Il novellist
 |
Questo testo è completo. | |
| ◄ | Literatura grisuna vædra e nova | Il Calgèr da Sent | ► |
Questo testo fa parte della raccolta Rätoromanische chrestomathie
GION ANTONI BÜHLER.
Il Novellist I.
[p. 108] Proposiziuns per l’Uniun dils dialects dil lungatg rhäto - romonsch 1).
En la part romonscha dil cantun Grischun regia d’enzaconts onns enneu ina certa tema, che il lungatg romonsch, nossa lingua materna, savessi cun il temps svanir ord nossas valladas alpinas — ord siu davos asil. Et en verdat, ina tala tema na ei nonfundada. Nus vezein gie, che il lungatg tudesc vegn introducius en ina gronda part de nossas scolas romonschas, e quei en ils biars logens sin donn e cust digl idiom romonsch sez, essent che quel vegn dismess u dil tut, ne per part en talas scolas. Igl ei milsanavon enconoschent, che nos lungatg romonsch ha zun pintga valur avont nossas auctoritats cantonalas, las qualas correspondan quasi exclusivamein en lur decrets, circularas, promulgaziuns etc. en lungatg tudesc cun il pievel romonsch. Nos institut nazional prenda quasi zun negin riguard sin ils basegns digl idiom romonsch. Ils candidats della theologia, ils quals seprepareschan en nos institut per ils studis de lur vocaziun, han negina instrucziun en lur lungatg matern, schegie che els en lur vita practica ston seservir da lur lungatg matern en las pli importontas funcziuns de lur aulta vocaziun. Ils giuvens, che vullan studegiar la jurisprudenzia, era quels survegnen negina instrucziun romonscha en il gymnasi, e tonatont demonda pli tard lur vita practica dad els, che els sapien plidar e scriver lur lungatg matern. Et ins na sa snegar, che ina tala pretensiun [p. 104] della vita practica ei giesta e doveivla. Ina autra part de giuvens, ils quals frequentan la partiziun reala de nos institut, vegnen en la vita
_____________________
1) Quest artichel ei gia staus edius en in extrasquitsch ils 20 Mars et ei staus destinaus per la conferenza linguistica dils 28 de Mars a Reichenau. Nus laschein comparer cheu quest concept senza midadas e volein pli tard relatar a noss stimai lecturs il resultat della menzionada conferenza. Nus stovein mo aunc remarcar, che nua na havein, per munconza de temps e per causa ded autras circumstanzias, saviu lavurar ora quest concept meglier e pli detagliau, sco quei che ei fuss stau giavischeivel. practica a dovrar il pli lur lungatg matern. Conts de quels giuvens vegnen pli tard elegii en suprastonzas, en decasteris, nua che il lungatg romonsch dominescha exclusivamein! Cont bi, cont doveivel, cont necessari fuss ei allura, che tals officials savessen era plidar e scriver lur lungatg matern empau correct, sco quei che ins astgass era pretender dad els. Ils candidats de scola retscheivan bein entgina instrucziun en lur lungatg matern, mo en ina aschi minima extensiun, che ina tala instrucziun ei absolut insufficienta per umens, ils quals dovein en lur vita practica saver instruir perfetgamein en lur lungatg e buca mo saver plidar e scriver empau quel. Nus vezein pia, che il stât fa pauc ne nuot dil tut per la cultivaziun, prosperaziun e conservaziun de nos lungatg romonsch. Cun quellas et aunc autras fatalitats pliras se associescha igl indifferentismus … d’ina part dil pievel romonsch sez, la quala subordinescha talas caussas nazionalas, las qualas mintga patriot tegn per ina caussa, in pugn de honur, als interess privats et alla speculaziun. Gie, pér memia leva e facila fa il pievel romonsch sez la victoria a quels numerus e perigulus inimitgs digl idiom romonsch. Ina completa confusiun, ina vera Babylonia, regia denter il pievel romonsch a riguard il lungatg romonsch. Quel sedivida en plirs dialects, che ein zun intolerants in enconter lauter. In Sursilvan p. e. enconoscha forsa mo aunc ils noms tudescs dils vitgs engiadinès, et in Engiadinès p. e. gnanc enconoscha pli il nom romonsch della capitala della Surselva! E pertgei ina tala nonperstgisabla ignoranza? — Perquei che ils Sursilvans et Engiadinès han ina empau diversa pronuncia per in et il medem plaid!! Pilver, in pievel de mo circa 45 — 50 milli olmas ha cert negina raschun de nutrir animositats, schalusias e caprizis en caussas dil lungatg, sche el na vul, che tut ils dialects vommien a la fin a la mal’ura. Ei na fuss grev de mussar si, cont ridicul il caprizi ei tier ils Romonschs a riguard lur lungatg. Nus resalvein era, de pli tard ina gada argumentar questas pretensiuns et exprimer pli detagliau nossas ideas sur questa materia.
Tut quellas calamitats han biars sentiu da ditg enneu et ins ha pliras gadas fatg emprovas, de seunir, mo adumbatten. Gnanc ils Protestants e Catholics della Surselva han avon circa 20 — 30 onns saviu seunir, de maniera che ins ha stoviu laschar squitschar codischs de scola, che havevan per auter il medem contegn quasi tras atras, en duas ediziuns, ina per ils Reformai e lautra per ils Catholics! Ils davos onns ha la Societat rhäto - romonscha fatg tuts sforzs per unir Romonschs de tuts idioms en ina societat linguistica, per entras quella influenzar cun il temps sin ina raschuneivla uniun dils idioms e survegnir in idiom literaric per tut ils dialects; mo adumbatten, la Surselva ha buca separticipau de quella interpresa et aschia annullau la principala mira et il principal intent della societat.
