung fuc d' la divina provvidenza, applicā a sua desgrazia 'l fatt d' Giacobbe, ch' ā purdù so fì Giuseppe e indò ceaffè cung ligrezza. La unziung t' l discorso d' l vesco, e 'l fuc amabile d' sua retorica (la maestria [p. 114 modifica]

d' savei rajonè bell) i jē ai bongn' vecci soutt int 'l cour, la r'cordanza d' l amur d' Iddì, che rigireia dutt, e 'l pingsir alla ligrezza d'l pere Giacobbe, i ā implì fora 'l cour d' consolaziung, e tratt fora la spina dolorosa ch' i tormentā. "Ah ess' Iddì la bontè de nes fa na simil grazia," dijō la duchessa, colles mangs ingroppades; e 'l duca: "in chesta vita nè pundungſe aspettè atra consolaziung, che la speranza d' l Paraisc'." Mo 'l vesco i r'spongn': "E n' ella pudess'l fa in chesta vita 'l Signur; pur ci no? El, ch' à fatt coses tang granes, El, che fesc' la firida, e la varesc', che tengn' te fossa e fesc' resorì. 'L Dì de Giacobbe e de Giuseppe vì ciamò al dè daingcou: El s' à dè forza, che 'l cour nè s' è rott dal dulur, El sè conzede ci la forza, ch' el nè vade in tocc' alla grang consolaziung. Sou dunca impede 'l "dies irae" che ingherdenī zenza te dlisia soutt alla s. Messa urungſe ingcou ciantè cianties d' ligrezza: — Lode a Os, o Dio d' infinita bontè, amur eterno, unur e gloria a osta divina provvidenza, — purcicche Genofefa è in vita e la pudeis ciamò udei." Spurdūs a chestes parores sè ciarai ung l' at'r e alles parores lorantes d' l om sant cojōle sou t' l interno sentimentg' inzerti, speranza e tema fajō d' buriada verra intel cour, chè mader soul moment nen eſi bongn' d' illa creie al vesco. El intang deura attìra l' usc', e cherda [p. 115 modifica]

Guelfo, ch' è t' la ciamena dlungia ad aspettè e tromorā te so interno: "Chesc'," dijel, "sè cuntarà 'l rest. 'L portaermes te stua appena, screia: "Sè, ella è in vita, i l' à istess ududa, i l' à aldida, e i l' à tutta pur la mang." La novella — Genofefa è in vita — va sceoucche 'ng tarlì pur dutt 'l ciastell. I servidūs d' l duca, les signures d' la duchessa, salta adarlerc plengn's d' morvouia, ligri e oramai fora d' sè. Guelfo à cuntè la storia rara assà, impedì gonot dalles legrimes, ch' i gnē t' su oudli grisc', e cuna usc' rotta dal scommoviment. Duttg' incear ia m'ssā suspirè e pittè ad aldì cuntang, e i duches spurdūs stlariis dalla ligrezza nen ĕ bongn' d' s' remette dalla morvouia e impressiùng. Finalment'r nè s' lasceāle plou dubitè, cang, ch' i compangn's d' Guelfo laldā duttg' pro cicch' el ā cuntè; spo cang ch' el i portā dant les parores d' Genofefa e d' l conte ai genitori, s' eſi chisc' descedà fora, sceoucche dana inceornida, a vita nouia, e scraiā: "Sengn' ungſe vitt assa, ſengn', che savung, ch' nosta Genofefa è ciamò in vita, denanche morì la urungſe ciamò udei." E d' fatt, dopo ch' ei à aibù ringraziè a Iddì te dlisia, eſi attira pià ia d'buriada col vesco venerabile, col bung Guelfo cui su, e 'ng grang tlapp d' servidùs.

Intang s' ā ci Genofefa r'mettù in forza d' bella pora e bona assistenza tang inant, [p. 116 modifica]

che les masselles s' investī 'l curù coucce in sengn' ch' ella gnē indō pro sanitè. So unico desiderio ēle d' udei su genitori, ch' è incie r'và al ciastell plou attīra, ch' ang n' i ess' aspettè, e la saluda cung legrimes ai oudli lorantes. 'L duca 'ng veccio venerabile, s' l' abbraccea d' l dutt scommout, sceoucche zaccang Simeone t' l tempio dijōle ci el: "Sengn', Signur, tolesse osc' servo, ſengn' ch' mi oudli à udù chesta ultima grazia." La uma s' la tira al cour soutt a tan d' legrimes e disc': "Sengn' mouri contenta, dea che tou t' viis, e tua innozenza e fora d' vigne dubbio. Ingsceoù d'gorō les legrimes in abbracceamentg' d' ligrezza.

Spo s' oji al picce mūtt, e scraia d'buriada: "Dunque tou t' es nosc' nipōte. Vì, ma vì ca, lascete abbraccè, Dì t' benedesce, nosc' bung picce, t' feje felize, amabil e cara creatura." L' duca e la duchessa s' 'l tolō ung all' at'r e s' l curì d' baji e legrimes, e s' l' inzertiā ploucche mai. "Cutang mirabile è 'l bung Iddì," mettoi spo pro: "Fia, nos t' tignōng belle pur morta, e nen āng plou d'guna speranza d' t' udei ciamò soulla terra e ſengn' nes àle fatt la grazia d' t' abbraccè tè e to picce fì."

Intang comparesc' ci 'l vesco, cina ſengn' nia osservè da Genofefa, e chesc' fō la colm d' la ligrezza, ch' el i parō scoucche 'ng angel dal [p. 117 modifica]Ceìl. L' om d' Iddì ŏt impruma ad ella, spo al conte, e infing ai genitori i dà a duttg' la benedisiung; alza spo les mangs e disc': "Sengn" ā adempì 'l Signur, cicche so spirito m' à zaccang fatt udei: a te, fia, e a os duttg' elle gnu conzedū la maiù fortuna, ch' ang s' po aspettè soulla terra. La tua, Genofefa, à impermò scomencè dō grang penes, sceoucche vigne contentezza dess' scomencè soulla terra. La sapienza e bontè d' Iddì à fatt cicche d'gungn' n' s' ess' pungsè, e surapassa vigne immaginaziung. Sceoucche in dè d'la nozza nes àle indò chilò abinè duttg' adum, in na maniera d' morvouia, e cuntra aspettaziung nes āle injignè chesc' bell dè, ullacche 'l ringraziung cung legrimes d' consolaziung. El n' ung mancia d'gungn' d' chicche ē a nozza, anzi chesc' picce è d' plou, purcicch' Iddì fesc' plou d' chel, ch' El impormett. Beato chel che tengn' fora la prova, tantosc' ch' el sarà porvè cearà, arrāle la corona d' la vita impormettuda da Iddì a chicche l' ama e i serv; la corona d' la vita è ci a os conzeduda." — Les vĕres ligrezzes tena familia mess' dagnara avei la s. Religiung pur fondamenta e compagnia, spo elles d' les dertes; ligrezzes al' ingcuntra blott mondanes è zenza saù e mérito. —