Ina nova occasiun se offerescha en il present moment per puspei far ina emprova ded unir en emprima linea ils Catholics e Protestants della Partsura e Partsut en caussas della orthographia e della grammatica romonscha e de prender en seconda linea seriusamein en égl l’uniun della Surselva e Sutselva cun l’Engiadina.
Sco ei gliei gia enconoschent, dovei la bibla protestanta vegnir squitschada en ina nova ediziun sin cust della societat inglèsa a Francfurt. Tier quella occasiun han Protestants e Catholics expectorau il giavisch, che omisduas confessiuns dovessen se unir a riguard il lungatg e l’orthographia. En conferenzas et en discurs privats ei quella caussa vegnida discussionada gia la stad et igl atun passau. Ina conferenza de Protestants [p. 105] e Catholics ha ils 6 de September en ina viva discussiun tschentau il fundament ded ina uniun. Suenter ei quella caussa aunc vegnida tractada en conferenzas et en societats privatas cun la seriudat, la quala ina materia aschi importonto meritta. Per ussa manar quella caussa ina gada tier ina fin, eis ei vegniu concludiu de tener ina conferenza gienerala denter Protestants e Catholics.
Quella conferenza dovei vegnir tenida la gievgia ils 28 de Mars a Reichenau. Ils Romonschs de tuts idioms ein invitai, de prender part de quella importonta conferenza. La sessiun entscheiva la damaun a las 8.
Sin quella conferenza vegnen las suondontas proposiziuns, tier las qualas il rev. sigr. Darms, plevont a Flem e president dil colloq. della Surselva, da part protestanta, et il redactur dil Novellist, da part catholica, suenter ina lunga discussiun han seuniu, pridas per basis della discussiun. Ei secapescha de sesez, che scadin commember della conferenza ha ils dretgs, de sper las presentas proposiziuns aunc far autras.
I.
Principis gienerals per l’uniun.
La lingua rhäto - romonscha ei ina figlia della lingua latina e parentada cun tut las autras linguas romonschas; perquei dovei sia orthographia e grammatica prender special riguard
a) sin l’etymologia latina;
b) sin l’anologia cun las autras linguas romonschas; et en cass dubius
c) sin igl usus existent e sin l’euphonia, conservont dentont adina siu character et applicont las modificaziuns, las qualas sias specialas particularitats pretendan.
Suenter quellas maximas doveien quels plaids e quellas expressiuns dils divers dialects rhäto - romonschs (inclusiv il dialect dell’Engiadina) vegnir riguardai en la grammatica et orthographia romonscha, ils quals stattan il pli da maneivel al latin.
Reglas e formas della orthographia veglia e della orthographia nova, las qualas correspondan a quels principis gienerals, restan intactas.
II.
Reglas specialas per la realisaziun de quels principis gienerals.
Igl Alphabet.
1. Igl alphabet romonsch ei il medem, sco il latin. Il k, y, ch, ph, th, che derivan dal grec et w, che vegn dal tudesc, ein de dovrar sco en la lingua latina et en la tudesca.
2. Las literas inizialas ein de scriver grond ne pintg sco en la lingua latina.
3. Vocals.
a) Vocals dubels unii, sco ae (ä), oe (ö), ü, ha la lingua romonscha negins.
b) Il diphtong „au“ei de dovrar da pertut, nua che la derivonza dil latin garegia. Ins scriva pia: maun, saung, tgaun etc. e buca: meun, seun tgeun.
c) Il diphtong ou croda naven e dal diphtong eu dovei ins far pintg diever. Ils adverbs, che la bibla scriva cun: cou, tschou, lou, nou etc. e l’orthographia moderna cun: cheu, tscheu, leu, neu, doveien vegnir dovrai sco en ils dialects della Partsut: qua, tscha, là, nà etc. Pér en seconda linea vegn l’orthographia moderna; [p. 106] cheu, tscheu etc. proponida. — Per pronom personal della emprima persuna vegn ei proponiu: jeu (ne: eu); jou dovei buca vegnir dovraus.
d) Il diphtong „iu“ei de preferir en las finiziuns participialas et en ils pronoms possessivs etc. als diphtongs „ieu“et „eu“. Ins 30 scriva pia: viu, priu, temiu; miu, tiu, siu etc. e buca, vieu, prieu, temieu; … mieu, tieu, sieu etc. Ils plaids: vieu — vieua, tieu — tieua, dovei ins scriver: veu — veua, teu — teua. Ils plaids: lieunga u leunga u liunga scrivi ins: lingua; ils plaids: liung — liungezia scrivi ins: long — longezia etc.
e) Diphtongs disviai dad in simpel vocal latin ein buca de tolerar; ins scriva pia: terra e buca tiarra ne tiara; urs e na uors; bella e na bialla ne biala; terz e buca tierz; vulp e na uolp ne vuolp; mess e na miass. Milsanavon scrivi ins bear (bea), beara e buca biar (bia), biara.
4. Consonants.
c tunna avont a, o, u et avon tuts consonants secc, sco k; avont e et i sco z. Dovei il c turnar secc avont e et i, sche dovei ins interpolar in h, sco en igl Italian. Ins scriva pia: che e legia: ke; ch’ei e legia: k’ ei etc.
tg vegn dovraus da pertut per ch, nua che quel dovei haver in tun smaccau. Ins scrivi pia: tgei, tgi, pertgei, fitg etc. e buca: chei, chi, perchei, fich etc. Entras l’acceptaziun de tg vegn l’ambiguitat dil ch disviada.
Mo essent il tg buc adina etymologic, p. e. sche ins scriva tgierp, che vegn da corpus cun tg etc. sche fuss ei forsa meglier, ded encurir in auter sign per quest tun smaccau, sco p. e. igl c cun la cedille (ç); allura savess ins scriver quest plaid: çierp. — Quest medem sign, la cedille, savess allura era vegnir dovraus per indicar tier autras literas il tun smaccau. Ins savess pia scriver: venir (cun ina cedille sut igl n); il, fil, filia (cun ina cedille sut igl l) etc. et allura legier quels plaids, per amur de quella cedille, cun tun smaccau, pia: vegnir, igl, figl, figlia etc. Aschia savess ins cun quest sign, la cedille, semplificar fitg l’orthographia dils tuns smaccai.
c avont i et e cun ina ensenna sinsu, sumiglionta agl accent circumflex (sco igl ei usitau en il dialect romonsch de Gardeina en il Tyrol) dovess remplazar il „tsch“. Ins scrivess pia: ciel, ciera, cient, ceins, cessar, cinglar etc. cun in sign sco igl accent circumflex sin il c e legiess allura quels plaids: tschiel, tschera, tschient, tscheins, tschessar, tschinglar etc.
d vegn interpolaus sco tun euphonic, sco p. e. en: ad el, dad el, dad oz, ad interprender etc.
g tunna avont ils vocals a, o, u secc, sco en il Tudesc; avont i et e smaccau, sumigliont sco en igl Italian. L’interpolaziun d’in h per dar al g in tun secc avon i et e ei, aschinavont sco la pronunzia ei buca tuttina en tuttas valladas, buca necessaria; ei stat liber a scadin de legier il g dir ne lom, sco ei plai ad el.
g ei a la fin dil plaid, era suenter i et e adina secc, sco en il Tudesc; dovei g esser loms a la fin dils plaids, sche sto ins scriver aunc avon il g in t, pia tg. Ins scriva pia: lêtg, letg, litg, ditg, matg e buca: lêg, leg, lig, dig, maig etc.
gl e gn seien adoptai dalla orthographia moderna, ins scrivi pia mai quels tuns smaccai a la moda veglia: lg, ng. Ins scriva pia: figl, figlia, feglia, Glion, lign, vigna etc. e na: filg, filgia, felgia, Lgion, ling, vinga etc. — gn fa adina tun smaccau, gl enconter commi mo avon i. Ins scriva pia: vegl; mo per far il feminin sto ins aunc metter vitier ia e buca mo a, pia: veglia.
[p. 107] h tunna en il Romonsch pli lev, che en il Tudesc, e vegn era tenius en ils plaids: hum (um), historia, haver, honur, honest; mo en ils plaids: erva, ier, iert (ort), ierta, artar, artavel, et ura vegn el laschaus naven. — ch vegn avont en plaids esters, sco: patriarch, rich, richezia, ils quals ins na dovei pia scriver: patriarh, rih, rihezia. —
sch tunna sco en il Tudesc. Excepziuns fan ils plaids: vidrus-chel, mas-chel, … s-chelett, s-chizza, ris-chein, cadus-chel. Mo en tals cass eis ei meglier de dovrar in „a“per igl „e“e scriver: vidruscal, mascal, caduscal; skelettt (scalett), forsa era riscain, scizza etc.
j semida en in g en plaids sco: gegina, giuven, gie, giuvnal etc. mo en il plaid Judeus resta il j. Ils plaids just (giest), justia (giustia) ein de scriver: gist, gistia.
q vegn mo avont en connexiun cun igl u et in sequent vocal, sco p. e. en ils plaids: quantum, quantitat, quater, quaronta, quartauna, sequent etc. Per quant u quont scriva ins cont.
s avont in sequent consonant dovei vegnir pronunciaus pli lev che sch e tont sco posseivel ei purs, per promover ina bella pronuncia, sco en ils plaids: sbagl (buca schbagl), scarpar (na: schcarpar), sdernar (na: schdernar), sforz (na: schforz), sgolar (na: schgolar), sladar (na: schladar), smanar (na: schmanar), spirt (na: schpirt), puspei (na: puschpei), squadra (na: schquadra), sventira (na: schventira) etc.
t semida en z avont „ia, iun, ius“. Ins scriva pia: naziun, grazia, superstiziun, vizius e buca: natiun, gratia, superstitiun, vitius etc.
5. Dubelaziun dils vocals. En il Romonsch vegnen negins vocals dubelai; mo il particip passiv plural fa ina excepziun de quella regla. Ins scriva pia: Els ein vegnii, nus essen tenii, vuss esses surprii etc. Mo en quels cass resta allura igl accent naven. Ins scriva pia buc: els ein vegnìi, ne vegnì.
6. Dubelaziun dils consonants. Ils consonants vegnen dubelai, nua che l’etymologia demonda quei. Ins scriva pia: onn, rutt (rupt), mattell, mattella, cavell, metall, gattell, bass etc. e buca: on, rut, cavel, metal, gattel, bas etc. Per tut, tutta scriva ins tot, tota, ina forma latina, che vegn avon en dialects romonschs.
7. En il Romonsch drova ins treis accents: igl accent grav ('), igl acut (´) et il circumflex (˘). Igl accent grav vegn dovraus en plaids sco: molinèr, molinèra: pomèr, pomèra; calgèr, calgèra etc. e dat al „e“in tun sumigliont agl „ae“(ä). Era en ils adverbs nà, là. Igl accent acut vegn dovraus en paucs plaids e dat agl „e“in tun git et ault, sco p. e. en: Mustér, égl, pér (pér ussa). Era en ils plaids: vadé, utsché, marté, bé, manté etc, ils quals vegnen avont en dialects romonschs et ein tenor l’etymologia pli gists, che: vadi, utschi, marti, bi, manti etc. sa igl accent acut vegnir applicaus. Igl accent circumflex vegn avont en paucs plaids ded ina silba per indicar in vocal extendiu, sco en lêtg, stât etc.
8. Igl Apostroph ei ded evitar tont sco posseivel ei. Sia principala applicaziun anfla el, nua che dus medems vocals suondan in sin lauter sco: la aissa — l’aissa; la aura — l’aura etc. Meinz dovreivels ei igl apostroph, cura che ils vocals che suondan in sin lauter ein buca ils medems, sco: la urticla — l’urticla etc. Aunc pli ded evitar ei igl apostrophar adjectivs ne zun substantivs.
III.
La Declinaziun, e plaids declinabels.
1. Partidas: „de“per il genitiv, „a“per il dativ, „da“per igl ablativ.
[p. 108] 2. Igl artichel:
a) Igl artichel definit. Masculin: il, dil, al, il, dal; avont vocals: igl, digl, agl, igl, dagl. Plural per omisduas formas: ils, dils, als, ils, dals. Feminin: la, della, alla, la, dalla; avon vocals era: l’, dell’, all’, l’, dall’. Plural per omisduas formas: las, dellas, allas, las, dallas.
b) Igl artichel indefinit. Masculin: in, d’in (ded in), ad in, in, dad in (d’in). Feminin: ina, d’ina (ded ina), ad ina, ina, 20 dad ina (d’ina).
3. Substantiv, Adjectiv e Numeral.
a) Substantivs et adjectivs masculins sin „i“(resp.: é) han en il plural: „ells“; p. e. cunti (cunté), cuntells; marti (marté), martells: bi (bé), bells; utschi (utsché), utschells etc.
b) Substantivs sin „er“cun accent ein de scriver cun igl accent grav, aschia pomèr (buca pumè); mistregnèr (na: mistregnè); sellèr (na: sellè); saltèr (na: saltè); talèr (na: talè). Il grav indichescha en quels e sumiglionts plaids era il tun digl „e“, il qual ei quasi „ae“(ä) e buca mo igl accent della silba. Igl accent resta era sin ils feminins derivai et en las formas dil plural, sco: pomèra, pirèra, pirèrs (buca: perèra, perèrs); calzèrs, forestèra, molinèra etc.
c) Substantivs sin „iglia“(derivont dal latin „ilia“) ein era de scriver aschia; pia: vermaniglia, mattaniglia, isiglia (utensilia) e buca: vermaneglia, mattaneglia, iseglia etc.
d) Substantivs che derivan dal particip passau dell’emprima conjugaziun, sco: mussau, deputau etc. han en il plural „aus“et „ai“, l’emprima forma sco substantivs, la seconda forma pli sco verbs. (Era: ils „beaus“et ils „beai“.)
e) La finiziun latina „us, utis“(virtus, virtutis); „as, atis“(libertas, libertatis) vegn da present scritta en il Romonsch u cun „it, at“, ne cun „id, ad“. L’etymologia e la pronuncia dils plirs de quels substantivs plaida per l’emprima forma, pia: libertat, verdat, vertit etc. — L’anologia cun il Spagnol et igl idiom engiadinès, en entgins plaids la pronuncia et ils plaids derivonts da tals substantivs, per la seconda forma, pia: libertad, verdad, vertid, buntad, buntadeivel etc.
4. Pronom: a) personal e sia declinaziun.
| Sing. | jeu (eu) | ti | el | ella (la) |
| de mei | de tei | ded el (d’el) | ded ella (d’ella) | |
| a mi | a ti | ad el, a gli | ad ella | |
| mei | tei | el | ella (la) | |
| da mei | da tei | dad el | dad ella | |
| Plur. | nus | vus | els | ellas |
| de nus | de vus | ded els (d’els) | ded ellas (d’ellas) | |
| a nus | a vus | ad els | ad ellas | |
| nus | vus | els | ellas | |
| da nus | da vus | dad els | dad ellas |
Forma reflexiva u conjunctiva:
| Sing. | dativ: | mi | ti | se (masc. e femin.) |
| accus.: | me | te | se (masc. e femin.) | |
| Plur. | dativ: | nus | vus | se (masc. e femin.) |
| accus.: | nus | vus | se (masc. e femin.) |
[p. 109] Forma enclitica:
| Sing. | dativ: | mi | ti (tgi) | gli, la |
| accus.: | me | te | el, la | |
| Plur. | dativ: | nus | vus | als, las |
| accus.: | nus | vus | els, las. |
Las formas: jeu mez, ti tez, el sez, nus sezs, vus sezs, els sezs, ellas sezzas ein de scriver separadamein, enconter commi ensemmen scriva ins: memez, tetez, sesez.
Ils pronoms neuters ein: igl, ei, ins. Igl drova ins avont vocals, p. e. Igl ei ver (buca: ei gliei ver); ei avont consonants, p. e. ei plova, ei neva etc. Ins ei ina forma singulara et astga il verb mai survegnir cun quest pronom ina forma dil plural. Ins scriva pia: Ins ha, ha ins e buca: han ins. Ei dovei mai vegnir dovrau per ina forma dil plural, pia buca: ei han, ei vegnan etc.
b) possessiv, singular: miu, de miu, a miu, miu, da miu. Aschia tiu, siu, mia, tia, sia. Las formas: meu, teu, seu, e mieu, tieu, sieu na ein d’acceptar. Plural: mes, de mes, a mes, mes, da mes; mias, de mias, a mias, mias, da mias. Aschia era: nos (nies), vos (vies), lur, en il plural cun „ss“, pia: noss, voss etc. En il feminin ha quest pronom tras a tras „ss“, pia: nossa, vossa; nossas, vossas. c) interogativ: tgei in? e tgei ina? dovei ins scriver tgein in? tgein ina?
Tgi, detgi; a tgi (era: a cui); da tgi (era: da cui).
IV.
La conjugaziun.
a) Il vocal characteristic de tuttas conjugaziuns („a“, „e“— long e curt — „i“) dovei vegnir salvaus tont sco posseivel ei.
b) En il temps present survegnen las persunas sequentas finiziuns.
Indicativ.
| ar. | er (long). | er (curt). | ir. | |||
| Sing. | 1. | — | a. | — a | — a | — a |
| 2. | — | as. | — as | — as | — as | |
| 3. | — | a. | — a | — a | — a | |
| Plur. | 1. | — | ein. | — ein (— in) | — ein (— in) | — in |
| 2. | — | eis. | — eis (— is) | — eis (— in) | — is | |
| 3. | — | an. | — an | — an | — an. |
En l’emprima e secunda persuna plural della seconda e terza conjugaziun ein era las finiziuns: in, is lubidas.
Conjunctiv.
| Sing. | 1. | — | i | — i | — i | — i |
| 2. | — | ies | — ies | — ies — | — ies | |
| 3. | — | i | — i | — i | — i | |
| Plur. | 1. | — | eien | — eien (ien) | — eien (ien) | — ien |
| 2. | — | eies | eies (ies) | eies (ies) | ies | |
| 3. | — | ien | — ien | — ien | — ien. |
En l’emprima e secunda persuna plural della seconda e terza conjugaziun ein era las finiziuns: ien, ies concedidas.
c) Igl imperfect vegn dovraus suenter la conjugaziun moderna cun salvar il vocal della conjugaziun, pia: jeu ludava, temeva, vendeva, sentiva etc. En il conjunctiv: jeu ludavi, temevi, vendevi, sentivi etc. En igl indicativ regia tras a tras igl „a“en las finiziuns, en il conjunctiv igl „e“, pia: nus sentivan — sentivien etc.
| [p. 110] | Imperfect historic (Aorist). |
| Jeu ludet, ludà | temet, temè | sentit, sentì |
| ti ludettas | temettas | sentittas |
| el ludet, ludà | temet, temè | sentit, sentì |
| nus ludettan, ludanan | temettan, temenan | sentittan, sentinan |
| vus ludettas | temettas | sentittas |
| els ludettan, ludanan | temettan, temenan | sentittan, sentinan. |
En la terza conjugaziun ei quest temps historic sco en la seconda conjugaziun; p. e. Jeu vendet — vendè etc.
d) Las formas dil condizional ein:
| — ass | — ess | — ess | — iss | |
| — asses | — esses | — esses | — isses | |
| — ass | — ess | — ess | — iss | |
| — assen | — essen | — essen | — issen | |
| — asses | — esses | — esses | — isses | |
| — assen | — essen | — essen | — issen | |
| indirect: | — assi | — essi | — essi | — issi |
| — assies | — essies | — essies | — issies | |
| — assi | — essi | — essi | — issi | |
| — assien | — essien | — essien | — issien | |
| — assies | — essies | — essies | — issies | |
| — assien | — essien | — essien | — issien |
e) Igl imperativ. En igl imperativ vegn il „a“salvaus en tuttas quater conjugaziun per il singular, pia
| Sing. | lauda | tema | venda | senta |
| Plural. | ludei (— t) | temei (— t, e — i) | vendei (— t, e — i) | sentì (— t) |
Il „t“della seconda persuna plural ei dismess, mo avont vocals astga el vegnir dovraus. Ins astga aschia, sche ins vul, scriver: Ludeit il Tutpossent. En la seconda e terza conjugaziun ei era la finiziun „i“concedida, cunzun en la poesia, pia era: temì, vendì (vus) etc.
f) Il futur. Tier il futur, che ins ha da present, dovei ins aunc manar en in futur, che sei analogs cun il futur de tut ils auters lungatgs romonschs. Proponida ei la sequenta forma:
| Jeu luderà | temerà | venderà | sentirà |
| ti luderas | temeras | venderas | sentiras |
| el lurà | temerà | venderà | sentirà |
| nus luderein | temerein | venderein | sentirein |
| vus ludereis | temereis | vendereis | sentireis |
| els luderan | temeran | venderan | sentiran |
Ina sumiglionta forma dovei pli tard era vegnir introducida dals scribents romonschs per il conjunctiv e condizional. Il futur per ils verbs auxiliars ein stabilii: jeu havrà — serà — vegnirà etc.
g) Il „g“en las finiziuns dil conjunctiv e condizional vegni laschaus naven. Ins scriva pia:
jeu sei, hagi, vegni, laudi, temi, vendi, senti e buca:
jeu seigig, hagig, vegnig, laudig, temig, vendig, sentig. Ins scriva: jeu eri, havevi, ludavi, temevi, vendevi, sentivi, e bucca:
jeu erig, havevig, ludavig, temevig, vendevig, sentivig. Ins scriva:
jeu fussi, havessi, vegnissi, ludassi, temessi, sentissi, e bucca:
jeu fassig, havessig, vegnissig, ludassig, temessig, sentissig.
Quest g vegn pia evitaus en tuttas persunas dil singular e plural. Tier il verb esser scriva ins il conjunctiv: sei, seies, sei; seien, seies, seien; igl emprim g croda pia era naven.
[p. 111] h) Il verb auxiliar „esser“vegn conjugaus en il presens: jeu sun (buca: sunt), ti eis, el ei; nus essan (buca: essen), vus essas (na: esses), els ein (na: ên, ne: een. ne: än).
i) Il pronom reflexiv na dovei vegnir unius cun il verb sez. Ins scrivi pia: se midar, se preparar, se legrar e buca: semidar, sepreparar, selegrar. Il pronom reflexiv se mida en la conjugaziun tenor la persuna et il numer. Ins scriva pia: Jeu me legra, ti te legras, el se legra; nus nus legrein (ne era: nus legrein nus), vus vus legreis (vus legreis vus), els se legran etc.
l) Ils verbs: voler, laschar, ascar (astgar), vegnir, haver etc. na astgan vegnir abreviai e scrits: ler, schar, stgar, gnir, ver etc. Era il particip passau dil verb haver dovei ins scriver: „hagiu“e buca mo: „giu“sco quei ch’igl ei gieneralmein usitau.
m) Denter il particip fut. passiv et il particip present activ dovei vegnir fatg ina differenza. Igl emprim scriva ins cun in „d“, il second cun in „t“. Ins scriva pia: educand, educont; installand, installont; examinand, examinont; dividend, divident etc.
n) La Methathesis vegn applicada secund l’arsis ne thesis; mo ella dovei vegnir evitada, nua che quei ei posseivel. Concedida ei la metathesa en cass sco: ludar — lauda — ludau — ludei; udir — auda — udis; pauper — pupira; crer — cartein; crescher — carschiu; barsar — brassa etc. Absolut nonnecessaria ei ella en auters plaids, sco en: far — figiein; ins dovei scriver: far — fagiein etc.
o) Verbs componii cun preposiziuns. Tier quels ei l’assimilaziun giavischeivla, nua che l’oreglia la demonda. P. e. cun „ob“. Ins scrivi offerir, occurrer, opponer per obferir, obcurrer, obponer etc. La preposiziun latina „in“(resp. „im“) ei de salvar tont sco posseivel ei. Ins scrivi: intellir (na: entellir), intelgiu, intelletg, intelgienscha, intelligenza; implorar, impunder, incadenar, intruidar, inconoscher, imprender etc. En cass, nua che questa preposiziun „in“savess absolut buca vegnir tenida, dovei ella vegnir substituida da „an“(„am“) e buca tras „en“(„em“); aschia en: anconoscher, amprender, sche ins na vul tener las formas inconoscher, imprender etc.
„Con“(„com“) ei de preferir a „cun“(„cum“). Ins scrivi pia comprar, contentar, confidar, considerar, comprender etc. e na: cumprar, cuntentar, cunfidar, cunsiderar, cumprender etc. Era tier substantivs ei „con“(com) de preferir. Ins scrivi: compar, commar etc. e na: cumpar, cummar etc. Ina excepziun fa: cussegliar, cussegl, cusseglier. „Per“ei de preferir a „par“. Ins scrivi: perdonar, pertgirar e na: pardonar, partgirar etc. — „Sub“e „sut“omis dus concedii. „Re“ei de preferir a „ra“e „ri“. Ins scrivi: requintar, renovrar, responder e na: raquintar, rinovar, risponder etc. Aschia era en ils substantivs derivai da tals plaids. Ina excepziun fa radunar, radunonza (che deriva da „re ad unar“).
En ils substantivs sco: sentenzia, intelligenzia, penitenzia ei la finiziun latina enzia — zia (resp. entia — tia) de salvar, mo era la forma italiana — enza — za ei concedida, sco en intelligenza, cadenza, potenza (era: cadenzia, potenzia) etc.
V.
Orthographia digl Adverb, della Preposiziun, Conjuncziun et Interjecziun.
1. Igl Adverb. La finiziun adverbiala „mein“ei de preferir a tuttas autras finiziuns, sco: meng, megn, meing etc. Ins scriva pia: naturalmein, evidentamein, bunamein etc. e na: naturalmeng, evidentameng, bunameng etc.
Instagl tochen, entochen dovei ins scriver tocan, entocan (intocan). Per la negaziun drova ins ils adverbs: non, na, buc (buca); per l’affirmaziun; [p. 112] „gie“e „schi“. Ins scriva: nagut (pronom), cert, zun, gia e na: nuot, tschert, zunt, schon. Per igl adverb della moda e maniera „mo“sa ins era dovrar „mai“(era: be), cura che quel vegn avont en ina construcziun cun la conjuncziun „mo“. Aschiglioc ei „mai“de dovrar mo sco adverb dil temps. Ins sa era scriver: aschi, aschia, aschiglioc e: schia, schiglioc. Las treis emprimas formas ein dentont de preferir.
2. La preposiziun. Ins scrivi „per“e na: „par“; „tier“e na: tiers; „avont“e na: avon. Contracziuns della preposiziun cun igl artichel ein per regla ded evitar et astga ins far excepziuns mo en favur dell’euphonia, ne era en la poesia.
3. La conjuncziun. Ins scrivi: „e, et“e na: „a, at“, era buca „ed“. Concedidas ein las conjuncziuns: „che“e „ca“; „sche“e „scha“. Ins scrivi: ne — ne, e na: ni — ni.
4. L’interjecziun ach u ah na ei de dovrar en Romonsch; ins drovi instagl de quella: O, senza accent.
[p. 123] La conferenza linguistica dils 28 de Mars a Reichenau.
En il No. antecedent dil Novellist havein nus publicau las proposiziuns per l’uniun dils dialects dil linguatg rhäto - romonsch, las qualas fuvan destinadas de formar la basis della discussiun sin la conferenza menzionada. Quellas proposiziuns ein vegnidas acceptadas dalla conferenza cun excepziun ded intgins paucs puncts.
Nus na savein repeter cheu per la seconda gada questa entira materia e volein perquei mo notificar a noss resp. Lecturs las paucas midadas, las qualas ein vegnidas fatgas dalla conferenza en las menzionadas proposiziuns.
Pag. 105. II. 3 Vocals, lit. c. Ils adverbs: „qua, tscha, là, nà“et era: „cheu, tscheu, leu, neu“ein acceptai en omisduas formas, essent tot quellas formas giustificheivlas. Aschia ein era omisduas formas dil pronom personal, „jeu“et „eu“, acceptadas. Lit. d acceptau, cun excepziun dils plaids „veu — veua, teu — teua“, ils quals ins dovei scriver sco tocan ussa: „vieu — vieua, tieu — tieua“.
Pag. 106. — 4. Consonants. Sur il „c“ha la conferenza priu il sequent conclus: „e“ei seccs avont „a, o, u“, avont tut ils consonants et era a la fin dils plaids e dellas silbas. Avont „i“et „e“tunna il „c“sco „z“. Il „c“ha allura aunc in tun smaccau, e quei in tun „lev smaccau“et in tun „pli ferm smaccau“. Il tun lev smaccau dil „c“dovei vegnir scrits cun „tg“, sco: amitg (amicus), tgierp (corpus) etc. Il tun pli ferm smaccau dil „c“, il qual ins indicava cun „tsch“, dovei dacheu d’envi vegnir scrits cun „ç“(c cun cedille). Ins scrivi pia: „çera, çeina, çiel, çient, çeins uçi“etc. e na: „tschera, tscheina, tschiel, tschient, tscheins, utschi“etc.
La conferenza havess dentont viu pli bugen in auter sign per indicar quest tun „pli ferm smaccau“dil „c“; mo la munconza de tals signs en las officinas e las difficultads e spesas, che l’introducziun ded auters signs occassionass allas stamparias, han stimulau la conferenza de se contentar cun quest sign (ç) ad interim.
Pag. 107. — 7. Ils sequents e sumiglionts plaids sa ins dovrar cun la finiziun „é“ne „i“, sco ins vul. Ins sa pia scriver: „vadé, uçé (utsché), marté, bé, manté, cunté“etc. ne: „vadi, uçi (utschi), marti, bi, manti, cunti etc.
Pag. 108. — 3. Substantiv, Adjectiv, Numeral. Lit. e. Las finiziuns „id“et „ad“ein vegnidas preferidas dalla conferenza. Ins scrivi pia tals plaids adina cun in „d“a la fin, sco p. e. „verdad, libertad, quantitad, vertid, festivitad“etc. e buca: „verdat, libertat, quantitat, vertit, festivitat etc.
[p. 124] Pag. 109. — 4. Pronom personal, forma enclitica: Per la terza persuna singular mascul. acceptau per il accus. „il“et „el“, e per il plural della medema persuna (accus.) „ils“et „els“. Exempels. Nus il havein viu (nus havein viu el), ne: Nus el havein viu. Jeu ils hai afflau (jeu hai afflau els) ne: Jeu els hai afflau etc.
IV. Conjugaziun. Pag. 111. Lit. I. Il particip passau dil verb auxiliar haver sa ins scriver: „hagiu“ne era mo „giu“. Omisduas formas ein pia acceptadas.
V. — Pag. 112. — 3. La conjuncziun. Las conjuncziuns „ca“e „scha“na ein vegnidas acceptadas dalla conferenza; ins scrivi mo: „che“e „sche“.
En tut ils auters puncts a la conferenza acceptau las proposiziuns senza far autras midadas.
Ei restass a nus aunc de notificar entginas errurs de stampa en las menzionadas proposiziuns; mo quellas errurs ein d’aschi pintga importonza, che nus cartein che quella notificaziun sei superflua. Ina soletta de quellas errurs stovein nus notificar e quei per motiv che la „Ligia Grischa“ ha copiau quella, schegie che ella dat tgunsch en ils égls. En la forma dil futur (pag. 110) ei la terza persuna singular tier igl emprim verb de scriver: el luderà e na: el lurà.
Suenter che quella lavur ei stada absolvida, ha la conferenza se cussegliau sur las necessarias mesiras, las qualas seien de prender per effectuar l’introducziun de questas reglas d’orthographia e grammatica. Igl ei vegniu elegiu in comité, il qual ha de survigilar l’exsecuziun de quests conclus e che dovei lavurar cun tota energia per l’introducziun de questa orthographia. Quest comité dumbra 6 commembers, 3 Protestants e 3 Catholics. Duront la fiera de Matg vegn el a tener intginas sessiuns a Cuera. —
Tgei aspects e tgei avvegnir questa uniun vegn a haver, na ei aunc de preveder. Cert eis ei, che ella afflerà inimitgs; pertgei ella na ei aunc stada dus dis veglia, che la perfiditad la ha gia voliu morder e far ridicula. Ils Romonschs dentont, che han in saun giudici, la examineran, avont che condemnar la. Tocan ussa ein tuttas emprovas per ina uniun dils divers dialects romonschs stadas adumbatten, perquei che in dialect voleva dominar ils auters, senza posseder las qualitats, che fussen necessarias per acquistar in tal domini. La uniun presenta garantescha a scadin dialect ses dretgs. Il linguatg romonsch dovei igl emprim se perfeczionar entras ses dialects sezs, avont che prender siu refugi tier auters linguatgs. Il linguatg romonsch dell’Engiadina, il ladin, ei nos emprim parent, gie el ei nos schemell e disferenziescha dal linguatg rhäto - romonsch da questa part dils culms solettamein entras ina empau diversa pronuncia. Il ladin e romonsch ein giust aschi bein in et il medem linguatg romonsch, sco quei che igl idiom de Bern et igl idiom de Turitg ein in et il medem linguatg tudesc. Vegnan ils buns elements de tut noss divers dialects romonschs encurii ensemmen; reussescha ei als Romonschs de componer in vocabular de tut ils idioms romonschs — e quei dovess esser l’emprima mira de tuts patriots romonschs — allura ei l’uniun dils divers dialects cert garantida, et il fanatismus, las animositats e rivalitads dellas diversas valladas svaniran. Perquei che ils divers idioms romonschs se uneschan tier in linguatg literaric na doveien ils dialects morir giu, na igl ei aschi zun giavischeivel, che els existien vinavont en la bucca dil pievel. Ils dialects resteran adina ina richa fontauna per il linguatg literaric.
L’uniun dils divers idioms romonschs ei per divers motivs ina absoluta necessitad. La pintga populaziun romonscha na ei en il cas de sustener [p. 125] sufficientamein plirs linguatgs literarics. La consequenza ei quella, che negins idioms san per quest motiv se svilupar e prosperar da persei e contentar ils pli urgents basegns. Sut la presenta Babylonia en il lungatg vegn era la scola mai a saver prosperar. Cura che ils uffons na han ina sufficienta habilitad en lur linguatg matern, allura ein era las autras scienzias de zun pintga valur. Era il studi de linguatgs esters ein per glieut, che ha ina insufficienta habilitad en il linguatg matern, ina zun greva lavur, che porta era pintgs fritgs.
E tgei influenza ha il linguatg sin l’educaziun sezza! Il scolast vestgeschi sias admoniziuns, ses buns cussegls, sias exhortaziuns en in linguatg rustic, trivial, sco quel che vegn ord il nuell, e l’impressiun, che el intenzionescha de far, ei prest scuada naven; mo plaida el en in linguatg cultivau, stattan ad el expressiuns en disposiziun, las qualas ein adattadas d’exprimer ideas e sentiments, che se aulzan sur las trivialitads della vita quotidiana, cert faran allura ses plaids ina megliera e pli profunda impressiun e pli grond effect. Il linguatg ei la clav tier il cor. Pli cultivaus, pli nobels e flexibels che il linguatg ei, tont pli tgunsch affla el era la via tier il cor.
En il medem cas, sco il scolast en scola, ei era il predicatur en sia sphera. Tgei differenzia eis ei denter ina peroraziun tenida en in linguatg cultivau e flexibel, che ha expressiuns per tot ils sentiments, per ideas e verdads sublimas, che moventan il cor, ne ina peroraziun en in linguatg negligiu, che ha quasi neginas autras expressiuns che quellas per la vita materiala! Gie, ina gronda differenzia eis ei denter ina peroraziun e lautra, era sche il contegn fuss per auter il medem. La harmonia dil linguatg ei de gronda importonza e de gronda influenza. In discurs en in s. tempel na dovei esser solettamein in nobel e sublim a riguard sia materia e siu contegn, el dovei era esser vestgius en in nobel e flexibel linguatg. La forza dil linguatg, gie la forza din bel e nobel linguatg ei grondissima. Gia en ils temps antics han las peroraziuns de distinguii oraturs, tenidas en in bel, nobel e sublim linguatg, fatg sin il pievel ina immensa sensaziun e dominau quel. —
E tgei Patriotismus vegn cultivaus en ils cors de nossa giuventetgna, sche quella na vegn habilitada de saver exprimer ses sentiments sur las bravuras de noss babuns en in dign linguatg! Tgei enthusiasmus dovei arder en ils cors della giuventetgna per la patria, per sia libertad e sias instituziuns independentas, sche ella na affla l’expressiun qualificada, per exprimer sia admiraziun e veneraziun! —
Dovei il linguatg romonsch vegnir elevaus tier in linguatg literaric, era mo per nossas simplas relaziuns republicanas, sche drova ei tut la forza dils Romonschs tier sia cultivaziun — l’uniun ei absolut necessaria, ne che nus cavein la fossa nus sezs in a lauter. —
Il Novellist, che ha cooperau cun tut sia fleivla forza a Reichenau per la menzionada uniun de noss dialects rhäto - romonschs, tenerà era quella et improverà de vegnir suenter als conclus che ein vegnii prii da quella conferenza. El supplichescha dentont per indulgenzia, essent che pliras caussas de questa uniun ein ad el aunc novas et ei passerà aunc in temps, avont che la disa hagi fatg natira. —